La Pompeu Fabra és una universitat pública que ha tingut un recorregut espectacular i exponencial d’ençà de la seva creació, l’any 1990. Som una universitat arrelada a la ciutat de Barcelona, altament competitiva en recerca i amb vocació de transformació educativa. Hem aconseguit una bona posició a Catalunya, a Espanya i a escala internacional; així ho reflecteixen els rànquings. Això ha estat possible gràcies a la determinació i a una forta implicació de tots els equips de govern i de tots els treballadors. 

Som una universitat arrelada a la ciutat de Barcelona, altament competitiva en recerca i amb vocació de transformació educativa. Hem aconseguit una bona posició a Catalunya, a Espanya i a escala internacional

Ara bé, actualment ens trobem en un context de forta evolució, en un moment únic, del qual destacaria tres elements clau. Primer, tenim una coincidència de canvis legislatius del sistema d’educació superior i de recerca a Catalunya; segon, estem a l’inici d’una renovació generacional massiva del professorat universitari, i tercer, estem a les portes d’un canvi de paradigma en l’educació superior a escala global, en què la formació al llarg de la vida prendrà més importància i l’oferta en formació està creixent. Se’ns presenta, doncs, una oportunitat única per no treure el peu de l’accelerador: per renovar-nos, ser valents i aprofitar l’oportunitat del canvi per fer millor el sistema de coneixement. Per això, necessitarem l’impuls i la complicitat del Govern català (dels líders polítics, i dels equips tècnics i administratius), així com dels màxims responsables de les universitats i centres de recerca. En aquest sentit, és important no deixar-se arrossegar per les inèrcies —que acostumen a ser resistents als canvis— ni tampoc a cedir a la temptació homogeneïtzadora del sistema. Els canvis legislatius són una bona oportunitat. Hem de treballar per no malbaratar-la.

Els projectes són molts, nous, i d’altres que ja estaven en marxa. Però també soc conscient de les limitacions de temps, de forces i de finançament que tenim. A part de continuar impulsant la recerca i la transferència de coneixement, almenys m’agradaria que el meu equip deixés una empremta en diferents reptes que tenim actualment.

Reformar i renovar els Estatuts de la UPF n’és un. Com ja he mencionat, hem d’aprofitar que estem en un moment únic de canvis legislatius del sistema universitari i de recerca a Catalunya. Se’ns presenta una gran oportunitat en haver de renovar els nostres estatuts i reglaments per convertir la UPF en una universitat molt més flexible, que incentivi la innovació i que mantingui la seva singularitat dins el sistema català. 

Impulsar el procés de digitalització, transformació i modernització organitzativa de la Universitat també està sobre la taula. Primer hem de fer una anàlisi rigorosa dels processos que duen a terme els diversos serveis per tenir una visió fiable de càrregues de treball i àrees de millora. L’objectiu és millorar la gestió dels processos, que en molts casos passa per una digitalització que ens permeti ser més eficients i, en altres, per guanyar en simplificació administrativa.

Un tercer repte és la consolidació de les nostres polítiques de captació i retenció de talent, tenint en compte, entre altres, la renovació generacional dels professors i del personal d’administració i serveis. La UPF es troba a l’inici d’una renovació generacional molt notable dels seus professors, i aquí tenim una oportunitat per consolidar el nostre sistema de captació i retenció de talent, que es basa en el programa tenure-track. D’altra banda, amb el relleu del personal d’administració i serveis tenim l’oportunitat de renovar perfils professionals que actualment són essencials per a la Universitat, per exemple relacionats amb la internacionalització, la captació de recursos o les competències digitals.

Actuar proactivament amb el canvi de paradigma en l’educació superior que ja s’està produint, especialment en allò referent a la transformació educativa i a la formació contínua a la Universitat és un altre repte. La UPF ha de desplegar tots els seus instruments estratègics i mirar d’avançar-se a aquest desafiament. D’altra banda, hem de continuar treballant en la transformació educativa per tal d’adaptar-la als nous temps i poder ser competitius amb el sistema universitari, que també està canviant.

