Sessió de 18 de febrer de 2026

1r. Aprovació, si escau, de l’acta de la sessió de 9 de desembre de 2025.

2n. Informe de la rectora.

3r. Temes d'àmbit institucional:

- Pla Estratègic de la UPF 2026-2035.

4t. Proposta d'aprovació de temes de l'àmbit acadèmic:

- Proposta de la programació de titulacions oficials per al curs 2027-28.

- Proposta de modificació de la programació per al curs 2027-28.

- Oferta de places de màster universitari i de doctorat per al curs 2026-27.

- Oferta de places de grau per al curs 2026-27.

- Proposta de Pla de foment per als màsters universitaris 2026.

- Proposta de modificació de la normativa reguladora del Programa Barcelona International Summer School (BISS).

- Proposta de modificació de la normativa reguladora del Barcelona Program for Interdisciplinary Studies (BaPIS).

- Proposta de modificació de les Bases del programa d'ajuts a les pràctiques acadèmiques externes per als estudiants de la Universitat Pompeu Fabra.

- Proposta de Bases del premi Càtedra ASPB-UPF al millor Treball de Final de Màster en Salut Pública.

- Proposta de Bases dels Ajuts a l’Estudi per a la realització del TFG en l’àmbit de la Ciberseguretat dels graus de l’Escola d’Enginyeria.

- Proposta de Bases dels Premis Tik Tok de l’Escola d’Enginyeria.

- Proposta de Bases del Premi Rita Wing & UPF-Centre for Animal Ethics per al millor TFG o TFM en defensa dels animals.

- Proposta de Bases per a la concessió d’ajuts amb càrrec al Fons Refugi de la UPF.

 

5è. Proposta d'aprovació de temes de l'àmbit de la comunitat universitària:

- Proposta de procediment per gestionar un avís d'emergència per força major temporal.

- Informe sobre el Programa d’aprofitament del talent extraordinari més enllà de la vida laboral activa (“Programa Talent Sènior UPF”)

- Proposta d'acord per a la retribució del professorat associat.

- Proposta d'acord per a la modificació de la regulació del professorat substitut.

- Proposta d'acord per a la modificació del reglament del professorat emèrit.

- Proposta d’atorgament dels complements addicionals per reconeixement de mèrits de recerca al personal docent i investigador funcionari.

- Proposta d’atorgament del complement per mèrits de recerca per al professorat tenure-track.

- Proposta d’atorgament dels complements addicionals per mèrits de recerca al personal docent i investigador contractat per a períodes que hagin finalitzat com a màxim el 31 de desembre de 2023.

6è. Proposta d'aprovació de temes de l’àmbit de la recerca i la transferència de coneixement:

- Proposta de Normativa acadèmica dels ensenyaments de doctorat de la UPF.

- Proposta d’aprovació del Pla de Mesures de Suport a la Recerca 2026.

- Proposta de sol·licitud d’adhesió de la UPF a la Red Española de Supercomputació (RES).

- Proposta de reconeixement d’un grup de recerca.

- Proposta de d'aprovació de la creació i participació de la UPF en l'empresa spin-off FORESEE MedTech S.L.

- Proposta de d'aprovació de la creació i participació de la UPF en l'empresa spin-off SYNFLORA.

- Proposta d’aprovació de les Bases de la Beca-ajut de recerca en estudis sobre Tàpies.

 

7è. Proposta d'aprovació de temes de l'àmbit econòmic:

- Proposta d'autorització d'expedients de despesa de caràcter pluriennal.

 

8è. Proposta d’aprovació de temes de seguretat informàtica:

- Proposta de Normativa d'ús segur dels sistemes d'informació.
 

9è. Proposta d’aprovació de temes d’integritat, transparència i governança:

- Proposta de Reglament del Control Intern.

- Proposta de Reglament de la Inspecció de Serveis.

- Proposta de modificació de les Normes de Convivència de la UPF.

