Què cal avui per dedicar-se a la traducció i la interpretació o a la lingüística? En quins camps es poden aplicar les llengües? Si ens endinsem actualment a la Facultat de Traducció i Ciències del Llenguatge de la UPF, veurem com els futurs professionals d’aquests sectors es formen cada vegada més en l’ús d’eines tecnològiques i en estadística, per poder treballar amb els grans volums de dades a què ha donat accés Internet, també en els camps de la terminologia i la lingüística. També descobrirem com aquestes disciplines contribueixen a desenvolupar aplicacions d’intel·ligència artificial que reprodueixen el llenguatge natural, a detectar trastorns cognitius que suposen alteracions de la parla, a facilitar l’accessibilitat de continguts web o a cercar metodologies més efectives per ensenyar idiomes a les aules.

Només cal aproximar-se a aquesta facultat, que enguany compleix el seu 30è. aniversari, per copsar les grans transformacions que ha viscut el sector durant les darreres dècades. La Facultat ha sabut adaptar-se als canvis; però, alhora, preservar l’essència del seu projecte original i del pla d’estudis que es va iniciar el curs 1992-1993.

Esteve Clua, professor de la Facultat des de 1992: “Des dels inicis, es va entendre que el traductor o intèrpret fa una mediació cultural”

Esteve Clua, professor de la Facultat de Traducció i Ciències del Llenguatge de la UPF des dels seus orígens i que tot just es jubilarà enguany, resumeix així els trets essencials d’aquell pla d’estudis, la majoria dels quals es mantenen a dia d’avui. D’una banda, es partia del convenciment que calia tenir un bon domini de la llengua d’arribada: l’idioma al qual es vol traduir un text (en el nostre context lingüístic, el català o el castellà). D’altra banda, pel que fa a la llengua de sortida (l’original del text), es volia especialitzar els estudiants en un nombre reduït d’idiomes, perquè poguessin estudiar-los en profunditat. Inicialment, la primera llengua que s’estudiava amb més intensitat era l’anglès i es podia combinar amb un segon idioma estranger: el francès o l’alemany.

Ja des d’aquest primer pla d’estudis, es va combinar la necessitat de formar l’alumnat en la traducció literària amb l’aplicada a molts d’altres camps com el jurídic o l’econòmic, on hi ha major demanda de professionals. A més, “des dels inicis, es va entendre que el traductor o intèrpret fa una mediació cultural”, de manera que necessita formar-se en la cultura de les comunitats parlants de la llengua de sortida —explica Clua—. Tot això estava relacionat amb una altra exigència del pla d’estudis: fer una estada mínima d’un trimestre en algun dels països de la llengua de sortida, no només per millorar el coneixement de l’idioma, sinó també per impregnar-se de la seva cultura.

El referent europeu del primer pla d’estudis: la Universitat de Ginebra

A l’hora de definir aquest primer pla d’estudis, es va recórrer a models estrangers. A l’estat espanyol, no hi havia aleshores massa referents. Si en l’actualitat una trentena d’universitats ofereixen aquests estudis arreu de l’Estat, a principis dels anys noranta, només ho feien tres centres abans que la UPF: la UAB i les universitats de Granada i de Las Palmas de Gran Canaria.

Concretament, la UPF es va inspirar en l’Escola de Traducció i Interpretació de Ginebra (avui Facultat), la millor d’Europa, on treballava Albert Ribas, avui catedràtic emèrit de la universitat suïssa. Esteve Clua considera Ribas el “pare de la idea” del primer pla d’estudis de la Facultat. El mateix Albert Ribas recorda: “Després d’una sèrie de visites de prospecció a centres superiors de traducció i interpretació, el primer rector de la UPF, Enric Argullol, va considerar que el model més adient per als objectius fundacionals de la UPF era l’Escola de Traducció i Interpretació de Ginebra, on jo treballava. Arran d’aquesta opció, a partir de 1990, es van establir els enllaços acadèmics i administratius per elaborar un projecte pedagògic coherent”.

A més de Ribas, que seria professor de la nova facultat, i del mateix Esteve Clua, altres cofundadors de la Facultat a la UPF són Teresa Cabré, María Paz Battaner, Jenny Brumme, Mercè Tricàs, Antoni Badia o Maite Turell.

