Recordo que em va arribar un correu del Banco Santander demanant idees innovadores per començar un programa d'emprenedoria. I jo, des de feia temps, havia vist que a Twitch i a Youtube, a poc a poc, s'anaven veient més periodistes. Tot i això, sempre advertia que eren espais en què hi havia molts influenciadors (influencers) com el Rubius o l’Ibai, que acaparaven tota l'atenció dels espectadors i evitaven que els periodistes tinguessin la repercussió que es mereixien. Per això vaig començar a pensar que potser haurien de tenir un altre espai. I a partir d'aquí em vaig proposar fer una plataforma de streaming únicament per a periodistes, on poden fer del seu canal el seu propi mitjà de comunicació.

Sí, totalment. Avui dia, tant per Twitter com per Instagram, que segons els estudis és per on la majoria de la gent es comunica i s’informa, hi ha moltíssima desinformació. És important combatre les notícies falses, i és important evitar que es produeixin per tenir una societat més justa i, perquè els periodistes puguin tenir una feina molt més fidel al que necessita la societat.
 

Sens dubte, el problema més gran és el de l'adaptació. Considero que un dels problemes és que els mitjans de comunicació tradicionals no s'estan actualitzant com caldria. Per això apareix una plataforma com The Hist, per ajustar-se al que la gent realment vol avui dia. S'està veient com les persones s'estan movent cap a Twitch, TikTok, Instagram o Twitter perquè estan cobrint una necessitat que els mitjans clàssics no supleixen, i és allà on hi ha el perill. Jo crec que ens hem d’acostumar a aquestes noves tendències de consum que es veuen a Twitch, perquè no és normal que l’Ibai tingui la repercussió que està tenint.

S'està veient com les persones s'estan movent cap a Twitch, TikTok, Instagram o Twitter perquè estan cobrint una necessitat que els mitjans clàssics no supleixen, i és allà on hi ha el perill

És molt complicat (riu). Porto des de fa dos anys i mig, traient-me dues carreres alhora, treballant en comunicació corporativa perquè és el que més m'agrada i mirant de tirar aquest projecte endavant. Sí que és cert que a partir del gener vaig prendre la gran decisió de dedicar-me només a The Hist, que és la meva gran passió i vocació, i que al final no deixa de ser una empresa. Si no, una cosa així no avançaria. El que jo volia era que això continués tirant endavant, i que finalment pogués començar a facturar; però és molt complicat. Cal moltíssima vocació. Si no se’n té, no hi ha cap motor que et mogui per aconseguir tot allò que et proposes.

Es tracta d'un programa que no és de la UPF, però que es desenvolupava a la mateixa Universitat; encara que jo sí que vaig sentir que ho feia amb la Pompeu. Sobretot, em va aportar tots els recursos i vaig cobrir totes les necessitats que tenia quan començava el projecte. Cal entendre que, al principi, un projecte innovador és molt difícil perquè no saps on anar, perquè hi ha molt poca informació. Jo vaig tenir la sort de comptar amb la Rosa i la Mar, de la Unitat d'Innovació-Business Shuttle de la Pompeu Fabra, que em van guiar molt bé. Fins i tot, després d'acabar el programa Explorer van continuar amb mi, em van ajudar amb tot, i no només amb programes de la Pompeu; també de fora, i em van guiar fins a l'Àrea Tallers del campus del Poblenou, on ara estem en residència i molt contents.
 

Crec que és impressionant, i és una de les coses que té la Pompeu que la diferencien de moltíssimes altres universitats. The Hist està tan evolucionat avui gràcies a les ajudes de la UPF. Tot i així, considero que s'hauria de promocionar més tot el que fem. Moltes vegades, la gent es pregunta què ideem a l'Àrea Tallers els residents que hi treballem. Donar a conèixer la nostra feina crec que és una cosa que no he vist que es doni a moltes universitats públiques.

 

Considero fonamental entendre que, al capdavall, el projecte és de caràcter cultural, al món dels mitjans de comunicació i que, per tant, afecta alhora la cultura i la societat. El que té de bo l'Àrea Tallers és que està destinat a projectes culturals. Al món de l'emprenedoria una clau que mai no es diu és que t'has de fixar uns objectius i un únic camp de treball. En primer lloc, jo, per exemple, no podria anar a un fons d'inversió especialitzat en medicina, i segon, passo el meu dia a dia aquí pels meus estudis, i tenir les oficines al campus és molt còmode per a mi, ja que em facilita molt la feina. A més, els mentors que hi ha em semblen impressionants. De fet, hi ha una mentora que m’està ajudant a aconseguir inversió. Estar aquí també ens ofereix oportunitats úniques. Per exemple, participar en el 4YFN del Mobile World Congress no hauria estat possible en un altre context.
 

El 4YFN és un espai ja no només de treball en xarxa (networking), sinó que ens pot brindar moltíssimes oportunitats. En el meu cas, era molt necessari assistir en aquest esdeveniment, sobretot perquè estic buscant fons d'inversió que apostin pel projecte. La visibilitat és important per aconseguir més clients, però crec que el 4YFN és important per posar uns objectius i complir-los.
 

La practicitat, la frescor, la mentalitat oberta, l'actitud d'anar a menjar-se el món i el professorat. Una cosa a què he agafat més afecte ha estat als professors. N'hi ha molts com la Laura Pérez Altable o el José Óscar, que sents que no és que només t'estiguin ensenyant, sinó que t'estan ensenyant a ser un professional. Al final, considero que el periodisme és més que un grau, és una professió que es va nodrint cada dia.

Al final, considero que el periodisme és més que un grau, és una professió que es va nodrint cada dia.

Crec que ha de tenir moltes aptituds, un ventall sencer. Tant al món del periodisme com a la vida en general, s'ha de tenir molta força, ser molt espavilat, tenir molt de morro i ser un pocavergonya, i moltíssima creativitat.

Tant al món del periodisme com a la vida en general, s'ha de tenir molta força, ser molt espavilat, tenir molt de morro i ser un pocavergonya