Premis i distincions més destacats: curs 2002-2003

Premis i distincions més destacats: curs 2002-2003

 

La UPF rep a Sant Sebastià el premi Ibaia a la producció com a promotora del Màster en Documental de Creació

El 25 de setembre passat es va celebrar el Dia del Cinema Basc en el marc del 50è Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià.
Aquesta jornada va estar organitzada per Ibaia-Associació de Productores Audiovisuals Independents del País Basc i Euskal Irrati Telebista (EITB), amb la col·laboració del Govern Basc i la Filmoteca Basca, i estava dedicada a la promoció, exhibició i trobada dels professionals del sector audiovisual basc i es van lliurar dos importants premis del sector: el premi Ibaia a la producció, que ha estat atorgat a la Universitat Pompeu Fabra com a promotora del Màster en Documental de Creació, i el premi Ama Lur del Cinema Basc, que en aquesta edició es va lliurar al director Eloy de la Iglesia per la seva trajectoria professional.
Per quart any consecutiu, Ibaia-Associació de Productores Audiovisuals Independents del País Basc atorga el premi Ibaia a la producció. Enguany, ha estat concedit a la Universitat Pompeu Fabra per "impulsar nous mitjans audiovisuals i com a reconeixement a la tasca d'aventura i de risc, amb inqüestionable valor creatiu, que ha demostrat com a promotora d'un màster que fomenta el documental de creació". El premi reconeix els objectius del Màster en Documental de Creació de la UPF, creat l'any 1998, que són la preparació i la formació de documentalistes joves i l'oportunitat d'oferir majors perspectives per als professionals, que es concreten amb la possibilitat que tenen els estudiants de formar part de l'equip d'un cineasta reconegut amb qui realitzaran un documental de creació que serà produït per una productora independent.

Distinció Jaume Vicens Vives per a la Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida

El Govern de la Generalitat, a proposta del Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació, ha concedit enguany una Distinció Jaume Vicens Vives a la Qualitat Docent Universitària a títol individual i tres a títol col·lectiu, una d'elles a la Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida de la UPF.
La Facultat ha estat premiada pel seu projecte educatiu, on destaquen el programa de tutories personalitzades i el sistema d'avaluació del rendiment acadèmic dels estudiants, i que pretén assegurar una coordinació acadèmica, fomentar metodologies docents innovadores, fomentar el benestar dels universitaris, recollir suggeriments de millora de la comunitat universitària, proporcionar ajut tècnic als professors per millorar els seus processos docents, realitzar recerca educativa i avaluar els objectius institucionals del centre.
La Distinció Jaume Vicens Vives, una menció creada el 1996 amb l'objectiu de premiar la qualitat en la docència universitària, d'aquest any ha estat atorgada a Pilar Benejam Arguimbau, professora de la Facultat de Ciències Socials de la UAB i, com a premi col·lectiu, als professors de la Facultat de Veterinària de la UAB i als departaments de Ciències Mèdiques Bàsiques i de Medicina i Cirurgia de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat Rovira i Virgili.

El 50% dels programes de doctorat de la UPF són avaluats positivament per l'ANECA

La Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad (ANECA) ha fet públics fa uns dies els resultats del procés d'avaluació dels programes de doctorat que optaven a la Menció de Qualitat que atorga aquest organisme del Ministeri d'Educació, Cultura i Esports. La UPF va presentar dotze programes, que són la totalitat dels cursos de doctorat que imparteix, i sis d'aquests han rebut la Menció de Qualitat.
Atès que aquest procés d'avaluació era voluntari, les universitats decidien quins programes de doctorat optaven a aquesta acreditació de qualitat i l'ANECA ha rebut un total de 916 programes de doctorat de 53 universitats espanyoles, que representa el 36,6% dels programes que s'imparteixen a l'Estat. Dels 916 programes presentats, 167 han obtingut la Menció, és a dir, el 18,23% dels programes avaluats. Tots ells seran integrat en la relació de Programes de Doctorat de Qualitat a les Universitats.
La totalitat dels dotze programes de doctorat que imparteix la UPF han estat avaluats per l'ANECA. Globalment i atenent a la dimensió de la Universitat, l'avaluació ha estat positiva, perquè l'ANECA ha atorgat la Menció de Qualitat a sis dels dotze programes de doctorat de la UPF, el 50% del total, que són els programes d'Humanitats, Art, Literatura i Pensament; Economia, Finances i Empresa; Història (inclou un itinerari d'Història del Pròxim Orient Antic); Ciències de la Salut i de la Vida (bienni 2003-2005); Comunicació Multilingüe: Estudis de Traducció Literària i Lingüística (2003-2005); i Ciència Cognitiva i Llenguatge, que s'imparteix conjuntament amb la UB.
L'obtenció de la Menció de Qualitat és fruit d'un procés d'avaluació externa que mesura diferents paràmetres, com ara els continguts, l'estructura i els objectius de cada programa, i permet participar en les convocatòries d'ajudes a la mobilitat de professors i estudiants, així com obtenir subvencions per a despeses relacionades amb el desenvolupament de cada programa.
Un total de 825 estudiants estan matriculats en els 12 cursos de doctorat de la UPF, dels quals 300 són estrangers, el 36,4% del total. Així, la UPF és, en termes relatius, la primera universitat espanyola en nombre d'estudiants de doctorat estrangers.

 

M. Rosa Virós, membre de l'Alt Patronat de l'Institut Europeu de la Mediterrània

La rectora de la UPF, M. Rosa Virós, ha estat recentment nomenada nou membre de l'Alt Patronat de l'Institut Europeu de la Mediterrània (IEM), en representació del Consell Interuniversitari de Catalunya.
L'IEM és un consorci participat per la Generalitat de Catalunya, el Ministeri d'Afers Exteriors i l'Ajuntament de Barcelona, amb l'objectiu de promoure les relacions i els intercanvis entre les societats mediterrànies. L'IEM vol consolidar-se com un think tank de referència internacional per a l'observació i interpretació de la realitat mediterrània i actuar com una plataforma de defensa i impuls de les relacions euromediterrànies davant institucions de la UE, països tercers, actors econòmics i socials i opinions públiques.
L'Alt Patronat és un òrgan consultiu de l'Institut que està format per representants de catorze entitats i empreses públiques o privades -com, per exemple, Telefónica, la Caixa o Gas Natural- que tinguin com a finalitat alguna de les del consorci. Entre les seves funcions està la de ser escoltat, abans de la seva aprovació, sobre el pla anual d'activitats de l'Institut, el pressupost i la política de relacions amb el món econòmic i de patrocini, i la de proposar les actuacions que consideri convenient per tal que l'Institut compleixi amb els seu objectius

 

Ferran Requejo guanya el premi Fundació Trias Fargas amb un assaig sobre les democràcies multinacionals

El catedràtic de Ciències Polítiques i de l'Administració Ferran Requejo ha guanyat la sisena edició del premi Fundació Ramon Trias Fargas amb un assaig sobre l'encaix de les societats multinacionals en les democràcies liberals titulat "When the blind lead the mad. Can federalism accommodate multinational democracies? The case of plural federalism" (Quan els cecs guien el boigs. ¿Pot el federalisme acomodar les democràcies multinacionals? El cas del federalisme plural).
En aquest assaig, l'autor també reflexiona sobre els models existents de federalisme plural i, en la seva part final, efectua una anàlisi crítico-descriptiva de l'actual estat de les autonomies espanyol, que considera que "és l'únic gran fracàs de la Constitució de 1978". En aquest sentit, Requejo creu que no es pot arreglar "canviant les funcions del Senat" per reconvertir-lo en una cambra de representació territorial "o donant tres o quatre competències més". L'autor és partidari d'un "federalisme plural, en el qual es reconegui de forma constitucional el pluralisme nacional de l'Estat" i, en el cas de Catalunya, està a favor "d'un nivell d'autogovern que es pugui anomenar autogovern nacional i que tingués vinculacions puntuals amb el poder central".
Ferran Requejo és llicenciat i doctor en Filosofia per la UB, llicenciat en Història Contemporània per la UB i enginyer industrial per la UPC. És especialista en teoria de la democràcia, federalisme i pensament polític de la postguerra. A la UPF dirigeix el doctorat en Ciències Polítiques i Social i el Grup de Recerca en Teoria Política. És membre del comitè executiu de l'European Consortium for Political Research (ECPR) i l'any 1996 va guanyar la primera edició del Premi Rudolf Wildemann que atorga aquesta organització.

