Notícies Notícies

Torna a la pàgina principal
Vés enrere

La música pot ajudar les persones autistes a desxifrar les emocions

La música pot ajudar les persones autistes a desxifrar les emocions

Investigadors de la UPF exploren la utilitat de la música per millorar el reconeixement de les emocions a les expressions facials per part de nens autistes.

07.07.2022

Imatge inicial

Les persones amb trastorn de l'espectre autista (TEA) tenen grans dificultats per identificar les emocions i les intencions d'altres persones i això impedeix aprofitar tot l'aprenentatge que atorga el comportament, els gestos i les emocions a una persona. Alhora, les persones amb TEA solen gaudir de la música de la mateixa manera que una persona neurotípica i també solen veure's afectades emocionalment per la música.

Investigadors de la UPF han realitzat un estudi en què van explorar la utilitat de la música per millorar el reconeixement de les emocions en les expressions facials per part de nens autistes. "Els nens amb TEA sovint tenen intacte el processament de la música i fins i tot hi ha estudis que confirmen que són millors processant i reconeixent el to que les persones neurotípiques", explica Rafael Ramírez Meléndez, coautor de l'estudi publicat a Brain Sciences i director del Music and Machine Learning Lab del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC) de la UPF. “Per això, pensem en utilitzar la música per reforçar la identificació de les emocions en expressions facials”.

Van reclutar 25 nens, entre 6 i 11 anys, amb TEA i d'alt funcionament (IQ > 80) que assistien al Centre Educatiu i Terapèutic Carrilet i a l'Institut Català de Musicoteràpia, tots dos a Barcelona.

Es va utilitzar una base de 4.900 imatges d'expressions facials humanes propietat del Karolinska Directed Emotional Faces (KDEF). El conjunt d'imatges es compon de fotos a color de 70 dones i homes que mostren un conjunt de 7 expressions emocionals diferents, cadascuna vista des de 5 angles diferents. Per a l'estudi es van utilitzar 4 emocions: felicitat, tristesa, por i enuig.

Els investigadors van observar dos tipus d'emocions diferents. L'emoció percebuda, la que veiem però que no sentim, quantificada a través de respostes orals. I l'emoció induïda, la que sentim realment en observar les expressions facials, quantificada analitzant l'activitat cerebral dels participants.

Els investigadors van dividir els nens en un grup control (sense música) i un grup experimental als que van ensenyar les cares en tres tipus de condicions consecutives:

  • Condició 1: ensenyaven la cara i demanaven als nens que les identifiquessin. Totes les respostes eren vàlides i mai no se li deia si estava correcte o no.
  • Condició 2: igual que la primera, però alhora se'ls posava un àudio amb l'emoció que concordava amb l'emoció de la imatge de la cara facial.
  • Condició 3: igual que la primera i és per veure si hi ha un efecte residual després d’haver realitzat la condició 2.

En totes les condicions es van considerar diferents imatges i àudios per evitar la memorització, els nens mai van veure la mateixa imatge ni durant la mateixa sessió ni en sessions diferents.

“A la part de visionat de les fotografies els resultats van ser molt clars. Gairebé totes les respostes verbals van millorar la precisió a l'hora d'identificar les emocions: a l'inici de l'experiment el percentatge d'èxit era de gairebé 47% i va pujar al final al 77%"

L'estudi va consistir en sessions setmanals de 15 minuts durant 4 setmanes en què es va mesurar l'evolució en el procés de reconeixement d'emocions.

L'activitat cerebral d'un grup de sis nens a cada grup es va mesurar mitjançant tècniques d'electroencefalografia (EEG). A més de les respostes verbals, es van analitzar les diferències de resposta de l'EEG usant el pla Thayer d'excitació -València. "Aquest pla ens permet quantificar el grau d'excitació i de positivitat/negativitat de la resposta emocional dels nens participants a l'estudi", explica Ramírez Meléndez

“A la part de visionat de les fotografies els resultats van ser molt clars”, continua. "Gairebé totes les respostes verbals van millorar la precisió a l'hora d'identificar les emocions: a l'inici de l'experiment el percentatge d'èxit era de gairebé 47% i va pujar al final al 77%".

Els resultats de l'electroencefalograma, “tot i que no estan perfectament correlacionats, en acabar l'estudi sí que vam poder observar una correlació molt més gran entre l'estat emocional dels nens, estimada del senyal cerebral, i l'estímul mostrat”, continua.

Sembla que aquests resultats indiquen que la música es pot utilitzar com a eina per millorar tant la identificació d'emocions en les expressions facials com la inducció d'emocions a través d'estímuls facials en nens amb TEA d'alt funcionament.

El següent pas, expliquen els investigadors, seria estendre'l a situacions contextuals, “com ara vídeos amb contingut emocional. També pensem gamificar l'essència de l'estudi perquè els nens amb TEA puguin millorar les capacitats emocionals mentre juguen des de casa.”, remarquen.

Multimèdia

Multimedia

Multimedia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

ODS - Objetivos de desarrollo sostenible:

SDG - Sustainable Development Goals:

03. Salut i benestar
Els ODS a la UPF Los ODS en la UPF The ODS at UPF

Per a més informació

Para más información

For more information

Notícia publicada per:

Noticia publicada por:

News published by:

Unitat de Comunicació i Projecció Institucionals

Unidad de Comunicación y Proyección Institucionales

Institutional Communication and Promotion Unit