La UPF, malgrat ser una universitat jove, en els seus 33 anys d’existència ha recopilat un important i variat patrimoni bibliogràfic, en les seves diverses disciplines, amb l’objectiu principal de servir i respondre a les necessitats d’informació científica dels seus propis usuaris, però també a la comunitat científica i a la societat en general.

Dins d’aquest fons bibliogràfic, format actualment per gairebé 607.000 monografies en paper i altres suports físics, prop de 140.000 monografies electròniques i més d’11.800 revistes en paper i de 91.000 revistes electròniques, podem trobar un conjunt d’obres singulars, documents significatius que en alguns casos es poden considerar únics.

Quan una obra es pot considerar “singular”? Segons Montserrat Espinós, directora de la Biblioteca de la UPF, pot ser per motius molt diferents, variats, i que poden coincidir alhora: “Un document pot ser singular per la data i les característiques de l’edició, l’antiguitat, l’autoria, la raresa, les il·lustracions; pel seu valor econòmic (llibres de bibliòfil), o també perquè incorpora algun element únic, com per exemple unes anotacions o una dedicatòria autògrafa de l’autor”, explica.

“Un document pot ser singular per la data i les característiques de l’edició, l’antiguitat, l’autoria, la raresa, les il·lustracions; pel seu valor econòmic (llibres de bibliòfil), o també perquè incorpora algun element únic, com per exemple unes anotacions o una dedicatòria autògrafa de l’autor”

Per a Montserrat Espinós, un altre aspecte que atorga aquesta singularitat a un document és que representi una fita per algun motiu divers, ja sigui per a la mateixa col·lecció de la UPF (per exemple, el primer llibre catalogat a la Biblioteca, o l’exemplar més prestat) o en relació amb els àmbits històric, social o acadèmic, com ara el fet que es tracti de les primeres edicions d’obres rellevants per a la cultura, la literatura o la ciència.

Disponibilitat i difusió dels documents singulars

Aquests documents singulars, es poden prestar? Com es poden consultar? Segons que explica Xavier Ibáñez, cap de la Unitat de Logística de la Biblioteca de la UPF, depèn de la tipologia de cada document: “L’àmplia varietat i diversitat del fons bibliogràfic de la Biblioteca fa que hi hagi des de llibres pensats per ser àmpliament prestats fins a d’altres documents que no surten en préstec i que tenen unes condicions molt restrictives per ser consultats, i, exclusivament, a les instal·lacions de la Biblioteca/CRAI”, aclareix.

“L’àmplia varietat i diversitat del fons bibliogràfic de la Biblioteca fa que hi hagi des de llibres pensats per ser àmpliament prestats fins a d’altres documents que no surten en préstec i que tenen unes condicions molt restrictives per ser consultats, i, exclusivament, a les instal·lacions de la Biblioteca/CRAI”

D’altra banda, la Biblioteca té els seus propis recursos per tal de donar un valor afegit al seu fons i de manera especial a les obres singulars o que formen part de col·leccions. Xavier Ibáñez destaca diferents accions i vies que ho faciliten: en primer lloc, l’organització i la difusió d’exposicions bibliogràfiques i prestatgeries virtuals. En aquest bloc, destaquen les exposicions “Exclòs de préstec. El fons desconegut de la Biblioteca de la UPF”, organitzada amb motiu dels 25 anys de la UPF; o una de les més recents, “Els llenguatges de l’absolut: exposició bibliogràfica virtual”.

En segon lloc, la creació de fons i col·leccions especials, obres agrupades per la seva procedència o per la seva temàtica que tenen unes característiques pròpies. Un tercer sistema de difusió és la digitalització d’algunes d’aquestes col·leccions, fent-les accessibles a través del repositori consorciat per a fons patrimonials Memòria Digital de Catalunya (MDC), que inclou un apartat amb les Col·leccions de la Universitat Pompeu Fabra. Finalment, a banda d’aquestes vies, hi ha l’eina per accedir a tot el patrimoni bibliogràfic de la Universitat, l’UPFinder (o catàleg de la UPF), que cerca tots els continguts de la Biblioteca, en paper i electrònics.

