Assignació de crèdits

En aquest programa, els estudiants han d'aprovar un mínim de 44 crèdits, respectant els mínims següents:

a. Un mínim de 21 crèdits fonamentals, entre els quals cal incloure:

• Els 5 crèdits obligatoris del curs de Fonaments del llenguatge i anàlisi lingüística.
• Els 4 crèdits obligatoris del Seminari de Tercer Cicle.

b. Un mínim de 6 crèdits metodològics, entre els quals cal incloure:

• Els 3 crèdits obligatoris del curs Eines i recursos per al treball lingüístic.
• Els 3 crèdits obligatoris del curs Metodologia de la investigació científica aplicada al llenguatge.

c. Un mínim de 12 crèdits en el període de recerca, en el qual l'alumne elabora dos treballs:

• 1. Un treball de recerca (3 crèdits).
• 2. El treball de recerca final o projecte de tesi (9 crèdits).

La resta de crèdits, fins a 44, l'elegeix l'estudiant entre l'oferta de crèdits fonamentals, metodològics i afins d'aquest i d'altres programes, respectant, però, els màxims següents: un màxim de 6 crèdits en assignatures afins i 5 crèdits en assignatures de fora del programa.

Nombre de places

El nombre màxim d'estudiants que podran ser admesos en el programa és de 15.

Estructura docent

Període de docència

Primer curs (2002-2003)

Denominació del curs	Crèdits	Caràcter	Tipus	Professorat
Fonaments del llenguatge i anàlisi lingüística	5	OB	Fonamental	Alsina, Clua, DeCesaris, Lorente
Seminari de tercer cicle	4	OB	Fonamental	Estopà, Martí
Eines i recursos per al treball lingüístic	3	OB	Metodològica	Rovira, de Yzaguirre
Metodologia de la investigació científica aplicada al llenguatge	3	OB	Metodològica	Chabás, Turell
Anàlisi i aplicacions de la Variació	3	OP	Fonamental	Castellà, Clua, de Yzaguirre, Turell
Processament del llenguatge natural	3	OP	Fonamental	Bel, De Yzaguirre, Subirats
Anàlisi de diccionaris i projectes lexicogràfics	3	OP	Fonamental	Battaner, DeCesaris, Gelpí
Terminologia general	3	OP	Fonamental	Cabré, Lorente, Martí
Eines i recursos per al treball lingüístic	3	OP	Fonamental	Bel, De Yzaguirre
Semàntica i Pragmàtica	3	OP	Fonamental	Bel, Bonilla, González, Ribas, Subirats
Bases lingüístiques del vocabulari	3	OP	Fonamental	Battaner, DeCesaris, Lorente
Documentació i gestió del coneixement	3	OP	Fonamental	Codina, Rovira
Estudis multidisciplinaris del discurs	3	OP	Fonamental	Castellà, González, Ribas, Van Dijk

 

Segon curs (2003-2004)

Denominació del curs	Crèdits	Caràcter	Tipus	Professorat
Fonaments lingüístics	5	OB	Fonamental	Alsina, Clua, DeCesaris, Lorente
Seminari de tercer cicle	4	OB	Fonamental	Estopà, Martí
Metodologia de la investigació científica aplicada al llenguatge	3	OB	Metodològica	Chabás, Turell
Eines i Recursos per al treball lingüístic	3	OB	Metodològica	Bonilla, de Yzaguirre
Lingüística i variació	4	OP	Fonamental	Clua, Turell
Aplicacions del tractament automàtic del llenguatge	4	OP	Fonamental	Bel, De Yzaguirre
Metalexicografia	4	OP	Fonamental	Battaner, DeCesaris, Gelpí
Terminologia aplicada	4	OP	Fonamental	Estopà, Gelpí, Lorente
Discurs especialitzat: aspectes lingüístics i cognitius	4	OP	Fonamental	Cabré, Martí, Van Dijk
Lèxic i sintaxi	4	OP	Fonamental	Alsina, Cabré, Lorente, Subirats

 

Les assignatures que ofereix de nou el programa i que representen càrrega són les següents:

Primer curs:

• Fonaments del llenguatge i anàlisi lingüística
• Seminari de tercer cicle
• Metodologia de la investigació científica aplicada al llenguatge

Segon curs:

• Terminologia aplicada
• Metalexicografia
• Aplicacions del tractament automàtic del llenguatge
• Lingüística i variació
• Discurs especialitzat: aspectes lingüístics i cognitius
• Lèxic i sintaxi

La resta d'assignatures es reprenen del programa de Doctorat en Lingüística Aplicada (bienni 2001-2003), cosa que implica una oferta docent real de 36 crèdits nous.