 

M. Rosa Virós, nova presidenta de l'Institut Joan Lluís Vives

La rectora de la UPF, M. Rosa Virós, ocuparà la presidència de l'Institut Joan Lluís Vives (IJLV) durant el proper semestre. Així ho va decidir el seu Consell General en la reunió que va tenir lloc el 6 de setembre passat a Alacant. El Consell General és l'òrgan suprem de govern de la xarxa d'universitats IJLV i està integrat pels 18 rectors de les universitats de Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Catalunya Nord i Andorra que en formen part.
En la mateixa reunió, a més d'elegir nova presidenta, es va aprovar la memòria i els comptes del 2001, així com el programa d'activitats sota la presidència de la Universitat Pompeu Fabra. D'aquest programa d'activitats cal destacar la convocatòria d'un debat universitari, amb la immigració com a tema central, per al mes de gener del 2003, i la realització d'un congrés d'estudiants la primavera vinent.
L'Institut Joan Lluís Vives és la xarxa d'universitats de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord i Andorra. La seva finalitat és potenciar les relacions entre aquestes universitats a fi de coordinar la docència, la recerca i les activitats culturals, així com potenciar la utilització de la nostra llengua.

 

Premis a Sitges per a Cravan vs. Cravan, la nova producció del Màster en Documental de Creació de la UPF

El 10 d'octubre passat es va presentar, en el marc del Festival Internacional de Cinema de Catalunya-Sitges 2002, la producció Cravan vs. Cravan. Aquest llargmetratge, opera prima del director Isaki Lacuesta (Girona, 1975) i una nova producció sorgida del Màster en Documental de Creació de la Universitat Pompeu Fabra, ha obtingut dos premis del palmarès del festival: el premi del públic en la secció Gran Angular i el premi Citizen Kane al millor director revelació.
Els estudiants del màster, iniciativa creada l'any 1998 amb l'objectiu de preparar i formar documentalistes joves i per oferir majors perspectives per als professionals, tenen la possibilitat de formar part de l'equip d'un cineasta reconegut amb qui realitzaran un documental de creació que serà produït per una productora independent. Precisament, Isaki Lacuesta és un dels alumnes que va participar en la primera edició del màster i va col·laborar en realització del documental Mones com la Becky, de Joaquim Jordà. La premiada En construcción, de José Luis Guerín, també va sorgir a iniciativa del màster.
Cravan vs. Cravan és una biografia entre la realitat i la ficció que reconstrueix la vida, fins a la seva mort prematura ocorreguda l'any 1918 en el golf de Mèxic, del poeta, boxejador i aventurer Arthur Cravan. Nebot d'Oscar Wilde, amic de Duchamp i d'altres membres de l'avantguarda de primers de segle, Cravan (nascut el 1886 a Lausana i que, en realitat, es deia Fabian Avenarius Lloyd) va ser un personatge tan llegendari com misteriós i que, entre moltes altres vivències, va disputar un combat de boxa contra el campió del món dels pesos pesats Jack Johnson, que va tenir lloc l'abril de 1916 a la plaça de braus Monumental de Barcelona.