Eduardo Mendoza o Isabel Clara Simó van fer classes a la Facultat als anys noranta

La Facultat de Traducció i Ciències del Llenguatge es troba actualment al campus del Poblenou de la UPF, que es va inaugurar l’any 2009; però les seves primeres promocions es van formar a  l’antiga seu de la Universitat, a les Rambles de Barcelona. Quan la docència ja s’havia iniciat a les aules, encara s’haurien d’emprendre reptes essencials per consolidar aquests estudis.

El Departament de Traducció i Filologia de la Universitat (des del curs 2008-2009, denominat Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge) ni tan sols existia. No es va crear fins a l’any 1996, i un dels seus principals objectius va ser inicialment la consolidació de la plantilla de professors, encara incipient. A poc a poc, es va anar ampliant el nombre de docents i es va comptar amb professors de renom com Eduardo Mendoza, Isabel Clara Simó, Feliu Formosa o Ángel Crespo, que hi van col·laborar majoritàriament com a professors associats. Durant aquesta primera etapa, també es van crear els primers grups de recerca del Departament, amb els ajuts de les diverses convocatòries estatals i europees, així com els estudis de doctorat. A finals dels anys noranta, ja es comptava amb un centenar de docents i investigadors, que actualment són prop de 150, tenint en compte també el professorat associat. La gran majoria (65%) són dones, tal com continua passant en moltes disciplines del camp humanístic.

Alhora que la Facultat creixia, “també necessitava més estructura administrativa”, com explica Montse Coll, membre del personal d’administració i serveis (PAS) de la Universitat. Des de 1993, s’ha ocupat de desenvolupar tasques administratives relacionades amb la docència d’aquests estudis, des de les diferents unitats i serveis de la UPF en què ha recaigut aquesta responsabilitat des de llavors. Montse Coll guarda a la seva memòria tant els períodes de feina intensa d’aquells primers anys, en què tot estava per fer, fins a d’altres moments més lúdics, en què els companys i companyes del PAS feien equip i celebraven dates assenyalades, com el Carnestoltes o el Nadal, quan guarnien els despatxos o organitzaven activitats d’esbargiment. Aquestes celebracions, que s’han anat diluint amb el temps, també van ajudar a consolidar un bon ambient de treball a la Facultat que acabava de néixer, des de la qual també s’impulsarien més endavant projectes  de cooperació, més enllà de l’estricta activitat acadèmica. Bona mostra d’això és el projecte per millorar la qualitat de l’ensenyament de llengües al Senegal, promogut per un equip de professorat de la Facultat durant catorze anys (2007-2021), en què hi estava involucrada la primera directora del Departament de Traducció i Filologia, Mercè Tricàs.

D’una llicenciatura a tres graus: l’augment de l’oferta docent

L’empenta de l’equip fundador de la Facultat va fer possible que la seva activitat no deixés de créixer. Inicialment, aquesta facultat oferia únicament la llicenciatura en Traducció i Interpretació, que es reconvertiria a partir del curs 2008-2009 en grau universitari per adaptar-se a l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES). Avui també s’hi ofereixen dos graus més, el de Llengües Aplicades i el doble grau en Traducció i Interpretació i Llengües Aplicades.

El mateix perfil dels docents i investigadors que es van anar incorporant a la Facultat va facilitar que, amb el pas del temps, ben entrat el segle XXI, es pogués ampliar l’oferta d’estudis. “Des de molt abans, ja necessitàvem persones expertes en els diferents camps en què s’ha de formar un traductor: el procés de la traducció; el coneixement de la llengua estrangera; aspectes de lingüística com la morfologia, la semàntica, la pragmàtica, també els estudis literaris, la mediació cultural... Després, es capitalitza aquesta massa d’investigadors quan es creen els nous estudis” —resumeix Anna Espunya, actual directora del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge.

