1r. Aprovació, si escau, de l’acta de la sessió de 7 de juny del 2023.

2n. Informe de la rectora.

3r.  Proposta de concessió de distincions de la UPF.

4t.  Proposta d'aprovació de temes de l’àmbit acadèmic:

- Proposta de modificació de la programació per als curs 2024-2025.

- Proposta de Normativa dels Ensenyaments Propis de la Universitat Pompeu Fabra.

- Proposta de programa d’Estudis Propis Ecotòpia (2a edició), en el marc del projecte Eutòpia, de l’Escola Superior de Comerç Internacional (ESCI)
 

5è.  Proposta d'aprovació de temes de l’àmbit de l’estructura acadèmica:

- Proposta de reversió del procés de segregació de la Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida i de creació d’una Facultat de Medicina.

- Proposta de modificació de la denominació de la Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida.

- Proposta de modificació del Reglament del Departament de Medicina i Ciències de la Vida.

- Proposta d’aprovació del conveni de col·laboració acadèmica entre la Universitat Pompeu Fabra i la Fundació The Barcelona Institute of Science and Technology (BIST) que regeix l’adscripció de BIST Dolors Aleu Graduate Center a la UPF com a centre docent d’ensenyament superior.
 

6è. Proposta d’aprovació de temes de l’àmbit de recerca:

- Proposta d’aprovació de les Bases de la cinquena convocatòria d’ajuts a accions de recerca sobre Benestar Planetari (2023).

- Participació de la UPF com a entitat fundadora en l’Associació “European Consortium for Sociological Research, e.V.” (ECSR)

- Proposta de supressió de figures de recerca.

 

7è. Proposta d’aprovació de temes de l’àmbit de la comunitat universitària:

- Proposta de modificació de les Bases per a la concessió d’ajuts amb càrrec al Fons Refugi de la UPF.

- Proposta de segona pròrroga del II Pla d'Igualtat Isabel de Villena.

- Proposta d’atorgament dels complements addicionals per mèrits de recerca.

- Proposta d’aprovació del nou Reglament de Professorat Emèrit.

- Proposta de modificació del Reglament del síndic o síndica de Greuges de la Universitat Pompeu Fabra.  
 

8è. Proposta d'aprovació de temes de l’àmbit econòmic:

- Presentació del compte general i dels comptes anuals auditats de l'exercici 2022.

- Proposta d'autorització d'expedients de despesa de caràcter pluriennal.
 

9è. Ratificació de convenis.

10è. Afers de tràmit.

11è. Torn obert de paraules.

 

Data de puiblicació dels acords: 25 de juliol del 2023

1. Aprovació de l’acta de la sessió de 7 de juny del 2023.
S'aprova l'acta de la sessió de 7 de juny del 2023

4. Aprovació de temes de l’àmbit acadèmic:

4.1. Modificació de la programació universitària de titulacions oficials per al curs 2024-2025

S’aprova la modificació de la programació universitària de titulacions oficials per al curs 2024-2025, que consta com a annex 1.

4.2. Aprovació de la normativa d'estudis propis.

L’any 2021 es van aprovar dos Reials Decrets que afecten la regulació dels ensenyaments propis que les universitats poden impulsar.

El Reial Decret 640/2021, de 27 de juliol, de creació, reconeixement i autorització d’universitats i centres universitaris, i acreditació institucional de centres universitaris, assenyala que les universitats en l'exercici de les “seves funcions formatives al llarg de la vida” poden “impulsar ensenyaments propis”, indicant que els títols propis de formació permanent amb rang i denominació de «Màster» “han de comptar, prèviament a la seva aprovació i activació per part de la universitat, amb un informe favorable del sistema d’assegurament intern de la qualitat de la corresponent universitat o centre”.

El Reial Decret 822/2021, de 28 de setembre, pel qual s’estableix l’Organització dels ensenyaments universitaris i del procediment d’assegurament de la seva qualitat, en el Capítol VIII estableix els requeriments que han de complir els ensenyaments propis de les universitats i la formació permanent.

La normativa vigent a la UPF sobre aquesta matèria data de l’any 2018, per la qual cosa, cal adaptar-la als requeriments de la nova regulació. Els principals canvis afecten la definició i estructura dels ensenyaments propis, així com la tipologia i la denominació de les diferents titulacions. A més, s’actualitzen qüestions d’organització i del procediment per a l’aprovació, per adaptar-les a la realitat actual de la UPF.

És per tot això que el Consell de Govern aprova la Normativa dels ensenyaments propis de la Universitat Pompeu Fabra que consta com a annex.

ANNEX

NORMATIVA DELS ENSENYAMENTS PROPIS DE LA UNIVERSITAT POMPEU FABRA

D’acord amb l’article 7 de la Llei Orgànica 2/2023, de 22 de març, del Sistema Universitari, les universitats impartiran ensenyaments conduents a l'obtenció de títols universitaris oficials, amb validesa i eficàcia a tot l'Estat, i podran impartir ensenyaments conduents a l'obtenció de títols propis, inclosos els de formació al llarg de la vida, en els termes establerts reglamentàriament.

D’acord amb l’article 14 de la Llei 1/2003, de 19 de febrer, d’Universitats de Catalunya, l’educació superior al llarg de la vida ha de permetre una formació universitària i l’actualització de coneixements i habilitats, i defineix aquesta formació com element de l’espai europeu d’ensenyament superior.

L’article 160 dels Estatuts de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) estableix que correspon al Consell de Govern establir la denominació dels títols, els requisits d’accés i el procediment d’aprovació i de finançament i vetllar perquè l’oferta de programes, amb independència de l’òrgan acadèmic o instrumental de la Universitat que els gestioni, sigui coherent i complementària a la dels estudis oficials de postgrau que ofereix la UPF. També li correspon regular el format i el contingut dels títols i diplomes dels programes de formació al llarg de tota la vida. D’altra banda, els Estatuts estableixen que aquests ensenyaments es poden oferir amb caràcter interuniversitari i es poden desenvolupar en col·laboració amb altres institucions o entitats mitjançant conveni.

El Reial Decret 640/2021, de 27 de juliol, de creació, reconeixement i autorització d’universitats i centres universitaris, i acreditació institucional de centres universitaris, assenyala també que les universitats en l'exercici de les “seves funcions formatives al llarg de la vida” poden “impulsar ensenyaments propis”, indicant que els títols propis de formació permanent amb rang i denominació de «Màster» “han de comptar, prèviament a la seva aprovació i activació per part de la universitat, amb un informe favorable del sistema d’assegurament intern de la qualitat de la corresponent universitat o centre”.

El Reial Decret 822/2021, de 28 de setembre, pel qual s’estableix l’Organització dels ensenyaments universitaris i del procediment d’assegurament de la seva qualitat, en el Capítol VIII estableix els requeriments que han de complir els ensenyaments propis de les universitats i la formació permanent.

La normativa vigent a la UPF sobre aquesta matèria data de l’any 2018, i cal adaptar-la als requeriments del nou Reial Decret. Els principals canvis afecten la definició i estructura dels ensenyaments propis, així com la tipologia i la denominació de les diferents titulacions. A més, s’actualitzen qüestions d’organització i del procediment per a l’aprovació, per adaptar-les a la realitat actual de la UPF.

Capítol I. Els ensenyaments propis de la Universitat Pompeu Fabra

Article 1.  Definició i estructura

1.1. Els ensenyaments propis de la Universitat Pompeu Fabra són programes formatius, diferents als títols universitaris oficials, adreçats a donar una formació universitària adequada i complementària dels ensenyaments oficials universitaris, la finalitat dels quals és enfortir la formació al llarg de la vida contribuint a actualitzar i ampliar coneixements, capacitats, competències i habilitats generals, específiques o multidisciplinars dels diversos camps del saber, que la UPF, en ús de la seva autonomia, pot organitzar i impartir.

1.2. Els ensenyaments propis de la UPF donen dret a un títol propi de la Universitat o a un certificat de superació o d’assistència segons el cas.

1.3. Els ensenyaments propis de la UPF s'estructuren en cursos i programes independents.

1.4. Els ensenyaments propis de la UPF no poden portar a confusió amb els títols oficials pel seu contingut ni poden portar una denominació coincident o similar o que pugui induir a confusió amb un títol oficial o amb especialitats reglades.

1.5. Els ensenyaments UPF que condueixen a títols propis diferents dels previstos en aquesta normativa seran aprovats pel Consell de Govern.

1.6. Els ensenyaments propis de la UPF es poden oferir amb caràcter interuniversitari i es poden desenvolupar en col·laboració amb altres institucions o entitats mitjançant conveni.

1.7. Aquests ensenyaments es podran desenvolupar en la modalitat docent presencial, híbrida o virtual.

Article 2.  Tipologies

Dins dels ensenyaments propis de la UPF podem distingir entre títols que requereixen o no titulació universitària prèvia per cursar-los:

2.1. Títols que no requereixen titulació universitària prèvia.

2.1.1. Diploma d’estudi propi. Són estudis de nivell de grau en els quals cal cursar un mínim de 60 ECTS. La seva durada serà, almenys, d’un curs acadèmic. El títol a què donaran dret és el de “Diploma d’estudi propi en (nom del diploma) per la Universitat Pompeu Fabra”.

El Centre responsable de la proposta podrà establir uns requisits formatius mínims d'admissió tenint en compte la matèria sobre la qual versa el curs i els objectius formatius previstos.

2.1.2. Curs d’estudi propi. Són estudis de nivell de grau amb una càrrega lectiva entre 15 i 59 ECTS. El títol a què donaran dret és el de “Curs d’estudi propi en (nom del curs) per la Universitat Pompeu Fabra”.

El Centre responsable de la proposta podrà establir uns requisits formatius mínims d'admissió tenint en compte la matèria sobre la qual versa el curs i els objectius formatius previstos.

2.2. Títols que requereixen titulació universitària prèvia:

2.2.1. Màster de formació permanent. Són estudis de nivell de postgrau amb una càrrega de 60, 90 o 120 crèdits ECTS. S’adrecen a aquelles persones que vulguin assolir una especialització acadèmica o professional en determinats àmbits del saber. La seva durada lectiva serà, almenys, d’un curs acadèmic. El títol a què donaran dret és el de “Màster de Formació Permanent en (nom del màster) per la Universitat Pompeu Fabra”.

El títol de màster de formació permanent requerirà com a requisit previ estar en possessió d’un títol universitari oficial de grau (graduat  o graduada, llicenciat o llicenciada, enginyer o enginyera, arquitecte o arquitecta, diplomat o diplomada, enginyer o enginyera tècnic, arquitecte o arquitecta tècnic) o equivalent (titulats d'estudis propis universitaris amb un mínim de 180 crèdits ECTS) o un altre expedit per una institució d’educació superior de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior que faculti en el país expedidor del títol per a l’accés a ensenyaments de màster.

2.2.2. Diploma d’especialització.  Són estudis de nivell de postgrau amb una càrrega d’entre 30 i 59 crèdits ECTS. Tenen la mateixa orientació i finalitat que els màsters de formació permanent.  El títol a què donaran dret és el de “Diploma d’Especialització en (nom del postgrau) per la Universitat Pompeu Fabra”.

El títol de diploma d’especialització requerirà com a requisit previ estar en possessió d’un títol universitari oficial de grau (graduat  o graduada, llicenciat o llicenciada, enginyer o enginyera, arquitecte o arquitecta, diplomat o diplomada, enginyer o enginyera tècnic, arquitecte o arquitecta tècnic) o equivalent (titulats d'estudis propis universitaris amb un mínim de 180 crèdits ECTS) o un altre expedit per una institució d’educació superior de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior que faculti en el país expedidor del títol per a l’accés a ensenyaments de màster.

