8. Innova

UPF INNOValora, una aposta per la transferència

El programa de la UPF per identificar i finançar resultats de recerca amb potencial d’arribar a ser solucions de mercat

min

Logo UPF INNOValora
 

La Universitat Pompeu Fabra, altament compromesa amb l’entorn social i econòmic, té com una de les seves missions principals afavorir que el coneixement generat a la Universitat reverteixi directament a la societat i l’economia del país. Així ho remarca Vanesa Daza, vicerectora de Transferència del Coneixement, que veu indispensable “vincular la universitat al progrés social i econòmic per contribuir al desenvolupament i al benestar de la ciutadania”, i aposta fermament per “fomentar la cultura emprenedora, augmentar l’impacte de la recerca en la societat i cercar retorns de la inversió pública en recerca”.

La transferència de coneixement i tecnològica des de la Universitat a l'empresa constitueix un dels eixos que vertebren el Pla Estratègic de la Universitat Pompeu Fabra 2016-2025; en concret, dins de l’àmbit de recerca. Per tal d’assolir aquesta missió, la Universitat impulsa diferents activitats de transferència, i una de les més destacades és el programa UPF INNOValora. Aquesta iniciativa, nascuda el 2018 i impulsada per la Unitat d’Innovació – UPF Business Shuttle de la UPF, ofereix suport econòmic als projectes de recerca de la UPF amb major potencial d’arribar al mercat perquè facin proves de concepte amb els resultats vinculats a la seva activitat investigadora; és a dir, perquè validin un concepte o una teoria i verifiquin si es pot aplicar de manera real i consistent, explorant el seu potencial comercial. Tal com indica Ana Sagardoy, cap de la Unitat d’Innovació, “l’objectiu principal del programa és ajudar els projectes prometedors basats en resultats de recerca de la Universitat perquè facin el seu camí de desenvolupament, i disminueixin els riscos, per poder atreure un altre finançament públic o privat per continuar el seu desenvolupament i, eventualment, arribar al mercat i a la societat”.

Les proves de concepte són una etapa essencial en un procés d’innovació, ja que permeten madurar encara més els resultats d’una recerca per tal que aquests ofereixin més garanties d’èxit durant les seves posteriors etapes de desenvolupament, fins a crear nous productes i serveis que puguin donar resposta a les necessitats del mercat o la societat. Per aquest motiu, el programa UPF INNOValora incideix en aquesta fase tan important d’un projecte, oferint finançament per demostrar el seu valor; per exemple, mitjançant la construcció de prototips o l'avaluació del seu potencial comercial, i facilitant que el procés de transferència tingui lloc d’una manera més eficient. Sagardoy afirma que “en aquesta fase dels projectes hi ha molta incertesa, moltes opcions obertes pel que fa a quin camí haurà de seguir aquella innovació prometedora, i poc finançament a l’abast que permeti resoldre interrogants d’aplicabilitat o interès; però cal dedicar esforços per transformar els resultats rellevants d’una recerca en un projecte que es pugui avaluar, desenvolupar i executar com a producte o solució útil i invertible”.

Cal dedicar esforços per transformar els resultats rellevants d’una recerca en un projecte que es pugui avaluar, desenvolupar i executar com a producte o solució útil i invertible

El programa finança projectes enfocats a valoritzar coneixement o tecnologies amb potencial d'incorporació al sector productiu. Les propostes s’han de basar en resultats de recerca ja existents, de titularitat de la UPF (els drets de propietat intel·lectual i/o industrial dels resultats de recerca són propietat de la UPF), ja sigui de manera única o bé compartida amb altres entitats de recerca participants en l’obtenció d’aquests resultats.