Període de recerca

Treballs d'investigació tutelats (l'alumne ha de fer 12 crèdits total*)	Professorat responsable
Treballs de recerca tutelats: Discurs general	Cabré, González, Martí, Ribas, Van Dijk
Treballs de recerca tutelats: Lèxic i terminologia	Cabré, Codina, Estopà, Gelpí, Lorente, Martí, Ribas
Treballs de recerca tutelats: Lexicografia	Battaner, DeCesaris, Gelpí
Treballs de recerca tutelats: Variació lingüística	Castellà, Clua, Turell
Treballs de recerca tutelats: Lingüística computacional i enginyeria lingüística	Bel, de Yzaguirre, Rovira
Treball d'investigació final o projecte de tesi doctoral	Professorat tutors del programa

 

*Aquests 12 crèdits de recerca es distribueixen en un treball tutelat de 3 crèdits i un projecte de tesi de 9 crèdits en un dels àmbits temàtics.

Horaris

Primer trimestre: del 29 d'octubre al 16 de gener (10 setmanes)

Horari		Dimarts		Dijous
15-17.30		Fonaments del llenguatge i anàlisi lingüística Crèdits: 5 Coordinació: E. Clua Professorat: A. Alsina E. Clua , M. Lorente, J. DeCesaris		Bases lingüístiques del vocabulari Crèdits: 3 Coordinació: M. Lorente Professorat: P. Battaner , M. Lorente
18-20.30				Eines i recursos per al treball lingüístic Crèdits: 3 Coordinació: L. De Yzaguirre Professorat: L. De Yzaguirre, C. Rovira

 

Segon trimestre: del 20 de gener al 27 de març (10 setmanes)

Horari		Dilluns		Dimarts		Dijous
15-17.30		Seminari Crèdits: 4 Coordinació: J. Martí i Rosa Estopà		Terminologia general: coneixement especialitzat i llenguatge Crèdits: 3 Coordinació i Professorat: M. Teresa Cabré		Anàlisi i aplicacions de la variació Crèdits: 3 Coordinació: M. T. Turell Professorat: J. M. Castellà, M. T. Turell
18-20.30				Documentació i gestió Crèdits: 3 Coordinació: L. Codina Professorat: L. Codina , C. Rovira		Processament del llenguatge natural Crèdits: 3 Coordinació: N. Bel Professorat: N. Bel, L. De Yzaguirre

 

Tercer trimestre: del 31 de març al 19 de juny (10 setmanes)

(la setmana del 21 al 25 d'abril no hi haurà classe)

Horari		Dilluns		Dimarts		Dijous
15-17.30		Seminari Coordinació: J. Martí i Rosa Estopà		Semàntica i pragmàtica Crèdits: 3 Coordinació: S. Bonilla Professorat: N. Bel , S. Bonilla, M. González		Anàlisi de diccionaris i projectes lexicogràfics Crèdits: 3 Coordinació: P. Battaner Professorat: P. Battaner , J. DeCesaris , C. Gelpí
18-20.30				Metodologia de la investigació científica aplicada al llenguatge Crèdits: 3 Coordinació: M. T. Turell Professorat: J. Chabàs, M. T. Turell		Estudis multidisciplinars del discurs Crèdits: 3 Coordinació: T. Van Dijk Professorat: M. Ribas, T. Van Dijk

 

Descripció dels cursos

Primer curs (2002-2003)

Fonaments del llenguatge i anàlisi lingüística

5 crèdits
fonamental
obligatòria

Objectius

Els principals objectius d'aquest curs, de caràcter propedèutic, són l'assoliment de fonaments teòrics i metodològics dels components de la lingüística (fonologia, morfologia, sintaxi, semàntica), l'adquisició d'una metodologia sòlida d'anàlisi lingüística i la introducció a diversos models lingüístics contemporanis.

Bibliografia

CRUSE, D.A. (2000) Meaning in language. An introduction to semantics and pragmatics. Oxford: Oxford University Press.

