El cristianisme va arribar a Etiòpia a mitjans del s. IV amb el baptisme del rei 'Ezânâ, introduït per monjos arribats de Síria. Encara que es conserven alguns manuscrits anteriors al segle X, es considera que els evangelis van ser els primers textos que es van traduir a la llengua gueez, probablement des del grec, cap al segle V. 

El gueez, etiòpic antic, ha estat fins als nostres dies llengua litúrgica de l'Església d'Etiòpia. A diferència de les altres llengües semítiques, l'escriptura etiòpica es llegeix d’esquerra a dreta i només té lletres dissociades.

A Etiòpia no sempre es reuneix el Nou Testament en un mateix còdex sinó que, en general, els evangelis s’editen per separat. En la litúrgia etíop, després de les paraules de l'ofici diví, l’evangeliari passa per les mans de cada fidel i es besa en senyal de reverència.

Es característic dels evangeliaris d'Etiòpia que continguin un prefaci i, després de la introducció dedicada a la naturalesa, l'ús i l'ordre dels evangelis, s'hi trobi la carta d'Eusebi de Cesarea (Epistula ad Carpianum), les taules de concordança eusebianes amb detalls gràfics, i finalment els evangelis.