Propostes amb un concepte d’aplicació pràctica definit

UPF INNOValora està destinat a donar suport a propostes que tinguin un nivell de maduresa tecnològica almenys de TRL 3 (de l’anglès Technological Readiness Level), una escala internacional per estimar la maduresa de les tecnologies desenvolupada per la NASA per a projectes aeronàutics o espacials i que, amb els anys, s’ha anat generalitzant i la Comissió Europea l’ha adoptat com a eina per identificar el grau d'avenç dels projectes d’innovació, des de la concepció de la idea fins al desplegament comercial. És a dir, les propostes que es presenten han d’haver observat i documentat uns principis bàsics i han d’haver formulat un concepte de tecnologia o d’aplicació comercial, fet que els permetrà estar a punt per iniciar una prova de concepte. Per exemple, les propostes basades en idees o hipòtesis de recerca que encara no s’han explorat ni disposen de cap idea de producte o servei no són suficientment madures per optar a un ajut UPF INNOValora.

representació gràfica
 
 
 
 
 
 

Eix vertical: Finançament

Eix horitzontal: Nivell de maduresa tecnològica

  1. Principis bàsics observats i documentats
  2. Concepte tecnològic i/o aplicació formulada
  3. Funció analítica i funció experimental crítica i/o prova de concepte característica.
  4. Component i /o validació de la placa de proves en un laboratori
  5. Component i/o validació de placa de proves en un entorn rellevant
  6. Model de sistema/subsistema o "demo" de prototip en un entorn rellevant.
  7. Demo del sistema prototipus en un entorn operacional
  8. Sistema real completat i verificat via test i via demo.
  9. El sistema real és provat en successives missions operatives amb èxit.

 

El programa està obert a propostes provinents de qualsevol àrea de recerca de la UPF, és a dir, tant de ciències de la salut com de tecnologies de la informació i comunicació o de ciències socials i humanitats. Segons Sagardoy, el que es vol és “triar els projectes que puguin tenir més sentit des del punt de vista de satisfer unes necessitats a la societat”. Posteriorment, un grup d’avaluadors externs experts en diferents àmbits avalua de manera remota les propostes rebudes i les puntua d’acord amb la qualitat global del projecte, el seu grau de novetat, el seu potencial d’impacte i de mercat i l’equip emprenedor involucrat. D’aquesta avaluació, en resulten preseleccionats els projectes que passen a la fase final d’avaluació, en què les persones investigadores han de defensar les seves propostes amb una breu presentació davant el jurat, format pels mateixos experts externs que han avaluat els projectes en una primera fase. 

“Triar els projectes que puguin tenir més sentit des del punt de vista de satisfer unes necessitats a la societat”

En el decurs dels darrers cinc anys, s’han dut a terme tres convocatòries que han servit per finançar, amb el cofinançament del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) i la Generalitat de Catalunya, 16 projectes dels àmbits de les ciències experimentals i de la salut i de les tecnologies de la informació i les comunicacions, amb un import de 30.000 euros per a cadascun. A més a més, els projectes seleccionats a partir de la tercera edició han optat al premi del Consell Social de la UPF, que atorga 5.000 euros al projecte que demostri una millor evolució del seu enfocament cap al mercat després del seu pas pel programa. El finançament concedit pel programa (amb les col·laboracions del Departament de Medicina i Ciències de la Vida i el Consell Social de la UPF) en les seves tres primeres edicions suma un total de 660.000 euros.

Sagardoy destaca, també, la participació de persones mentores durant l’execució del programa, professionals experts en els sectors d’actuació dels diferents projectes participants. Aquest suport addicional s’hi va incorporar a partir de la tercera edició “perquè puguin ajudar els grups de recerca a orientar bé els propers passos del projecte o fins i tot en la manera com inverteixen aquests diners”. Les persones mentores, amb un ampli coneixement del seu àmbit d’activitat, poden oferir suport de valor pel que fa a la gestió empresarial, la legislació, l’impacte social i la captació de finançament privat dins del seu sector. Els equips de recerca, en general, estan formats per investigadors i investigadores que no estan especialitzats en aquest tipus de projectes, i és important acompanyar-los en la definició de l’estratègia de transferència. La figura del mentor és una de les més valorades pels participants en el programa, tal com comenta el Dr. Rafael Ramírez, responsable del Laboratori de Música i Aprenentatge Automàtic del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC), que va participar en el programa amb SkyNote, una tecnologia d’aprenentatge musical: “Vam tenir assessoria de dues persones molt capaces que ens anaven guiant sobre les estratègies de mercat i sobre com podíem promocionar el nostre sistema”. 

