Professora emèrita del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge. Ha participat en les convocatòries d’UPF Solidària des del seu inici l’any 2007 amb projectes destinats a millorar la qualitat de l'ensenyament de llengües de diversos poblacions senegaleses.

A partir d'aquesta entrevista podreu conèixer la seva experiència com a voluntària i l’impacte de la seva tasca al Senegal.

• Els diferents projectes que heu presentat amb l’entitat Associació Educació Solidària al llarg d’aquests anys s’han fet al Senegal. Per què aquest país? Com va sorgir el primer projecte?

Jo coneixia gent de la Fundació Educació Solidària (FES) de Barcelona que ja treballava en escoles de barris molt desfavorits del Senegal i seguia una mica el que feien abans de començar amb el projecte. Senegal és un país francòfon i, per la meva formació, m’atrauen els països de l’Àfrica francòfona. Quan es va crear la plataforma UPF Solidària, un grup de professores de francès del Departament de Traducció vam pensar que podríem ajudar els professors d’aquestes escoles senegaleses, sobretot pel que fa a l’ensenyament de llengües i, especialment, del francès. Aquest va ser l’objectiu del primer projecte que vam presentar.

• Com han canviat els projectes al llarg d’aquest temps?

Al començament, el projecte consistia a visitar les escoles senegaleses, dotar de material pedagògic aquestes escoles i escoltar les necessitats que els professors plantejaven. L’equip va començar també a preparar exercicis de llengua per ajudar els professors.

Després, el projecte va poder comprar alguns ordinadors i això va representar un gran canvi perquè, encara que d’una forma molt senzilla, vam poder aplicar les noves tecnologies a l’aprenentatge de les llengües. D’una banda, ens va permetre estar en contacte virtual amb els professors i fer un seguiment més directe del seu treball durant tot el curs i, de l'altra, els alumnes van poder aprofitar el material virtual d’ensenyament de llengües. També vam ampliar el projecte a l’ensenyament de l’anglès i de l’espanyol, que els alumnes de secundària feien com a segona llengua.

Els darrers anys, l’activitat de la nostra estada al Senegal s’ha centrat sobretot en un seminari de formació de professors que organitzem a Dakar, que compta amb la presència de més de trenta professors procedents de tot Senegal.

Des de fa quatre anys, el projecte s’ha ampliat a l’ensenyament de les ciències. Un grup de professors del Departament de Ciències de la Salut, coordinats per la professora Elisabet Moyano, s’ha afegit al projecte i s’ocupen de les matèries científiques, tan importants en la formació d’aquests països. El grup de ciències organitza també un seminari de formació de professors a Dakar.

• Expliqui’ns quin és el proper projecte de la vostra entitat i el seu paper en aquest.

El projecte continuarà en la mateixa línia. Els seminaris de formació funcionen molt bé i els continuarem organitzant. El que anem canviant és el contingut d’aquests seminaris. En el cas del seminari de llengües, hem dedicat els últims projectes al llenguatge oral i el nou tema serà la creació de contes. També hem introduït, com a novetat, la participació dels alumnes en el seminari i uns quants nois i noies hi intervenen amb alguna activitat relacionada. En el cas del llenguatge oral van preparar una petita lliga de debats que va tenir mot d’èxit.

El meu paper és sempreel de col·laborar i ajudar en tot el desenvolupament del projecte. Ho seguiré fent així tots els anys que pugui continuar.

• En la seva opinió, creu que l’actual camí que fem els països desenvolupats és l'adequat per solucionar els problemes de desigualtat entre Nord i Sud? Si no, què hi canviaria?

És difícil respondre una pregunta tan complexa. El que em sembla essencial en qualsevol actuació solidària és desterrar qualsevol paternalisme. Una col·laboració eficaç només pot funcionar d’igual a igual.

Jo només puc parlar des de l’àmbit de l’educació: un àmbit que crec que és fonamental per ajudar al desenvolupament. El nostre és un projecte educatiu i, encara que som conscients que treballem en entorns desfavorits, on tot és molt més difícil, les activitats pedagògiques no són tan diferents de les del nostre entorn. La nostra tasca és col·laborar amb uns professors que fan ja una feina admirable malgrat totes les dificultats, i contribuir-hi perquè el seu ensenyament sigui rigorós i exigent i perquè els nois i noies d’aquestes escoles tinguin una excel·lent formació que els prepari per a un futur millor. En aquest aspecte, no hi ha grans diferències entre el Nord i el Sud.

• Quina és la seva valoració de l’impacte que els ajuts d’UPF Solidària han tingut en la població senegalesa?

Crec que ha estat molt important. Cada any, més d’un miler de nois i noies i els seus professors s’han beneficiat del projecte. Han estat dotze anys de col·laboració mútua durant els quals tots, senegalesos i catalans, hem après moltes coses.

• Per últim, com animaria a la comunitat universitària a participar en la propera convocatòria anual d’ajuts econòmics d’UPF Solidària per a projectes solidaris?

La Universitat ha de ser un lloc de projecció universal. La formació universitària ha de servir, entre d’altres coses, per sortir del nostre petit món, tan limitat, i obrir els ulls a realitats diverses. No hi ha res més formatiu que apropar-se a la gent que lluita per sobreviure, per tenir una vida digna, que s’esforça per superar dificultats. Tots els universitaris haurien de tenir l’oportunitat de conèixer aquestes situacions tan properes a nosaltres. Els projectes solidaris són una magnífica oportunitat per endinsar-se en aquestes realitats.