 

Arcardi Espada guanya el premi Espasa d'Assaig

L'escriptor i periodista Arcadi Espada ha estat guardonat recentment amb el premi Espasa d'Assaig per la seva obra Diarios, que, segons defineix ell mateix, és "una autocrítica de la raó periodística".
El llibre, que es publicarà a finals del mes d'octubre, repassa els aconteixements més rellevants que es van succeir al llarg de l'any 2001 amb un format de diari personal, amb anotacions personals de l'autor.
Arcadi Espada és actualment col·laborador del diari El País i professor dels Estudis de Periodisme de la UPF. Periodista des de l'any 1997, ha treballat a La Vanguardia i Diari de Barcelona, entre altres diaris, i és autor de Contra Cataluña (1997) i Raval. Del amor a los niños (2000).

 

L'Ajuntament de Barcelona concedeix a Josep Fontana la Medalla d'Or al Mèrit Cultural

L'alcalde de Barcelona, Joan Clos, va lliurar l'11 de novembre, al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona, la Medalla d'Or al Mèrit Cultural als historiadors barcelonins Josep Fontana i Batllori i Joaquim Molas i Lázaro.
El Consell Plenari municipal va acordar concedir el guardó al professor Fontana "per la seva excepcional contribució a la teoria i a la metodologia de la ciència històrica; per les seves investigacions històriques sobre l'antic règim i la forma que va adoptar la transició vers la societat liberal a Espanya; per la seva tasca incomparable d'edició i difusió de la historiografia estrangera més avançada a casa nostra; i per la seva activitat docent i d'acostament de la història a la comunitat universitària". En farà la glossa l'historiador Jordi Nadal.
Josep Fontana (Barcelona, 1931) ha estat vinculat a la UPF des dels seus inicis, el curs 1990-91, on ha format part del claustre de professors i ha promogut i dirigit l'Institut Universitari d'Història Jaume Vicens i Vives. Aquest any ha finalitzat la seva tasca activa com a docent. La seva intensa trajectòria universitària ha estat reconeguda amb el seu nomenament com a professor emèrit.
Fontana és un dels historiadors més destacats i amb major projecció nacional i internacional de l'estat espanyol. Es va llicenciar en l'especialitat d'Història a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona el 1956, amb una memòria dirigida per Jaume Vicens Vives, de qui va ser ajudant de la càtedra d'Història Econòmica d'Espanya. El 1970 va obtenir el grau de doctor amb una tesi dirigida per Fabián Estapé.
El 1966, Josep Fontana va ser separat de la universitat juntament amb altres professors que, com ell, van denunciar la repressió sobre els docents que defensaven la llibertat des de la universitat. Als anys 70 es va reincorporar a l'activitat docent, i el 1974 va guanyar per oposició la càtedra d'Història Econòmica i Mundial de la tot just creada Universitat de València. Dos anys més tard es va traslladar a la Universitat Autònoma de Barcelona, en una càtedra de la mateixa denominació.
La recerca de Josep Fontana abasta un amplíssim ventall de publicacions relacionades amb les àrees de coneixement d'història econòmica, història espanyola del segle XIX i història de la hisenda. Ha dirigit les diferents edicions del doctorat en Història de la UPF i ha inspirat i dirigit nombroses tesis doctorals d'arreu de l'estat espanyol. La seva recerca doctoral està en la base del seu llibre La quiebra de la monarquía absoluta 1814-1820 (Ariel, 1971), títol que va obtenir un extraordinari impacte en replantejar el trànsit de l'antic règim a la societat capitalista. El juny passat es va presentar el primer volum de la seva obra completa.

Premi Josep Pla per al professor Héctor Bofill

Héctor Bofill, professor associat de Dret Constitucional de la UPF, ha rebut el 35 Premi Josep Pla per L'últim evangeli, una novel.la desenvolupada en dues trames que tracta, en paraules de l'autor, sobre la descomposició imminent del món occidental.
Bofill (Badalona, 1973) és membre de la nova fornada de joves poetes en llengua catalana. Altres obres seves són Poema de Calipso, La reconstrucció de l'Aristocràcia i La revolució silenciosa, amb què va guanyar la Flor Natural en els Jocs Florals de Barcelona del 2001.
El premi Josep Pla és convocat per Edicions Destino per a obres de prosa escrites en llengua catalana, inèdites i d'autors vius, i està dotat amb 6.010,12 euros.


