Amb el títol Els llenguatges de l’absolut i a partir d’alguns llibres i manuscrits de la donació de Fèlix Martí, aquesta exposició proposa explorar els llenguatges que les diverses religions han articulat per parlar de i amb allò totalment altre així com els llenguatges a través dels quals consideren que aquest s’ha expressat.
El mot "absolut" prové del llatí absolutus, l’etimologia del qual remet al prefix ab, que indica privació, separació, i el participi solutus, que ha donat en català "solt", és a dir, deslligat, separat, lliure. Significa, per tant, allò que existeix per si mateix, que és incondicionat.
Les diverses religions han associat sovint l’absolut amb el que anomenen Déu, realitat última, principi suprem o transcendència. Ara bé, si l’absolut exclou qualsevol relació, com poden els ésser humans, contingents i condicionats, comunicar-s’hi?
La primera secció d'aquesta exposició ens acosta a la revelació i les llengües sagrades; la segona, versa sobre la tradició i la traducció de l’experiència religiosa; la tercera secció problematitza la qüestió de la paraula autoritzada; i per últim, descobrirem les escriptures com a formes de pregària i recitació que acompanyen la litúrgia o la meditació.