Vés enrere

La UPF és la institució de l'estat que ha obtingut més ajuts Starting Grant en l’edició 2021

La UPF és la institució de l'estat que ha obtingut més ajuts Starting Grant en l’edició 2021

Quatre investigadors joves, tres dones i un home, desenvoluparan els seus projectes de recerca a la frontera del coneixement, en el marc de la primera convocatòria d’aquestes beques dins del programa Horitzó Europa de la Comissió Europea. Es tracta de Geer Meesters i Elisabetta Aurino (àmbit d’economia i empresa), Gemma Cirac-Claveras (humanitats) i Konstantina Kilteni (tecnologies de la informació i les comunicacions), els projectes dels quals sumen un finançament total de més de cinc milions d’euros.

10.01.2022

Imatge inicial

El Consell Europeu de Recerca (European Research Council, ERC), ha fet públics recentment els resultats de la convocatòria 2021 de les beques Starting Grant, la primera que s’emmarca en Horitzó Europa, el nou programa de recerca i innovació de la Comissió Europea.

Els quatre investigadors i investigadores que han obtingut els ajuts per la UPF són els següents: Geert Mesters, amb el projecte “Econometrics for Macroeconomic Policy Evaluation” (POLICYMETRICS) i Elisabetta Aurino, amb “·Leveraging Early Adolescence for Development: Longitudinal and Experimental Evidence from Ghana” (LEAD), ambdós dins l’àmbit d’economia i empresa.

Els dos ajuts restants els han obtingut Gemma Cirac-Claveras (àmbit d’humanitats), amb “Remote-Sensing Satellite Data and the Making of Global Climate in Europe, 1980s-2000s” (CLIMASAT); i finalment, Konstantina Kilteni (àmbit de tecnologies de la informació i les comunicacions), amb “The neuroscience of human tickle perception” (TICKLISHUMAN).

Els quatre projectes obtinguts per la UPF sumen un finançament de 5,2 milions d’euros

Els projectes de Gemma Cirac-Claveras, Elisabetta Aurino i Konstantina Kilteni tindran una durada de cinc anys, amb un finançament al voltant d’1,5 milions d’euros, mentre que el de Geert Mesters, serà de tres anys, i l’ajut serà de prop de 600.000 euros. En total, els quatre projectes obtinguts per la UPF sumen un finançament de 5,2 milions d’euros.

La convocatòria Starting Grant 2021 ha repartit un total de 619 milions d’euros a 397 projectes excel·lents situats a la frontera del coneixement, que permetran als seus líders (han de ser doctors amb una antiguitat d'entre dos i set anys) formar els seus propis equips de recerca en algun dels 22 estats membres de la Unió Europea i països associats.

En total, la convocatòria va rebre 4.056 propostes, un 24% més que l’any 2020, de les quals el 9,9% rebran finançament. El 43% de les subvencions s’han concedit a investigadores, una proporció superior al 37% del 2020, i que és la més alta fins ara.

La UPF i el CRG sumen més de la meitat dels ajuts que es desenvoluparan a Catalunya

La UPF és la institució d’Espanya que ha obtingut més ajuts, amb un total de quatre, seguida del Centre de Regulació Genòmica (CRG), una entitat que forma part del grup UPF, amb tres: els investigadors del CRG que han obingut les subvencions són Eva Novoa, amb el projecte “Dissecting the role of sperm transcriptome dynamics in intergenerational inheritance through native RNA nanopore sequencing” (EpiSperm); Renee Beekman, amb “Deciphering translocation-based genome topology effects and their role in lymphoma formation” (LymphoTOP) i Lars Velten, amb “Artificial intelligence for synthetic functional genomics of blood” (AI4SYN).

La Universitat de Barcelona i l’Institut de Recerca Biomèdica, amb dos ajuts cada institució, i les universitats Politècnica de Catalunya (UPC) i Autònoma de Barcelona (UAB), amb una beca, completen el llistat de centres de Catalunya, que amb 13 ajuts, és la regió d’Espanya que n’ha rebut més (sobre un total de 23).

