S’han fet molts avenços en el replantejament de les metodologies d’ensenyament-aprenentatge, però l’avaluació sembla que és un tema que no es pot qüestionar. En aquesta conferència Jan McArthur s’atreveix a imaginar una avaluació diferent des de la perspectiva de la teoria crítica d’Axel Honneth, la que requereix desmantellar el que s’acostuma a fer. La conferència hi dona alguns suggeriments.

Què és el treball acadèmic? És comprometre’s amb la ment d’altres, cosa que significa “posar-se dempeus sobre les espatlles de gegants", és a dir, progressar intel·lectualment a partir del reconeixement dels pensadors que ens han precedit, des dels estudis de grau als de doctorat.

El primer que ens hem de plantejar és què es considera assoliment quan avaluem. Habitualment s’utilitzen els resultats d’aprenentatge (RA). Per exemple, l’estudiant ha de ser capaç d’analitzar críticament la literatura sobre mètodes d’avaluació, d’explicar la diferència entre fusió nuclear i fissió nuclear, de realitzar amb èxit un procediment de biòpsia invasiva. Està establert que els RA són els fonaments de la bona avaluació, però Jan McArthur posa en discussió aquesta idea de predeterminar l’aprenentatge i de qualificar amb una puntuació numèrica alhora que defensa una avaluació que promogui l’aprenentatge. Com imaginar l’avaluació sense una qualificació numèrica? El sentit d’assoliment s’ha de moure des de la puntuació que diu “soc millor que tota la resta” a la que diu “he aconseguit quelcom aquí” (he entès el poema, he après com construir un pont...). 

Per tant, el segon és com pot de perfecte ser el procés d’avaluació. La rúbrica és un instrument que integra els criteris de qualitat a puntuar, com una manera de donar transparència i rendició de comptes per mostrar a l’estudiant per què va obtenir una nota determinada, potser un 67%. La rúbrica permet descompondre la tasca en parts i sembla que això és perfecte per avaluar un procés d’aprenentatge. Jan McArthur defensa que els estudiants es puguin comprometre amb l’adquisició de coneixement per donar resposta a problemes i situacions reals. I, per a això, no podem dictaminar rígidament el resultat d’aquest compromís. Predefinir l’aprenentatge fa els estudiants receptors passius dels processos d’avaluació, però s’ha de donar espai per al compromís amb el coneixement. 

“Necessitem plantejaments que ens permetin, com a avaluadors, ser autènticament receptius al que els nostres estudiants han fet, inclús quan es tracta de quelcom fora de l’habitual, és a dir, diferent del que esperàvem” (McArthur, 2019, p. 196). 

Una tercera qüestió que aborda Jan és el plagi. Per què desconfiar de Turnitin? Ella n’està en contra per dues raons: per la por al plagi que crea aquest software i per la manera força dura en què es gestiona. La puntuació que dona Turnitin sobre l’originalitat del treball és qüestionable. Una puntuació de Turnitin del 25% (percentatge on un text ha sigut plagiat) pot desencadenar el primer nivell d’un cas de plagi, tot i que les fonts que puntua Turnitin estiguin correctament citades. Allò espanta els estudiants i fa perdre l’alegria del que significa comprometre’s amb la ment d’altres.

Per què no ensenyem als joves l’alegria de comprometre’s amb la ment d’altres i a fer-ho d’una manera ètica? Imaginem-nos agafant el control de l’avaluació, enderrocant les estructures que fa que els estudiants agafin por a comprometre’s amb la ment d’altres.

Finalment, Jan McArthur es va referir a l’avaluació autèntica, idea que està desenvolupada en profunditat en un dels seus darrers articles (McArthur, 2023). Es busca la implicació dels estudiants en activitats alineades al món social i econòmic que representin reptes als quals ha de fer front la societat i de formes d’avaluació que fomentin un sentit de resposta a la pobresa, el canvi climàtic, a la violència i altres tipus d’injustícia. Jan ens convoca a pensar noves formes de conceptualitzar i de respondre al món laboral, tot reconeixent que aquest món del treball no es pot confondre només amb el que volen els ocupadors. Avaluació autèntica no és unir-se al món que existeix, sinó contribuir al món que podria ser.

Per què avaluem el treball dels estudiants? Per a què fem servir el sistema de qualificacions numèriques? Per a quins interessos estem avaluant? Entenem el lloc que ocupa l’avaluació en les nostres responsabilitats professionals i cíviques més àmplies? Podem imaginar l’avaluació del treball dels nostres estudiants sent una experiència joiosa? On són les fissures des d’on poder fer alguna cosa diferent?

La propera sessió del cicle està prevista pel 22 de maig del 2024 i versarà sobre la competència digital docent. 

Més informació:

• Visita la web del Cicle R i D
• McArthur, Jan (2019). La evaluación una cuestión de justícia social. Perspectiva crítica y prácticas adecuadas (trad. Carlos del Valle Caraballo). Narcea.
• McArthur, Jan (2023). Rethinking authentic assessment: work, well-being, and society. Higher Education, 85, 85–101.
• McArthur, Jan, & Huxhan, Mark (2011). Sharing control: A partnership approach to curriculum design and delivery. ESCalate. Higher Education Academy Education Subject Centre.
• Yin Kei Chong, Doris , i McArthur, Jan (2023). Assessment for learning in a Confucian-influenced culture: beyond the summative/formative binary, Teaching in Higher Education, 28:6, 1395-1411, DOI: 10.1080/13562517.2021.1892057