L'Alcorà

L’Alcorà és el llibre sagrat de l'islam i la principal font del dret islàmic. Segons la tradició, li fou revelat a Muhammad en la península aràbiga, entre el 610 i el 632. 

La darrera gran escriptura sorgida al Pròxim Orient, l'Alcorà recull les paraules que Déu va dirigir al seu profeta a través de l’àngel Gabriel, i aviat va ser reverenciat com a expressió de la paraula humana increada i preexistent de Déu, de manera similar a la concepció de la paraula divina encarnada en Jesús pels cristians. Pels musulmans, l’Alcorà és la revelació final i més perfecta de Déu, precedida per revelacions anteriors enviades a altres profetes al llarg de la història humana.

El missatge corànic central és la unicitat i transcendència divina i el profetisme de Muhammad, enviat per Déu. Cada capítol, excepte el novè, va precedit per la fórmula basmala: “En el nom de Déu, el Clement, el Misericordiós”.

Alcorà d’Uzbekistan
[Ms FM 10]

Manuscrit de l’Alcorà. Autentificat pel Dr. Joan Vernet, que el va considerar com un Alcorà complet. El revisa el professor Josep Puig Montada, que indica que és incomplet en la seva part final (arriba fins a la sura 101). Adquirit a l’Uzbekistan.

Manuscrit en paper, a dues tintes (negra i vermella) i sense cobertes.

Mides: 15 x 22 x 6 cm.