La resta de centres d’Espanya, amb un ajut cadascun, són el Centro Nacional de Investigación sobre la Evolución Humana, el Basque Centre for Climate Change, la Fundación Donostia International Physics Center, la Universitat Autònoma de Madrid, la Universitat de València, la Fundación IMDEA, la Universitat Pública de Navarra, la Universitat Politècnica de València, la Universitat del País Basc i la Universitat de Saragossa.

Els quatre projectes que ha obtingut la UPF

Entendre la neurociència de la percepció humana de les pessigolles

Amb el projecte “The neuroscience of human tickle perception” (TICKLISHUMAN), Konstantina Kilteni se centrarà en les pessigolles (tickling, en anglès), una de les sensacions humanes més enigmàtiques, ja que no sabem com un tacte es pot convertir en pessigolleig i per què el nostre cervell respon a les pessigolles d’altres persones però no a les nostres. Els experiments sobre la percepció de les pessigolles han estat extremadament escassos i actualment no hi ha cap recerca activa sobre el tema a escala internacional.

"El projecte té un gran potencial per transformar radicalment el nostre pensament científic i popular sobre la neurociència social, motriu i clínica de les pessigolles"

TICKLISHUMAN proposa un nou enfocament interdisciplinari per entendre la neurociència de la percepció humana de les pessigolles, basat en la tecnologia hàptica moderna, la psicofísica somato-sensorial, l’anàlisi de patrons multivariants de dades de neuroimatge, l’estimulació cerebral i les tècniques avançades de modelatge estadístic.

“El projecte té un gran potencial per transformar radicalment el nostre pensament científic i popular sobre la neurociència social, motriu i clínica de les pessigolles. Les noves idees del projecte permetran explorar les molt infravalorades implicacions clíniques i funcionals de les pessigolles en les properes dècades, inclòs el seu ús com a biomarcador cognitiu en l’esquizofrènia i l’autisme, i la seva funció evolutiva entre espècies”, explica Konstantina Kilteni, fins ara vinculada al Karolinska Institute de Suècia.

Crear un nou marc per avaluar les decisions de política macroeconòmica

Geert Mesters, amb el projecte “Econometrics for Macroeconomic Policy Evaluation” (POLICYMETRICS), vol anar un pas més enllà del fet que tradicionalment, l’avaluació de la política macroeconòmica s’ha basat en l’anàlisi de models econòmics específics, que sovint no es corresponen amb els entorns complexos i rics en dades a partir dels quals es prenen les decisions polítiques del món real.

"Aplicaré aquest nou marc per avaluar les decisions de política monetària, fiscal i climàtica contemporànies i històriques de diferents governs i institucions d’arreu del món"

El projecte desenvoluparà un nou marc per avaluar les decisions de política macroeconòmica (polimetria) inspirat en la literatura robusta d’inferència en econometria i que faci hipòtesis mínimes sobre el model econòmic subjacent. Utilitzarà una metodologia que detecti fallades d’organització, és a dir, casos en què les decisions polítiques no minimitzen la funció de pèrdua (benestar social) i determini les causes i la dinàmica d’aquestes fallades.

“Aplicaré aquest nou marc per avaluar les decisions de política monetària, fiscal i climàtica contemporànies i històriques de diferents governs i institucions d’arreu del món, proporcionant així una avaluació única de la política macroeconòmica moderna, no basada en models”, afirma Geert Mesters, vinculat al Departament d’Economia i Empresa de la UPF des de l’any 2015 i també professor afiliat a la Barcelona School of Economics (BSE).

Utilitzar les dades de satèl·lit per comprendre com s’ha creat el coneixement al voltant del clima global

Amb “Remote-Sensing Satellite Data and the Making of Global Climate in Europe, 1980s-2000s” (CLIMASAT), Gemma Cirac-Claveras es basa en el fet que les respostes sobre com gestionar la crisi climàtica que estem vivint depenen de les percepcions sobre el clima global. Per tant, és necessari saber com s’han format aquestes percepcions per obrir noves possibilitats sobre les maneres d’afrontar la crisi del clima.