L’expansió d’Internet accelera l’entrada de la tecnologia a la Facultat

La gran majoria de disciplines que s’estudien i s’investiguen en l’àmbit de la traducció i el llenguatge s’han vist influïdes per l’efecte de les tecnologies digitals, especialment des del boom de les punt.com al tombant de segle XX. En són una de les mostres més evidents els traductors automàtics, que poden contribuir a estalviar temps i esforços, encara que no poden ser aplicats en tot tipus de textos i, en qualsevol cas, sempre requereixen una postedició per part del professional. Per exemple, “la traducció literària requereix un procés manual i artesanal”, en opinió de Marta Marfany, professora de la Facultat, experta en aquest camp, perquè, en aquests casos, el rol de mediació cultural, històric o lingüístic, del professional és fonamental. Per això, durant el primer i el segon curs dels graus, “s’ensenya l’alumnat a traduir de manera més manual i, després, a partir de tercer, se’l forma en postedició”, afegeix l’actual degana de la Facultat, Carme Bach.

Però, les aplicacions tecnològiques en l’àmbit de la lingüística van molt més enllà de la traducció automàtica. Als investigadors, els poden servir per automatitzar operacions repetitives, emmagatzemar informació, resoldre tasques complexes... I cada vegada hi ha més recerca sobre com aplicar la lingüística al camp de la intel·ligència artificial, per exemple per generar textos automàticament. L’actual coincidència en un mateix campus de la UPF, el del Poblenou, dels estudis de Traducció i Ciències del Llenguatge amb el Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC), que agrupa diferents branques de l’enginyeria, i el Departament de Comunicació —amb els estudis de Comunicació Audiovisual, Periodisme i Publicitat i Relacions Públiques— contribueix a establir sinergies mútues en camps d’estudi interdisciplinaris. 

Marta García, estudiant de cinquè del doble grau en Traducció i Interpretació i Llengües Aplicades, considera important formar-se en l’ús de la tecnologia, i aposta per ampliar els seus estudis en l’àmbit de la lingüística computacional: ”Continuaré la meva formació cursant un màster per especialitzar-me en lingüística, amb tota probabilitat orientada a la branca de la sintaxi, la morfologia i la semàntica computacionals”.

La creixent diversificació dels camps professionals i de recerca de la traducció

Per les aules d’aquesta facultat, ja hi han passat alumnes amb un rol professional molt destacat en aquest camp. És el cas d’Ariadna Font, que ha estat directora de la Plataforma de Machine Learning a Twitter, fins a l’arribada a la direcció de l’empresa d’Elon Musk, així com responsable de diferents projectes a IBM. El seu cas és una bona mostra de la diversificació dels camps d’aplicació de la lingüística, no només per la seva interrelació amb la tecnologia, sinó també per l’extensió dels formats multimèdia. La multiplicació de canals de televisió, de plataformes de pay per view o l’auge i la diversificació del món dels videojocs també ofereixen més oportunitats als professionals del sector, que en el camp del cinema o de les sèries poden treballar en doblatge o subtitulació.

Els professionals amb llarga trajectòria al sector de la traducció s’han hagut d’adaptar en aquests canvis i conviure-hi. Aquest és el cas de Sheherezade Surià, amb gairebé dues dècades d’exercici professional, que va estudiar la llicenciatura en Traducció i Interpretació de la UPF entre el 2000 i el 2004 i diversos màsters i postgraus. Surià ha combinat fins ara la traducció literària amb l’aplicada a l’economia, el dret o el món empresarial, i també ha tingut experiències al món audiovisual. Per exemple, entre el 2009 i el 2010, va fer traduccions per a pel·lícules de dibuixos animats com Madagascar o Shrek. “Tradueixo més llibres que no pas pel·lícules. Tot i això, és cert que la traducció audiovisual té moltíssima sortida ara mateix arran de l’aparició de les plataformes audiovisuals d’aquests últims anys: Netflix, HBO, Amazon Prime...”.