DURAND, J. (1990) Fundamentos de fonología generativa y no-lineal. Barcelona: Teide, 1992

JACKENDOFF, R. (1997) The Architecture of the Language Faculty. Cambridge (Mass.): The MIT Press.

RADFORD, A. et al. (1999) Introducción a la lingüística. Madrid: Cambridge University Press, 2000

SELLS, P. (1985) Teorías sintácticas actuales. Barcelona: Teide, 1989.

SPENCER, A. (1991) Morphological Theory. Oxford: Blackwell.

Eines i recursos per al treball lingüístic

3 crèdits
metodològica
obligatòria

Objectius

L'assignatura pretén presentar i utilitzar, per una banda, eines específiques com ara programes de consulta de corpus, gestors de bases de dades terminològiques o documentals, etiquetadors de diversos tipus i aplicacions lexicomètriques i, per l'altra, tot recurs informàtic que pugui tenir valor per a la recerca lingüística.

Bibliografia

BUTLER, C. (ed.) (1992) Computer and written texts. Londres: Blackwell.

HABERT, B. et al. Les linguistiques de corpus. Paris: Armand Colin

KRISHNAMURTHY, R. (1997) Keeping Good Company: Collocation, Corpus, and Dictionaries. IULA, Cicle de conferències 95-96. Barcelona: IULA

SINCLAIR, J. (1991) Corpus, Concordance, Collocation. Oxford: OUP.

Metodologia de la investigació científica aplicada al llenguatge

3 crèdits
metodològica
obligatòria

Objectius

L'assignatura té tres objectius bàsics: el primer, familiaritzar els estudiants amb qüestions epistemològiques de la ciència i de la recerca com acreixement del coneixement. La explicació històrica del desenvolupament científic serà un component important d'aquest primer objectiu. El segon objectiu consistirà a reflexionar sobre els mètodes per a la investigació aplicada al llenguatge: teories explicatives, problemes, recollida de dades, descripcions i experiments, mètodes qualitatius i quantitatius d'anàlisi de dades, aplicacions. El tercer objectiu serà presentar el procés de recerca a partir de tres eixos fonamentals: a) el nivell de decisió, és a dir, del perquè de la recerca; b) el nivell de realització, això és, el disseny de la recerca i c) el nivell d'execució i, per tant, tècniques de recollida i tractament de dades.

Bibliografia

ALCARAZ, E. (1990) Tres paradigmas de la investigación lingüística. Alcoi: Ed. Marfil.

BUNGE, M. (1989 2a) trad. cast. La investigación científica, su estrategia y su filosofía Barcelona: Ariel.

HATCH, E.; H. FARHADY (1982) Research Design and Statistics for Applied Linguistics. Cambridge, (Mass.): Newsbury House.

LAKATOS, I. (1978) trad. Cast. La metodología de los programas de investigación científica. Madrid: Alianza ed. 1983.

LÓPEZ MORALES, H. (1994) Métodos de investigación lingüística. Salamanca, De: Colegio de España.

PERCIVAL, W.K. (1976) "The applicability of Kuhn's paradigms to the history of linguistics", Language (52/2), p. 285-294.

Seminari general

4 crèdits
fonamental
obligatòria

Objectius

El seminari general consistirà en la presentació i discussió de projectes i/o treballs de recerca. Hi participaran sobretot estudiants de 3r cicle (que exposaran els seus treballs d'investigació, tant de col·laboració amb projectes de recerca, com d'activitats orientades a la tesi i/o tesina i treballs de recerca). Les sessions del seminari general estaran distribuïdes al llarg del curs i aniran cobrint tots els aspectes de la lingüística aplicada que tenen un pes important en aquest programa de doctorat (i en les activitats de recerca de l'IULA en general). A més, es procurarà que els aspectes metodològics hi siguin tractats especialment. La participació de professorat estranger hi tindrà cabuda, com també el cicle de conferències i seminaris específic del programa.

Estudis multidisciplinaris del discurs

3 crèdits
fonamental
optativa
Àmbit temàtic: Discurs general i especialitzat
Estudis multidisciplinaris del discurs

Objectius

Un dels desenvolupaments més significatius dels estudis del discurs en els últims anys és la seva naturalesa cada vegada més multidisciplinària. En aquesta assignatura s'estudia aquesta multidisciplinarietat amb una exploració d'algunes relacions entre estructures i estratègies del discurs, per un costat, i estructures i processos cognitius i socials per un altre costat.