2.2.3. Diploma d’expert. Són estudis de nivell de postgrau amb una càrrega d’entre 15 i 29 crèdits ECTS. El títol a què donaran dret és el de “Diploma d’Expert en (nom del postgrau) per la Universitat Pompeu Fabra”.

El títol de diploma d’expert requerirà com a requisit previ estar en possessió d’un títol universitari oficial de grau (graduat  o graduada, llicenciat o llicenciada, enginyer o enginyera, arquitecte o arquitecta, diplomat o diplomada, enginyer o enginyera tècnic, arquitecte o arquitecta tècnic) o equivalent (titulats d'estudis propis universitaris amb un mínim de 180 crèdits ECTS) o un altre expedit per una institució d’educació superior de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior que facultin en el país expedidor del títol per a l’accés a ensenyaments de màster.

2.3. Programes de curta durada: Microcredencials

Són programes formatius amb una càrrega de fins a 15 ECTS. Poden estar adreçats, segons el cas, a estudiants amb o sense titulació universitària oficial prèvia. Aquestes activitats donaran lloc a una certificació que permeti certificar els resultats d’aprenentatge lligats a activitats de curta durada.

2.4. Altres estudis

2.4.1. Altres estudis. Són aquells cursos o activitats docents que per les seves característiques no estan inclosos en la resta de programes formatius descrits anteriorment. Donen dret a un certificat de superació o d’assistència en què ha de figurar la càrrega creditícia corresponent.

2.4.2. Els "altres estudis" presentats pels centres integrats de la UPF es regiran per aquesta normativa. Els "altres estudis" presentats pels centres adscrits es regiran per les seves pròpies regulacions.

2.4.3. Els requisits d’admissió als “altres estudis” es regiran, si s’escau, per la seva normativa específica.

Capítol II. Organització i procediment d’aprovació

Article 3. Organització

3.1. Els ensenyaments propis de la UPF els organitzen les unitats acadèmiques que els han proposat. En el cas que la proposta sigui conjunta de dos o més centres integrats, un d’ells en serà l’organitzador i el que en faci tota la tramitació.

3.2. En el  cas d’ensenyaments propis interuniversitaris s’estarà a allò que s’hagi previst en el conveni de col·laboració. La proposta ha de ser aprovada pels òrgans competents de les universitats participants. L’ensenyament es promourà de manera conjunta i tota la documentació recollirà expressament el seu caràcter interuniversitari, i s’hi faran constar les universitats participants.

3.3. En el cas dels ensenyaments propis proposats per centres adscrits, l’organització correspondrà als respectius centres, sense perjudici d’establir convenis de col·laboració entre el titular del centre i la UPF. En el cas que la proposta sigui conjunta de dos centres adscrits, un d’ells en serà l’organitzador i el que en faci tota la tramitació davant la UPF. La proposta ha de ser aprovada pels òrgans competents dels titulars del centres participants i de la UPF.

Article 4. Proposta i òrgans competents d’aprovació

4.1. Correspon a les Facultats i Departaments presentar les propostes d’ensenyaments propis de la UPF.

La proposta també pot procedir dels centres adscrits a la UPF. Així mateix, es podran atendre iniciatives d’altres entitats, sempre que els ensenyaments permetin complementar l’oferta de la UPF. En ambdós casos el vicerector o vicerectora competent en matèria de docència haurà de validar les propostes que provinguin dels centres adscrits, que hauran d’arribar amb l’informe favorable de l’òrgan corresponent del propi centre. En cas que sigui necessari, el vicerector competent en matèria de docència podrà sol·licitar també un informe positiu per part del responsable del Departament o Facultat de l'àmbit vinculat a la proposta.

4..2 Els títols propis de grau (diplomes i cursos), així com els programes de curta durada que no requereixin titulació prèvia, han de ser aprovats per la Comissió d’Ordenació Acadèmica a proposta de les Facultats, als efectes d’assegurar la coherència de l’oferta formativa d’aquell àmbit.

4.3. Els títols propis de postgrau (màsters de formació permanent, diplomes d’especialista i diplomes d’expert), així com els programes de curta durada que requereixin titulació universitària prèvia, són aprovats per la Comissió de Postgrau i Doctorat a proposta dels Departaments, als efectes d’assegurar la coherència de l’oferta formativa d’aquell àmbit.

4.4. Els "altres estudis" són d'iniciativa del professorat i requereixen la conformitat del responsable del Departament o Facultat corresponent.

4.5. Correspon al Consell Social aprovar el preu de matrícula dels ensenyaments propis organitzats per la Universitat. En el cas dels centres adscrits, l’aprovació del preu correspon al titular del centre.

4.6. La UPF farà pública l'oferta i difondrà la informació dels ensenyaments propis que s'impartiran. Els Departaments i les Facultats col·laboraran en aquesta activitat de promoció. La difusió i promoció dels “altres estudis” correspondrà a la unitat que els organitza.

4.7. En el cas dels centres adscrits, la promoció i difusió la faran el mateixos centres, sense perjudici de poder arribar a acords de col·laboració amb la UPF.

Article 5. Tramitació de les propostes

5.1. Les propostes d’ensenyaments propis seran aprovades davant dels òrgans de govern competents en cada cas abans de l’inici de l’activitat que es vol impartir.

5.2. Els centres integrats i els centres adscrits faran arribar les seves propostes a la unitat de l’Àrea de Docència encarregada de la tramitació  per a ser aprovat durant el trimestre anterior a l’inici de l’activitat docent.

5.3. Les propostes d’ensenyaments propis, llevat dels "altres estudis”, aniran acompanyades d'una memòria que indicarà, com a mínim, la següent informació:

1. Descripció del títol (Modalitat docent, places, etc.)
2. Justificació de la proposta
3. Objectius
4. Competències / Resultats d’aprenentatge i criteris d’avaluació
5. Requisits d’accés i admissió
6. Planificació dels ensenyaments
7. Personal acadèmic
8. Recursos materials
9. Aspectes econòmics. (Aquest punt no aplica pels centres adscrits)

5.4. Les propostes d’ensenyaments propis, llevat de la dels “altres estudis”, aniran acompanyades del vistiplau del degà/ana o director/a del Departament responsable de l’estudi en el qual es desenvolupi l’activitat o del responsable acadèmic del centre adscrit.

5.5. Per a la renovació de les propostes d’ensenyaments propis de la UPF caldrà presentar, anualment, una memòria de renovació que serà aprovada pels òrgan competents dels centres promotors i la Universitat.

5.6. En cas de programes interuniversitaris o amb altres entitats s’establiran els termes de la col·laboració en un conveni, que s’adjuntarà a la proposta, en el qual caldrà contemplar els següents aspectes:

• Objecte: Definició de l’objecte i abast del conveni
• Òrgans de govern i mecanismes per assegurar la coordinació interuniversitària i el seguiment del conveni
• Mecanismes de programació, desprogramació, modificació de la proposta i de la renovació del les successives edicions
• Compromisos acadèmics
• Mecanismes d’accés, admissió i matriculació
• Mecanismes de gestió dels expedients i dels títols
• Condicions econòmiques (Les condicions econòmiques, amb indicació del pressupost global i per institució, el repartiment del cànon universitari, quan sigui el cas, i la liquidació i distribució de romanents)
• Referències a l’entrada en vigor i vigència del conveni així com causes d’extinció i resolució del conveni
• Usos de les imatges corporatives
• Mecanismes d’intercanvi d’informació, protecció de dades i de la propietat intel·lectual
• Mecanismes de resolució de controvèrsies
• Notificacions i transparència
• Responsables del seguiment del conveni
• Estructura del pla d'estudis

5.7. L’oferta de programació dels ensenyaments propis de la UPF tindrà vigència d’un curs acadèmic

Article 6. Desprogramació de propostes

Quan es proposi la desprogramació d’un títol abans de la seva implantació s’haurà de comunicar formalment a la unitat gestora de la programació dels ensenyaments propis de la Universitat.

Quan es proposi la desprogramació d'un títol ja implantat s’hauran de garantir els drets dels seus estudiants, permetent-los poder acabar els seus estudis de la manera que s'estableixen en el pla d'extinció proposat per la direcció acadèmica de l'ensenyament propi.

Article 7. Avaluació i qualitat dels títols

La universitat garantirà la qualitat i el rigor acadèmic i científic dels ensenyaments propis de la UPF d’acord amb el que es determini en el seu sistema intern de garantia de la qualitat.

En el cas del màster de formació permanent, prèviament a la seva aprovació pels òrgans de govern de la Universitat, s’haurà de comptar preceptivament amb un informe favorable del sistema intern de garantia de qualitat de la universitat, que tindrà caràcter vinculant. Una vegada obtingut aquest informe favorable, es podrà sol·licitar, si escau, la inclusió al RUCT.

Capítol III. Normes econòmiques

Article 8. Pressupost i condicions econòmiques

8.1. Els ensenyaments propis organitzats per la Universitat s'hauran d'autofinançar i hauran de presentar, en el moment de la seva sol·licitud, un avantprojecte de pressupost ajustat al model normalitzat.

Aquest avantprojecte contemplarà les condicions econòmiques acordades pels òrgans de govern de la Universitat pels estudis organitzats per unitats acadèmiques de la UPF i pels coorganitzats per la UPF i altres centres.

En el cas dels “altres estudis” hauran de comptar amb el vistiplau de les direccions del Campus on es realitzi l’activitat.

L’avantprojecte incorporarà la previsió dels costos derivats de les activitats docents i de direcció dels ensenyaments propis. Les retribucions que se’n derivin no es podran incrementar en funció del resultat econòmic del curs. Així mateix, aquest avantprojecte haurà de preveure els costos d’expedició del títol.

Acabat el procés de matrícula o preinscripció, si és el cas, el director o directora de l'estudi propi presentarà un projecte de pressupost, ajustat al model normalitzat, que asseguri la seva viabilitat.

Els responsables de la iniciativa s’hauran de comprometre a ingressar, com a mínim, els recursos necessaris per fer front al cost de professorat i al cànon establert a la normativa corresponent, normalment un % dels ingressos, fixat per la normativa de canons.

Les diferents comissions encarregades de la tramitació autoritzaran l'inici d'activitats dels estudis a què fan referència els articles 1 i 2 d’aquesta normativa, que comportarà l'assignació del corresponent crèdit  pressupostari.

Al final de cada curs acadèmic, el director o directora de l’ensenyament presentarà davant la gerència a través de les direccions de campus, per a la seva aprovació, la liquidació del pressupost de cada estudi.

Caldrà tendir a la col·laboració d'entitats externes per a la concessió de beques, la realització de pràctiques o qualsevol altre tipus de col·laboració. Serà requisit previ la signatura d'un conveni entre les parts que prevegi les aportacions econòmiques.

8.2. Els centres adscrits abonaran a la Universitat les tarifes per estudis propis i els seus estudiants abonaran el preu per tutela acadèmica dels estudis propis aprovades pel Consell Social, d’acord amb el procediment que s’estableixi.

Capítol IV. Direcció dels ensenyaments i professorat

Article 9. Direcció dels ensenyaments

9.1. Cada ensenyament propi de la UPF tindrà assignat un director o directora, que serà responsable del manteniment de la qualitat de l’ensenyament i coordinarà el professorat i l’atenció personalitzada als alumnes.

La funció de director o directora recaurà en professors a temps complet de la UPF. En el cas dels centres adscrits haurà de ser un professor del centre o una persona degudament qualificada.

9.2. El ensenyaments propis de la UPF poden comptar, a més, amb codirectors o codirectores d'altres universitats, professionals de reconegut prestigi, personal d'organitzacions socials i empresarials o entitats , o membres d'altres administracions.