- Proposta de modificació del Pla de mesures d’integritat en la gestió de la Universitat Pompeu Fabra i del reglament de la Comissió Antifrau de la UPF.

- Proposta de modificació de l’acord de creació del Consell Assessor de la Transparència.

 

10è. Proposta de designació i de modificació de membres de comissions de la Universitat i a altres organismes.

11è. Ratificació de convenis i estatuts d'entitats terceres:

- Proposta de ratificació de convenis.

- Proposta de ratificació de la modificació dels Estatuts del Consorci Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua).
 

12è. Afers de tràmit.

13è. Torn obert de paraules.

Data de publicació dels acords: 25 de febrer de 2026

1. Aprovació de l’acta de la sessió de 9 de desembre de 2025

S'aprova l'acta de la sessió de 9 de desembre de 2026.

3. Temes d’àmbit institucional:

Pla Estratègic de la UPF 2026-2037.

El Consell de Govern dona la conformitat a l’Estratègia de la Universitat Pompeu Fabra 2026-2037, que consta com a annex 1.

4. Aprovació de temes de l’àmbit acadèmic:

4.1. Programació de titulacions oficials per al curs 2027-28.

S’aprova la proposta de la programació de titulacions oficials per al curs 2027-2028, que consta com a annex 2.

4.2. Modificació de la programació per al curs 2027-28.

S’aprova la proposta de modificació de la programació de titulacions oficials per al curs 2027-2028, que consta com a annex 3.

4.3. Oferta de places de màster universitari i de doctorat per al curs 2026-27

S'aproven les places d'ensenyaments de màster universitari i doctorat de la Universitat Pompeu Fabra i dels seus centres adscrits per al curs 2026-2027, que consten com annex 4.

4.4. Oferta de places de grau per al curs 2026-27

S'aproven les places d'ensenyaments de grau de la Universitat Pompeu Fabra i dels seus centres adscrits per al curs 2026-2027, que consten com annex 5.

4.5. Pla de foment per als màsters universitaris 2026

El Pla de Foment per als màsters universitaris es va crear l’any 2011 amb l’objectiu de facilitar recursos addicionals als departaments de la UPF per a la millora de la formació de postgrau i l’impuls a la seva excel·lència i internacionalització.

Els anys 2011 i 2012 el Pla de Foment consistia en una dotació mínima, que es complementava amb una dotació incrementada a departaments amb màsters amb un preu per crèdit per sobre del nivell superior dels preus per a màsters universitaris fixats pel Decret de preus dels serveis acadèmics a les universitats públiques de Catalunya.

L’any 2013, com a conseqüència de les modificacions en els preus dels crèdits, el Pla de Foment es va replantejar i es va estructurar en quatre tipus de dotacions econòmiques: tres assignades segons el nombre d’estudiants matriculats a cada màster i la quarta per a aquells màsters que donen accés a una professió regulada. Els Plans de Foment del 2014 i 2015 van mantenir aquesta mateixa estructura i des del Pla de Foment 2016 s’ha incorporat una dotació addicional en concepte d’internacionalització. La proposta per al Pla de Foment 2026 manté la mateixa estructura que els anteriors plans de foment.

El Pla de Foment per als Màsters Universitaris 2026 (PFM2026) preveu una dotació econòmica de 90.300 euros.

És per tot això que el Consell de Govern acorda aprovar el Pla de Foment per als Màsters Universitaris 2026 (PFM2026) que es regeixen per la Bases que consten com a annex.

ANNEX

BASES DEL PLA DE FOMENT PER ALS MÀSTERS UNIVERSITARIS 2026

Article 1. Pressupost

La dotació econòmica del Pla de Foment per als Màster Universitaris (PFM2026) està integrada per 90.300 euros, dins les disponibilitats pressupostàries de la UPF.