Bibliografia

SANDERS, T. (1997) "Semantic and Pragmatic Sources of Coherence: On the Categorization of Coherence Relations in Context." In Spooren, W. And Risselada, R. (eds): Discourse Processes, Volume 24. Greenwich: Connecticut. Ablex Publishing Corporation, p. 119-147.

van DIJK, T. (ed.) (2000) Estudios del discurso. 2 vols. Barcelona, Gedisa.

van DIJK, T. (1999) Ideología. Barcelona, Gedisa.

WODAK, R. & MEYER, M. (eds.) (2001) Methods of Critical Discourse Analysis. London, Sage.

Anàlisi i aplicacions de la variació

3 crèdits
fonamental
optativa
Àmbit temàtic: Variació lingüística

Objectius

S'estudia la casuística de la variació i es fa una (re)anàlisi crítica de descripcions lingüístiques des de la perspectiva variacionista. Un segon objectiu és il·lustrar la perspectiva variacionista en àmbits diversos d'aplicació: elaboració de gramàtiques i diccionaris descriptius, anàlisi diacrònica i dialectologia, estandardització i prescripció normativa, traducció, lingüística forense, tècniques de diagnòstic ortològic i formació ortològica de locutors i correctors orals. localització i globalització lingüística, preparació de materials didàctics, anàlisi de la comunitat de parla.

Bibliografia

BIBER, D., S. CONRAD, I R. REPPEN (1998). Corpus linguistics. Investigating

language structure and use. Cambridge University Press.

BJARKMAN, P.C. i V. RASKIN (eds.) (1986) The real-world linguist. Ablex: Norwood.

DI PETRO, R.J. (ed.) (1982) Linguistics and the professions, Ablex: Norwood.

GIBBONS, J. (ed.) (1994) Language and the law, Longman: Londres.

SOLA, J. (1990) Lingüística i normativa, Empúries: Barcelona.

Terminologia general: coneixement especialitzat i llenguatge

3 crèdits
fonamental
optativa
Àmbit temàtic: Lèxic i terminologia

Objectius

En aquesta matèria s' introduirà els estudiants en la terminologia en tant que camp interdisciplinari que abraça el coneixement, el llenguatge i la comunicació. Es discutiran els seus fonaments, la seva evolució i les seves aplicacions en el marc d'una teoria multimodular que inclou la teoria del coneixement, la teoria del llenguatge i la teoria del discurs.

Bibliografia

CABRÉ, M. T. (1999) Terminology: theory, methods and applications. Editat per J. C. Sager. Traduït del català per J. A. DeCesaris. Amsterdam; Philadelphia: John Benjamins Publishing Company, XII, 252 p. Hb: 90-272-1633-9; Pb: 90-272-1634-7.

CABRÉ, M. T.; FELIU, J. (2001) La terminología científico-técnica: reconocimiento, análisis y extracción de información formal y semántica. Barcelona: IULA.

SAGER, J-C (1990) A practical course in Terminology Processing. Amsterdam; Filadelfia: John Benjamins. [Traducció castellana: Curso práctico sobre el procesamiento de la terminología. Madrid: Fundación Germán Sánchez Ruipérez, 1993].

PEARSON, J. (1998) Terms in Context. Amsterdam/Philadelphia: John Benjamins Publishing Company.

REY, A. (1995) Essays on Terminology. Traducció i edició de J.C. Sager i introducció de B. de Bessé. Amsterdam/Philadelphia: John Benjamins Publishing Company.

TEMMERMAN, R. (2000) Towards news ways of terminology description: the sociocognitive-approach. Amsterdam: John Benjamins.

Anàlisi de diccionaris i projectes lexicogràfics

3 crèdits
fonamental
optativa
Àmbit temàtic: Lexicografia

Objectius

L'assignatura té per objectiu l'anàlisi pràctica de la macroestructura i de la microestructura de diccionaris procedents de diverses tradicions lexicogràfiques; i l'estudi de projectes lexicogràfics: objectius, materials i resultats.

Bibliografia

BATTENBURG, J. (1991) English monolingual learners' dictionaries: a user-oriented study. Tübingen: Max Niemeyer.