Article 10. Professorat

10.1. En el cas dels ensenyaments organitzats pels centres integrats de  la Universitat, un mínim del trenta per cent del professorat de l’estudi ha de tenir dedicació a temps complet. En cas de no donar-se aquest mínim, caldrà justificar-ho i que sigui aprovat pels òrgans competents d’aprovar els ensenyaments, d’acord amb allò establert a l’article 4 d’aquesta mateixa normativa.

10.2. Les activitats docents corresponents als ensenyaments propis de la UPF no computaran als efectes del Pla de Dedicació Docent del professorat.

10.3. Els centres adscrits hauran de garantir un  professorat de qualitat  i amb experiència en la matèria impartida.

Capítol V. Normes acadèmiques

Article 11. Normes d'admissió

11.1. Els títols de màster de formació permanent, diploma d’especialització i diploma d’expert requeriran com a requisit previ estar en possessió d’un títol universitari oficial de grau (graduat  o graduada, llicenciat o llicenciada, enginyer o enginyera, arquitecte o arquitecta, diplomat o diplomada, enginyer o enginyera tècnic, arquitecte o arquitecta tècnic) o equivalent (titulats d'estudis propis universitaris amb un mínim de 180 crèdits ECTS) o un altre expedit per una institució d’educació superior de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior que faculti en el país expedidor del títol per a l’accés a ensenyaments de màster.

11.2. Els programes de curta durada / microcredencials poden tenir com a requisit previ estar en possessió d’un títol universitari oficial de grau (graduat o graduada, llicenciat o llicenciada, enginyer o enginyera, arquitecte o arquitecta, diplomat o diplomada, enginyer o enginyera tècnic, arquitecte o arquitecta tècnic) o equivalent (titulats d'estudis propis universitaris amb un mínim de 180 crèdits ECTS)  o un altre expedit per una institució d’educació superior de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior que faculti en el país expedidor del títol per a l’accés a ensenyaments de postgrau.

11.3. Tant als màsters de formació permanent com els diplomes d’especialització i diplomes d’expert hi podran accedir els titulats conforme a sistemes educatius aliens l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior sense necessitat de l’homologació dels seus títols, prèvia comprovació per la Universitat que acrediten un nivell de formació equivalent als corresponents títols universitaris oficials espanyols i que faculten en el país expedidor del títol per a l’accés a ensenyaments de postgrau. L’accés per aquesta via no implicarà, en cap cas, l’homologació del títol previ del qual estigui en possessió l’interessat, ni el seu reconeixement a altres efectes que els de cursar el títol propi corresponent.

11.4. Els requisits d’admissió als “altres estudis” es regiran, si s’escau, per la seva normativa específica.

11.5. Els diplomes i cursos de nivell de grau determinaran a les seves memòries, en cada cas, els requisits previs d’accés en relació amb la titulació o d’experiència professional.

Article 12. Condicions de matrícula

Una vegada formalitzada la matrícula només serà admesa la renúncia per causes derivades de l’actuació de la universitat, i només en aquest cas l’estudiant tindrà dret a la devolució de l’import de matrícula.

Article 13. Avaluació acadèmica

13.1. Els criteris d'avaluació s'especificaran a la memòria del títol.

13.2. Per a l'obtenció dels títols o certificats d’ensenyaments propis de la UPF s'exigirà la superació, per mitjà del corresponent procés d'avaluació, dels estudis i activitats acadèmiques que el conformen. En el cas que s’estableixin terminis per a la superació del programa o per al lliurament de treballs caldrà fer-ho constar i fer-los públics, juntament amb el mètode d’avaluació, en el moment de la difusió dels estudis.

13.3. Els estudiants obtindran una qualificació numèrica compresa entre 0 i 10 d'acord amb el seu rendiment. El responsable d’aquesta qualificació és el director del curs. Sí així ho estableix la memòria, es pot efectuar una avaluació global del seguiment del programa sense haver de qualificar cada una de les matèries o continguts que l’integrin.

13.4. Per a l’avaluació  dels  ensenyaments propis de la UPF, com a mesura objectiva per a la seva valoració, s'estableix la durada dels mateixos en crèdits ECTS (European Credit Transfer System), basats en la quantitat de treball que ha de realitzar l'estudiant per complir els objectius del programa d'estudis, conforme al Reial Decret 1125/2003, de 5 de setembre.

Article 14. Reconeixement de crèdits

14.1. Els alumnes matriculats als ensenyaments propis de Màster de Formació Permanent i d’altres ensenyaments propis amb una càrrega mínima de 60 ECTS a què fan referència a l’article 2 d’aquesta normativa podran sol·licitar el reconeixement dels crèdits cursats en altres estudis propis o oficials, ja sigui de la UPF o d'altres universitats, fins a un límit del 30% del total dels crèdits necessaris per a l’obtenció del títol o la certificació.

14.2. Les sol·licituds seran resoltes de conformitat amb el procediment previst per al reconeixement de crèdits en els estudis oficials de grau i postgrau.

14.3. L'import a abonar en el cost dels crèdits reconeguts, en concepte de matrícula, serà proposat en la memòria pel director de l’ensenyament propi, si bé com a mínim serà del 25% de l'import de cada crèdit.

Article 15. Títols 

15.1. Un cop tancades les actes de qualificació del curs, se sol·licitarà al Servei de Gestió Acadèmica de la UPF l'expedició dels títols, diplomes o certificats, segons correspongui, per a les persones que l'hagin superat. Els centres adscrits expedeixen els seus títols propis, seguint el model de la UPF. Cada curs hauran de fer arribar al Servei de Gestió Acadèmica els números de registre i les dades dels títols expedits.

15.2. L'expedició dels títols dels estudis propis gestionats conjuntament amb altres entitats es regirà per allò acordat al conveni de col·laboració.

15.3. El preu específic a abonar pels estudiants per a l'expedició del títol de l’ensenyament propi de de la UPF es considera abonat juntament amb el pagament de la matrícula. Nogensmenys, l'expedició de duplicats del títol donarà lloc al cobrament del preu públic que determini el Consell Social.

15.4. La Universitat portarà un registre dels ensenyaments propis expedits pels centres integrats i pels adscrits.

15.5. Correspon al vicerector o vicerectora competent en matèria de docència determinar el format i el contingut d'aquests títols mitjançant una instrucció que n’estableixi les característiques segons la tipologia dels ensenyaments propis.

Disposició addicional primera. Normes pressupostàries

La gestió econòmica i pressupostària que es deriva d'aquesta norma s'ha d'ajustar a les Bases d’execució del pressupost de la UPF del corresponent exercici.

Disposició addicional segona. Centres adscrits

Quan aquesta normativa fa referència a centres adscrits es refereix als centres docents d’ensenyament superior adscrits i als centres de recerca adscrits com instituts universitaris. 

Disposició addicional tercera. Procediment

El vicerector o vicerectora competent en matèria de docència dictarà el procediment i terminis anuals per a la sol·licitud i resolució dels tràmits que afecten a aquesta normativa.

Disposició addicional quarta. Programes amb regulació pròpia

Els programes de Mínors, UPFSènior i d'altres ensenyaments propis que tinguin una reglamentació específica, es regularan per la seva pròpia normativa. Només quedaran subjectes a aquesta Normativa per a aquells aspectes que no quedin recollits a les normatives específiques de cada programa.

Disposició Transitòria

Aquesta normativa serà d’aplicació a les propostes d’ensenyaments presentades a partir de la seva entrada en vigor. Les noves denominacions dels títols propis contingudes en aquesta normativa, llevat de les propostes de màsters de formació permanent, seran d’aplicació a partir del curs 2024/2025.

En el cas dels programes de màster de formació permanent i, si escau, els convenis de col·laboració subscrits, s'hauran d'adaptar a les disposicions d’aquesta normativa en tot allò que resulti necessari per a la seva impartició, així com en la denominació de la titulació, el curs acadèmic 2023-24.

Disposició Derogatòria

Es deroga la Normativa dels estudis propis de la Universitat Pompeu Fabra aprovada per acord del Consell de Govern de 30 de maig del 2018.

Disposició Final. Entrada en vigor

Aquesta normativa entrarà en vigor a partir de l’endemà de la seva publicació.

4.3. Programa d’Estudis Propis Ecotòpia (2a edició), en el marc del projecte Eutòpia, de l’Escola Superior de Comerç Internacional (ESCI)

Vista la Normativa dels estudis propis de la Universitat Pompeu Fabra, aprovada per acord del Consell de Govern de 30 de maig de 2018, que regula com a “altres estudis” aquells cursos o activitats docents que per les seves característiques donen lloc a un certificat de superació o d’assistència.

Vist l’article 2.4 de la proposta de Normativa dels Ensenyaments Propis de la Universitat Pompeu Fabra que es presenta per aprovació del Consell de Govern, que no varia en aquest punt respecte la normativa del 2018 mencionada en el paràgraf anterior; 

Atès que el Consell de Govern va aprovar  amb data 26 d’octubre del 2022 la proposta d’implantació del Programa d’estudis propis Ecotopia, en el marc del projecte EUTOPIA, a l’Escola Superior de Comerç Internacional de la UPF per al curs 2022-2023,

Vista la proposta per a realitzar una segona edició del Programa  d’estudis propis Ecotopia per al curs 2023-2024,

El Consell de Govern

ACORDA

Article únic. Aprovar la proposta d’implantació del Programa d’estudis propis Ecotopia, en el marc del projecte EUTOPIA, a l’Escola Superior de Comerç Internacional de la UPF per al curs 2023-2024, d’acord amb el programa inclòs a la Memòria que consta com a annex 2.

 

5. Aprovació de temes de l’àmbit de l’estructura acadèmica:

5.1. Reversió del procés de segregació de la Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida i de creació d’una Facultat de Medicina.

Vist l’acord del Consell de Govern de 15 de desembre de 2021 d’aprovació de l'expedient de segregació de la Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida i de creació de la nova Facultat de Medicina;

Vist l’acord de la Junta de de Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida del 31 de

maig del 2023 i l’acord del Consell del Departament de Medicina i de Ciències de la Vida del 30 de juny del 2023;

El Consell de Govern

ACORDA

Posar fi al procés de segregació de la Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida per la creació d’una Facultat de Medicina, aprovat per acord del Consell de Govern

de 15 de desembre del 2021.

5.2. Modificació de la denominació de la Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida.

Vistes les propostes de la Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida i del Consell del Departament de Medicina i Ciències de la Vida, mitjançant les quals se sol·licita modificar la denominació de la Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida per "Facultat de Medicina i Ciències de la Vida",

D’acord amb l’article 11.1 dels Estatuts de la Universitat Pompeu Fabra;

El Consell de Govern

ACORDA

Primer. Aprovar la modificació de la denominació de la Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida per " Facultat de Medicina i Ciències de la Vida " i sol·licitar, conforme el previst a l'article 109 de la Llei 1/2003, de 19 de febrer, d'universitats de Catalunya, a la Direcció General d'Universitats l'autorització del canvi de nom i la seva modificació en el RUTC.

Segon. Sol·licitar l'informe favorable del Consell Social.

5.3. Modificació del Reglament del Departament de Medicina i Ciències de la Vida.

Vist el certificat de l’acord del Consell del Departament de Medicina i Ciències de la Vida de 30 de juny de 2023 signat pel secretari del dit Consell amb data de 3 de juliol de 2023;

Vist l’article 62 apartat l) dels Estatuts de la UPF segons el qual són funcions del Consell de Departament “aprovar el seu reglament d’organització i funcionament, que ha de ser ratificat pel Consell de Govern”;

El Consell de Govern

RATIFICA

L’acord del Consell del Departament de Medicina i Ciències de la Vida de 30 de juny de 2023 mitjançant el qual es modifica l’article 20 del Reglament del Departament de Medicina i Ciències de la Vida, en els termes següents:

“Article 20

1. La Comissió de Professorat té les competències que en matèria de professorat li atribueixin els Estatuts i aquelles altres que li pugui delegar el Consell.