Article 2. Dotació  de l’ajut

La dotació de l’ajut que la Universitat atribueix als departaments pren en consideració el nombre d’estudiants matriculats en els màsters universitaris i la seva procedència, en els termes en què figura en els apartats següents:

1. Dotació segons el nombre d’estudiants matriculats al curs 2025-2026 de nou accés (màsters d’un any) o de nou accés i 2n curs (màsters de dos anys)

        Es diferencien 4 tipus de dotació, d’acord amb els valors següents:

• Dotació de 7.500€:  màsters amb més de 120 estudiants matriculats
• Dotació de 5.000€: màsters amb més de 35 estudiants matriculats
• Dotació de 3.000€: màsters que tenen entre 30 i 35 estudiants matriculats
• Dotació de 2.000€: màsters que tenen entre 20 i 29 estudiants matriculats i màsters que tenen menys de 20 estudiants matriculats però el curs 2024-25 tenien més de 19 estudiants matriculats.

2. Dotació en concepte d’internacionalització

Segons el nombre d’estudiants matriculats de nou accés el curs 2025-2026, o de segon curs en el cas de màsters de dos anys, de fora de la Unió Europea i que no tenen la consideració de residents espanyols de llarga durada, s’estableixen els valors següents:

• Dotació de 1.800 €: màsters que tenen 30 o més estudiants internacionals
• Dotació de 1.200€: màsters que tenen entre 20 i 29 estudiants internacionals
• Dotació de 600€: màsters que tenen entre 10 i 19 estudiants internacionals 

Article 3. Gestió dels ajuts

La gestió dels ajuts correspon als directors de departament, els quals poden delegar-la en el coordinador o coordinadora de màster corresponent.

Article 4. Conceptes finançables

El PFM2026 permet el finançament dels conceptes que figuren a continuació, sempre que estiguin relacionats amb la coordinació, gestió o organització acadèmica dels màsters:

- Despeses de viatge i allotjament de conferenciants

- Retribució de conferenciants

- Despeses de preparació de material docent

- Ajuts a l’estudi

- Despeses per a captació i promoció d’estudiants

Article 5. Pagament

Es preveu que la Universitat transfereixi a tots els departaments les dotacions corresponents als màsters que gestionen durant el primer trimestre de 2026.

Article 6. Concessió dels Ajuts

El vicerector o vicerectora de Planificació Acadèmica adjudicarà directament els ajuts a tots aquells màsters que oficialment formen part de l’oferta de màsters universitaris del curs 2025-2026 d’acord amb les condicions estipulades a l’article 2, sense necessitat de formalització de sol·licituds per part dels departaments.

Article 7. Durada

Els ajuts atorgats es podran utilitzar per al cofinançament de les activitats dels màsters universitaris impartits tant el curs 2025-2026 com el 2026-2027 i per a despeses generades des del dia 1 de gener fins el 31 de desembre de 2026.

Els romanents que puguin restar dels ajuts seran reintegrats al Pressupost de la Universitat.

Article 8. Interpretació i aplicació d’aquest Pla

Correspon al vicerector o vicerectora de Planificació Acadèmica adoptar les mesures i disposicions que calguin per a la interpretació i aplicació d’aquest Pla.

Article 9. Justificació econòmica i acadèmica

Cada departament haurà de presentar una memòria justificativa de les despeses ocasionades. L’extensió màxima de l’informe serà de dues pàgines i s’haurà de presentar amb la signatura del director o directora del departament i del coordinador o coordinadora del màster abans del 31 de gener de 2027.

 

4.6. Proposta de modificació de la normativa reguladora del Programa Barcelona International Summer School (BISS)

La proposta de modificació de la normativa del Programa Barcelona International Summer School (BISS) té com a base l’experiència acumulada durant la seva aplicació des de l’aprovació pel Consell de Govern el 2018 i les modificacions posteriors del 2019 i 2021. L’objectiu principal d’aquesta revisió és adequar al funcionament del programa a les necessitats actuals i als criteris acadèmics i organitzatius de la Universitat.