A principis del segle XXI, la Facultat va canviar per primer cop el seu pla d’estudis i va iniciar un segon cicle de lingüística

L’extensió de les tecnologies digitals i dels canals multimèdia, juntament amb la creixent internacionalització i convergència amb Europa, són alguns dels factors que més han incidit sobre els successius canvis dels plans d’estudis de la Facultat. A principis del segle XXI, es va fer el primer canvi del pla d’estudis, per actualitzar-lo i garantir-ne la sostenibilitat. A més, el curs 2003-2004, es va començar a impartir un segon cicle de lingüística, adreçat a persones que ja havien cursat un primer cicle —o una llicenciatura completa— d’altres disciplines. El segon cicle els permetia complementar la seva formació en lingüística i adquirir coneixements i habilitats sobre les aplicacions tecnològiques en aquest camp.

De llicenciatura a grau: l’adaptació a l’Espai Europeu d’Educació Superior

Durant aquells anys, la Facultat també va entomar el repte d’adequar-se a l’Espai Europeu d’Educació Superior (EESS), arran de la Declaració de Bolonya (1999). El curs 2005-2006, va participar en un projecte pilot d’adaptació a l’EEES, impulsat per la Generalitat de Catalunya, que es va implementar en cinc titulacions de la UPF, entre aquestes la de Traducció i Interpretació. La Facultat va oferir un títol propi de grau en Mediació Lingüística, que es cursava en tres anys, en el marc d’aquesta prova pilot. Inicialment, la Generalitat apostava per convergir amb el model més estès avui a la UE (de graus de tres anys i màsters de dos anys), en lloc del sistema que es va acabar adoptant a l’estat espanyol per adaptar-se al marc de l’EESS (de graus de quatre anys i màsters d’un any). Aquest grau es va fer durant tres cursos consecutius.

La UPF, l’única universitat de l’Estat que incorpora una llengua de signes als seus estudis de Traducció i Interpretació

El grau en Traducció i Interpretació es va ajustar al model de quatre cursos i va arrencar a la UPF durant el curs 2008-2009. Tenia molts punts en comú amb l’anterior llicenciatura, però també novetats rellevants, ja que es va iniciar coincidint amb un canvi de pla d’estudis. Sens dubte, una de les més importants va ser l’entrada als estudis de grau de la llengua de signes catalana (LSC). La UPF es convertia així en la primera universitat de l’Estat a incorporar una llengua de signes als seus estudis de Traducció i Ciències del Llenguatge, de manera que, a més de l’anglès, el francès o l’alemany, l’alumnat podia escollir formar-se com a intèrpret d’aquesta llengua. (vegeu el destacat sobre el tema)

Des del 2008, els estudiants també es formen en dues llengües amb el mateix nivell d’especialització (anglès i francès, alemany o llengua de signes catalana). També des de llavors, els estudiants es formen per traduir tant cap al català com cap al castellà indistintament. Una altra novetat va ser la incorporació d’assignatures de comunicació social i de mitjans audiovisuals al currículum acadèmic.

Després de la profunda renovació d’aquest pla d’estudis, la Facultat va agafar embranzida per continuar ampliant les seves activitats i l’oferta docent. Només un any després, va començar el segon grau de la Facultat, el de Llengües Aplicades, per oferir una formació avançada en les possibles aplicacions de la lingüística, en contextos professionals com l’institucional, l’empresarial, l’educatiu i sociocultural o els entorns informatitzats, per exemple en tasques com la postedició, la revisió lingüística de textos impresos o digitals o la mediació lingüística i cultural en serveis públics (escoles, centres de salut, jutjats, etc.), entre d’altres. El disseny d’aquest segon grau de la Facultat va beure de l’experiència del segon cicle de lingüística, iniciat anteriorment.

Des que els dos graus van començar a conviure a la Facultat, també va començar a créixer una altra tendència: hi havia estudiants que demanaven compatibilitzar els dos tipus d’estudis. L’actual degana, Carme Bach, exposa que això va desembocar en la creació del doble grau en Traducció i Interpretació i Llengües Aplicades, de cinc cursos de durada (un més que els altres dos graus).

Marta García, estudiant del doble grau en Traducció i Interpretació i Llengües Aplicades: “M’interessa molt la traducció, però també em venia de gust formar-me en altres disciplines de la llengua, com ara la lingüística o l’ensenyament de llengües”

Marta García, estudiant de cinquè del doble grau, especialitzada en anglès i alemany, explica per què es va decantar per cursar aquests estudis a la UPF: “M’interessava molt la traducció, però també em venia de gust formar-me en altres disciplines de la llengua, com ara la lingüística o l’ensenyament de llengües”. També recorda tot el que li va aportar, de la vessant formativa i personal, la seva estada al King’s College de Londres durant el primer trimestre del segon curs.