Les persones mentores, amb un ampli coneixement del seu àmbit d’activitat, poden oferir suport de valor pel que fa a la gestió empresarial, la legislació, l’impacte social i la captació de finançament privat dins del seu sector

El programa es reafirma amb una ampliació del pressupost 

Actualment, se n’està duent a terme la quarta edició. Una edició que destaca de les anteriors perquè s’ha finançat totalment gràcies a la mateixa universitat i que disposa d’un pressupost total de 250.000 euros, quantitat que permetrà donar suport a cinc propostes de prova de concepte amb un import de fins a 50.000 euros per projecte durant un període de deu mesos.

250.000 euros (finançament 100% UPF)
5 proves de concepte finançades
Amb un total de 50.000 euros

Una altra novetat de l’edició actual és que permet als projectes seleccionats destinar part de l’ajut econòmic a la contractació de personal. A més, gràcies a la col·laboració del Consell Social de la UPF, s’oferirà un pla de formació especialitzada en transferència de coneixement i emprenedoria a tots els participants.

Cinc projectes evolucionen a spin-offs

Fins al moment, el programa UPF INNOValora ha finançat l’execució de cinc projectes en l’edició del 2018, cinc en l’edició del 2019, sis en l’edició del 2021 i cinc en l'edició actual, que correspon al 2022.

Sol·licituds rebudes 60
Propostes finalistes 37
Propostes finançades 21
Projectes que han acabat sent una spin-off 5
Projectes que han seguit en programes d'acceleració 6

 

Com a resultat de les tres primeres edicions, els 16 projectes finançats per UPF INNOValora han estat capaços d’atraure finançament addicional per valor de quasi 2,5 milions d’euros, a través d’altres convocatòries públiques per a innovació. El resultat final és que s’ha multiplicat per 3,5 el finançament inicial rebut. A més, sis han estat seleccionats per participar en programes d’acceleració o incubació d’empreses basades en ciència. 

El resultat més destacat és que cinc dels projectes que han participat en el programa s'han constituït com a spin-off: Lucid technologies, Integra Therapeutics, KOA Biotech, Nocturna Therapeutics i Disrupt Therapeutics. Aquestes companyies exploten comercialment els resultats obtinguts per les recerques fetes en el si de la Universitat, i, fins ara, ja han aconseguit atreure inversió privada per més de 6 milions d'euros.

Paral·lelament, altres projectes participants en INNOValora continuen treballant activament per fer realitat la seva transferència. Un és el del Dr. Antoni Ivorra, cap del Grup de Recerca en Electrònica Biomèdica (BERG), de la Unitat de Recerca BCN MedTech del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC), que considera que “en tecnologia mèdica, si vols arribar al mercat, la creació d’una spin-off és clau per desenvolupar la tecnologia fins a un punt en què algú altre la pot començar a agafar i a incorporar dins de la indústria perquè arribi realment als pacients”.

“En tecnologia mèdica, si vols arribar al mercat, la creació d’una spin-off és clau per desenvolupar la tecnologia fins a un punt en què algú altre la pot començar a agafar i a incorporar dins de la indústria perquè arribi realment als pacients”

Finalment, cal destacar també aquells projectes que, gràcies a la prova de concepte realitzada amb l’ajut UPF INNOValora, han pogut evidenciar que la seva proposta de valor per convertir la seva recerca en una solució aplicada no era viable. Un resultat igualment molt vàlid que els permet redirigir la tasca de cerca i disseny de transferència cap a altres alternatives que permetin explotar amb èxit la seva tecnologia o coneixement. 

INNOValora en primera persona

A través del testimoniatge de cinc persones investigadores que han participat en el programa UPF INNOValora, descobrim més detalls d’aquesta iniciativa i reflexionem sobre què suposa transferir.

Toni Ivorra

Antoni Ivorra

Cap del Grup de Recerca en Electrònica Biomèdica (BERG), de la Unitat de Recerca BCN MedTech del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC) i centre TECNIO, va participar en INNOValora amb el projecte “Senso-eAXON”, una prova de concepte per desenvolupar microsensors sense fil injectables basats en la tecnologia eAXON.