En relació amb l’accés al programa, es considera convenient ampliar els supòsits d’admissió amb la finalitat d’incorporar, de manera regulada, altres perfils per tal d'enriquir l'entorn acadèmic. Tot i que l'estudiantat de grau de segon a quart curs continua sent el col·lectiu destinatari principal, s'obre la porta a persones titulades, professionals en actiu i experts en àmbits afins. Aquesta flexibilitat, sempre condicionada al compliment dels requisits acadèmics i a l'aval de la direcció acadèmica, respon a l'interès creixent d'aquests col·lectius per la formació intensiva d'estiu i la formació continuada en general.

En l’àmbit de la gestió administrativa, es revisen les fórmules per establir terminis més flexibles de sol·licitud, revisió acadèmica i de resolució de reclamacions, en lloc de fixar dates concretes. Aquest canvi permet adaptar els terminis al calendari acadèmic de cada curs.

Finalment, la revisió incorpora ajustos formals i terminològics orientats a millorar la qualitat del text normatiu, garantir la coherència terminològica a escala institucional i corregir errors materials. En aquest sentit, s’introdueix la terminologia inclusiva recomanada pels criteris lingüístics de la UPF, s’unifica l’ús de sigles i denominacions institucionals, es revisa la coherència gramatical i es reforça la precisió jurídica mitjançant la substitució de formes col·loquials per terminologia pròpia de l’àmbit administratiu universitari.

És per tot això que el Consell de Govern acorda modificar la normativa del programa Barcelona International Summer School (BISS) aprovada per acord del Consell de Govern de 21 de febrer del 2018, modificada per acord de Consell de Govern de 20 de febrer del 2019 i per acord de Consell de Govern de 14 de juliol del 2021 en els termes següents:

Primer. Amb l’objectiu d’actualitzar la terminologia i d’harmonitzar el llenguatge amb els criteris lingüístics i acadèmics de la Universitat, es modifiquen les referències següents contingudes en aquesta normativa, substituint les mencions a “alumnes” per “estudiants”, “professors” per “docents”, “trimestre d’estiu” per “estiu”, “cursos regulars” per “assignatures ordinàries” i “director o directora acadèmic” per “direcció acadèmica”.

Segon. Es modifica l’apartat 3 de l’article 1.1 per establir que l’organització del programa no queda limitada a un nombre concret d’eixos temàtics. Quedarà redactat en els següents termes:

“1.1 (...)

3) Contribuir a la innovació docent i curricular amb una oferta articulada en eixos o blocs temàtics amb cursos transdisciplinaris i interdisciplinaris i que introdueixen aspectes metodològics i pràctics que completen l'oferta de les assignatures ordinàries.”

Tercer. Es modifica, per actualitzar-la, la denominació de la “Comissió del Programa d'Estudis per a Estrangers” que quedarà substituïda per la “Comissió de Programes Internacionals” a l’article 2.4, conforme la normativa reguladora dels Programes Internacionals de la UPF i en coherència amb la regulació paral·lela de la normativa del Programa BAPIS, de manera que l’article quedarà redactat tal com segueix:

“2.4 L'aprovació de l'oferta acadèmica i el seguiment del programa BISS correspon a la Comissió dels Programes Internacionals de la UPF, regulada per l’Acord de Consell de Govern de 13 d'octubre del 2021. La coordinació administrativa del programa es garanteix des del Servei de Relacions Internacionals.”

Quart. Es modifica per actualitzar-la la descripció de la participació docent a l’article 3.2 per reflectir la col·laboració puntual de professorat extern. L’article 3.2 quedarà redactat com segueix:

“3.2. L'oferta del programa BISS té un caràcter transversal atès que comprèn matèries relatives a totes les àrees de coneixement de la UPF i amb marcat caràcter transdisciplinari i interdisciplinari, impartides per personal docent i investigador de la UPF. De forma excepcional, podrà col·laborar professorat extern.”