HAUSMANN, F. J. (1989-1991) Worterbucher. Dictionaries. Dictionnaires. Nova York: Walter de Gruyter.

BÉJOINT, H. i P. THOIRON (1996) Les dictionnaires bilingües. Louvain-La-Neuve: Duculot.

Processament del llenguatge natural

3 crèdits
fonamental
optativa
Àmbit temàtic: Lingüística computacional i enginyeria lingüística

Objectius

El curs pretén introduir l'estudiant en l'estudi i la comprensió de les propietats computacionals subjacents al llenguatge natural i dels algorismes, mètodes i tècniques per al processament de la informació lingüística. El curs presentarà, des de la perspectiva lingüística i algorítmica, les tècniques simbòliques i quantitatives per al processament morfològic, sintàctic i semàntic.

Bibliografia

ALLEN, J. (1995) Natural Language Understanding. Redwood City, Calif. (second edition): Benjamin/Cummings Publishing Company.

JURAFSKY, D.; MARTIN, J. (2000) Speech and Language Processing. Prentice Hall.

Bases lingüístiques del vocabulari

3 crèdits
fonamentals
optativa
transversal

Objectius

L'objectiu d'aquesta matèria lexicològica és analitzar com els diversos aspectes lingüístics del lèxic, propis tant de la competència dels parlants com de la variació en l'ús, es projecten en la descripció i la representació de les dades en les aplicacions lingüístiques, per tal d'assegurar la coherència amb els plantejaments teòrics i la solidesa de les dades.

Bibliografia

CRUSE, D.A. (1986) Lexical Semantics. Cambridge: CUP

LEHMANN, A; MARTIN-BERTHET, F. (2000) Introduction à la lexicologie sémantique et morphologie. Paris: Nathan.

LEVIN, Beth; PINKER, Steven (ed.) (1991) Lexical & Conceptual Semantics. Cambridge & Oxford: Blackwell Publishers, 1992.

LORENTE, M. (1994) Aspectes de lexicografia: representació i interpretació gramaticals. Barcelona: IULA [format CD] (en premsa).

PUSTEJOVSKY, J. (1995) The Generative Lexicon. Cambridge: The MIT Press.

Semàntica i pragmàtica

3 crèdits
fonamental
optativa
transversal

Objectius

Oferir una visió integrada de la semàntica i la pragmàtica analitzant els conceptes clau i el funcionament dels models: semàntica formal (sentit i referència, principi de composicionalitat), semàntica léxica, semàntica conceptual (prototips, categories radials, metàfora, polisèmia), teoria dels actes de parla (intencionalitat, indirecció), teoria de la implicatura conversacional (protocols inferencials), teoria de la rellevància (inferència, explicatura, accés a la referència, marques i zones de rellevància), models de coherència discursiva, estructura ideacional i pragmàtica del text (marques semàntico-argumentatives vs pragmàtiques).

Bibliografia

BACH, E. (1990): Informal Lectures on Formal Semantics, Albany, State

University of New York Press.

CABRÉ, T. & RIGAU, G. (1987) Lexicologia i Semàntica. Barcelona. Enciclopèdia Catalana.

LAKOFF, G. (1987): Women, Fire, and Dangerous Things, Chicago, Chicago

University Press.

SANDERS, T. (1997): Semantic and Pragmatic Sources of Coherence: On the

Categorization of Coherence Relations in Context. In Spooren, W. and

Risselada, R. (eds): Discourse Processes, Volume 24. Greenwich:

Connecticut. Ablex Publishing Corporation, pp. 119-147

WILSON, D. & D. SPERBER (1993): "Linguistic Form and Relevance", Lingua, 90, 1993, 1-26.

Documentació i Gestió del coneixement

3 crèdits
fonamentals
optativa
transversal

Objectius

L'assignatura té dos objectius generals: adquirir coneixements sobre els sistemes i mètodes de la recerca en línia: motors de cerca, bases de dades, serveis de difusió selectiva de la informació; adquirir coneixements sobre com organitzar la navegació i l'accés a la informació en publicacions digitals relacionades amb la representació del coneixement.

Bibliografia

ABADAL, E. Els serveis d'informació electrònica, què són i per a què serveixen. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona, 1997.