El fet de comptar amb tres graus diferents, juntament amb l’obligatorietat de fer una estada mínima d’un trimestre a l’estranger, són alguns dels principals trets diferencials de la Facultat de Traducció i Ciències del Llenguatge de la UPF respecte a d’altres universitats, segons la degana, Carme Bach. Per la seva banda, la directora del Departament, Anna Espunya, afegeix que la UPF compta amb més crèdits d’especialització en alemany i el francès i en traducció especialitzada (jurídica, econòmica, científica, etc.).

L’opció d’estudiar una tercera llengua: el rus i el xinès entren a la Facultat

Actualment, la Universitat també ofereix a l’alumnat l’opció d’iniciar-se en una tercera llengua, com el rus o el xinès; però no al nivell de formar-se com a traductor o intèrpret com en el cas de l’anglès, el francès, l’alemany o l’LSC. És una opció que es va obrir el 2019 per als estudiants que partissin d’un nivell C1 d’alguna de les seves dues llengües d’especialització (el que en anglès equivaldria al CAE, per exemple).

En paral·lel, la Facultat ha desplegat el model educatiu EDvolució de la UPF, creat al 2018 per promoure metodologies més actives de l’aprenentatge. Les mateixes característiques dels estudis de traducció i ciències del llenguatge, que històricament ja havien incorporant una vessant molt pràctica més enllà de la formació teòrica, van facilitar l’encaix de la Facultat al nou model educatiu de la UPF, segons la degana Carme Bach.

Cada cop més opcions per continuar formant-se o fer recerca, acabat el grau

Actualment, durant els estudis de grau, també s’ofereixen als estudiants interessats algunes assignatures optatives de recerca, per iniciar-se en aquest camp. El ventall d’opcions que tenen els alumes per continuar estudiant o investigant acabat el grau s’ha multiplicat des dels orígens de la Facultat. A la dècada dels noranta, l’Institut Universitari de Lingüística Aplicada, fundat per la reconeguda filòloga Teresa Cabré, aglutinava bona part de la recerca en lingüística. Des de les primeres convocatòries del programa de suport als grups de recerca (SGR) de la Generalitat de Catalunya, el Departament ha anat configurant un mapa de grups de recerca estable en les disciplines relacionades amb la traducció i les ciències del llenguatge. (vegeu el destacat sobre el tema)

Irene Latorre, investigadora en formació, forma part d’un d’aquests grups de recerca, el TRADILEX (Grup de Recerca en Traducció, Discurs i Lexicografia). Així explica què l’ha portada a investigar sobre aquest tema: “Els discursos són una eina de poder i de canvi social i sempre he volgut conèixer tot allò que els conforma per poder entendre el que m’envolta. En un món en què la informació es consumeix en un instant, endinsar-s’hi per intentar comprendre la veracitat d’allò que es difon és molt important”.

Latorre va entrar en aquest grup de recerca després d’estudiar el màster en Estudis del Discurs, un dels cinc màsters oficials que coordina el Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge només impartits per la UPF. A més, hi ha d’altres màsters dedicats als estudis de traducció, la lingüística teòrica i aplicada, la traducció entre llengües globals (xinès-espanyol) i la formació de professorat d’ESO i batxillerat, FP i ensenyament d’idiomes.

El Departament també compta amb el Programa de Doctorat de Traducció i Ciències del Llenguatge, a més de participar en dos màsters oficials coordinats per altres universitats, sobre ciència cognitiva i llenguatge i sobre formació de professorat d’espanyol com a llengua estrangera. L’Institut de Lingüística Aplicada, que forma part del Departament, ofereix en línia diversos programes de postgrau en terminologia.