Les donacions i les cessions, fonamentals

Tot aquest patrimoni bibliogràfic construït al llarg del temps, incloses les obres singulars, no seria una realitat si no fos per un component altruista i de generositat: “Una part molt important d’aquests fons, prop del 50-60%, ha estat obtinguda i confiada a la UPF no per compra sinó per donacions o cessions, tant de particulars com d’institucions, col·lectius o empreses”, recorda Montserrat Espinós. Aquest fet ha possibilitat “l’existència d’un important patrimoni bibliogràfic de la UPF, amb el prestigi institucional que això suposa, i la garantia futura de preservació, com a mínim, de les col·leccions i els fons més singulars”, apunta.

“Una part molt important d’aquests fons, prop del 50-60%, ha estat obtinguda i confiada a la UPF no per compra sinó per donacions o cessions, tant de particulars com d’institucions, col·lectius o empreses”

I què és el que mou aquestes persones i entitats a donar la seva biblioteca particular, de vegades amb obres singulars i de gran valor bibliogràfic, a la Universitat? Els motius són diversos, des d’una vinculació de caire afectiu, o a partir d’una decisió més basada en criteris racionals i científics de preservació, difusió i accés a un patrimoni cultural i històric destacat.

Els germans d’Alòs-Moner (Pilar, Maria, Montserrat, Ramon i Adela d’Alòs-Moner i Vila) eren posseïdors d’una biblioteca familiar creada pel seu avi, el bibliotecari i historiador de la cultura Ramon d’Alòs-Moner i de Dou (1885-1939), amb aportacions de familiars anteriors. El novembre del 2010 van fer una donació bibliogràfica a la UPF, formada per uns 20.000 volums, un 10% dels quals, aproximadament, dels segles XVI al XIX. Es tracta d’un fons humanístic (catalogat com a Fons Alòs-Moner i Fons Dante) en gran part de creació crítico-literària i també de temàtica religiosa, amb alguns llibres destacats i singulars de –i sobre– Dante Alighieri i Ramon Llull, i també amb obres d'antiquària.

“Vam consultar un expert, Amadeu Pons, vinculat a la UB, i ens va suggerir que sobretot havíem d’evitar dispersar el fons, i la UPF va ser la institució que ens va oferir millors garanties”, afirma Adela d’Alòs-Moner, bibliotecària ara ja jubilada. I afegeix: “Vam pensar que era de gran interès posar a l’abast de tothom un fons que fins aleshores només coneixien els especialistes, sobretot de Dante i de Ramon Llull”, comenta. Entre aquests llibres, trobem La Divina commedia di Dante Alighieri. Con una breve, e sufficiente dicharazione del senso letterale diversa in più luoghi da quella degli antichi comentatori, una edició del clàssic de Dante, en italià, en tres volums i publicada a Verona el 1749, i que forma part de la selecció d’obres singulars que mostrem en l’apartat següent.

“Vam pensar que era de gran interès posar a l’abast de tothom un fons que fins aleshores només coneixien els especialistes, sobretot de Dante i de Ramon Llull”

Quinze obres singulars de la Biblioteca de la UPF

Presentem una quinzena de documents singulars (una de les moltes seleccions possibles) que formen part del fons de la Biblioteca de la Universitat, repartits entre les seves tres seus: Biblioteca/CRAI de la Ciutadella, Biblioteca/CRAI del Mar i Biblioteca/CRAI del Poblenou. A banda de tenir en comú el seu caràcter singular, són una mostra de la riquesa i la diversitat que integra el fons bibliogràfic de la UPF, tant pel que fa a èpoques, com a temes i disciplines, a llengües i cultures, i també quant a materials i suports. La majoria estan exclosos de préstec (tots, excepte dos, De Pepsi a Apple i Atlas de anatomía humana [de] Sobotta). Els hem distribuït en quatre apartats: “Els més...”; “Alguns dels imprescindibles”, “Secrets ben guardats” i “Altres ‘delicatessen’ (per ordre cronològic)”.