2. La Comissió de Professorat estarà integrada pel director o directora del Departament, els sotsdirectors o sotsdirectores del Departament, el secretari o secretària del Departament, el degà o degana de la Facultat de Medicina i Ciències de la Vida i sis professors amb adscripció al Departament d'acord amb l'article 102.3 dels Estatuts.

3. Correspon al Consell de Departament l'elecció dels membres no nats de la Comissió de Professorat, a proposta del director o directora del Departament. Cap professor o professora no participarà en les decisions que afectin les propostes de provisió de places de categoria superior.

4. S'aixecarà acta de les sessions i dels acords presos per la Comissió de Professorat del Departament d'acord amb allò que preveu l'article 14 del present reglament.

5.4. Aprovació del conveni de col·laboració acadèmica entre la Universitat Pompeu Fabra i la Fundació The Barcelona Institute of Science and Technology (BIST) que regeix l’adscripció de BIST Dolors Aleu Graduate Center a la UPF com a centre docent d’ensenyament superior.

La disposició addicional vuitena de la Llei 40/2015, d'1 d’octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic, disposa que "Tots els convenis vigents subscrits per qualsevol Administració pública o qualsevol dels seus organismes o entitats vinculats o dependents s’han d’adaptar al que es preveu aquí en el termini de tres anys a comptar de l’entrada en vigor d’aquesta Llei. No obstant això, aquesta adaptació és automàtica, pel que fa al termini de vigència del conveni, per aplicació directa de les regles que preveu l’article 49.h).1r per als convenis que no tinguin determinat un termini de vigència o, si existeix, tinguin establerta una pròrroga tàcita per un temps indefinit en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei. En aquests casos el termini de vigència del conveni és de quatre anys a comptar de l’entrada en vigor de la present Llei.”

L'Advocacia de l’Estat, en data de 7 d’octubre del 2020, va emetre un informe on concloïa que els convenis que les universitats tenen amb el seus centres adscrits no tenen cap especialitat respecte d’aquesta previsió general.

Davant això, és considera totalment necessari renovar els convenis que regeixen l'adscripció dels centres docents d'ensenyament superior ja adscrits a la Universitat Pompeu Fabra, en aquest cas el que regeix l'adscripció a la UPF del BIST Dolors Aleu Graduate Center.

L’esmentat conveni, a més, a banda de la seva adaptació a la Llei 40/2015 citada, incorpora les adaptacions que la legislació universitària ha introduït en relació a les titulacions universitàries, professorat, etc., així com les exigències que la UPF ha estès als seus centres adscrits en relació a la qualitat, la planificació estratègica o les relacions econòmiques.

Per tot això, el Consell de Govern

ACORDA

Aprovar el conveni de col·laboració acadèmica entre la Universitat Pompeu Fabra i la fundació The Barcelona Institute of Science and Technology (BIST) que regeix l’adscripció de BIST Dolors Aleu Graduate Center a la UPF com a centre docent d’ensenyament superior, i que consta com a annex 3.

6. Aprovació de temes de l’àmbit de recerca:

6.1. Aprovació de les Bases de la cinquena convocatòria d’ajuts a accions de recerca sobre Benestar Planetari (2023).

PREÀMBUL

El concepte de Benestar Planetari que impulsa la Universitat Pompeu Fabra (UPF) pretén crear una agenda d'investigació global, interdisciplinària i orientada a l'impacte sobre problemes urgents a escala planetària i reptes relacionats amb l'Antropocè, inclòs el benestar de les persones, les societats i el mateix planeta. Aquest concepte de Benestar Planetari parteix de la premissa que cal disposar, amb urgència, de recerca, ensenyament, transferència i difusió de coneixement originals i creats conjuntament per les ciències socials, les humanitats, les ciències de la vida i la tecnologia. L’any 2021 es va publicar un primer article científic, “The Planetary Wellbeing Initiative: Pursuing the Sustainable Development Goals in Higher Education”, per definir amb major precisió què s’entén per Benestar Planetari, com es pot avançar en la recerca dins d’aquest framework i quines serien algunes de les àrees prioritàries en aquesta recerca.

Tal com s'utilitza en les bases que figuren a l’annex, el concepte s'adapta de la idea de Salut Planetària, però transcendeix l’àmbit de la salut per abastar totes les dimensions del benestar. La Salut Planetària s'ha concebut recentment com l'assoliment del nivell més alt possible de salut, benestar i equitat a tot el món a través d'una atenció acurada envers els sistemes humans —polítics, econòmics i socials— que conformen el futur de la humanitat i els sistemes naturals de la Terra, els quals defineixen els límits ambientals segurs en què la humanitat pot prosperar.

En un context sense precedents de canvi climàtic ràpid i transformacions globals del món, l'informe sobre Salut Planetària de Whitmee et al. suggereix que la humanitat només es pot desenvolupar amb èxit al segle XXI si les desigualtats inacceptables en salut i riquesa s'adrecen dins els límits ambientals de la Terra, a través de la generació de nous coneixements, la implementació de polítiques sàvies, diverses accions determinades i un lideratge inspirador. Les amenaces ambientals a la salut i la civilització humanes es caracteritzen per arribar de manera sobtada i incerta. Les nostres societats s'enfronten a riscos grans i poderosos que requereixen accions urgents i transformadores per protegir les generacions presents i futures. L'informe també destaca diversos desafiaments transversals, com ara la necessitat d'entendre la complexitat, la interdisciplinarietat i la urgència.

Prenent com a punt de partida la idea de Salut Planetària i ampliant la visió que comporta, la iniciativa sobre Benestar Planetari de la Universitat Pompeu Fabra té el objectiu de promoure una acció interdisciplinària transversal en el camp del Benestar Planetari, per proporcionar a la Universitat una visió compromesa amb els grans reptes de la societat en el segle XXI. Seguint l'informe realitzat per l’International Panel on Social Progress (IPSP), entenem el benestar individual i social com un objectiu general de la societat, amb una naturalesa multidimensional que inclou riquesa, equitat, medi ambient i altres béns públics, com la salut i l'educació. Aquesta idea de Benestar Planetari és normativa no només descriptiva, en el sentit que identifica les múltiples raons que la societat té per actuar.

Sens dubte, la humanitat s'ha beneficiat molt, si bé amb grans desigualtats, de l'aprofitament del recursos naturals per a satisfer les necessitats i demandes, però el ritme i l'abast dels canvis recents mostren que no podem continuar explotant la natura tal i com fem en l’actualitat, sense posar en risc la supervivència de les generacions futures i de la pròpia humanitat. Aquest progrés, però, ha tingut un cost: una taxa d'explotació sense precedents de recursos naturals i desigualtats inacceptables en salut i riquesa.

Des de el 2019 la UPF ha convocat ajuts per a la recerca en Benestar Planetari per un valor total de 533.000 euros, que han beneficiat ja a 13 estudiants de doctorat, 7 investigadors postdoctorals i 20 grups d’investigació de tots els departaments de la Universitat. Les recerques finançades ja estan donant els primers fruits (veure https://www.upf.edu/web/centre-planetary-wellbeing/projects).

La iniciativa sobre Benestar Planetari de la UPF està estretament alineada amb els tres centres concèntrics dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). En primer lloc, el nucli central d’objectius relacionats amb el benestar (ODS 1, ODS 3, ODS 4, ODS 5, ODS 10, ODS 16); en segon lloc, els objectius relacionats amb les infraestructures (ODS 2, ODS 6, ODS 7, ODS 8, ODS 9 i ODS 12); i en tercer lloc, una capa que insereix els anteriors ODS en els objectius relacionats amb el medi natural (ODS 6, ODS 13, ODS 14 i ODS 15). Finalment, també compleix l’objectiu general de crear aliances per aconseguir els objectius anteriors (ODS 17).

Qualsevol recerca que pugui contribuir a desenvolupar nous coneixements en alguna de les àrees següents pot constituir un exemple excel·lent d'una preocupació relacionada amb el Benestar Planetari:

• Co-beneficis per a la salut i el medi ambient
• Integració de la protecció mediambiental en els sistemes de salut
• Canvi climàtic
• Energies netes
• Producció alimentària i dietes sanes amb baix impacte ambiental
• Solucions integrades de l'ús del sòl
• Governança global
• Pobresa i desigualtats globals
• Desenvolupament sostenible
• Educació global
• Salut global
• Benestar animal, humà i social

Les bases de la present convocatòria tenen per objectiu promoure la recerca interdisciplinària de frontera en Benestar Planetari, de manera que, en el context de la Iniciativa de Benestar Planetari de la UPF, enforteixi el compromís científic de la institució amb els grans reptes de l’Antropocè. Les propostes que es presentin en aquesta convocatòria hauran de consistir en projectes que estiguin concebuts per desenvolupar sol·licituds a les convocatòries europees de fons de recerca competitius del European Research Council, com per exemple, la convocatòria Synergy, o del programa Horizon Europe. Tot i que en anteriors convocatòries aquest tipus de proposta ja estava inclòs en una de les modalitats, en aquesta convocatòria s’hi fa èmfasi, tot incrementant els recursos disponibles.

Per tot això, el Consell de Govern

ACORDA

Article únic. Aprovar les Bases de la cinquena convocatòria d’ajuts a accions de recerca en Benestar Planetari(2023), que consten a l’annex.

ANNEX. BASES GENERALS DE LA CINQUENA CONVOCATÒRIA D’AJUTS A ACCIONS DE RECERCA EN BENESTAR PLANETARI (2023)

1. OBJECTIU GENERAL

L'objectiu de la cinquena convocatòria d’ajuts a accions de recerca en Benestar Planetari és promoure i donar suport a col·laboracions ‘multi’, ‘trans’, i interdisciplinàries entre els professors de la UPF i potenciar col·laboracions amb líders i institucions internacionals reconegudes marcadament destinades a la preparació d’un projecte europeu de recerca, tant en les modalitats dels ajuts del European Research Council, com del programa Horizon Europe. Aquestes sol·licituds haurien de poder ser presentades amb independència de que rebin suport econòmic derivat d’aquesta convocatòria.

2. CATEGORIES

Per tal d’assolir aquest objectiu, la convocatòria finançarà una única categoria d’ajuts:

Categoria única: projectes pilot de recerca interdisciplinària en Benestar Planetari, orientats a la presentació de propostes d’ajuts europeus finançats per l’European Research Council o de la Comissió Europea.

3. CONVOCATÒRIA DELS AJUTS

Correspon al rector o a la persona en qui delegui convocar els ajuts a accions de recerca sobre Benestar Planetari per a l’any 2023. La convocatòria establirà els terminis de presentació de les sol·licituds i, si escau, altres aspectes del programa.

4. UNITAT ADMINISTRATIVA INSTRUCTORA

La unitat administrativa instructora d’aquesta convocatòria serà el Servei de Recerca i l'adreça per a consultes serà [email protected].

5. OBJECTE DE LA RECERCA FINANÇADA

L’acció finançada en aquesta convocatòria ha de referir-se de manera directa a aspectes rellevants del Benestar Planetari, amb especial atenció a la seva dimensió global i la seva naturalesa complexa. Aquests aspectes han d’estar explícitament desenvolupats a la proposta.

6. PRESSUPOST TOTAL

El pressupost total d’aquesta convocatòria és de 60.000 euros.

7. PERSONES SOL·LICITANTS I CRITERIS D’ELEGIBILITAT

La sol·licitud haurà de comptar amb un o dos Investigadors Principals (IP), que hauran de ser PDI doctor de la UPF, en actiu i a temps complet en la data de presentació de sol·licituds i previsiblement al llarg del període d’execució del projecte, però podran presentar propostes amb participació d’investigadors d'altres institucions. En aquest cas, si la proposta és seleccionada, el finançament l’haurà de rebre i gestionar l’IP des de la UPF.