Els estudis de Traducció i Ciències del Llenguatge, en xifres

Evolució històrica del nombre d'estudiants per cursos

Els estudis de Traducció i Ciències del Llenguatge, avui (curs 2022-2023)

Esteve Clua, professor: “Ara hi ha més estudiants nascuts a Catalunya però que són de famílies de procedència estrangera. Això és una oportunitat per accentuar el perfil mediador dels nostres estudiants.”

L’ampliació de l’oferta d’estudis i del volum d’alumnat també ha fet més complexes les tasques administratives relacionades amb la docència, segons Montse Coll, treballadora de la Unitat de Gestió Administrativa (UGA) de Traducció i Ciències del Llenguatge, actualment formada per un equip de catorze persones. Tot i això, exposa que les tecnologies digitals han agilitzat la gestió de tràmits: “Ara, els alumnes són més tecnològics. Fan més tràmits en línia i venen menys”. Aquesta tendència s’ha accentuat arran de la pandèmia de la covid i els períodes de confinament.

Montse Coll afegeix que ara “hi ha més estudiants internacionals” que quan va començar a treballar a la Facultat a principis dels anys noranta, sobretot als màsters, en què, actualment, el 62,61% d’alumnes són de procedència estrangera. Tot i això, Carme Bach assenyala que, als estudis de grau, la majoria d’alumnes continuen sent d’origen autòcton, tot i que també en aquest grup hi ha una tendència que no pot passar desapercebuda. Segons Esteve Clua, “Ara hi ha més estudiants nascuts a Catalunya però que són de famílies de procedència estrangera. Això és una oportunitat per accentuar el perfil mediador dels nostres estudiants.”

Quines són les motivacions dels actuals estudiants de la Facultat?

En una societat globalitzada, l’alumnat actual de la Facultat és força heterogeni, no només pel que fa als seus orígens i tradicions culturals, sinó també pel que fa a les seves motivacions a l’hora de triar aquests estudis. La directora del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge, Anna Espunya, posa alguns exemples de les motivacions dels estudiants actuals: “Ve gent que és forta en llengües estrangeres, persones interessades en la traducció literària; ve gent amb una mentalitat pragmàtica en vistes al món professional. A Llengües Aplicades ve més gent que voldria treballar al món de l’ensenyament per ensenyar llengües...”. Des del seu punt de vista, la Facultat també hauria de ser capaç d’atraure més estudiants amb una “mentalitat matemàtica”. “Hi ha una part de les ciències del llenguatge que s’integra en les ciències cognitives i en les tecnològiques. Ens agradaria que vinguessin persones amb interessos científics i tecnològics”, exposa Espunya.

Més enllà d’atraure un tipus d’alumnat divers, amb un perfil més híbrid entre la vessant humanística i la científico-tecnològica, continua sent un repte per a la UPF i per a totes les universitats que imparteixen aquests estudis incentivar les vocacions cap a la traducció i la lingüística.

Amb aquest objectiu, la UPF organitza diversos premis i certàmens, especialment adreçats a estudiants de secundària. Per exemple, s’organitzen premis als millors treballs de recerca en l’àmbit de les llengües i el llenguatge, entre els quals un d’específicament dedicat a la llengua de signes catalana. A més, la Facultat organitza un concurs de traducció adreçat a estudiants d’ESO i batxillerat i acull les jornades de Batxibac, que contribueixen a difondre aquest itinerari acadèmic, que permet obtenir simultàniament el batxillerat català i el Baccalauréat francès. Uns altres guardons, que reconeixen els alumnes amb millors expedients acadèmics que es matriculen als estudis de Traducció i Ciències del Llenguatge de la UPF, són els Premis Talent. A més, en el marc del 30è. aniversari de la Facultat, aquest curs s’estan celebrant diversos actes commemoratius i taules rodones del passat, present i futur del sector.

