La llengua anglesa, parlada arreu del món per molts milions de persones, s'ha convertit sense cap mena de dubte en la principal llengua de comunicació internacional en tots els àmbits, també en l'àmbit universitari del nostre país i d'arreu, en què s'utilitza com a llengua de la docència en un nombre creixent d'assignatures i programes i com a principal llengua de la producció i la divulgació científiques. A la UPF en particular l'anglès té, a més, la consideració de 'llengua de treball' des del 2007, i s'utilitza tant en l'àmbit docent com en la difusió i la projecció internacionals i, en menor grau, també en l'administració.

Per tal de garantir en la mesura del possible l'homogeneïtat, la qualitat i l'adequació dels textos en llengua anglesa que es generen a la Universitat o per encàrrec de la Universitat, el Gabinet Lingüístic proposa un model ortogràfic i ofereix unes eines -bàsicament el Glossari universitari català-anglès i la Nomenclatura de la UPF català-castellà-anglès- que han de permetre al conjunt de la comunitat universitària generar uns textos en anglès que s'adeqüin a la funció comunicativa que han de complir i que siguin alhora homogenis i uniformes també des del punt de vista de la nomenclatura i de les designacions que contenen.    

'Oxford spelling', o l'anglès més internacional

La llengua anglesa, que es parla, ja sigui com a primera o com a segona llengua, en molts països del món, disposa bàsicament de tres grans models ortogràfics principals: el model britànic, el model americà i l''Oxford spelling', que vindria a ser el model britànic però amb alguns matisos i que es podria considerar l'anglès més internacional (world English, segons el mateix diccionari Oxford) i també, fins a un cert punt, el més neutre, en la mesura en què no coincideix totalment amb el model oficial utilitzat per cap govern de parla anglesa.

El model ortogràfic d'Oxford, o 'Oxford spelling', és el que utilitzen els principals i més prestigiosos diccionaris de la llengua anglesa, com l'Oxford English Dictionary, el Collins English Dictionary o els diccionaris de Cambridge, i que segueixen també prestigioses editorials i publicacions i moltes organitzacions internacionals, com ara Oxford University Press, Cambridge University Press, l'editorial Penguin, l'Enciclopèdia Britànica, la revista Nature, les Nacions Unides i tots els organismes que en depenen (com ara l'Organització Mundial de la Salut, l'Organització Internacional del Treball, UNICEF i la UNESCO), l'Organització Mundial del Comerç, l'Organització Internacional per a l'Estandardització (ISO), l'Agència Internacional per a l'Energia Atòmica (IAEA), l'Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP), la Interpol, el Comitè Internacional de la Creu Roja, World Wide Fund for Nature (WWF), Amnistia Internacional, el Fòrum Econòmic Mundial o l'OTAN, entre d'altres.

La principal característica que diferencia el model ortogràfic britànic pròpiament dit del model ortogràfic d'Oxford és que aquest escriu -ize (i -ization) en comptes d'-ise (i -isation) (organize i organization en comptes d'organise i organisation, posem per cas). Aquest ús de zeta en comptes d'essa no és aplicable, però, als mots acabats en -yse, com analyse, que s'escriuen amb essa en tots dos models ortogràfics (però no en el model americà, que escriu analyze). A grans trets podem dir que en la resta de casos el model ortogràfic d'Oxford segueix el model ortogràfic britànic, i opta per tant per centre en detriment de centerenrol/enrolment en detriment d'enroll/enrollmentprogramme en detriment de programcolour en detriment de color... En general, el model d'Oxford, com majorment el model britànic en general, i a diferència del model americà, es caracteritza pel fet que opta sempre per la grafia més pròxima a l'arrel o l'origen etimològic de les paraules, ja sigui en mots com organize o analyse o bé en mots com yogurt en detriment de yoghurtarchaeology en detriment d'archeology o paedriatics en detriment de pedriatics, entre molts altres.

Utilitzar el model ortogràfic d'Oxford és molt senzill: n'hi ha prou de triar la primera entrada, o entrada principal, que ofereixen la majoria de diccionaris de la llengua anglesa, incloent-hi els més prestigiosos, com l'Oxford, el Collins i els diccionaris de Cambridge, i també la majoria de diccionaris bilingües entre l'anglès i altres llengües, com per exemple els diccionaris editats per Enciclopèdia Catalana. Paral·lelament, a l'hora d'escriure textos en anglès o de revisar-los amb el verificador ortogràfic cal tenir cura de seleccionar l'anglès britànic en el Word -Revisió > Ortografia i gramàtica > Defineix la llengua > Anglès (Regne Unit)-, que reconeix com a pròpies i per tant com a bones tant les terminacions en -ise i -isation, més pròpies del model britànic estricte, com les terminacions en -ize i -ization, pròpies del model ortogràfic d'Oxford. Si us feu traduir un text amb el traductor automàtic de Google, en canvi, tingueu present que les solucions que us oferirà seran les americanes, lògicament, i que haureu de tenir cura, per tant, de substituir formes com ara centercolorcatalogenrollmentfulfillment o program per les formes britàniques corresponents: centrecolourcatalogueenrolmentfulfilment o programme (el mateix verificador ortogràfic de Word us assenyalarà tots aquests mots si teniu seleccionat l'anglès britànic com a llengua de revisió del document).

Principals diferències ortogràfiques entre l'anglès britànic i l'anglès americà 
Enllaços d'interès