ACKERMANN, E.; HARTMAN, K. The information specialist's guide to searching and researching on the Internet and the World Wide Web. Wilsonville: ABF Content, 1998.

BASCH, R.; BATES, M.E. Researching online for dummies. Foster: IDG, 2000.

CABRÉ, T. "La noció de normalització terminològica per al treball documental". En: Cid, P.; Baró, J. (Eds.). Anuari SOCADI de Documentació i Informació. Barcelona: SOCADI, 1998, p. 113-120.

CODINA, L. "La WWW desde la perspectiva de la investigación en línea". Quark, n. 18, enero-junio 2000, p. 32-37.

CODINA, L. El libro digital y la WWW. Madrid: Tauro, 2000.

ROVIRA, C. El disseny de navegació i l'organització de continguts en l'hipertext per a l'ensenyament-aprenentatge. Barcelona, 2001 (tesi doctoral).

Segon curs (2003-2004)

Lingüística i variació

3 crèdits
fonamental
optativa
Àmbit temàtic: Variació lingüística

Objectius

L'objectiu de l'assignatura és presentar la teoria de la variació i oferir una panoràmica general de les dimensions interna i externa de la variació en el llenguatge natural. S'hi examina la variabilitat com a característica inherent del llenguatge (variació fonològica, sintàctica i semàntico-pragmàtica), la variació i el canvi lingüístic, el variacionisme com a mètode analític i el vessant sociolingüístic de la variació.

Bibliografia

CHAMBERS, J.K. i P. TRUDGILL (1998) Dialectology (2a ed.), Cambridge: CUP.

LABOV, W. (1994) Principles of linguistic change. Londres: Blackwell.

Romaine, S. (1992) Socio-historical linguistics. Cambridge: CUP.

Terminologia aplicada

3 crèdits
fonamentals
optativa
Àmbit temàtic: Lèxic i terminologia

Objectius

Aquesta matèria es proposa tres objectius: el primer és fer una panoràmica sobre les aplicacions del lèxic especialitzat (els diccionaris: tipologia lexicogràfica especialitzada i altres aplicacions: enginyeria terminològica, tesaurus, mòduls d'ensenyament de la terminologia). El segon és donar criteris d'anàlisi de les obres lexicogràfiques especialitzades (metalexicografia especialitzada i metaterminologia). El tercer objectiu és donar-los una metodologia de tractament de les dades i d'elaboració dels diccionaris especialitzats i aplicar aquesta metodologia (elaboració de maquetes terminològiques)

Bibliografia

BERGENHOLTZ, H; TARP, S. (1995) Manual of specialised lexicography: the preparation of specialised dictionaries. Amsterdam/Philadelphia: John Benjamins Publishing Company.

CABRÉ, M. T.; FELIU, J. (2001) La terminologia científico-técnica: reconocimiento, análisis y extracción de información formal y semántica. Barcelona: IULA.

SAGER, J-C (1990) A practical course in Terminology Processing. Amsterdam/Philadelphia: John Benjamins Publishing Company. [Traducció castellana: Curso práctico sobre el procesamiento de la terminología. Madrid: Fundación Germán Sánchez Ruipérez, 1993].

WRIGHT, Sue-Ellen; BUDIN, Gerhard. (eds.) (1984) Handbook of Terminology Management. Volume I. Basic Aspects of Terminology Management. Amsterdam/Philadelphia: John Benjamins Publishing Company.

Metalexicografia

3 crèdits
fonamental
optativa
Àmbit temàtic: Lexicografia

Objectius

L'assignatura té com a objectius l'estudi de les principals qüestions plantejades en la lexicografia i de les solucions ofertes per diccionaris concrets.

Bibliografia

HAUSMANN, F. J. (1989-1991) Worterbucher. Dictionaries. Dictionnaires. Nova York: Walter de Gruyter.

LARA, L.F (1997) Teoría del diccionario monolingüe. Mèxic: El Colegio de México.

SINCLAIR, J. (1988) Looking up. An account of the COBUILD project in lexical computing and the development of the Collins COBUILD English Language Dictionary. Londres: Collins.

SVENSEN, B. (1993) Practical lexicography. Principles and methods of dictionary-making. Oxford: Oxford University Press.