Liderar un procés de revisió dels mecanismes i dels procediments de què disposa la UPF per canalitzar i resoldre casos que puguin afectar el benestar de les persones, amb l’objectiu d’identificar possibles aspectes de millora. Aquest és un repte en el qual ja hi estem treballant... És evident que el millor seria que hi hagués bones polítiques preventives i de formació perquè no es produïssin casos abusius de cap mena, i en això també ens centrarem. 

Si aconseguim avançar amb aquests temes, voldrà dir que el meu equip ha funcionat! 

Catalunya necessita tenir un sistema d’universitats en què puguem incentivar la diversificació del sistema del coneixement, ser flexibles i defensar la nostra autonomia. 

Per això, és urgent comptar amb una dotació pressupostària actualitzada. Des del 2009 fins ara el finançament per a les universitats s’ha reduït un 20%. Malgrat que en els pressupostos de la Generalitat d’enguany ja hi ha un augment de recursos, encara estem als nivells de fa quinze anys. A més, és clau permetre uns criteris de finançament amb retiment de comptes que reflecteixin més d’un model d’universitat o, almenys, tinguin en compte diferents indicadors: indicadors de docència (nombre de crèdits matriculats, nivell i temps d’ocupabilitat dels graduats, etc.) i indicadors de recerca i transferència (publicacions, innovació, finançament competitiu, etc.).

És clau permetre uns criteris de finançament amb retiment de comptes que reflecteixin més d’un model d’universitat

D’altra banda, Catalunya ha estat pionera i exemplar en diverses polítiques quant a l’atracció i la contractació de professorat, i hem d’influir perquè ho continuï sent també en el moment actual, amb tots els canvis legislatius que venen. La Llei de la ciència de Catalunya dota el país d’un programa de foment de la recerca universitària que pot usar-se per incentivar tant la recerca com la transferència de coneixement, com millors maneres de governança. Que se’ns permeti donar incentius per competir internacionalment i protegir i fomentar mètodes de contractació amb programes concrets. També que la promoció, l’avaluació i el reconeixement del professorat tinguin en compte totes les seves activitats, incloses les de transferència.

Finalment, necessitem que la reglamentació sigui mínima, que s’articulin mecanismes que reforcin l’autonomia de les universitats. I, alhora, que hi hagi un retiment de comptes clar, exigent i amb conseqüències per a aquelles universitats que no hagin actuat responsablement amb el que havien dit que volien fer i per al que havien demanat recursos. 

Els reptes són diversos i s’ha de treballar a diferents nivells, tenint en compte que depenem del múscul econòmic, dels recursos humans i del marc legislatiu que tenim.

És important captar i retenir estudiants de grau internacionals i, per tant, hem de fer lobbisme polític per canviar un marc normatiu i legal que és estricte. També cal treballar per les dobles titulacions internacionals, potenciar el servei d’acollida i treballar amb l’aprenentatge de llengües, entre d’altres. Tanmateix, ens convé fomentar i consolidar una experiència de mobilitat sortint d’alta qualitat —via Erasmus o EUTOPIA, per exemple—, així com potenciar programes d’estada de professors i investigadors visitants a la UPF. 

Per altra banda, hem de donar suport a les relacions estratègiques, ja sigui a través de col·laboracions bilaterals amb universitats o entitats d’altres països, com aprofitant els consorcis internacionals en els quals participem actualment, com EUTOPIA o The Guild, per fer accions que ens interessin. Hem de millorar la comunicació a l’exterior, la projecció internacional i el màrqueting de la UPF. 

I, finalment, però no menys important, continuarem treballant en la construcció d’una xarxa d’alumni UPF que sigui consistent i útil tant individualment com col·lectivament, per als nostres antics alumnes, per captar el millor talent i per projectar la UPF arreu del món.

Tenim l’obligació moral de superar els murs de la Universitat, tant per ser tinguts en compte com un actor social de primer ordre com per retornar a la societat el coneixement que generem. La transferència és, sens dubte, un àmbit que s’ha de consolidar en els pròxims anys, amb l’objectiu que aquest coneixement generat als nostres centres i laboratoris impacti més positivament en el benestar de la societat. A més, estem en un entorn privilegiat per fomentar la innovació i atraure inversions. 