Laura Becerra

Laura Becerra

Investigadora del Grup de Recerca en Electrònica Biomèdica (BERG), de la Unitat de Recerca BCN MedTech del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC) i centre TECNIO, va participar en INNOValora amb el projecte “Senso-eAXON”, una prova de concepte per desenvolupar microsensors sense fil injectables basats en la tecnologia eAXON.

Juana Díez

Juana Díez

Investigadora principal del Grup de Recerca en Virologia Molecular, del Departament de Medicina i Ciències de la Vida (MELIS), va participar en INNOValora amb el projecte “Circular RNAs”, una tecnologia per generar noves molècules antivirals per fer front a un gran nombre de malalties infeccioses causades per virus d’ARN. 

Rafael Ramírez

Rafael Ramírez

Investigador del Grup de Recerca en Tecnologia Musical (MTG), del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC), va participar en INNOValora amb el projecte “SkyNote”, una tecnologia d’aprenentatge musical basada en intel·ligència artificial.

Avencia Sánchez-Mejías

Avencia Sánchez-Mejías

Investigadora del Laboratori de Biologia Sintètica Traslacional (Synbio), del Departament de Medicina i Ciències de la Vida (MELIS) i centre TECNIO, va participar enINNOValora amb el projecte “Uni-large”, una tecnologia que serveix per tractar les malalties d’origen genètic i alguns tipus de càncer derivats del mal funcionament d’un gen. Aquest projecte, posteriorment, va evolucionar a spin-off amb la creació de la companyia Integra Therapeutics, de la qual Sánchez n’és cofundadora i CEO.

 

 

>> Per què vau escollir UPF INNOValora?

Avencia Sánchez-Mejías Rafael Ramírez Laura Becerra

L’equip de la Dra. Avencia Sánchez-Mejías, després de participar en els programes d’acceleració de la Fundació “la Caixa” (Caixa Impulse), va veure clar que la millor manera de generar valor per a la seva solució, la tecnologia Uni-large, era crear una empresa o spin-off, i el programa UPF INNOValora els va ajudar en aquest camí. El finançament rebut els va permetre definir la seva idea i model de negoci i contractar agents de patents per protegir els seus productes de la competència. 

Per altra banda, el Dr. Rafael Ramírez, afirma que es van decidir per UPF INNOValora perquè van obtenir uns resultats satisfactoris amb el projecte europeu Telmi (de l’anglès Technology Enhanced Learning of Musical Instrument Performance), i volien desenvolupar un sistema d’aprenentatge musical intel·ligent per al mercat, però no tenien fons. El seu pas pel programa els ha permès “passar d’un prototip d’investigació a un producte que es pugui vendre” i, finalment, estan considerant crear una spin-off. Tot això gràcies, en part, a l’acompanyament i l’assessorament de les persones mentores, que els van guiar en tot el procés, perquè tal com afirma: “Som investigadors de computació i de matemàtiques, però de negocis no en tenim ni idea”.

Pel que fa a la Dra. Laura Becerra, comenta que el seu pas per INNOValora va estar motivat pel fet que tres persones de l’equip havien estat coinventores d’una sol·licitud de patent per a un nou dispositiu mèdic i volien continuar-lo desenvolupant. L’impuls i el bagatge que els va donar aquest programa va ser una porta d’accés a un nou finançament que els ha permès fer millores en el dispositiu. 

>> Com ha estat el trànsit d’investigadors i investigadores a CEO?

Avencia Sánchez-Mejías

Per al personal investigador, iniciar-se en el món empresarial és tot un repte. Gestionar una empresa, o participar-hi, comporta una sèrie de responsabilitats a les quals molts d’ells no estan acostumats, com pot ser la gestió d’un pressupost, la cerca d’inversió o la definició de l’estratègia d’operacions, per la qual cosa és important adquirir aquests coneixements i habilitats en lideratge i gestió. 

