Per garantir que les prop de 7.000 persones sordes i usuàries de la llengua de signes catalana (LSC) que viuen arreu del país puguin accedir als serveis socials, sanitaris o educatius; es puguin informar de l’actualitat o puguin seguir un acte públic o cultural, calen professionals formats en interpretació d’LSC. Fins ben entrat el segle XXI, les persones que s’hi volien dedicar només tenien l’opció de cursar estudis d’FP de dos anys de durada únicament en quatre centres de tot Catalunya. 

Però aquesta oferta no era suficient per cobrir les necessitats existents, una inquietud que la Federació de Persones Sordes de Catalunya (FESOCA) va traslladar a la UPF, la primera universitat de l’Estat i l’única encara avui que inclou unala llengua de signes dins dels graus que imparteix a la seva Facultat de Traducció i Ciències del Llenguatge. La UPF sí que es va poder emmirallar en referents europeus com el de la Universitat Humbold de Berlín, on s’ofereixen uns estudis de grau de tres anys sobre cultura sorda i un màster de dos anys d’interpretació en llengua de signes alemanya.

“Un dels motius per impulsar els estudis universitaris és que la comunitat sorda necessitava més intèrprets”, explica Delfina Aliaga, docent i investigadora d’LSC a la UPF, acompanyada per Mireia Isal, professora oient d’aquests estudis que ha fet d'intèrpret durant l’entrevista feta per a aquest reportatge.

Ja l’any 2003, la Facultat de Traducció i Ciències del Llenguatge de la UPF va oferir el primer postgrau en Expert en Interpretació de Llengua de Signes Catalana, del qual se’n faria una segona edició el 2007. Els bons resultats d’aquest postgrau van portar a integrar la formació com a traductor i intèrpret en llengua de signes catalana en els graus impartits en aquesta facultat a partir de l’any 2008. Els alumnes d’aquests graus s’han d’especialitzar en dues llengües, de manera que poden combinar l’anglès amb el francès, l’alemany i, des de l’any 2008, també l’LSC. 

Prop d’una vintena d’estudiants que es matriculen a la Facultat anualment trien l’LSC entre els seus dos idiomes d’especialitat, tots ells oients, perquè és necessari per interpretar d’una llengua oral a una de signada. Delfina Aliaga, professora de l’LSC a la UPF, considera que aquesta xifra podria créixer si augmentés el nivell de coneixement de la ciutadania, i especialment de les persones més joves, de l’LSC. Mireia Isal, que es va formar en LSC durant el grau en Traducció i Interpretació a la UPF, del qual actualment és professora, explica: “No coneixia l’LSC abans d’arribar a la universitat. Però em va semblar que era necessari conèixer una llengua que feien servir moltes persones sordes al país, per tal de facilitar que se sentissin incloses.”

Més enllà de la docència, el Centre d’Estudis LSC-UPF Actua (LSC-UPF Actua), creat l’any 2017 i vinculat als estudis de llengua de signes catalana de la Universitat, també promou la recerca en aquest camp, a través d’LSC-LAB, així com la divulgació i la incidència social de l’LSC. 

Durant els darrers quinze anys, el reconeixement normatiu de l’LSC s’ha vist reforçat.  El 2007, s’aprovava la llei estatal que reconeixia les llengües de signes de l’Estat (entre elles, l’espanyola o la catalana) i el 2010 va entrar en vigor la normativa catalana de l’LSC.  

Per a Delfina Aliaga, aquestes normatives han suposat “petits passos endavant”; però considera que les persones sordes encara continuen “tenint moltes barreres de comunicació” per accedir als serveis públics o a les activitats socials i culturals. Per a l’LSC-UPF Actua, la Universitat és i ha de continuar sent un dels motors per estendre la llengua de signes en català arreu del país, en favor de la plena integració de la comunitat sorda.