9 de cada 10 estudiants, inserits al mercat laboral

Scheherezade Surià, traductora autònoma, anima els més joves interessants en la traducció i la lingüística a formar-se i desenvolupar la seva carrera professional al sector. “Són molts els traductors que es graduen cada any i que surten al mercat; però com que és un àmbit tan ampli i ric, és ben factible entrar-hi” —assegura Surià—. Tot i això, adverteix que cal lluitar per millorar les condicions laborals dels professionals. Segons dades de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) del 2020, la taxa d’inserció laboral de les persones que s’havien graduat quatre anys abans a la Facultat de Traducció i Ciències del Llenguatge de la UPF (89,9%) era superior a la mitjana del conjunt d’estudis de la Universitat (86,6%); però el salari mitjà mensual se situa per sota (1.725 euros davant els 2.194 euros de mitjana). Aquest també és un sector on més professionals opten per fer-se autònoms (16,4% versus el 6,2% de mitjana dels titulats al conjunt de graus de la UPF).

Tot i que els inicis sempre són difícils, la traducció i les ciències del llenguatge són un camp que té avui en dia més aplicacions socials i sortides professionals que a principis dels anys noranta. Si bé les aplicacions tecnològiques han automatitzat parcialment la traducció, la tasca dels professionals en la postedició i sobretot en la mediació són actualment irreemplaçables per una màquina, especialment en el camp de la literatura o la poesia. Alhora, la hibridació de les humanitats i la tecnologia ha obert nous camps professionals i de recerca interdisciplinaris que conjuguen la lingüística, les ciències computacionals i la intel·ligència artificial. Cap a on ens conduiran aquestes noves línies de treball i de recerca? Caldrà escriure almenys trenta anys més d’història d’aquesta facultat per descobrir-ho.

Cronologia

Com han canviat els estudis de traducció i ciències del llenguatge en trenta anys?

Carme Bach, degana de la Facultat

“Ha canviat la manera de traduir i les necessitats. Ara es requereix una traducció més especialitzada. També han canviat i han crescut els àmbits de les llengües aplicades, en una societat cada vegada més intercultural.”

Anna Espunya, directora del Departament

“Solem captar estudiants a qui interessen les llengües. Però hi ha una part de les ciències del llenguatge que s’integra en les ciències cognitives i les tecnologies. Ens agradaria que també hi vinguessin persones amb habilitats i coneixements científics i matemàtics.”

Marcel Ortín, professor de la Facultat des de 1994

“Als inicis, la docència estava orientada sobretot a la formació pràctica de traductors i redactors multilingües. Amb el temps, s’han anat reforçant els elements de reflexió sobre la traducció i també sobre les llengües, i es va crear el grau específic en Llengües Aplicades. Ara toca pensar en les conseqüències inevitables, per a la docència futura, del perfeccionament de la traducció automàtica i les eines d'intel·ligència artificial.”

Scheherezade Surià, alumni de la Facultat i traductora

“Tradueixo més llibres que no pas pel·lícules. No obstant això, és cert que la traducció audiovisual té moltíssima sortida ara mateix arran de l’aparició de les plataformes audiovisuals d’aquests últims anys.”

Irene Latorre, investigadora de TRADILEX (Grup de Recerca en Traducció, Discurs i Lexicografia)

“Un bon ús de les aplicacions tecnològiques que tenim ara a l'abast no tan sols ens pot facilitar considerablement la nostra tasca com a investigadors, sinó que també pot ajudar a enriquir els nostres estudis. Aquestes aplicacions ens poden mostrar certs patrons dins dels discursos que poden ser de gran utilitat.”

Montse Coll, membre del PAS

“Ens hem adaptat a les noves maneres de treballar, amb més estudiants cada curs de grau i de màster, alguns d’aquests internacionals; hem après noves coses i hem crescut amb la Facultat.”

L'evolució dels estudis de traducció i  ciències del llenguatge des de quatre mirades

Vídeo amb els testimonis d'Esteve Clua, professor de la Facultat des dels seus orígens el 1992; Marta Marfany, professora de la Facultat des del 2009; Scheherezade Surià, traductora i alumni de la UPF (promoció del 2004); i Marta García, estudiant del doble grau en Traducció i Interpretació i Llengües Aplicades.

Memòries de la Facultat

Els records dels anteriors degans i deganes*

• Núria Bouza,** (1993): “Vaig ajudar a coordinar el procés d’elaboració del primer pla d’estudis de la Facultat per delegació del rector com a vicerectora d’Ordenació Acadèmica i de Professorat.” 

