La UPF incrementa el seu potencial de recerca amb l’obtenció de set nous ajuts ICREA Acadèmia
La convocatòria 2020 d’aquest programa de retenció de talent ha seleccionat quatre investigadores de la Universitat (Libertad González, María Morrás, Cristina Pujades i Eulàlia de Nadal), que representen una tercera part del total de dotze dones reconegudes, i tres investigadors, Àngel Lozano, Jacint Jordana i Rafael Maldonado. Les set persones de la UPF que han obtingut ajuts pertanyen a cinc departaments diferents.
Quatre investigadores i tres investigadors de la Universitat Pompeu Fabra han estat seleccionats en la dotzena edició dels ajuts ICREA Acadèmia, convocats per la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA), que els permetrà intensificar i prioritzar la dedicació en la seva recerca. En total, han estat 30 les persones seleccionades, pertanyents a set universitats publiques de Catalunya, que es beneficiaran d'uns ajuts dotats de 40.000 euros anuals durant un període de cinc anys.
Quatre dels set ajuts obtinguts per la UPF corresponen a dones, xifra que representa una tercera part del total de dotze que han estat seleccionades en aquesta convocatòria 2020. Es tracta de Cristina Pujades i Eulàlia de Nadal, catedràtiques del Departament de Ciències Experimentals de la Salut (DCEXS), i Libertad González i María Morrás, professores dels departaments d’Economia i Empresa i Humanitats, respectivament.
Amb aquests set ajuts, la UPF compta amb un total de 25 investigadors i investigadores ICREA Acadèmia actius en aquest moment.
Els tres ajuts obtinguts per investigadors són per als catedràtics Jacint Jordana (Departament de Ciències Polítiques i Socials), Àngel Lozano (Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions) i Rafael Maldonado (DCEXS). Després de la resolució d'aquesta convocatòria, la UPF compta amb un total de 25 investigadors i investigadores ICREA Acadèmia actius.
Ajuts per a tres professors del Departament Ciències Experimentals i de la Salut
Rafael Maldonado, catedràtic de Farmacologia i director del Laboratori de Neurofarmacologia (Neurophar) del DCEXS, és el segon ajut ICREA Acadèmia que obté, després de les que va rebre en les edicions 2008 i 2015. La seva recerca incideix en diferents línies, sobre les quals darrerament ha fet importants avenços. Destaquen la identificació dels mecanismes neurobiològics clau subjacents als processos addictius induïts pels aliments d’alta palatabilitat (conjunt de les qualitats sensorials d’un aliment); i l’interès terapèutic del receptor cannabinoide CB1 per al tractament del dolor endometrial crònic.
Altres aportacions de la recerca del professor Maldonado se centren en la identificació de perfils específics de microbiota associats a la memòria i a l’obesitat a través de rutes metabòliques particulars i a perfils de metabolòmica, i en l’estudi de nous mecanismes per entendre la complexitat dels processos cognitius.
Cristina Pujades, catedràtica del DCEXS i directora del Grup Desenvolupament del Sistema Nerviós Central, va ser seleccionada amb un ajut ICREA Acadèmia l’any 2015, per la qual cosa és el segon cop que l’obté. L’objectiu de la seva recerca és entendre com es coordinen l’especificació i la diferenciació dels progenitors neuronals durant la morfogènesi per construir un cervell funcional.
El seu repte és obtenir una visió global de com es controlen les decisions del destí cel.lular al cervell i entendre: com es regula l’equilibri entre la proliferació i la diferenciació cel.lular, com es genera l’heterogeneïtat de progenitors neurals; i com progenitors individuals es comporten durant la regionalització espaial i la morfogènesis. Utilitzen l’embrió de peix zebra com sistema model ja que els permet combinar els estudis de genètica i d’ imatge d’alta resolució, amb les tècniques d’edició genòmica.
Eulàlia de Nadal, catedràtica del DCEXS i investigadora de l'IRB Barcelona i la UPF, és la segona vegada que gaudeix d’un ajut ICREA Acadèmia, després del que va obtenir l’any 2011. La seva recerca es focalitza en desxifrar com les cèl·lules detecten i responen als canvis ambientals. Incidirà en l’estudi de la regulació transcripcional en resposta a l'estrès, caracteritzant-ne l’heterogeneïtat, així com identificant noves modificacions d’histones. A més, explorarà el potencial terapèutic dels mecanismes moleculars descoberts.
El grup de recerca ha centrat els seus treballs en caracteritzar les respostes a l’estrès en cèl·lules eucariotes, utilitzant cèl·lules de llevat i mamífers com a organismes model. Especialment, es focalitza en estudiar les propietats del procés de senyalització, la caracterització de dianes biològiques i l’estudi de les respostes cel·lulars necessàries per a l’adaptació a l’estrès, com ara la regulació del cicle cel·lular i l’expressió gènica.