Roderic Guigó i Marició Janué, premis Ciutat de Barcelona d'investigació científica i d'història

Dos investigadors de la UPF han estat guardonats en la present edició dels premis Ciutat de Barcelona: Roderic Guigó, investigador del Grup de Recerca en Informàtica Biomèdica (GRIB) de l'IMIM, ha estat distingit en l'àmbit d'investigació científica per la seva aportació a la bioinformàtica en l'anàlisi comparatiu de genomes complexos; Marició Janué i Miret, investigadora de l'Institut Universitari d'Història Jaume Vicens i Vives, ha estat guardonada amb el premi Duran i Sanpere d'història pel seu llibre Els polítics en temps de revolució. La vida política a Barcelona durant el Sexenni Revolucionari (1868-1873) (2002).
 

Premi Narcís Monturiol per al professor Josep Fontana

Josep fontana i Làzaro, catedràtic emèrit d'Història Econòmica de la UPF, ha estat guardonat amb un dels premis Narcís Monturiol 2003 al Mèrit Científic i Tecnològic que concedeix la Generalitat de Catalunya, a proposta del Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació.
Aquests premis, instituïts l'any 1982, s'atorguen a les persones i entitats que han contribuït de manera destacada al progrés científic i tecnològic de Catalunya. En la present edició han estat guardonats nou investigadors i dues institucions.
Fontana (Barcelona, 1931) ha estat Premi de la Fundació Catalana per a la Recerca 1997 i ha rebut la Medalla d'Or al Mèrit Cultural de l'Ajuntament de Barcelona al 2002. Ha estat vinculat a la UPF des dels seus inicis, el curs 1990-91, on ha format part del claustre de professors i ha promogut i dirigit l'Institut Universitari d'Història Jaume Vicens i Vives.
Fontana és un dels historiadors més destacats i amb major projecció nacional i internacional de l'estat espanyol. Es va llicenciar en l'especialitat d'Història a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona el 1956, amb una memòria dirigida per Jaume Vicens Vives, de qui va ser ajudant de la càtedra d'Història Econòmica d'Espanya. El 1970 va obtenir el grau de doctor amb una tesi dirigida per Fabián Estapé. El 1966, Josep Fontana va ser separat de la universitat juntament amb altres professors que, com ell, van denunciar la repressió sobre els docents que defensaven la llibertat des de la universitat. Als anys 70 es va reincorporar a l'activitat docent, i el 1974 va guanyar per oposició la càtedra d'Història Econòmica i Mundial de la tot just creada Universitat de València. Dos anys més tard es va traslladar a la Universitat Autònoma de Barcelona, en una càtedra de la mateixa denominació.
La recerca de Josep Fontana abasta un amplíssim ventall de publicacions relacionades amb les àrees de coneixement d'història econòmica, història espanyola del segle XIX i història de la hisenda. Ha dirigit les diferents edicions del doctorat en Història de la UPF i ha inspirat i dirigit nombroses tesis doctorals d'arreu de l'estat espanyol. La seva recerca doctoral està en la base del seu llibre La quiebra de la monarquía absoluta 1814-1820 (Ariel, 1971), títol que va obtenir un extraordinari impacte en replantejar el trànsit de l'antic règim a la societat capitalista. L'any passat va pubicar el primer volum de la seva obra completa.

