La música s’ha utilitzat sempre per les seves qualitats calmants, però encara hi ha poca comprensió científica sobre com afecta el cervell abans i durant el son i quines qualitats musicals són particularment efectives tant des d'una perspectiva subjectiva com objectiva per provocar-lo. A partir d’una recerca interdisciplinària, s’examinarà com la música pot facilitar el trànsit entre la vigília i el son i com pot millorar la seva qualitat i profunditat, un camp poc explorat fins ara.           

Per això, un consorci integrat per 10 universitats i centres de recerca europeus, del qual forma part la UPF, ha decidit posar en marxa un projecte de recerca per analitzar com influeix la música sobre el son que té en compte els perfils i necessitats de cada persona i fa ús de les tecnologies d’aprenentatge automàtic que parteixen de la intel·ligència artificial. Es tracta del projecte Lullabyte, un nom que fusiona el terme Lullaby (en anglès, cançó de bressol) i el byte informàtic.

La Technische Universität Dresden (TU Dresden) d’Alemanya coordina el consorci d’universitats i centres de recerca i transferència que impulsa el projecte Lullabyte, al qual s’ha donat el tret de sortida recentment i que finalitzarà a finals de 2026. Lullabyte també formarà una nova generació d'investigadors interdisciplinaris i amb experiència internacional en aquesta àrea de recerca, que adquiriran competències rellevants per a la recerca, la indústria i el sector cultural. Fins a 10 doctorands, un per a cadascuna de les universitats i centres membres del consorci, participaran  al projecte durant els propers 4 anys. El projecte es desenvoluparà en el marc de la xarxa de doctorats Marie Curie (MSCA), finançada pel programa Horizon Europe amb 2.468.844 euros.

Un projecte de recerca interdisciplinària, en què conflueixen la musicologia, la neurociència, la investigació del son i la informàtica

Lullabyte se centra en un camp de recerca poc explorat fins ara tant per la musicologia com per la neurociència. La musicologia s’ha centrat tradicionalment en l’estudi d’estructures musicals, pràctiques culturals o contextos històrics. Per la seva banda, la neurociència empírica ha examinat escassament fins al moment les estructures musicals. Precisament el que fa el projecte Lullabyte és unir aquestes disciplines, juntament amb d’altres -com la investigació del son, la informàtica, la psicologia o la ciència de dades- per tal de desenvolupar una recerca radicalment interdisciplinària que ajudi a entendre com la música ens ajuda a adormir-nos i a dormir millor. 

Impulsat per un consorci de 10 universitats europees

A banda de la TU Dresden, que coordina el projecte, i la UPF, l’única universitat participant a Catalunya i l’Estat espanyol, la resta d’integrants del consorci de Lullabyte són els següents: el Centre Mèdic de la Universitat Radboud dels Països Baixos, la Universitat de Stuttgart, la Universitat d'Aarhus de Dinamarca, l'Institut FEMTO-ST a França i l'Institut del Cervell de París, el Reial Institut Tecnològic de Suècia, la Universitat de Fribourg de Suïssa i la start-up berlinesa Endel. Així mateix, compta amb la col·laboració de diverses empreses d’arreu d’Europa, innovadores en els camps d’investigació de Lullabyte.

En cadascun d’aquests centres, els estudiants de doctorat participants investigaran els efectes de la música sobre el son en entorns molt diferents i des de diferents punts de vista. Així per exemple, examinaran detalls neurofisiològics del processament auditiu al cervell o canvis en l'estructura del son induïts per diferents tipus de música, a més de realitzar anàlisis psicològiques i musicològiques. Si bé seran adscrits a una universitat, els estudiants també faran estades en d’altres centres del consorci Lullabyte.

A la UPF s’investigaran els efectes de la sonificació interactiva en la inducció del son

A la UPF, s’investigaran els efectes de la sonificació i de la generació de músiques interactives basades en senyals d’electroencefalografia (EEG) en la inducció i la qualitat del son. Essencialment, s’entén per sonificació el procés que permet generar sons a partir de dades. Concretament, s’examinaran els efectes potencials de l'estimulació sonora sobre les ones cerebrals durant el son i s’explorarà com la música ajuda el cervell a relaxar-se, adormir-se i a millorar la qualitat del son.

Sergi Jordà (Music Technology Group del DTIC- UPF) explica que el projecte permetrà “desenvolupar aplicacions interactives per tractar l’insomni sense necessitat de fàrmacs”

A la UPF, el projecte està adscrit al Music Technology Group (MTG) del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC) de la UPF. El seu investigador principal és Sergi Jordà del MTG.

Sergi Jordà (MTG) assegura que és el primer cop que s’aborda de forma rigorosament científica i absolutament interdisciplinària, combinant l'experiència de psicòlegs, neurocientífics especialitzats en el son, musicòlegs, experts en tecnologia musical i en intel·ligència artificial, una cosa que la humanitat practica de forma empírica des de fa mil·lennis, les potencials propietats somnogèniques de la música. “Els coneixements sistemàtics resultants permetran, per exemple, desenvolupar aplicacions interactives per tractar l’insomni sense necessitat de fàrmacs. Des del MTG, aportarem la nostra experiència en síntesi i percepció sonores i en aprenentatge automàtic, per sintetitzar en temps real, i a partir de senyals d'electroencefalografia (EEG), música amb efectes somnogènics i relaxants” – explica l’investigador principal del projecte.

Es preveu oferir nous projectes de música personalitzada per induir el son i millorar-ne la qualitat

Per desenvolupar les recerques del projecte, es faran servir grans conjunts de dades sobre el son i estratègies de ciència de dades i d’aprenentatge automàtic.  Les estratègies d'aprenentatge automàtic ajudaran a generar algorísmicament aquestes noves músiques amb efectes especialment forts per provocar el son. Un dels objectius del projecte és oferir al mercat nous productes de música personalitzada amb aquesta finalitat, basats en dades i amb una base científica sòlida.

El tret de sortida del projecte es va formalitzar en la jornada de presentació que va tenir lloc a Frankfurt els passats 3 i 4 de febrer. En el cas de la UPF, les persones que vulguin optar a ser doctorands de Lullabyte poden presentar les seves candidatures fins al proper 31 de març.

Més informació al web de Lullabyte i a l’apartat del web de la UPF sobre la investigació que es farà a la Universitat en el marc d’aquest projecte.