De Babel a Pentecosta

En l'imaginari occidental, la diversitat de llengües ve associada a un càstig diví. L'episodi veterotestamentari de la torre de Babel (Gn 2, 1-9) ha construït el mite de la pèrdua d’una llengua originària comuna a tota la humanitat i de la multiplicitat de llengües com a sinònim de dispersió i confusió. 

En el miracle de Pentecosta, en el Nou Testament, en canvi, la diferenciació de les llengües s'interpreta en termes de redempció i gràcia: l'esperit, sense restituir la llengua primordial perduda, garanteix la comprensió immediata mitjançant diferents llengües. No es restableix la unitat lingüística sinó la unitat espiritual. 

Les dues imatges bíbliques ens situen davant la necessària tasca de traducció per a què els pobles de la terra es puguin entendre. Entre el silenci que apunta a la inefabilitat de l’experiència espiritual i la paraula en torn a la qual s’han anat articulant les diferents tradicions religioses, la traducció es presenta com un pont per facilitar el diàleg intercultural.

The story of Babel is a myth of diversification; the story of Jerusalem [the miracle of Pentecost] is a myth not of unity (which is not to be restored) but of universalization as it is to be achieved through the languages and the course of history. 

Aleida Assmann