• María Paz Battaner (1993-1999): “La UPF volia tenir una facultat amb estudis de llengües i de lingüística, quan ja tenia uns estudis d’humanitats. L’atenció a les llengües és una necessitat del saber de tota universitat. Aleshores, es va tenir en compte el referent de l’Escola de Traducció i Interpretació de Ginebra. Allí es formaven tècnics en llengües aplicades d’una manera efectiva, atès que hi havia una alta demanda d’aquests experts a la societat suïssa.”

• Pilar Estelrich (1999-2004): “En aquesta etapa, vam fomentar la internacionalització amb l'estada dels alumnes d’intercanvi, gràcies a Internet i més encara per la implementació de treballs en línia o en cooperació internacional.”

• Luis Pegenaute (2004-2010): “Els principis rectors del grau en Traducció i Interpretació, creat el 2008, van ser una aposta decidida pel plurilingüisme i la mediació; la inclusió de la llengua de signes catalana com un idioma més; l’oferta de diverses assignatures relacionades amb la comunicació social i els mitjans audiovisuals, i la possibilitat de cursar dues especialitzacions.”

• Cristina Gelpí (2010-2013): “La UPF és l’única universitat espanyola que ofereix un projecte global en l’àmbit de la llengua de signes (LS); en concret, de la llengua de signes catalana, llengua natural de les persones sordes i sordcegues signants a Catalunya. La UPF ha tingut des de l’inici un interès estratègic en l’àmbit de l’LSC perquè hi ocupa una posició singular tant en docència i recerca com en compromís social comunitari.”

• Maria Dolors Cañada (2013-2016): ”Ens vam adonar que molts estudiants de Traducció i Interpretació triaven, com a optatives, assignatures de Llengües Aplicades i a la inversa. El doble grau, amb un nombre de places limitat, permetia als estudiants una formació en els dos àmbits: amb només un any més de carrera, les seves possibilitats laborals es multiplicaven.”

• Sergi Torner (2016-2021): "L’exercici professional de la traducció, i en general de totes les disciplines lligades a les ciències del llenguatge, s’ha vist profundament alterat per l’evolució de les tecnologies lligades al tractament de dades lingüístiques i la intel·ligència artificial [...]. Els nous perfils professionals apunten cada cop més cap a feines de correcció especialitzada i de postedició.”

Els records dels anteriors directors i directores de departament*

• Mercè Tricàs (1996-2000): “Els qui vam formar part de la direcció inicial de l’actual Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge i vam contribuir a posar les primeres pedres del seu recorregut contemplem amb orgull el seu dinamisme i la notable trajectòria de recerca i docència consolidada al llarg de tots aquests gairebé trenta anys d’història.”

• Antoni Badia (2000-2005): “Una fita important en aquells anys va ser la implantació de la llicenciatura de segon cicle en lingüística amb una orientació informàtica. Com en tants altres camps, les possibilitats que les tecnologies lingüístiques aporten als professionals de la llengua són enormes.”

• Enric Vallduví (2005-2011): “Al Poblenou i al 22@ hi ha un millor encaix amb l'entorn urbà i institucional. I la convivència amb els estudis i els grups de recerca d'enginyeria i amb comunicació també —amb qui ja compartíem l’edifici de la Rambla— ha estat enriquidora. Les infraestructures tècniques són bones i tothom s'enamora de la plaça Gutenberg!” 

• Àlex Alsina (2011-2018): “La pressió per la internacionalització no ha anat en detriment de les llengües pròpies: els estudiants que completen un dels graus de la nostra facultat han de tenir un domini del català equiparable al del castellà, i tenen l'opció de formar-se en la llengua de signes catalana.”

*Totes les persones mencionades anteriorment han aportat informació i dades que han servit per documentar aquest reportatge.

**Núria Bouza, catedràtica de Dret Internacional Privat, formava part del primer equip del Rectorat de la UPF. Va exercir com a degana interinament durant un breu període de temps el 1993, per encàrrec del primer rector de la UPF, Enric Argullol, fins que la filòloga María Paz Battaner va assumir aquesta responsabilitat. Abans de Núria Bouza, la primera degana de la Facultat, entre 1992 i 1993, va ser Amalia Rodríguez