Cinquè. Es modifica l’article 3.5 per alinear els criteris de mínims dels Programes Internacionals i quedarà redactat com segueix:

“3.5. S'estableix una capacitat mínima de 10 estudiants i una màxima de 25, adequada a la intensitat i durada dels cursos. L'obertura d'assignatures en les quals hi hagi preinscrits un nombre inferior a 10 resta condicionada a l'autorització del vicerector o vicerectora competent en matèria de Relacions Internacionals, a proposta de la direcció acadèmica del programa BISS. En aquest cas, es valorarà l'oportunitat d'oferir el curs en modalitat "estudi independent", amb menys hores de contactes i més treball individual de l'estudiant.”

Sisè. Es modifica l’article 5.2 sobre els criteris d’admissió, que quedarà redactat com segueix:

“5.2. En el moment de sol·licitud, els estudiants de fora de la UPF han d'estar matriculats en el segon, tercer o quart any dels seus estudis en una universitat o institució d'educació superior acreditada, amb un GPA de 3.0 mínim o equivalent. S'emetrà un certificat de notes de tots els cursos que matriculin al programa BISS per a facilitar la seva incorporació als seus expedients acadèmics a la universitat d'origen.

De manera excepcional, es podran admetre al programa estudiants de la UPF o de fora de la UPF que estiguin matriculats en el primer curs dels seus estudis en el moment de sol·licitud, sempre i quan compleixin els requisits que s’indiquen a continuació:

1. Aquests estudiants hauran de tenir un rendiment acadèmic excel·lent, amb una nota mitjana d’expedient igual o superior a un 8.0 (o un 3.5 de GPA o una A), així com un bon domini de la llengua d’instrucció dels cursos escollits.
2. Igualment, els estudiants hauran de presentar una carta de motivació i una carta d’un professor o professora i/o d’un tutor o tutora que avali la seva adequació al programa.

També de manera excepcional, per alguns cursos podran ser admesos al programa a persones titulades, professionals o experts que puguin acreditar la seva experiència i interès, sense ser estudiants de grau en el moment de realitzar la matrícula.

El compliment d’aquests requisits serà valorat per la direcció acadèmica del BISS. ”

Setè. Es modifica l’article 6.4 per tal d’establir que el dret a revisió de la qualificació es regeixi pels terminis que s’establexin anualment i no per dates concretes, i quedarà redactat com segueix:

“6.4. L'estudiant té dret a la revisió de la qualificació davant el personal docent responsable de l'assignatura. En el cas que no pugui assistir personalment a la revisió de l'examen, podrà fer arribar les seves observacions al professor o professora responsable de l'assignatura dins els terminis establerts.”

Vuitè. Es modifica l’article 6.5 per adaptar-ne la regulació als terminis anuals establerts, que quedarà redactat en els següents termes:

“6.5. Contra la qualificació definitiva, hagi exercit o no el dret expressat en l'apartat anterior, l'estudiant pot presentar una reclamació degudament justificada i adreçar-la a la direcció acadèmica de la BISS dins dels terminis i per les vies establertes a aquest efecte. En aquests casos, es formarà un tribunal nomenat per la direcció acadèmica del programa, del qual en formarà part ell mateix i els dos docents del programa que designi, que revisarà els treballs i qualificacions. Abans d'emetre la resolució, el tribunal haurà d'escoltar el docent responsable de l'assignatura. El tribunal resoldrà les reclamacions en el termini de cinc dies, a comptar des de la fi del termini anterior, i la seva resolució esgotarà la via administrativa. En tot allò no previst en aquesta normativa s'estarà al que disposa la Normativa acadèmica dels ensenyaments de grau de la UPF.”