En aquest sentit, Sánchez-Mejías explica que les activitats del dia a dia canvien, i s’han de focalitzar molts esforços en el management de l’empresa. Tot i així, considera que ha estat un camí relativament senzill gràcies a la guia i acompanyament que han rebut per part de les persones mentores d’UPF INNOValora i d’altres programes d’acceleració: “L’ecosistema de Barcelona està madurant molt bé, i tenim molta gent a qui preguntar dubtes sobre la gestió d’una empresa biotech”. 

>> Què recomanaríeu per passar d’investigació bàsica a aplicada amb finançament?

Juana Díez Avencia Sánchez-Mejías

La investigació bàsica és aquella que té per objectiu augmentar el coneixement sobre una determinada matèria, sense que això tingui cap aplicació a curt o mitjà termini sobre la societat. Díez ressalta el paper essencial d’aquest tipus d’investigació, i la considera la base de tot; alhora, però, creu que cal mantenir una ment aplicada amb els resultats que se n’obtinguin i plantejar-se “com podria jo portar això a ser un producte que fos important a la societat?”

Sánchez-Mejías destaca la necessitat de tenir sempre present que la recerca, encara que sigui bàsica, és recerca que fem amb finançament públic i que, per tant, s’ha de valorar en tot moment si pot tenir alguna aplicació o no: “És important pensar en com això pot tornar a la societat d'alguna manera, crear llocs de treball, dinamitzar el sector econòmic.” I en aquest punt, destaca el paper de la Unitat d’Innovació de la UPF, com a agent capaç d’orientar i d’assessorar en la viabilitat de desenvolupar una valorització d’un coneixement o tecnologia. 

En resum, Sánchez-Mejías considera que cal fer un canvi de mentalitat i, paral·lelament als processos de recerca, cal analitzar els resultats des d’un punt de vista de la seva aplicació: “Com protegir allò que estàs inventant perquè tingui viabilitat econòmica en el futur”.

>> Per què és important potenciar la transferència de coneixement?

Toni Ivorra Juana Díez Rafael Ramírez

Per a Ivorra, la motivació principal és incorporar la tecnologia dins la indústria perquè arribi al seu públic objectiu, que són els pacients: “Encara que moltes vegades fem recerca que es pot considerar bàsica, al final estem pensant sempre en l'aplicació”.

Díez comenta que, per a ella, va ser un canvi molt gran quan va començar a pensar en transferència: “No és un àmbit al qual estiguin acostumats els investigadors”, i creu que el suport rebut per part del programa UPF INNOValora per fer l’impuls inicial és bàsic. També valora molt positivament haver fet equip amb un gestor empresarial, que és qui s’encarrega, entre d’altres, de buscar finançament, “perquè no és el mateix presentar per a investigadors —a qui allò que els importa és la ciència—, que per a inversors —als quals allò que els importa no només és la ciència, que ha de ser sòlida, sinó també l’estudi de mercat, en què es diferencia d'altres productes, perquè s'hi ha d'invertir, etc.”.

Per altra banda, Ramírez també considera essencial la transferència per tal que la feina d’investigació tingui un impacte en la societat. Ressalta, també, que li ha permès descobrir el món de l’emprenedoria, un àmbit molt interessant que et fa repensar el teu projecte amb tasques clau com la definició d’estratègies de posicionament. 

>> Recomanaríeu participar en UPF INNOValora?

Laura Becerra Juana Díez Rafael Ramírez

Els quatre projectes valoren molt positivament el seu pas per INNOValora. Becerra considera que la transferència forma part del rol de les persones investigadores i anima a totes elles a impulsar-la per tenir un impacte econòmic i un benefici social. En el seu cas, comenta que “el programa ens va donar aquell impuls que necessitàvem per continuar el projecte”; els va permetre fer les primeres proves preclíniques, l’aplicació de patent i un estudi de mercat.

Díez aconsella que “si teniu algun resultat que creieu que pugui arribar al mercat, no penseu que això és molt difícil o impossible; accediu a INNOValora”. 

Per últim, Ramírez posa en valor el seguiment constant de l’equip que gestiona el programa: “Ofereixen no només els diners, sinó també com fer servir els diners d'una manera més adreçada al mercat”.