Els ajuts van orientats a investigadors i investigadores independents que en qualsevol etapa de la seva carrera hagin demostrat capacitat de fer contribucions innovadores de frontera i que en el futur vulguin iniciar o consolidar un programa de recerca en Benestar Planetari marcadament interdisciplinari. La persona sol·licitant haurà de justificar la col·laboració amb altres grups de recerca.

8. MULTIDISCIPLINARIETAT I INTERDISCIPLINARIETAT

Una condició necessària és que totes les propostes tinguin un enfocament multidisciplinari i/o interdisciplinari, que pot ser fruit de col·laboracions d'investigadors de diferents departaments o del mateix departament amb disciplines i/o enfocaments diversos i complementaris. Es valoraran especialment les propostes que apliquen enfocaments originals i innovadors a problemes globals i complexos. Aquest punt ha de quedar explícitament justificat i detallat a la proposta.

9. SOL·LICITUDS

Les sol·licituds han d'incloure la informació següent en un únic fitxer PDF:

• Formulari de sol·licitud que es trobaran accessibles a la pàgina del Centre d’Estudis en Benestar Planetari: https://www.upf.edu/web/centre-planetary-wellbeing (amb un màxim de 8 pàgines). Aquest formulari ha d’incloure un primer full amb les dades bàsiques de la sol·licitud, un màxim de 5 pàgines amb la descripció del projecte de recerca i de les activitats per a les que es demana finançament, un màxim d’una pàgina per al pla de treball i un màxim d’una pàgina pel pressupost)
• CV complet de l’investigador principal
• CV breu (1 pàgina) dels investigadors col·laboradors que formen part del grup sol·licitant

10. PRESENTACIÓ DE LES SOL·LICITUDS

Les sol·licituds s'hauran de presentar al Registre General de la UPF, presencialment o per via telemàtica (https://seuelectronica.upf.edu/registre-electronic), en el termini establert en la convocatòria dels ajuts. Cal utilitzar els formularis que es trobaran accessibles a la pàgina del Centre d’Estudis en Benestar Planetari: https://www.upf.edu/web/centre-planetary-wellbeing

11. QUANTIA DELS AJUTS I PRESSUPOST

Es poden sol·licitar ajuts per una quantia d’entre 3.000€ i 60.000€. La sol·licitud haurà de ser acompanyada d’un pressupost detallat i justificat. Les propostes, juntament amb el pressupost sol·licitat, seran avaluades individualment sobre la base de les necessitats, els objectius i les activitats proposades del projecte.

12. DESPESES ELEGIBLES

Les despeses elegibles inclouen:

• Despeses de contractació de personal de suport a la recerca, sempre dins del màxim atorgat per ajut i prioritzant el co-finançament d’aquestes despeses amb altres fonts
• Despeses d’organització de reunions o trobades, especialment amb els investigadors internacionals amb els que es vol establir contactes per a la sol·licitud de fons competitius de recerca, incloent despeses de viatge i allotjament
• Despeses d’organització dels tallers, conferències i congressos que estigui degudament justificades, com despeses de difusió prèvia de la convocatòria de l’event, despeses d’allotjament i viatge dels ponents, de coffee break, etc., així com també les despeses de retransmissió, i d’edició i/o publicació dels resultats. 
• Despeses de realització de qualsevol activitat de recerca que es justifiqui en el marc del projecte presentat

No seran despeses elegibles les minutes d’honoraris a personal UPF.

13. COMISSIÓ AVALUADORA

La comissió avaluadora estarà formada per 5 membres del Comitè de Direcció del Centre d’Estudis en Benestar Planetari provinents de diferents disciplines i àmbits. Aquesta Comissió Avaluadora seleccionarà i/o prioritzarà les sol·licituds segons els criteris d’avaluació i priorització recollits  a la convocatòria.

14. CRITERIS D’AVALUACIÓ DE LES PROPOSTES

La Comissió Avaluadora utilitzarà els següents criteris d’avaluació i d’acord al barem de puntuació assenyalat:

• Interès científic de l’acció o projecte de recerca: fins a 2 punts
• Vinculació estreta amb el Benestar Planetari: fins a 2 punts
• Adequació del CV o de l’historial científic de la persona o grup sol·licitant a l’acció proposada: fins a 2 punts
• Interdisciplinarietat de la recerca: fins a 2 punts
• Adequació del projecte al tipus de projecte competitiu europeu que es vol sol·licitar: fins a 2 punts

La puntuació total màxima és de 10 punts. La puntuació mínima de qualificació per obtenir l’ajut és de 6 punts.

15. RESOLUCIÓ DE LA CONCESSIÓ DELS AJUTS

El Rector/a, o l’òrgan en que delegui, resoldrà la concessió d’aquests ajuts. Aquesta resolució exhaurirà la via administrativa, i serà publicada al Campus Global, en el termini d’un mes a partir de la data final de presentació de sol·licituds.

16. TERMINI D’EXECUCIÓ DE L’ACCIÓ DE RECERCA

En cas de ser concedides, totes les propostes s'han de completar en el termini màxim d’un any a partir de la data de resolució de la convocatòria. En cas de força major, es podrà sol·licitar una extensió d’aquest termini mitjançant un escrit justificatiu que serà presentat al Centre d’Estudis en Benestar Planetari, que haurà de presentar-se abans de la data de finalització de l’ajut.

17. MODIFICACIÓ EN LES ACCIONS DE RECERCA PLANIFICADES

De manera anàloga al punt anterior, en cas que la persona beneficiària d’un ajut volgués modificar de manera excepcional el projecte o les activitats per a les que ha sol·licitat el finançament, haurà d’adreçar un escrit justificatiu al Centre d’Estudis en Benestar Planetari, que respondrà en el termini d’un mes. Aquest escrit s’haurà d’enviar al Centre d’Estudis com a màxim un mes abans de la finalització de l’ajut.

18.  JUSTIFICACIÓ FINAL

Els beneficiaris de les ajudes han de presentar un informe justificatiu després de la finalització de l'activitat i una memòria econòmica justificant les despeses derivades de l’acció corresponent, en el termini i forma establerts per la convocatòria dels ajuts.

6.2. Participació de la UPF com a entitat fundadora en l’Associació “European Consortium for Sociological Research.

Antecedents

I. El Consorci Europeu de Recerca Sociològica (European Consortium for Sociological Research; en endavant, ECSR) ( https://ecsrnet.eu ) ha existit com a organització sense personalitat jurídica des de 1991, amb un centenar de membres, entre universitats i altres institucions acadèmiques i de recerca europees. El ECSR ha exercit un paper important en la integració de la recerca sociològica teòrica i empírica impulsada a diversos països europeus, organitzant una conferència anual amb una àmplia assistència. A més, dona suport a conferències temàtiques, xarxes de recerca i visites d'investigadors convidats. Manté un butlletí mensual, organitza un mercat laboral per a sociòlegs recentment qualificats, escoles de postgrau, i altres activitats per al foment de la recerca. El ECSR és responsable de la principal revista sociològica a Europa, European Sociological Review (ESR), i nomena el seu editor.

II. El funcionament de ECSR com una organització ‘informal’ ja no és sostenible, en part perquè, per a algunes institucions i des d’un punt de vista tècnic, és fa difícil de fer contribucions econòmiques al sosteniment d'una entitat que no té personalitat jurídica pròpia i en part perquè al consorci li manca capacitat legal, per exemple, per a contractar llocs web i serveis de suport tècnic. Per tant, perquè el ECSR continuï operant en el futur, s'ha decidit establir una entitat legal sense ànim de lucre en forma de ‘associació registrada’ (eintragener Verein), amb seu a Berlín, d’acord amb la legislació alemanya. La decisió ha estat precedida d'un llarg procés de debat entre els membres del consorci.

III. La denominació de l’associació continuarà essent European Consortium for Sociological Research (ECSR), amb el sufix ‘e.V.’ (eintragener Verein), segons determina la legislació alemanya pertinent, i el propòsit general de l’associació és continuar les activitats actuals del consorci. S'han redactat els Estatuts de l’associació, que serien adoptats en el moment de la constitució i un projecte de regles i procediments (vg. annexos 1 i 2).

IV. Es preveu que, a més de la Universitat Pompeu Fabra, participin en l'establiment de l’associació les institucions següents: Universitat d'Amsterdam (Països Baixos), Universitat de Bamberg (Alemanya), Universitat d'Estocolm (Suècia), Acadèmia de Ciències (República Txeca), Universitat Corvinus de Budapest (Hongria), Institut National d'Études Démographiques, INED (França), Universitat de Milà (Itàlia), Universitat de Southampton (Regne Unit), i Centre de Ciències Socials de Berlín, WZB (Alemanya). És important que la Universitat Pompeu Fabra, pel seu pes en el context del consorci, participi en la constitució del ECSR com a entitat fundadora i mantingui la seva influència des de l’inici, atès que les eleccions a la presidència i a les vocalies del comitè executiu de la nova associació es convocaran immediatament després de la constitució.

V. La quota anual d’associat prevista és de tres-cents cinquanta euros (350€). El grup de recerca en Sociologia i Demografia (DemoSoc) del Departament de Ciències Polítiques i Socials cobrirà les despeses corresponents a la quota d’associat de la Universitat Pompeu Fabra en la nova associació, com ha fet fins ara amb la quota del consorci ECSR. Qualsevol despesa extraordinària per a la Universitat que es derivi de la seva condició d’entitat associada haurà de ser tractada pel representant de la Universitat a l’associació, o persona en qui delegui, amb la gerència de la Universitat.

VI. A partir de l’1 de gener de 2024, la UPF podrà desvincular-se de l'associació de la manera que estableixen els seus estatuts, si així ho considerés oportú per motius econòmics o de qualsevol altre índole.

Fonaments de dret

Primer. L’article 88 apartat e), de la Llei 1/2003, del de 19 de febrer, d'Universitats de Catalunya, estableix que correspon al Consell Social “Aprovar la constitució, la modificació i l'extinció d'entitats jurídiques per a la promoció i el desenvolupament de les finalitats de la universitat, i aprovar la participació de la universitat en altres entitats.”.

Segon. L’article  42, apartat j) dels Estatuts de la UPF, aprovats per Decret 209/2003, de 9 de setembre i modificats per Acord GOV/203/2010, de 9 de novembre (text íntegre publicat al DOGC núm. 5756 de 16 de novembre del 2010) i per Acord GOV/129/2015, de 4 d'agost (DOGC núm.6929 de 6 d'agost del 2015, estableix que “correspon al Consell de Govern proposar al Consell Social la creació d’entitats jurídiques i la seva modificació, així com la participació de la Universitat en altres entitats.”

En virtut de l’anterior, el Consell de Govern

ACORDA

Primer. Proposar al Consell Social:

- Aprovar la participació de la Universitat en qualitat d’entitat fundadora, amb el pagament de la quota anual corresponent, a l’associació denominada European Consortium for Sociological Research (ECSR) e.V., amb seu a Berlin (Alemanya), que té per finalitat principal la promoció i organització d’activitats acadèmiques i de recerca en sociologia. L’esborrany d’estatuts de l’associació s’adjunta com annex 4.

- Autoritzar àmpliament la rectora, o la persona que ella autoritzi, perquè, en nom de la Universitat Pompeu Fabra, pugui efectuar tots els actes necessaris per a l’execució d’aquest acord.

Segon. Designar com a representant de la Universitat a l'Associació un membre del personal docent i investigador permanent de la UPF de l'àmbit de la sociologia, que serà nomenat pel rector o rectora.