“En temps de creixent preocupació pública respecte a les nostres accions en la crisi climàtica, CLIMASAT ofereix informació sense precedents i anàlisi crítica sobre com es van elaborar les percepcions del clima global basades en dades satel·litals"

CLIMASAT pretén establir una narrativa completa que integri diferents esferes del coneixement per comprendre com van sorgir els discursos, les polítiques i les pràctiques climàtiques globals a Europa en la dècada de 1980-2000, aproximadament. Per això, el projecte situa la producció, la circulació i ús de les dades generades amb els satèl·lits en òrbita terrestre (que han estat claus per a la generació dels coneixements científics, pràctics i polítics sobre el clima mundial) al centre de l’anàlisi històric.

“En temps de creixent preocupació pública respecte a les nostres accions en la crisi climàtica, CLIMASAT ofereix informació sense precedents i anàlisi crítica sobre com es van elaborar les percepcions del clima global basades en dades satel·litals, fet que és rellevant no només per als investigadors, sinó també per als responsables polítics i els ciutadans compromesos”, reflexiona Gemma Cirac-Claveras, que es va vincular al Departament d’Humanitats de la UPF l’any 2019, gràcies a una beca individual Marie Sklodovska Curie.

Analitzar les intervencions estratègiques durant l’adolescència primerenca per millorar el desenvolupament juvenil

El projecte “Leveraging Early Adolescence for Development: Longitudinal and Experimental Evidence from Ghana” (LEAD), d’Elisabetta Aurino, se centra en l’adolescència primerenca, una finestra clau per al desenvolupament humà, i una etapa de la vida durant la qual les intervencions estratègiques poden suposar un aprofitament de les oportunitats, prevenir riscos, reforçar l’impacte de les inversions anteriors i pal·liar danys de les adversitats passades. No obstant això, les dades sobre si aquests programes i intervencions poden aprofitar aquest potencial, per a quins nens i nenes i a través de quins canals, són escasses, especialment en entorns de recursos baixos, on viuen el 90% dels 1.200 milions d’adolescents del món.

“Amb aquest projecte espero tenir resultats sobre habilitats sòcio-emocionals i acadèmiques dels adolescents, la salut (inclosos biomarcadors d’estrès) i les transicions de la vida adulta"

LEAD abordarà aquestes mancances basant-se en una cohort de 2.500 nens i nenes que s’acosten a l’adolescència primerenca de Ghana (Àfrica): ja van participar en un assaig d’avaluació de l’educació preescolar de qualitat l’any 2015 i se n'ha fet un seguiment, que ha suposat una millora del seu desenvolupament. Ara, es tornarà a agafar una nova mostra d’aquests infants, als 12 anys d’edat, per provar un programa d’habilitats parentals, per millorar el desenvolupament dels adolescents primerencs, a través de l’augment del suport als pares i les interaccions entre pares i adolescents. Més endavant, es tornarà a entrevistar els nens i nenes (i els seus pares) als 13, 15 i 17 anys.

“Amb aquest projecte espero tenir resultats sobre habilitats sòcio-emocionals i acadèmiques dels adolescents, la salut (inclosos biomarcadors d’estrès) i les transicions de la vida adulta. Aquestes dades permetran comprovar les complementarietats dinàmiques entre les intervencions durant la primera infància i la primera adolescència, o si les intervencions en l’adolescència poden compensar les adversitats anteriors a curt i mitjà termini”, detalla Elisabetta Aurino, que prové de l'lmperial College Business School de Londres.

Multimèdia

Multimedia

Multimedia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

ODS - Objetivos de desarrollo sostenible:

SDG - Sustainable Development Goals:

Els ODS a la UPF Los ODS en la UPF The ODS at UPF

Per a més informació

Para más información

For more information

Notícia publicada per:

Noticia publicada por:

News published by:

Unitat de Comunicació i Projecció Institucionals

Unidad de Comunicación y Proyección Institucionales

Institutional Communication and Promotion Unit