3.1. Comunitat

Una recerca cada vegada més tecnificada i diversa

min
Foto sobre l'ús de la realitat virtual
Estudi sobre l'ús de la realitat virtual per millorar l'expressió oral entre estudiants de batxillerat del Grup d'Estudis de Prosòdia (GrEP)

Poc després que les aules de la Facultat de Traducció i Interpretació comencessin a rebre alumnes el curs 1992-1993, també es va iniciar l’activitat de recerca i investigació en aquest camp a la UPF. En l’etapa inicial, un dels instruments més potents per fer-ho va ser l’Institut Universitari de Lingüística Aplicada (IULA), creat el 1994 a la UPF, del qual va ser fundadora la prestigiosa filòloga Teresa Cabré, avui presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). A l’IULA, s’hi va afegir des dels seus inicis un grup de recerca que ja existia prèviament: l’Observatori de Neologia (OBNEO).

L’IULA es va convertir en un institut de referència en el camp de la lingüística, tant a l’estat espanyol com a l’Amèrica Llatina, durant la dècada dels noranta i aglutinava bona part de la recerca en aquest camp. Des de les primeres convocatòries del programa de suport als grups de recerca (SGR) de la Generalitat de Catalunya, el Departament ha anat configurant un mapa de grups de recerca estable en les disciplines relacionades amb la traducció i les ciències del llenguatge. En aquest mapa, hi ha tingut una importància estratègica la internacionalització, a partir de la incorporació d’investigadors i investigadores amb un títol de doctorat obtingut en universitats de fora de l’Estat (un 40% del professorat permanent o en vies de permanència actual) i, en general, amb la presència de la UPF en col·laboracions i xarxes internacionals d’aquests camps de recerca. Gràcies als programes d’intensificació de la recerca ICREA (Sènior i Acadèmia), el Departament ha pogut impulsar línies de recerca d’avantguarda en el camp de les ciències del llenguatge i projectes de transferència a la societat (amb ajuts de Recercaixa).

Actualment, aquest departament de la UPF té adscrits vuit grups de recerca en el marc del programa SGR (vegeu la llista de grups de recerca SGR actuals). Laia Mayol, actual responsable de l'Àmbit de Recerca i Transferència del Departament, remarca els múltiples beneficis socials que pot aportar la recerca en aquests camps: “Hi ha recerques que es poden aplicar en l’àmbit educatiu, el pedagògic..., per a l’ensenyament de llengües, per al tractament del bilingüisme... També es poden detectar trastorns cognitius a partir de trastorns del llenguatge o desenvolupar projectes per garantir l’accessibilitat de continguts web per a persones amb diversitat funcional”. En aquest sentit, afegeix que la lingüística computacional té una importància creixent, per exemple per desenvolupar aplicacions d’intel·ligència artificial i d’aprenentatge automàtic.

Mayol afegeix que, gràcies a Internet i les aplicacions tecnològiques, els investigadors disposen ara de volums de dades molt més grans que abans. “Abans, podies fer una recerca amb 5.000 paraules i, ara, amb milions”. Però adverteix que això també implica aprendre a treballar amb grans volums de dades, per la qual cosa “cal saber molt d’estadística per fer lingüística. [...] Anem cada vegada cap a un panorama més híbrid entre les TIC i les humanitats”, conclou.

Grups de recerca SGR actuals

(entre parèntesis, any d’inici a la UPF)

  1. ALLENCAM (UR-Ling*), adquisició de llengües des de la Catalunya multilingüe (2005): estudia com s’adquireixen primeres o segones llengües (anglès, català, espanyol, francès o rus) en diferents contextos formals i informals, tant en situacions de bilingüisme i immersió, com de trilingüisme i multilingüisme.

  2. COLT (UR-LING*), computational linguistics and linguistics theory (2018): combina mètodes lingüístics teòrics tradicionals amb eines quantitatives i computacionals per estudiar com funciona el llenguatge. Se centra en el modelatge computacional i utilitza tècniques d’intel·ligència artificial i d’aprenentatge automàtic.

  3. GLiF (UR-LING*), Grup de Lingüística Formal (2005): treballa en la descripció formal de l'arquitectura del llenguatge humà i en les interaccions entre fonologia, morfologia, sintaxi, semàntica i pragmàtica. Les seves recerques se centren en les famílies lingüístiques romànica, germànica i eslava i en les llengües de signes. 

  4. GR@EL, Grup de Recerca en Aprenentatge i Ensenyament de Llengües (2005): estudia diverses variables sobre l’ús, l'aprenentatge i l’ensenyament de llengües en diversos nivells educatius, en contextos formals i informals, com els gèneres acadèmics, els materials didàctics, la competència plurilingüe, les TIC o l’autoregulació de l’aprenent, entre d’altres.

  5. GrEP (UR-LING*), Grup d'Estudis de Prosòdia (2009): investiga el paper de la prosòdia (entonació) i els gestos en la comunicació humana i en la comprensió i en el processament del llenguatge. Les seves recerques poden contribuir a millorar les habilitats lingüístiques amb poblacions amb desenvolupament típic i atípic del llenguatge, entre d’altres funcions. 

