El Laboratori de Neurofarmacología-NeuroPhar va ser fundat el 1999 pel Prof. Rafael Maldonado a la Universitat Pompeu Fabra (UPF). El nostre principal interès és l'estudi dels mecanismes neurobiològics relacionats amb l'addicció a les drogues i els trastorns relacionats com el dolor crònic, els dèficits cognitius i els trastorns alimentaris i afectius. Aquestes línies de recerca tenen com a objectiu la identificació de noves dianes terapèutiques en el sistema nerviós. Utilitzem estratègies farmacològiques complementades amb enfocaments moleculars, que es basen en l'ús d'animals modificats genèticament i l'ús de tècniques d'avantguarda. Per a això, apliquem diferents models conductuals desenvolupats i validats pel nostre laboratori, així com tècniques moleculars, neuroquímiques, quimiogenètiques i neuroanatòmiques complementàries.

El Prof. Rafael Maldonado va iniciar la seva carrera científica el 1985 i des de llavors ha realitzat importants troballes que han permès avançar en el coneixement del substrat neurobiològic de la drogoaddicció i dels trastorns neurològics associats. Ha publicat més de 380 documents científics en revistes científiques indexades i arbitrades, la majoria en revistes d'alt factor d'impacte, com Science, Nature, Nat Med, Nat Neurosci, Nat Genet, Gut, Cell Metabolism i J Clin Inv, entre altres.

El Prof. Andrés Ozaita és investigador principal del grup de Neurophar des de 2003 i professor de Farmacologia de la UPF. La seva recerca en Neurophar es centra en la identificació dels mecanismes d'aprenentatge i memòria, i en la modulació d'aquests mecanismes per a millorar el rendiment. Entre aquests mecanismes, el sistema endocannabinoide ha centrat la major part de la seva recent recerca, des de perspectives fisiològiques i patològiques. Ha aplicat tractaments per a modular el sistema endocannabinoide en models de ratolí per a la síndrome del cromosoma X fràgil (Nat Med, Nat Neurosci, J Clin Inv, entre altres) i la síndrome de Down, demostrant el seu impacte positiu sobre diverses alteracions neurològiques. Els enfocaments experimentals inclouen mètodes moleculars per a mesurar l'expressió/fosforilació de gens i proteïnes, anàlisis d'imatges confocals per a mesurar la densitat/morfologia de les espines dendrítiques, la morfologia i activitat neuronal/microglial i la connectivitat, juntament amb enfocaments conductuals refinats.

La Dra. Elena García-Martín és investigadora sènior en el grup de Neurophar des de 2007, professora de Psicobiologia de la UAB i experta en models de comportament i cirurgia estereotáxica. Està especialitzada en l'estudi de les bases neurobiològiques de l'addicció i els trastorns mentals relacionats, centrant-se en la naturalesa de les diferències individuals en el comportament (Science, J Clin Inv, Nat Commun, entre altres). S'enfoca en les influències genètiques i ambientals amb l'objectiu d'explicar com la interacció entre múltiples gens i factors ambientals impacta en la funció i la connectivitat del cervell durant el desenvolupament i al llarg del període de l'edat adulta, així com la seva influència en el comportament.

El Dr. Beltrán-Alvárez es va incorporar al Laboratori de Neurofarmacología el 2020 com a investigador postdoctoral. La seva recerca dins Neurophar es centra en l'estudi del dolor crònic i el seu tractament farmacològic. Aquesta recerca s'emmarca en dos projectes europeus del marc Horizon 2020, PainFACT, i QSPainRelief, i lidera el projecte EraNet-Neuron titulat "Biomarkers of ANTidepressant RESponse: early indicators and novell targets" dins de la línia de recerca de trastorns afectius i enfocat en la fisiopatologia de la depressió i les raons de la resiliència a les teràpies farmacològiques actuals.

Tots els nostres camps de recerca abasten temes problemàtics essencials en les àrees mèdica, social i psicològica i la majoria d'ells es troben en els temes prioritaris de les convocatòries de subvencions més importants. La nostra diversa recerca dona lloc a àmplies col·laboracions amb laboratoris internacionals i nacionals, la qual cosa ens proporciona noves possibilitats, intercanvis i nous coneixements en la nostra recerca, a més de les oportunitats d'estada de recerca per als nostres estudiants de doctorat. Per exemple, els experiments duts a terme sobre l'addicció al menjar en col·laboració amb altres socis ens van proporcionar la possibilitat de centrar-nos en l'eix intestí-cervell i la seva implicació en l'addicció al menjar i l'obesitat, un tema que recentment ha adquirit molta rellevància a causa de la seva creixent incidència, especialment als països desenvolupats.