Segons la tradició, els cristians d'Egipte, els coptes (el nom deriva del terme grec per Egipte), van rebre la seva fe de mà de l’evangelista Marc i van ser els primers en desenvolupar el monaquisme cristià. Des de la conquesta islàmica al segle VII, els cristians coptes han constituït una minoria, culturalment significativa, a Egipte.

El copte va ser una de les primeres llengües a què es va traduir el Nou Testament, ja en el segle II. 

La influència del cristianisme copte es va estendre a Etiòpia, on va continuar predominant el cristianisme malgrat una important presència de població musulmana. El 1959, el patriarca d'Egipte va declarar l'Església d'Etiòpia autocèfala, i es va independitzar de l’església egípcia de la qual depenia des del segle IV. 

Els cristians coptes d'Egipte i Etiòpia són monofisites, una posició sobre com entendre la figura de Crist defensada en els debats durant els primers concilis que aplegaven totes les branques del cristianisme. Segons els monofisites, Crist posseeix una única naturalesa (physis, en grec), de manera que la naturalesa humana de Jesús quedava absorbida per la divina. 

Les esglésies coptes d'Egipte i Etiòpia, la jacobita de Síria i l’armènia van rebutjar la fórmula conciliar de la doble naturalesa humana i divina de Crist, per la qual cosa durant el regnat de Justinià (527-565) es van separar. Armènia havia estat la primera nació a adoptar el cristianisme com a religió oficial.