Novè. Es modifica l’article 6.6 per adaptar el sistema d’emissió i tramesa del certificat oficial al format digital, que quedarà redactat com segueix:

“6.6. S'emetrà un certificat oficial amb les qualificacions finals i s'enviarà en format digital a l'adreça de l'estudiant facilitada, o a la seva universitat o centre d'origen, si s'escau.”

Desè. Es modifica l’article 9.2 per tal d’establir una antelació mínima per a la matrícula, que quedarà redactat en els següents termes:

“9.2. La matrícula als cursos es podrà fer a través de la web amb una antelació d’almenys 4 mesos.”

Onzè. Es numeren  com primera i segona les disposicions addicionals que tanquen la normativa.

Disposició final única. Aquestes modificacions entraran en vigor a partir de la data de la seva aprovació pel Consell de Govern.

 

4.7. Modificació de la normativa reguladora del Barcelona Program for Interdisciplinary Studies (BaPIS)

La normativa del Barcelona Program for Interdisciplinary Studies (BaPIS) fou aprovada per acord del Consell de Govern de 8 de juliol de 2020, i posteriorment modificada per acords del Consell de Govern de 14 de juliol i 13 d’octubre de 2021. Des d’aleshores, s’ha fet palesa la necessitat de revisar o precisar determinats aspectes del reglament per reflectir de manera més acurada el funcionament del programa i els criteris acadèmics i organitzatius de la Universitat.

D’una banda, es proposa actualitzar el procés de valoració i selecció de les propostes d’assignatures que s’incorporen al programa, amb la finalitat de  reflectir de manera clara i fidel el procediment i establir criteris més transparents.

En l’àmbit de la gestió administrativa, es revisen les fórmules per establir terminis més flexibles de sol·licitud, revisió acadèmica i de resolució de reclamacions, en lloc de fixar dates concretes. Aquest canvi permet adaptar els terminis al calendari acadèmic de cada curs.

Finalment, la revisió incorpora ajustos formals i terminològics orientats a millorar la qualitat del text normatiu, garantir la coherència terminològica a escala institucional i corregir errors materials. En aquest sentit, s’introdueix la terminologia inclusiva recomanada pels criteris lingüístics de la UPF, s’unifica l’ús de sigles i denominacions institucionals, es revisa la coherència gramatical i es reforça la precisió jurídica mitjançant la substitució de formes col·loquials per terminologia pròpia de l’àmbit administratiu universitari.

És per tot això que el Consell de Govern acorda modificar la normativa del Barcelona Program for Interdisciplinary Studies (BaPIS), aprovada per acord del Consell de Govern de 8 de juliol de 2020, i posteriorment modificada per acords del Consell de Govern de 14 de juliol i 13 d’octubre de 2021, en els termes següents:

Primer. Amb l’objectiu d’actualitzar la terminologia i d’harmonitzar el llenguatge amb els criteris lingüístics i acadèmics de la Universitat, es modifiquen les referències següents contingudes en aquesta normativa, substituint les mencions a “alumnes” per “estudiants”, “professors” o “professorat” per “docents”,  “curs” per “assignatura”, “cursos regulars” per “assignatures ordinàries” i “director o directora acadèmic” per “direcció acadèmica”.

Segon. Es modifica, per actualitzar-la, la denominació de la “Comissió del Programa d'Estudis per a Estrangers” que quedarà substituïda per la “Comissió de Programes Internacionals” als articles 2.2, 5.2 i 5.3, d’acord amb la normativa reguladora dels Programes Internacionals de la UPF.

L’article 2.2, a més, quedarà redactat de la següent manera:

“2.2. L'aprovació de l'oferta acadèmica i el seguiment acadèmic del programa BaPIS correspon a la Comissió dels Programes Internacionals de la UPF, regulada per l’Acord de Consell de Govern de 13 d'octubre del 2021. La coordinació administrativa del programa es garanteix des del Servei de Relacions Internacionals”.