El rector Oriol Amat va tenir l’encert de proposar un nou Vicerectorat de Transferència del Coneixement, i això ens ha permès establir les bases i l’estratègia per potenciar també les nostres relacions amb el teixit social, empreses i organismes públics. Hem integrat, visualitzat i potenciat, sota un mateix paraigua, les iniciatives de transferència, innovació i emprenedoria que s’estan duent a terme a la Universitat. 

Tenim l’obligació moral de superar els murs de la Universitat, tant per ser tinguts en compte com un actor social de primer ordre com per retornar a la societat el coneixement que generem

Jo soc optimista i els indicadors de transferència ens donen raons per a ser-ho. Per exemple, el nombre de patents prioritàries a la nostra Universitat ha crescut notablement —en el passat en teníem dues o tres per any i ara estem en deu/quinze anuals—; l’obtenció de finançament per valorització de coneixement s’ha triplicat —ha passat de 500.000 euros/any a 1.500.000 euros/any—.  També ho demostra la creació de sis noves spin-offs participades per la UPF en els últims tres anys. Sabem que no n’hi ha prou i ens proposem millorar aquests indicadors. Per això volem facilitar totes les eines possibles. 

Un altre repte que tenim és el de motivar la comunitat UPF per fer accions de transferència, innovació i emprenedoria. És important brindar oportunitats a aquells estudiants de grau i postgrau, postdoctorats o investigadors que hi tinguin interès. També cal dotar d’incentius les activitats de transferència. En general, el professor investigador s’avalua per mèrits docents i de recerca, i ara cal un reconeixement de la seva activitat en transferència. Finalment, i no menys important, cal disposar d’una legislació més flexible per a les activitats de recerca i transferència. 

És evident que la intel·ligència artificial ja està transformant el món universitari, tant pel que fa a la manera com fem docència com en el contingut d’allò que ensenyem. També en tot el referent a la recerca i, cada vegada més, en allò relacionat amb la gestió. Jo veig aquest pes creixent com un gran desafiament, però també com una oportunitat enorme per reflexionar sobre tot allò que podem canviar per tal que la nostra feina tingui més valor. Si planifiquem i prioritzem bé, la intel·ligència artificial pot ser una palanca de canvi i transformació extraordinària; no un element de substitució, en la docència i en la gestió de les institucions. 

Insisteixo, en una universitat estem obligats, avui per avui, a considerar la IA com una oportunitat, no com una amenaça. 

L’antic Mercat del Peix és un projecte científic de primer nivell que crearà un dels pols de recerca més atractius i potents del sud d’Europa, centrat en els àmbits de la biodiversitat, la biomedicina i el benestar planetari. Amb una inversió prevista de més de cent milions d’euros, aquest nou hub de coneixement acollirà uns 1.200 investigadors. Es preveu que estigui operatiu el 2026 i a ple rendiment quatre o cinc anys després. És un projecte transformador que, en el marc de la Ciutadella del Coneixement, té el potencial de redefinir el seu entorn i les relacions que s’hi donen. I és, alhora, un reflex de la gran capacitat que tenim universitats, institucions i administracions per posar en marxa projectes engrescadors quan treballem cooperativament. 

La UPF hi situarà el seu Centre de Recerca i Innovació per al Benestar Planetari. De manera immediata ens hem de posar a treballar amb els projectes científics que hi volem i també definir-ne la governança. Serà la millor manera d’apostar pel futur i de reconèixer la molta i bona feina feta per totes aquelles persones que han contribuït a aquest projecte des del moment en què el rector Casals va llançar la proposta, a finals de l’any 2017.

Disposar de recursos econòmics és imprescindible per millorar la competitivitat de les universitats. Al discurs de presa de possessió vaig plantejar que una de les meves aspiracions o un dels meus desitjos per als propers quatre anys és deixar enrere conceptes com la taxa de reposició, les limitacions pressupostàries del capítol de personal i les rigideses normatives. El preàmbul de la LOSU parla de la necessitat de dedicar almenys un 1% dels pressupostos generals de l’Estat a les universitats, i el Pacte Nacional per a la societat del Coneixement assenyala com a objectius per al 2030 arribar a un 1% del PIB dedicat a recerca, desenvolupament i innovació, i incentivar la inversió privada fins a assolir el 2% del PIB. Crec que si fem els passos necessaris per fer realitat aquestes xifres el nostre sistema farà un salt qualitatiu enorme. 