Aplicacions del tractament automàtic del llenguatge

3 crèdits
fonamental
optativa
Àmbit temàtic: Lingüística computacional i enginyeria lingüística

Objectius

Mostrar la manera com el tractament computacional del llenguatge s'aplica amb finalitats concretes: gestió de la informació, traducció i interfícies en llenguatge natural.

Bibliografia

DALE, Robert; MOISL, H.; SOMMERS, H. (eds.: Handbook of Natural Language Processing. New York: Dekker, 2000.

Discurs especialitzat: aspectes lingüístics i cognitius

3 crèdits
fonamental
optativa
Àmbit temàtic: Discurs general i discurs especialitzat

Objectius

Aquesta matèria es proposa tres objectius. El primer és presentar a través de l'anàlisi te%ua1 els aspectes més rellevants del coneixement especialitzat a través de dades lingüístiques, analitzar la seva especificitat en relació al coneixement general i explorar les vies d'adquisició i emmagatzematge dels dos tipus de coneixement. El segon objectiu és projectar l'anàlisi del text en estructures conceptuals (jerarquies temàtiques, tesaurus). El tercer objectiu és presentar les bases de la recuperació de la informació servint-se d'aquestes estructures.

Bibliografia

CIAPUSCIO, G. (1992) Ciencia para el lego: investigaciones sobre textos de divulgación científica. Alemanya: Universitat de Bielefeld

DUBOIS, D. (1993) Sémantique et cognition. Catégories, prototypes, typicalité. París: Edicions CNRS

SALTON, G. (1983) Introduction to modern information retrieval. Nova York: McGraw-Hill.

Lèxic i sintaxi

3 crèdits
fonamental
optativa
transversal

Objectius

El curs pretén aprofundir en la descripció, l'anàlisi i la generalització de fenòmens lexicològics i sintàctics, centrant-nos en qüestions d'interrelació entre lèxic i sintaxi. La descripció de les dades ens permetrà incidir en aspectes metodològics de representació i classificació d'unitats lingüístiques.

Bibliografia

ALSINA, A. (1996) The Role of Argument Structure in Grammar. Evidence from Romance. Stanford: CSLI Publications.

KAY, P. (1997) Words and the grammar of context. Stanford: CSLI Publications.

LEVIN, B.; RAPPAPORT, M. (1995) Unaccusativity at the syntax-lexical semantics interface. Cambridge: The MIT Press.

SUBIRATS RÜGGEBERG, C. (2001) Introducción a la sintaxis léxica del español. Frankfurt: Vervuert.

Recerca

Els àmbits i grups de recerca

Els àmbits de recerca que proposem per aquest doctorat són les següents:

• Discurs general i discurs especialitzat
• Lèxic i terminologia
• Lexicografia
• Lingüística computacional i enginyeria lingüística
• Variació lingüística

Els estudiants s'inscriuen en una d'aquests àmbits temàtics abans d'acabar el primer curs del programa. A partir d'aquesta inscripció, participaran en el seminari sobre metodologia corresponent i hi vincularan el seu període de recerca.

Treballs de recerca i tesis doctorals

Els treballs de recerca i les tesis doctorals s'han d'inscriure en un dels àmbits temàtics de recerca obertes al programa de doctorat. En tots els casos, la decisió del tema i metodologia d'aquests treballs d'investigació és una responsabilitat compartida entre els estudiants i els responsables d'aquests temes de recerca.

Suficiència Investigadora i Diploma d'Estudis Avançats

Els estudiants, un cop hagin superat els dos períodes del programa, han de realitzar una exposició pública davant d'un tribunal dels coneixements adquirits i dels treballs de recerca realitzats. Per a cada estudiant, a proposta del tutor, la directora del programa fixarà l'àrea de coneixement per la qual es reconeixerà la suficiència investigadora. Amb l'aprovació per part del tribunal, el doctorand tindrà garantida la suficiència investigadora i podrà obtenir el Diploma d' Estudis Avançats, que acredita els estudis avançats realitzats i suposa el reconeixement de la tasca realitzada en una àrea de coneixement determinada.

El tribunal de suficiència investigadora del bienni està format per les professores: Dra. M. Teresa Turell (presidenta), Dra. Mercè Lorente i Dra. Maria Bargalló (URV). El tribunal suplent està format per: Dra. M. Teresa Cabré (presidenta), Dra. Paz Battaner i Dra. Esther Forgues (URV).