 

Premis de l'Institut d'Estudis Catalans

Miguel Pérez Latre, investigador de l'Institut Universitari d'Història Jaume Vicens i Vives ha estat guardonat amb el premi Joan Reglà d'Història Moderna, en la seva primera convocatòria, per la seva tesi doctoral "Diputació i Monarquia. El poder públic a Catalunya, 1563-1599", dirigida per Eva Serra Puig (UB) i Josep Fontana i Lázaro (UPF).
L'Institut d'Estudis Catalans atorga aquest premi, instaurat el 2002 i dotat amb 4.200 euros, al millor estudi sobre història política, social, econòmica i cultural -o d'historiografia- de les terres de parla catalana entre els dos darrers decennis del segle XV i els primers anys del segle XIX.El professor Vicent Caselles Costa, professor de Matemàtica Aplicada del Departament de Tecnologia de la UPF, ha estat guardonat amb el Premi Ferran Sunyer i Balaguer de Matemàtiques 2003 pel treball "A Parabolic Quasilinear Problem for Linear Growth Functionals", elaborat juntament amb Fuensanta Andreu-Vaillo i José Manuel Mazón Ruiz.
L'Institut d'Estudis Catalans convoca i atorga aquest premi per aquelles monografies que exposin els resultats més destacats d'una àrea de les matemàtiques en la qual s'hagin produït avenços recentment.


El 50% dels programes de doctorat de la UPF són avaluats positivament per l'ANECA

La Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad (ANECA) ha fet públics fa uns dies els resultats del procés d'avaluació dels programes de doctorat que optaven a la Menció de Qualitat que atorga aquest organisme del Ministeri d'Educació, Cultura i Esports. La UPF va presentar dotze programes, que són la totalitat dels cursos de doctorat que imparteix, i sis d'aquests han rebut la Menció de Qualitat.
Atès que aquest procés d'avaluació era voluntari, les universitats decidien quins programes de doctorat optaven a aquesta acreditació de qualitat i l'ANECA ha rebut un total de 916 programes de doctorat de 53 universitats espanyoles, que representa el 36,6% dels programes que s'imparteixen a l'Estat. Dels 916 programes presentats, 167 han obtingut la Menció, és a dir, el 18,23% dels programes avaluats. Tots ells seran integrat en la relació de Programes de Doctorat de Qualitat a les Universitats.
La totalitat dels dotze programes de doctorat que imparteix la UPF han estat avaluats per l'ANECA. Globalment i atenent a la dimensió de la Universitat, l'avaluació ha estat positiva, perquè l'ANECA ha atorgat la Menció de Qualitat a sis dels dotze programes de doctorat de la UPF, el 50% del total, que són els programes d'Humanitats, Art, Literatura i Pensament; Economia, Finances i Empresa; Història (inclou un itinerari d'Història del Pròxim Orient Antic); Ciències de la Salut i de la Vida (bienni 2003-2005); Comunicació Multilingüe: Estudis de Traducció Literària i Lingüística (2003-2005); i Ciència Cognitiva i Llenguatge, que s'imparteix conjuntament amb la UB.
L'obtenció de la Menció de Qualitat és fruit d'un procés d'avaluació externa que mesura diferents paràmetres, com ara els continguts, l'estructura i els objectius de cada programa, i permet participar en les convocatòries d'ajudes a la mobilitat de professors i estudiants, així com obtenir subvencions per a despeses relacionades amb el desenvolupament de cada programa.
Un total de 825 estudiants estan matriculats en els 12 cursos de doctorat de la UPF, dels quals 300 són estrangers, el 36,4% del total. Així, la UPF és, en termes relatius, la primera universitat espanyola en nombre d'estudiants de doctorat estrangers.

Premi Nacional de Cultura per a Mònica Terribas

La professora Mònica Terribas ha estat guardonada amb el Premi Nacional de Cultura, en la vessant de Periodisme, que atorga anualment la Generalitat de Catalunya, "per l'extraordinària renovació a la conducció periodística i a l'entrevista televisada a l'informatiu La nit al dia [Canal 33]" i "perquè concorren en aquesta periodista l'exercici excel·lent de la professió i, alhora, una carrera acadèmica reeixida".
Terribas, llicenciada en periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i doctorada a la Universitat de Stirling (Escòcia), treballa en televisió des de 1987 i a la Universitat Pompeu Fabra des de 1993. Actualment és professora titular del Departament de Periodisme i de Comunicació Audiovisual i vicedegana dels Estudis de Periodisme. El lliurament del premi es farà el proper 21 de setembre.