Impuls a la recerca als departaments de Ciències Polítiques i Socials, Economia i Empresa, TIC i Humanitats
Jacint Jordana, catedràtic de Ciències Polítiques i Socials de la UPF i director de l’Institut Barcelona d’Estudis Interncionals (IBEI) és la primera vegada que obté l’ajut ICREA Acadèmia. Els seus interessos de recerca se centren en analitzar el funcionament de la governança reguladora en l’era de la globalització, sobretot des d’una perspectiva comparativa, i en examinar les característiques institucionals d’agències reguladores independents (IRA, sigles en anglès) en diferents sectors i països de tot el món.
Especialment, ha estudiat com les IRA contribueixen a configurar i transformar les polítiques públiques en diferents sectors, com per exemple, el cas de la cobertura universal de l’electricitat a l’Amèrica Llatina o l’harmonització de les regulacions financeres.
Libertad González, professora del Departament d’Economia i Empresa de la UPF i de la Barcelona GSE, va obtenir un ajut ICREA Acadèmia l’any 2015, i aquesta és la segona vegada que és seleccionada. La seva recerca gira al voltant d’aspectes relacionats amb les polítiques públiques, l’economia de la salut, el gènere i la família
Darrerament ha escrit articles al voltant dels efectes de la crisi provocada per la covid-19 sobre les desigualtats de gènere; la salut del nadó i el cicle econòmic; la influència del permís de paternitat en la reducció de la natalitat; l’impacte de la programació del naixement precoç dels nounats en la seva salut; la selecció del sexe i la salut en el naixement entre els immigrants indis o els efectes a llarg termini que la legalització del divorci suposa per als infants.
Àngel Lozano, catedràtic del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC) i investigador principal del Grup de Recerca Wireless & Secure Communications (WiSeCom), és el tercer ajut ICREA Acadèmia que rep, després dels obtinguts els anys 2010 i 2015. La seva recerca se centra en les comunicacions sense fils, concretament en el disseny i anàlisi de tècniques avançades per augmentar les velocitats de bits, reduir el consum de recursos (principalment amplada de banda i energia), minimitzar la latència i contenir la complexitat a les xarxes sense fils.
Durant els darrers cinc anys, amb el suport d’una beca Advanced Grant del Consell Europeu de Recerca, he estat explorant dissenys de xarxes sense fils més enllà de la 5G basades en el núvol, que es desplegaran cap al 2030.
María Morrás, professora de Literatura Espanyola del Departament d'Humanitats, membre dels grups de recerca NEXUS (Nexes entre ciència, cultura, política, religió i societat) i LaiRem ( Literatura, Art i Representació a la llarga Edat Mitjana), del qual és co-investigadora principal, ha obtingut l’ajut ICREA Acadèmia per primera vegada. La seva recerca es focalitza en les tradicions literàries conflictives a Ibèria durant el segle XV, amb especial atenció a les transicions, interfícies i interaccions entre llatí i llengua vernacle, entre tradicions locals i humanisme i entre les comunitats que participen en la producció literària a la cort.
El caràcter experimental d’aquest període es manifesta en els nous gèneres i els "nouvinguts" (conversos, “letrados” i dones) com a agents actius en el camp literari, que va donar lloc a la seva contenció com a capital simbòlic i influència social. La poesia de Cancionero, el discurs religiós, les traduccions, el mecenatge i la lectura han estat objecte del seu interès; ha incorporat una perspectiva de gènere per entendre millor el rol de les dones i el paper religiós en els cercles literaris i en la configuració de l’esfera pública.
Augmentar l’impacte i la projecció internacional de la recerca
Del total de 30 persones seleccionades en la convocatòria 2020 del programa ICREA Acadèmia, el repartiment per universitats ha estat el següent: Universitat Autònoma de Barcelona (8), Universitat Pompeu Fabra (7), Universitat de Barcelona (5), Universitat Politècnica de Catalunya (5), Universitat Rovira i Virgili (3), Universitat de Lleida (1) i Universitat de Girona (1). Amb els ajuts ICREA Acadèmia, el Govern de la Generalitat de Catalunya reconeix la tasca investigadora del professorat que desenvolupa la seva activitat en alguna de les universitats públiques catalanes, amb la finalitat de contribuir a retenir el talent investigador.
Aquesta línia de suport està destinada exclusivament al professorat universitari que està impartint docència i que es troba en fase plenament activa i d’expansió de la seva activitat investigadora. L’objectiu del programa, que valora especialment com pot beneficiar la trajectòria investigadora dels candidats, és augmentar l’impacte i la projecció internacional de la recerca que es porta a terme a Catalunya, així com prioritzar la detecció i l’estímul al professorat amb més potencial de creixement científic.