6.3. Supressió de figures de recerca.

D’acord amb la normativa reguladora de les figures de recerca (Acord de la Junta de Govern de 8 de febrer de 1996, modificada per acords del Consell de Govern de 10 de novembre del 2004, de 5 d'octubre del 2005, de 8 de novembre del 2006, de 17 de novembre del 2010, de 23 de novembre del 2011, d'11 de març, d’1 de juliol del 2015, de 17 de febrer del 2016 i de 9 de juny del 2021)

El Consell de Govern de la UPF

ACORDA

Punt únic.  Aprovar la baixa del Grup de Recerca en Cognitive Media Technologies (CMTech), adscrit al Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions.

7. Aprovació de temes de l’àmbit de la comunitat universitària:

7.1. Modificació de les Bases per a la concessió d’ajuts amb càrrec al Fons Refugi de la UPF.

El 27 d'abril del 2022 es van aprovar les Bases per a la concessió d’ajuts amb càrrec al Fons Refugi de la UPF, una mostra de la voluntat de la Universitat Pompeu Fabra de disposar d’uns fons oberts a les aportacions de tota la comunitat universitària, destinats a garantir el dret a l’educació superior de les víctimes de conflictes internacionals.

Durant aquest temps en actiu, s’ha vist la necessitat de fer canvis en les bases actuals. Destacar la voluntat de la universitat d’ampliar les situacions jurídiques en les quals es poden trobar les persones destinatàries. A més de crear un tractament més personalitzat i anònim (reduint el nombre de membres de la comissió avaluadora) que també farà més àgil  el procediment d’avaluació de les sol·licituds. En aquesta mateixa línia, es demana detallar  el tipus d’estudi dels centres adscrits UPF vinculats a aquests ajuts, definir els tipus d’ajuts i disposar d’un marc regulador flexible, amb l’objectiu d’estudiar cada cas de manera individualitzada per donar una resposta específica i ajustada a les necessitats de cadascun.

D’altra banda, s’han produït canvis en l’organització de la Universitat que demanen també actualitzar els serveis vinculats a les bases actuals.

Per tot el que s’ha exposat, el Consell de Govern

ACORDA

Punt únic. Aprovar la modificació de les bases per a la concessió d’ajuts amb càrrec al Fons Refugi de la UPF, aprovades per l’Acord del Consell de Govern de 27 d’abril del 2022, en els termes següents:

Primer. Es modifica l'article 1.2 que queda redactat de la manera següent:

"Els ajuts a càrrec del Fons Refugi de la UPF tenen per objecte donar suport als estudiants de la UPF víctimes de conflictes internacionals, per tal de propiciar una situació de normalitat vital i evitar que abandonin els seus estudis universitaris de grau, màster universitari i/o doctorat.”

Segon. Es modifica l'article 2 que queda redactat de la manera següent:

“Article 2. Persones destinatàries dels ajuts amb càrrec al Fons Refugi

2.1. Els ajuts a càrrec del Fons Refugi estan destinats a fer front a supòsits d’excepcionalitat i d’urgència en què es puguin veure afectats les persones destinatàries.

2.2. Són persones destinatàries dels ajuts amb càrrec al Fons Refugi els estudiants matriculats als centres integrats de la Universitat Pompeu Fabra que tinguin qualsevol de les situacions jurídiques següents:

a) Persones que tinguin la condició legal de refugiades.

b) Persones que tinguin reconegut el seu dret a la protecció subsidiària. 

c) Persones sol·licitants o beneficiàries de protecció internacional. 

d) Persones apàtrides o sol·licitants del reconeixement de l’estatus d’Apàtrida. 

e) Persones beneficiàries de la protecció temporal prevista en el Reglament sobre règim de protecció temporal en cas d’afluència massiva de persones desplaçades, aprovat pel  Reial Decret 1325/2003, de 24 d’octubre.

f) Persones que  es trobin en alguna circumstància afí relacionada amb la necessitat de refugi.”

Tercer. Es modifica l'article 3.1 que queda redactat de la manera següent:
“3.1. Les modalitats dels ajuts són les següents:

1) La totalitat o part de l’import dels crèdits matriculats en un grau, màster universitari o doctorat a la UPF.
2) L’import de les despeses que la comissió responsable de la valoració de les sol·licituds definida a l’article 6 consideri necessaris per garantir l’objecte d’aquest tipus d’ajuts: 

• Allotjament 
• Material docent (material fungible, bibliografia, material acadèmic de suport, reprografia i qualsevol altre material necessari per a l’adequat seguiment del pla d’estudis previst).
• Transport (despeses derivades dels desplaçaments des del lloc de residència cap al centre d’estudis).
• Tecnologia (compra d’aparells electrònics necessaris per a la realització i seguiment de les tasques teòriques i pràctiques derivades dels estudis).
• Altres despeses directament relacionades amb el desenvolupament dels estudis universitaris i degudament justificades.”

Quart. Es modifica l'article 5.3 que queda redactat de la manera següent:
“5.3. Documentació necessària que ha d’acompanyar la sol·licitud:

a) Fotocòpia del passaport de la persona sol·licitant o document oficial que n’acrediti la identitat

b) Documentació que acrediti que compleix de les condicions descrites a l’article 2 d’aquestes bases.

c) Qualsevol altre document que acrediti circumstàncies personals o familiars que la persona sol·licitant vulgui al·legar.”

Cinquè. L’anterior contingut de l’article 5.3 passa a ser el del 5.4, i per tant, inclou el redactat següent:

“5.4. La sol·licitud es podrà presentar en qualsevol dels llocs que preveu l’article 16 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, de procediment administratiu comú de les administracions públiques.”

Sisè. Es modifica l'article 5.5 que queda redactat de la manera següent:

“5.5. Un cop formalitzada la sol·licitud, correspondrà a la unitat que gestiona el programa UPF Solidària, instruir el procediment.”

Setè. L’antic contingut de l’article 5.5 s’incorpora a un nou article 5.6 que queda redactat de la manera següent:

“5.6. La tramitació i el procediment de concessió s’articulen de la manera següent:

a) Un cop rebuda la sol·licitud, la unitat instructora concertarà una entrevista amb la persona interessada i demanarà la documentació addicional que consideri necessària per valorar que es compleixen els requisits.

b) A continuació, la unitat instructora elaborarà un informe valorant la concurrència dels supòsits d’excepcionalitat i d’urgència per accedir als ajuts a càrrec al Fons Refugi i el farà arribar a la comissió responsable de la valoració de les sol·licituds.

c) Correspon a la comissió responsable de la valoració de les sol·licituds proposar la resolució sobre la concessió dels ajuts. En cas que ho consideri necessari, pot requerir assessorament tècnic especialitzat abans de prendre la seva decisió o la incorporació a l’expedient d’altra documentació.

d) La resolució dels ajuts correspon al rector o rectora. La resolució es notificarà en un termini màxim de dos mesos un cop rebuda la sol·licitud.

e) La Unitat que gestiona UPF Solidària serà responsable de tramitar l’ajut, les comunicacions i les notificacions que se’n derivin.

f) Les comunicacions amb la persona sol·licitant es faran preferentment a través de l’adreça de correu electrònic que s’hagi fet constar a la sol·licitud.”

Vuitè. Es modifica l'article 6 que queda redactat de la manera següent:

“Article 6. Composició de la Comissió Avaluadora responsable de la valoració de les sol·licituds

6.1. El rector o rectora, nomenarà la Comissió Avaluadora responsable de la valoració de les sol·licituds.

6.2. La Comissió Avaluadora tindrà la següent composició:

• El vicerector o vicerectora competent en matèria de Compromís Social, que n'exercirà la presidència.
• El vicerector o vicerectora competent en matèria d’estudiants o la persona en la qual delegui.
• Un representant del Consell Social de la UPF
• El cap de la unitat que gestiona el programa UPF Solidària.
• Un tècnic de la unitat a la qual correspon la gestió del programa UPF Solidària, que n'exercirà la secretaria.”

Disposició final

Aquesta modificació entrarà en vigor el dia següent al de la seva publicació a la Seu electrònica de la UPF.

7.2. Segona pròrroga del II Pla d'Igualtat Isabel de Villena.

La UPF, com a institució pública, té el deure legal així com la responsabilitat social de treballar per erradicar les desigualtats de gènere. Aquest compromís es vehicula a través del pla d’igualtat, que implica accions concretes per a la incorporació transversal de la perspectiva de gènere, promoure activament la igualtat efectiva entre dones i homes i la no-discriminació de les persones del col·lectiu LGTBI de la comunitat universitària.

El mes de juliol de 2022 va finalitzar la vigència del segon Pla d’Igualtat Isabel de Villena (2018-2022), que actualment es troba prorrogat fins el proper octubre de 2023. Atesa la situació sobrevinguda de l’entrada en vigor de la nova LOSU, ha fet que el procés d’elaboració del nou pla es replantegi i que s’ampliï l’abast del mateix, per obtenir el Pla d’Igualtat i Diversitat de la Universitat Pompeu Fabra.

La LOSU incorpora previsions específiques sobre el pla d’igualtat (art.46.2 apartats j i k), així com el mandat de fomentar la participació de la comunitat universitària en activitats i projectes relacionats, entre altres, amb la igualtat (art.18.1) i de coordinar i incloure de manera transversal polítiques universitàries d'inclusió i antidiscriminació en el conjunt d'activitats i funcions de la Universitat (art.43).

Aquest nou Pla haurà de guiar les estratègies i les accions pel següent període, implementant, no només, les polítiques d’igualtat de gènere i LGTBI recollides per normativa, sinó també treballar el pla d’inclusió i no discriminació del conjunt del personal i sectors de la universitat per motius de discapacitat, origen ètnic i nacional, orientació sexual i identitat de gènere, i qualsevol altre condició social o personal.

Per tot el que s’ha exposat, el Consell de Govern

ACORDA

Punt únic. Prorrogar de nou el II Pla d’Igualtat Isabel de Villena, aprovat per acord del Consell de Govern de 4 de juliol de 2018, pel termini necessari per a dur a terme l’elaboració del Pla d’Igualtat i Diversitat que, en tot cas, s’haurà de sotmetre a l’aprovació d’aquest Consell de Govern abans de l’1 de gener de 2025

7.3. Atorgament dels complements addicionals per mèrits de recerca.

Vist el Decret 405/2006, de 24 d’octubre, pel qual s’estableixen les retribucions addicionals del personal docent i investigador funcionari i contractat de les universitats públiques de Catalunya, que regula el procediment per a l’assignació d’aquestes retribucions addicionals, segons el que preveu l’article 72 de la Llei 1/2003, de 19 de febrer, d’universitats de Catalunya.

Vista la Resolució REU/4135/2022, de 27 de desembre, per la qual es dona publicitat al procediment i als terminis de presentació de les sol·licituds d’avaluació de l’activitat investigadora del personal docent i investigador funcionari i contractat, per a períodes que hagin finalitzat com a màxim el 31 de desembre de 2022.

Vistes les comunicacions d’AQU Catalunya de 15 de juny de 2023 de la relació de personal docent i investigador de la universitat que ha obtingut l’avaluació positiva d’algun tram de recerca en la 1a Convocatòria 2023 del Personal Docent i Investigador Contractat, i de 5 de juliol de 2023 de la relació de personal docent i investigador de la universitat que ha obtingut l’avaluació positiva d’algun tram de recerca en la 1a Convocatòria 2023 de Reconeixement del Personal Docent i Investigador Contractat.

En aplicació del que disposa l’article 7 del Decret 405/2006,

El Consell de Govern

ACORDA

Proposar al Consell Social l’assignació dels complements addicionals per mèrits de recerca amb efectes de l’1 de gener del 2023 al personal docent i investigador relacionat a l’annex.