Tercer. Es modifica l’apartat 3.1, on se substitueix “promig de qualificacions” per “nota mitjana”, adoptant una terminologia pròpia de l’àmbit acadèmic universitari.

Quart. Es modifica la formulació de l’article 3.2 per precisar la terminologia i fer-la més coherent amb l’ús acadèmic oficial. Quedarà redactat com segueix:

“3.2. D’acord amb els requisits que regulen la FTLE, els alumnes de la UPF només es podran matricular a assignatures BaPIS si estan matriculats en un curs del seu pla que permeti l’optativitat, o bé en el marc d’un mínor. És responsabilitat dels estudiants verificar que compleixen els requisits previs fixats per cursar amb èxit les assignatures.”

Cinquè. S’elimina l’article 3.4, que detalla el procediment de comprovació de nivell de llengua i es recull normativament el requisit a l’article 3.3, que deixa de ser una recomanació i que quedarà redactat com segueix:

“3.3. Els estudiants que vulguin cursar una assignatura impartida en una llengua diferent de la seva nativa han de disposar com a mínim d’un nivell B2 o equivalent de la llengua respectiva, que permeti garantir el seu seguiment i aprofitament.”

Sisè. Es modifica per actualitzar-lo l’article 4.1 per precisar la durada de les assignatures i la seva dedicació total. Quedarà redactat com segueix:

“4.1. Les assignatures BaPIS equivalen a 45 hores de contacte docent, amb classes presencials, que poden incloure visites culturals, sortides acadèmiques i seminaris en línia. La dedicació total pot arribar fins a 105 hores, considerant el treball autònom de l’estudiant i a altres activitats formatives.”

Setè. Es modifica la formulació de l’article 5.2 per precisió i coherència terminològica, i quedarà redactat com segueix:

“5.2. L’oferta d’assignatures es farà a partir de la selecció de les propostes presentades pel Personal Docent i Investigador (PDI) en una convocatòria pública impulsada per la direcció acadèmica de la BaPIS i on es definiran les àrees d’interès docent.”

Vuitè. Es modifica l’article 5.3 per simplificar i clarificar el procés de selecció de les assignatures, que quedarà redactat en els següents termes:

“5.3. L'adequació de les propostes d'assignatures a les àrees d'interès docent fixades per la direcció acadèmica serà un criteri prioritari per a la seva aprovació. Les bases de la convocatòria definiran tots els criteris que permetran dur a terme la selecció de les assignatures. La direcció acadèmica de la BaPIS comunicarà per escrit els resultats de la selecció a tots els interessats.”

Novè. Es modifica l’article 6.2 per millorar la claredat i precisió del text, que quedarà redactat com segueix:

“6.2. L'obertura d'assignatures en les quals la preinscripció sigui inferior a 10 resta condicionada a l'autorització del vicerector o vicerectora competent en matèria d’internacionalització, a proposta de la direcció acadèmica del programa. Només en aquests casos excepcionals, es valorarà l’oportunitat d’oferir el curs en modalitat "estudi independent", amb reducció d’hores de contacte i en la proporció corresponent de la remuneració. Correspon al docent responsable acceptar aquestes condicions per impartir la seva assignatura en aquesta modalitat.”

Desè. Es modifica l’article 6.3 per flexibilitzar la programació de grups, que quedarà redactat com segueix:

“6.3. El nombre màxim d’estudiants per classe es fixa en 35 estudiants. A partir d'aquest nombre es podran crear grups addicionals, sempre que sigui possible i a criteri de la direcció acadèmica de la BaPIS.”

Onzè. Es modifica l’article 6.5 per flexibilitzar la programació de grups, que quedarà redactat com segueix:

“6.5. En el cas de les assignatures de llengua, el nombre màxim d’estudiants per classe es fixa en 15 estudiants. A partir d'aquesta xifra es podran crear grups addicionals, sempre que sigui possible i segons criteri acadèmic.”