  6. IULATERM (IULA**), lèxic i tecnologia (2005): investiga sobre terminologia, neologia, lexicografia especialitzada, discurs especialitzat, variació i canvi del lèxic, lexicologia, tecnologies del llenguatge, lingüística computacional,lingüística de corpus, i gestió del canvi i la diversitat lingüística. 

  7. TRADILEX, Grup de Recerca en Traducció, Discurs i Lexicografia: fa recerca sobre el lèxic amb un enfocament interdisciplinari —la morfologia, la lexicologia, la semàntica, la pragmàtica, l’anàlisi del discurs i la traducció—, amb diverses perspectives aplicades, que abracen des de la descripció de la neologia per confeccionar diccionaris fins a  la caracterització a través de la parla en la ficció, la traducció audiovisual, l’accessibilitat als mitjans o els discursos sobre fenòmens socials. Procedeix de la fusió de dos grups, INFOLEX (Grup de Recerca en Informació Lexicogràfica, IULA**, SGR 2005) i GEDIT (Grup de Recerca en Discurs i Traducció, SGR 2017, que alhora integrava investigadors de dos grups SGR del 2005). 

  8. TRILCAT, Grup de Recerca en Traducció, Recepció i Literatura (2005): es dedica a la comprensió de la literatura i la cultura catalanes, des del segle XIX fins a l'actualitat, a partir de dos eixos complementaris: l'estudi dels contactes entre literatures i l'anàlisi del paper dels escriptors i els traductors com a mediadors culturals. 

El Departament també compta amb un grup UPF, els investigadors del qual participen en un grup SGR d’una altra universitat. Es tracta del GraC (UR-Ling*) (Grammar and Cognition Lab) (2018): estudia les relacions entre el llenguatge i la cognició mitjançant l’estudi dels patrons lingüístics en desordres cognitius. Pretén ampliar la gamma de dades clíniques rellevants per detectar patrons anòmals de llenguatge que es troben en persones amb l’espectre autista, l’esquizofrènia i la demència, entre d’altres.

*Unitat de Recerca en Lingüística (UR-Ling): creada l’any 2005, agrupa l’activitat de cinc grups de recerca diferents (ALLENCAM , GLIF, GrEP, COLT i GraC).

** Grup de recerca adscrit al Centre específic de recerca de l’Institut de Lingüística Aplicada (IULA)

La recerca al Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge

Des de l'any 2018 fins a l'actualitat…

  • 800 tesis defensades
  • 550 articles publicats en revistes científiques
  • 50 llibres publicats arran de recerques i d'estudis del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge 
  • 200 capítols de llibres publicats

 

Centres de recerca, centres d’estudis i càtedra UNESCO

  • Centre específic de recerca de l’Institut de Lingüística Aplicada (IULA): l’anterior Institut Universitari es va convertir l’any 2016 en un centre específic de recerca (CER), que desenvolupa línies de recerca principalment en camps com el lèxic, la variació de la llengua i les aplicacions tecnològiques en la lingüística i la traducció. Actualment, hi estan vinculades les figures de recerca següents:

    • El grup de recerca SGR IULATERM: destaca pel desenvolupament de recursos tecnològics de tractament de dades lingüístiques, com analitzadors i corpus textuals, així com per iniciatives de divulgació científica, com el portal IULAMED. (més informació a l’apartat dels grups de recerca SGR actuals)

    • El grup de recerca UPF INFOLEX: es dedica a l'estudi del lèxic i de la informació (semàntica, morfològica, sintàctica...) vinculada a cada terme que recullen o podrien incorporar els diccionaris, tant monolingües com bilingües. 

    • El grup de recerca amb nom específic de la UPF de l’Observatori de Neologia (OBNEO): analitza el fenomen de l'aparició de neologismes en l'ús, en català i en castellà. Ha impulsat eines i cercadors terminològics com ara BOBNEO: base de dades de neologismes lexicogràfics documentades en l’ús social (als mitjans de comunicació, les xarxes socials) i Garbell, una eina d’anàlisi de neologismes, realitzada en el marc del Programa de Recerca de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). 

  • Centre d’Estudis LSC-UPF Actua de la Llengua de Signes Catalana: vinculat als estudis de traducció i interpretació que ofereix la UPF, el seu àmbit d’actuació va més enllà de la formació i s’estén a la recerca i a la divulgació i la sensibilització. Fa tasques d’assessoria i fomenta les xarxes de relació entre agents socials i professionals de l’LSC, entre d’altres funcions.

  • Càtedra UNESCO de Polítiques Lingüístiques per al Multilingüisme: xarxa de recerca creada l’any 2018 i formada actualment per 25 institucions, que inclouen universitats i centres de recerca de diferents parts del món, que té com a objectiu principal la recerca interdisciplinària en matèria de multilingüisme des de diversos angles com ara l’educació, la lingüística, la sociologia, la politologia, l’economia o el dret lingüístic.