ANNEX

Cognoms i nom	Categoria	Data inici	Data final	Efectes econòmics	Valor mensual	Valor anual
Bel Rafecas, Maria Nuria	Catedràtic/a contractat/ada	2017	2022	01/01/2023	xxxxxx€	xxxxxx€
Bellalta Jimenez, Boris	Catedràtic/a contractat/ada	2017	2022	01/01/2023	xxxxxx€	xxxxxx€
Delgado Hervas, Ana Maria	Agregat/ada	2017	2022	01/01/2023	xxxxxx€	xxxxxx€
Garcia de Herrero Madueño, Antonio	Catedràtic/a contractat/ada	2017	2022	01/01/2023	xxxxxx€	xxxxxx€
Glitz, Albrecht	Agregat/ada interí/ina	2013	2018	01/01/2023	xxxxxx€	xxxxxx€
Glitz, Albrecht	Agregat/ada interí/ina	2007	2012	01/01/2023	xxxxxx€	xxxxxx€
Guerrero Pico, Maria del Mar	Lector/a	2016	2021	01/01/2023	xxxxxx€	xxxxxx€
Ivorra Cano, Antonio	Agregat/ada	2017	2022	01/01/2023	xxxxxx€	xxxxxx€
Macsotay Bunt, Attila Thomas	Agregat/ada	2004	2013	01/01/2023	xxxxxx€	xxxxxx€
Macsotay Bunt, Attila Thomas	Agregat/ada	2015	2020	01/01/2023	xxxxxx€	xxxxxx€
Mas Manchon, Lluis	Agregat/ada interí/ina	2017	2022	01/01/2023	xxxxxx€	xxxxxx€
Morgades Gil, Silvia	Agregat/ada	2017	2022	01/01/2023	xxxxxx€	xxxxxx€
Muñoz Lopez, Francisco José	Catedràtic/a contractat/ada	2017	2022	01/01/2023	xxxxxx€	xxxxxx€
Navarro Martinez, Daniel	Agregat/ada	2016	2021	01/01/2023	xxxxxx€	xxxxxx€
Ozaita Mintegui, Andrés	Catedràtic/a contractat/ada	2017	2022	01/01/2023	xxxxxx€	xxxxxx€
Rossell Ribera, David	Agregat/ada	2077	2022	01/01/2023	xxxxxx€	xxxxxx€
Salassa Boix, Rodolfo Ruben	Agregat/ada	2017	2022	01/01/2023	xxxxxx€	xxxxxx€
Salvadó Corretger, Glòria	Agregat/ada	2017	2022	01/01/2023	xxxxxx€	xxxxxx€
Subirana Ortín, Jaume	Agregat/ada	2017	2022	01/01/2023	xxxxxx€	xxxxxx€
Torres Perez, Aida	Agregat/ada	2016	2021	01/01/2023	xxxxxx€	xxxxxx€
Tulloch, Christopher David	Agregat/ada	2017	2022	01/01/2023	xxxxxx€	xxxxxx€
Velasco Rico, Clara Isabel	Agregat/ada	2017	2022	01/01/2023	xxxxxx€	xxxxxx€

 

7.4. Aprovació del nou Reglament de Professorat Emèrit.

La figura del professor/a emèrit/a va ser introduïda al nostre ordenament jurídic fa prop de quaranta anys mitjançant la disposició addicional setena de la Llei 30/1984, de 2 d’agost, de mesures per a la reforma de la funció pública. Un any més tard, el RD 898/1985 la va regular en el seu article 22. Més endavant, la Llei orgànica 4/2007, de 12 d’abril, de modificació de l’anterior, va individualitzar la regulació del professorat emèrit mitjançant l’article 54bis. Els Estatuts de la Universitat Pompeu Fabra es van fer ressò del marc general de regulació d’aquesta figura al seu article 101.5, del qual se n’ha derivat l’aprovació de dos reglaments per part del Consell de Govern en els darrers anys: l’acord d’11 de maig de l’any 2011 i l’acord d’11 d’abril del 2018, que derogava l’anterior. Recentment, la Llei orgànica 2/2023, de 22 de març, del Sistema Universitari, inclou una regulació una mica més àmplia de la figura al seu article 81. D’aquest darrer precepte se’n deriven tres fets rellevants: en primer lloc, a diferència de les normes precedents, limita el nomenament d’emèrits als professors que hagin prestat serveis destacats en “la mateixa universitat”; en segon lloc, estableix els àmbits en què s’han d’haver desenvolupat aquests serveis -docent, de recerca, o de transferència i intercanvi del coneixement i innovació; finalment, en tercer lloc, determina la finalitat del nomenament, que ha d’anar orientat a contribuir a millorar la docència i impulsar la investigació i la transferència i intercanvi del coneixement i innovació.

Paral·lelament a l’aprovació d’aquesta nova Llei, el seguiment i anàlisi de l’aplicació del Reglament de catedràtics emèrits aprovat l’any 2018 ha posat de manifest diversos problemes. En destaquen quatre: en primer lloc, la proposta del catedràtic/a emèrit/a per la via excepcional per part del rector/a no està subjecta a criteris objectivables i consensuats i, en conseqüència, obre el risc a la possibilitat que la Comissió de Professorat de la Universitat nomeni sense una motivació clara que podria generar certa controvèrsia; en segon lloc, l’establiment de cinc condicions fixes i rígides posa excessiu èmfasi en certs mèrits i tendeix a deixar fora alguns candidats amb molts altres mèrits que potencialment podrien fer aportacions valuoses a la universitat com a emèrits – aquesta situació afecta especialment les professores catedràtiques; en tercer lloc, el fet que el reglament no estableix cap criteri o condició precisa per la renovació de l’emeritatge fins al màxim de 10 anys, la qual cosa fa molt difícil valorar les peticions i justificar la decisió d’aprovar-les o denegar-les; finalment, en quart lloc, el fet que la redacció actual dels drets i deures del professorat emèrit exclou la possibilitat que aquest pugui formar part d’algunes comissions de selecció de places de personal docent i investigador, cosa que sí permeten els reglaments d’altres universitats de l’entorn. Cal tenir present, a més, que qualsevol nou reglament hauria d’incloure alguna disposició transitòria que permeti la seva aplicació al conjunt del professorat que arribi a l’edat de jubilació el mateix any de la seva aprovació.

Davant d’aquesta situació, vist que el 12 de juny el Vicerector de Personal Docent i Investigador va informar el Comitè d’Empresa del Personal Docent i Investigador i la Junta del Personal Docent i Investigador del contingut de la modificació, vist l’acord de la Comissió de Professorat de 30 de juny de 2023,

Ateses les competències atribuïdes al Consell de Govern per l’article 42 dels Estatuts de la Universitat Pompeu Fabra

Per tot el que s’ha exposat, el Consell de Govern

ACORDA

Article únic: Aprovar el Reglament del professorat emèrit que consta com a annex.

ANNEX

REGLAMENT DEL PROFESSORAT EMÈRIT

La figura del professor/a emèrit/a va ser introduïda al nostre ordenament jurídic fa prop de quaranta anys mitjançant la disposició addicional setena de la Llei 30/1984, de 2 d’agost, de mesures per a la reforma de la funció pública. Un any més tard, el RD 898/1985 la va regular en el seu article 22. Més endavant, la Llei orgànica 4/2007, de 12 d’abril, de modificació de l’anterior, va individualitzar la regulació del professorat emèrit mitjançant l’article 54bis. Els Estatuts de la Universitat Pompeu Fabra es van fer ressò del marc general de regulació d’aquesta figura al seu article 101.5, del qual se n’ha derivat l’aprovació de dos reglaments per part del Consell de Govern en els darrers anys: l’acord d’11 de maig de l’any 2011 i l’acord d’11 d’abril del 2018, que derogava l’anterior.

Recentment, la Llei orgànica 2/2023, de 22 de març, del Sistema Universitari, inclou una regulació una mica més àmplia de la figura al seu article 81. D’aquest darrer precepte se’n deriven tres fets rellevants: en primer lloc, a diferència de les normes precedents, limita el nomenament d’emèrits als professors que hagin prestat serveis destacats en “la mateixa universitat”; en segon lloc, estableix els àmbits en què s’han d’haver desenvolupat aquests serveis -docent, de recerca, o de transferència i intercanvi del coneixement i innovació-; finalment, en tercer lloc, determina la finalitat del nomenament, que ha d’anar orientat a contribuir a millorar la docència i impulsar la investigació i la transferència i intercanvi del coneixement i innovació.

Aquests canvis normatius i la constatació que els reglaments anteriors presenten alguns aspectes susceptibles de millora conviden a l’aprovació d’un nou Reglament del professorat emèrit. Aquesta nova normativa parteix de la base que la condició d'emèrit no és una conseqüència necessària de la jubilació ni la manera habitual de prolongar l'activitat acadèmica. Així, la figura de catedràtic emèrit s'ha d'entendre com una distinció especial per professorat amb un historial acadèmic molt rellevant i que hagin prestat serveis destacats a la universitat. En conseqüència, ha de ser normal que els professors no adquireixin aquesta condició després de jubilar-se. Més aviat, el nomenament com a professor/a emèrit/a ha de ser excepcional, en funció de mèrits molt notables, vetllant per tendir a la paritat de gènere.

Amb aquest objectiu, aquesta normativa estableix els requisits necessaris per ser proposat professor/a emèrit/a. També modifica la durada del contracte. Si bé els Estatuts preveuen una durada màxima de deu anys, no cal que tots els contractes hi arribin; la durada ha de venir determinada per l'activitat desenvolupada. Pot ser que aquesta activitat es desenvolupi en tres anys, en cinc o, molt excepcionalment, en deu. Una vegada acaba el contracte, el nomenament de professor/a emèrit/a honorífic/a és manté amb caràcter vitalici.

Finalment, aquest nou reglament ha de permetre que el nombre d'emèrits de la Universitat no superi el 3% de la plantilla docent, com estableix el Reial Decret 898/1985, de 30 d'abril, sobre règim del professorat universitari. Als efectes de determinar aquest màxim, hem d'entendre que el nombre de professors de la plantilla docent s'ha de determinar en equivalències a temps complet, en funció de la dedicació i del període anual de contractació, sense tenir en compte els investigadors predoctorals en formació ni els investigadors contractats amb finançament específic.

Article 1. Condició de professor/a emèrit/a

La UPF pot nomenar professors emèrits els professors jubilats que hagin prestat serveis molt destacats a la Universitat.

El nomenament de professor/a emèrit/a comportarà la contractació laboral per un període de tres anys, prorrogable fins a una durada màxima de cinc. Molt excepcionalment, la durada màxima pot arribar als deu anys.

Una vegada extingida la relació contractual, la condició de professor/a emèrit/a honorífic es manté amb caràcter vitalici.

Article 2. Requisits

1. Per tal de poder ser nomenats professors emèrits els professors hauran de complir obligatòriament els cinc requisits següents:

a) Haver arribat a l'edat de jubilació forçosa com a catedràtic. Mentre els catedràtics contractats no tinguin jubilació forçosa, s'aplica a aquest col·lectiu l'edat de jubilació forçosa dels cossos docents.

b) Haver prestat serveis destacats a la Universitat Pompeu Fabra, havent-ne format part almenys durant quinze anys.

c) Tenir previst realitzar activitat acadèmica al departament.

d) Haver obtingut l’avaluació favorable de quatre períodes de recerca per part de la Comisión Nacional Evaluadora de la Actividad Investigadora o de l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya.

e) Haver obtingut l’avaluació favorable de cinc períodes de docència per part de la Universitat.