Ara bé, la qüestió és com i amb quins criteris es reparteixen aquests recursos a les universitats. Com ja he esmentat, és clau permetre un model de finançament que reflecteixi més d’un model d’universitat o, almenys, que tingui en compte diferents indicadors: indicadors de docència i indicadors de recerca i transferència. Exigir un retiment de comptes clar amb conseqüències i poder tenir la llibertat de decidir quin model d’universitat es vol. Convé posar en valor que, en les condicions actuals, el nostre és un dels sistemes universitaris més bons del context europeu. Algú dubta que amb més recursos i més autonomia no podríem consolidar-nos com un sistema encara més potent i competitiu? Apostar fort, donar llibertat i exigir responsabilitats és bo per a les universitats; però ho és especialment per al conjunt de la societat. 

Apostar fort, donar llibertat i exigir responsabilitats és bo per a les universitats, però ho és especialment per al conjunt de la societat

Segons la meva opinió, aquest és un desafiament que no només interpel·la les universitats, sinó que ho fa a tota la societat. Hem de treballar en tots els àmbits i des de molt abans que les estudiants arribin a les universitats. Per a mi, és un tema primordial on em sento personalment interpel·lada i crec que ha d’estar sobre la taula cada dia de l’any.

Si ens centrem en el sistema universitari, el desafiament no està tant en l’accés de les estudiants a la universitat com en la seva presència en àmbits concrets i la seva progressió en la carrera acadèmica. A la UPF, les estudiants hi representen actualment més del 60% del conjunt d’estudiants, tant als programes de grau com als de postgrau, i superen el 50% en els programes de doctorat. Aquests percentatges cauen en els estudis de caràcter més tècnic, i aquí és on podem incidir nosaltres. En el marc dels graus vinculats a tecnologia i biomedicina de la UPF, per exemple, fa anys que es treballa amb instituts i centres de secundària per fomentar vocacions entre noies joves. Un bon exemple és la participació en el marc del programa 100tífiques de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació per donar a conèixer referents científics femenins amb motiu del Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència.

També és important adonar-se que la presència de dones va minvant a mesura que pugem en les categories de PDI. És indiscutible que hem de lluitar per la no-segregació vertical i que les dones puguin ascendir en la seva carrera professional fins als càrrecs de màxima responsabilitat. És un fet que a la UPF només hi ha un 22% de dones catedràtiques, i hem d’aplicar totes les mesures que puguem per incrementar aquest percentatge, encara que la velocitat sigui lenta.

Soc una persona honesta, optimista i perseverant. Gaudeixo treballant, m’agrada aprendre i absorbeixo ràpid el que passa al meu entorn. A vegades soc massa directa quan dic les coses i em falta una mica de paciència amb els temps. També hauré d’aprendre a no patir tant per tot i a superar la timidesa. 

Pel que fa a les qualitats que defineixen el meu estil: soc exigent i valoro més la qualitat que la quantitat. Soc persona de treballar en equip, de manera transversal i cooperativament. Escolto i intento arribar a consensos i trobar equilibris sempre que puc. Per últim, espero de la gent que m’envolta demostri sinceritat i il·lusió pels projectes que se li plantegin.

Soc exigent i valoro més la qualitat que la quantitat. Soc persona de treballar en equip, de manera transversal i cooperativament. Escolto i intento arribar a consensos i trobar equilibris sempre que puc

El defineixo com el millor equip que podria tenir. Crec que és molt compromès, lleial i amb una dedicació impressionant. La seva experiència en els diferents àmbits és enorme. De ben segur, que n’aprendré molt! Tinc el convenciment que estic envoltada de persones molt capacitades i que dediquen el millor de si mateixes per fer una UPF encara millor.