2. Addicionalment, a més de complir els cinc requisits recollits al punt 1, per tal de poder ser nomenats professors emèrits, els professors hauran de complir almenys tres dels set requisits següents:

a) Haver obtingut l’avaluació favorable d’un cinquè període de recerca per part de la Comisión Nacional Evaluadora de la Actividad Investigadora o de l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya,

b) Haver obtingut l’avaluació favorable d’un sisè període de docència per part de la Universitat,

c) Acreditar un mínim d'un període de gestió avaluat favorablement per l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya.

d) Acreditar la direcció d’un mínim de 15 tesis doctorals.

e) Haver rebut un premi o reconeixement en matèria d’innovació docent o acreditar la participació en un mínim de dos projectes d’innovació docent finançats en convocatòries competitives, almenys una de les quals ha de ser de fora de la Universitat.

f) Haver obtingut l’avaluació favorable d’un període de transferència, o haver impulsat la creació d’una spin-off, o haver rebut un premi o reconeixement en matèria de transferència del coneixement.

g) Acreditar la direcció, com a investigador principal, d’un mínim de tres projectes de recerca finançats i obtinguts en el marc de convocatòries competitives. No computen a aquests efectes els ajuts de suport a grups de recerca SGR ni els ajuts que tenen per objecte la incorporació de personal investigador.

3. També poden ser nomenats emèrits els professors que hagin exercit el càrrec de rector de la UPF com a mínim un mandat.

Article 3. Procediment

La proposta al rector/a per tal que aquest/a sotmeti a la consideració de la Comissió de Professorat de la Universitat el nomenament d’un/a professor/a emèrit/a l'ha d'efectuar el departament en el qual estigui adscrit el professor o la professora, abans del 28 de febrer de l'any en què aquest/a arriba a l'edat màxima de jubilació, i ha d'incloure:

a) El CV de la persona aspirant.

b) L'informe raonat del departament que acrediti el compliment dels requisits, justifiqui la conveniència del nomenament en base als mèrits rellevants de la persona candidata i, molt especialment, de la col·laboració, tant docent com investigadora i/o de gestió, que prestarà al departament.

La proposta ha de ser avalada per la comissió que correspongui, segons el reglament de cada departament, per una majoria de dos terços en votació secreta.

La proposta del departament, així com la documentació descrita als punts a) i b) d’aquest article, s’ha de remetre dintre del període establert per escrit al rector/a.

Article 4. Aprovació de la proposta

La Comissió de Professorat de la UPF estudiarà les propostes de nomenament de professor/a emèrit/a, sol·licitarà els informes que estimi necessaris i decidirà sobre l'aprovació de la proposta, que ha de ser per majoria absoluta dels membres presents en el moment de la votació.

Els professors que hagin exercit el càrrec de rector de la UPF durant almenys un mandat podran obtenir la condició de professor/a emèrit/a de la UPF a partir de l'endemà de la seva jubilació forçosa.

Article 5. Nomenament i contracte

Aprovada la proposta per part de la Comissió de Professorat, el rector o la rectora efectuarà el nomenament de professor/a emèrit/a.

El nomenament comportarà la subscripció d’un contracte amb les característiques següents:

a) La durada inicial és de tres anys, prorrogable anualment fins a arribar a un màxim de cinc anys de contracte. La pròrroga del contracte de professor/a emèrit/a fins a un màxim de cinc anys correspon a la Comissió de Professorat, a proposta del departament corresponent.

b) Excepcionalment, la Comissió de Professorat, a proposta del Departament corresponent, pot acordar la pròrroga del contracte de professor/a emèrit/a per períodes anuals fins a un màxim de deu anys. En aquest cas, la proposta del departament corresponent haurà de venir acompanyada d’un nou informe que justifiqui la petició i detalli les activitats de col·laboració docent, investigadora, de transferència del coneixement i innovació o de gestió que el professor o la professora prestarà al departament i a la universitat. Només podran optar a aquesta pròrroga les persones que acreditin una activitat científica destacada al llarg dels primers cincs anys de l’emeritatge (publicacions, organització de congressos, conferències, etc.) o a qui la universitat hagi encarregat la coordinació d’algun projecte estratègic.

c) La dedicació és a temps parcial, amb una dedicació docent que, com a màxim, sigui la meitat de la dedicació del professorat permanent a temps complet.

d) La retribució s'ha de fixar per a cada curs, en funció de l'activitat acadèmica a desenvolupar.

f) El contracte està exempt d'afiliació al Règim General de la Seguretat Social i és compatible amb la pensió de jubilació, tal com preveu la normativa vigent.

Article 6. Drets i deures dels professors emèrits

En el període de contracte, els professors emèrits tenen dret a:

a) Mantenir, en el departament, un espai de treball que pot ser compartit.

b) Participar en les activitats docents i investigadores del departament.

c) Participar en els projectes d'investigació, si les convocatòries així ho permeten.

d) Formar part dels tribunals de tesis o d'avaluació de treballs de fi grau o de màster, en les condicions que determini la normativa vigent en cada cas.

e) Formar part de les comissions de selecció de places de personal docent i investigador, en les condicions que determini la normativa vigent en cada cas.

f) Participar en les activitats previstes a l’article 60 de la Llei Orgànica 2/2023, de 22 de març, del Sistema Universitari. 

g) Participar en les comissions que el departament consideri oportú.

Els professors emèrits tenen els mateixos deures que la resta de professorat, però molt especialment el de col·laborar en la docència de postgrau, així com en la direcció de tesis.

Els professors emèrits no poden exercir cap dels càrrecs acadèmics previstos als apartats b) i d) de l'article 34.1 dels Estatuts de la UPF, o d'aquells càrrecs declarats equivalents a aquests.

Disposició transitòria única

Els departaments podran fer arribar propostes per al nomenament de professors emèrits de professors que es jubilin durant el curs acadèmic 2022-2023, fins el 31 de juliol del 2023.

Disposició derogatòria

Aquest nou Reglament deroga l’Acord del Consell de Govern de l’11 d’abril del 2018.

 

7.5. Modificació del Reglament del síndic o síndica de Greuges de la Universitat Pompeu Fabra.  

Preàmbul

El Reglament del síndic o síndica de Greuges de la Universitat Pompeu Fabra, aprovat per acord del Consell de Govern d’1 de febrer del 2006, preveu que entre la producció d’un fet objecte de queixa davant de la síndica i la presentació per escrit d’aquesta queixa no poden transcórrer més de sis mesos.  Aquest termini, en general i a partir de l’experiència acumulada, és suficient perquè les persones de la comunitat universitària puguin reaccionar davant de qualsevol fet que suposadament pugui ser objecte de queixa i, a continuació, adreçar-se a la síndica.

Tanmateix, de vegades aquest contacte inicial amb la síndica es fa en forma de consulta o observació i és precisament arran d’aquesta consulta que la persona en qüestió finalment opta per presentar una queixa escrita. En aquests casos concrets s’ha observat que una circumstància imprevista o altres motius de dilació aliens a la voluntat de la persona comunicant poden fer que, tot i que el contacte amb la síndica s’hagi produït a temps, la presentació formal de la queixa s’escaigui fora de termini. La previsió d’un termini més llarg precisament en aquests casos suara descrits, permetria resoldre aquestes situacions.

És per això que el Consell de Govern

ACORDA

Article únic: Aprovar la modificació del Reglament del síndic o síndica de Greuges de la Universitat Pompeu Fabra aprovat per acord del Consell de Govern d'1 de febrer del 2006 en els termes següents:

Allà on diu:

“Article 8. Entre la producció del fet que és objecte de queixa i la presentació de la formulació escrita d'aquesta al síndic o síndica de Greuges de la Universitat Pompeu Fabra no poden transcórrer més de sis mesos. L'inici de les actuacions, quan es produeixi d'ofici, no està sotmès a cap termini preclusiu.”

Ha de dir:

“Article 8. Entre la producció del fet que és objecte de queixa i la presentació de la formulació escrita d'aquesta al síndic o síndica de Greuges de la Universitat Pompeu Fabra no poden transcórrer més de sis mesos, excepte si, dins d’aquest termini, el fet és objecte d’una consulta o observació; en aquest cas el temps transcorregut entre el fet i la presentació de la formulació escrita de la queixa, per part de la mateixa persona que ha fet la consulta o observació, pot ser de fins a dotze mesos. L'inici de les actuacions, quan es produeixi d'ofici, no està sotmès a cap termini preclusiu.”

Disposició final

Aquesta modificació entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació a la Seu electrònica de la UPF.

 

8. Aprovació de temes de l’àmbit econòmic:

8.1. Compte general i dels comptes anuals auditats de l'exercici 2022.
D'acord amb l'article 190.2 dels Estatuts de la UPF, el Consell de Govern ha pres coneixement del compte general i dels comptes anuals de l'exercici pressupostari de la UPF del 2022, que consten com annex 5 i annex 6.

8.2. Autorització d'expedients de despesa de caràcter pluriennal.

El II Pla d’igualtat Isabel de Villena properament finalitza la seva vigència. Per aquest motiu, s’ha preparat un expedient de contractació pública, obert, per seleccionar un equip professional especialitzat, per a que junt amb els òrgans competents en la matèria i la part social, elabori un nou pla, que seria el Pla d’Igualtat i Diversitat de la UPF.

La contractació del Pla ha de permetre donar compliment a la legislació existent en matèria d’igualtat i continuar amb la consolidació dels valors inherents amb aquests conceptes dins de la Universitat. Aquest pla incorpora un element innovador envers el II Pla d’igualtat de la UPF, i és ampliar l’abast del Pla d’Igualtat, amb un nou element, com és la diversitat, obtenint una visió integradora i més àmplia, alineada amb les exigències de la LOSU.

El Pla té com a objectiu definir les línies d’actuació de la Universitat durant els propers 4 anys en els àmbits de la igualtat de gènere i la diversitat i establir l’estratègia de seguiment del pla, indicadors i la seva valoració final. Per obtenir les línies d’actuació, la mateixa legislació en la matèria defineix un contingut mínim pel que fa a la Igualtat, on la diagnosi és fonamental per poder fixar posteriorment el pla d’acció. Tot el procés fins l’aprovació del pla ha de ser negociat i acordat amb la part social.

Per aquest motiu, el contracte preveu una sèries de fites temporals que s’han d’assolir prèvia validació de la Universitat: (a) preparació de la diagnosi, (b) realització de la diagnosi i presentació de resultats i (c), finalment, l’elaboració pròpiament del pla.

En total, es preveu que l’elaboració del Pla tingui una durada estimada de 10 mesos (que inclou la part de negociació i consens amb els agents socials), això a la pràctica vol dir que una vegada adjudicat el contracte, una fase d’execució es realitzi aquest any 2023 i la resta l’any 2024. Com sigui que el preu del contracte es satisfà a mesura que s’assoleixin les fases, la despesa igualment queda repartida entre els anys 2023 i 2024, tal i com s’observa en el detall següent:

Any	Fases execució del contracte	Proporció despesa	Import sense IVA	IVA	Import amb IVA
2023	Preparació de la diagnosi	10%	3.800,00 €	798,00 €	4.598,00 €
2024	Diagnosi	40%	15.200,00 €	3.192,00 €	18.392,00 €
2024	Redacció del Pla	50%	19.000,00 €	3.990,00 €	22.990,00 €
Total despesa màxima			38.000,00 €	7.980,00 €	45.980,00 €

En tractar-se d’una contractació que abasta més d’un exercici pressupostari encara que no conté una obligació superior a un any natural, escau demanar l’autorització a la comissió econòmica del Consell Social.

Per tot això, el Consell de Govern acorda proposar al Consell Social  l’aprovació de la despesa de caràcter pluriennal de la UPF per a la contractació del servei d’elaboració els anys 2023 i 2024 del III Pla d’Igualtat i de Diversitat de la Universitat Pompeu Fabra, amb els següents imports anuals màxims:

Any	Import sense IVA	IVA	Import amb IVA	Partida
2023	3.800,00 €	798,00 €	4.598,00 €	227.60
2024	34.200,00 €	7.182,00 €	41.382,00 €	227.60
Total	38.000,00 €	7.980,00 €	45.980,00 €	227.60

9. Ratificació de convenis.

Es ratifiquen els convenis subscrits per la Universitat Pompeu Fabra, que consten com a annex 7.