Dotzè. Es modifica l’article 8.1 per precisar la regulació de l’avaluació continuada i els criteris de qualificació, que quedarà redactat com segueix:

“8.1. L'avaluació dels coneixements adquirits a les assignatures de la BaPIS es farà en una única convocatòria. La nota final serà el resultat d'una avaluació continuada durant el trimestre. L’avaluació continuada ha d’incloure un mínim d’una prova final i alguna prova parcial a meitat del trimestre (o exercicis avaluables equivalents), d’acord amb els criteris d’avaluació definits a la metodologia docent de l’assignatura.”

Tretzè. Es modifica l’article 8.3 per precisar el procediment i els terminis de presentació d’observacions en la revisió d’exàmens, que quedarà redactat com segueix:

“8.3. Un cop finalitzat el termini de publicació de les qualificacions, els estudiants que no hagin pogut assistir personalment a la revisió de l'examen podran fer arribar les seves observacions al docent responsable de l'assignatura en un termini de set dies naturals.”

Catorzè. Es modifica l’article 8.4 per precisar el procediment i els terminis de presentació de reclamacions, que quedarà redactat com segueix:

“8.4. En cas de desacord, els estudiants podran formular per escrit una reclamació de forma degudament justificada i adreçar-la a la direcció acadèmica del programa BaPIS dins del termini de cinc dies naturals, a comptar des de la data de tancament i publicació de les actes. En aquests casos, es formarà un tribunal nomenat per la direcció acadèmica del programa, del qual formarà part ell mateix i els dos docents que designi, i que revisarà els treballs i qualificacions. Abans d'emetre la resolució, el tribunal haurà d'escoltar el docent responsable de l'assignatura. El tribunal resoldrà les sol·licituds de revisió de les qualificacions en el termini de deu dies des de la presentació de la reclamació i la seva resolució esgotarà la via administrativa. En tot allò no previst en aquesta normativa s'estarà al que disposa la Normativa acadèmica dels ensenyaments de grau de la UPF.”

Quinzè. Es modifica l’article 9.1 per acotar l’adscripció del personal que imparteix docència al programa, de manera que quedarà redactat com segueix:

“9.1. Els docents de la BaPIS formen part del PDI (Personal Docent i Investigador) de la UPF. De forma excepcional, podrà col·laborar professorat extern.”

Setzè. Es modifica el redactat de la remissió a articles anteriors de l’article 9.2, que quedarà redactat com segueix:

“9.2. La remuneració per la docència de les assignatures BaPIS s’estableix a través d’una instrucció de Gerència i correspondrà a les hores de docència realitzades de manera presencial, d’acord amb l’article 4.1.”

Dissetè. Es modifica l’article 10.2 per precisió terminològica, que quedarà redactat en els següents termes:

“10.2. Els estudiants que participen en el programa han de participar activament a classe, contribuir-hi amb comentaris als materials docents, estudiar i completar els treballs assignats.

S’espera dels estudiants que assisteixin a classe en les condicions adequades i que respectin els principis generals d’honestedat acadèmica.”

Divuitè. Es modifica l’article 10.3 per condicionar la participació en activitats fora de l’aula al que estableixi cada assignatura, i quedarà redactat com segueix:

“10.3. Els estudiants de la BaPIS hauran de participar en visites a institucions i museus, itineraris guiats, i altres activitats relacionades amb l’assignatura, segons requereixi cada assignatura. Aquestes activitats estan relacionades amb el programa acadèmic i s’han dissenyat per formar part del procés d’aprenentatge i avaluació. Els estudiants han de considerar aquestes activitats com a classes fora de l’aula a tots els efectes i, per tant, durant el transcurs d’aquestes activitats s’espera dels estudiants el mateix comportament i s’apliquen les mateixes normes que a les sessions a l’aula.”

Disposició final única. Aquestes modificacions entraran en vigor a partir de la data de la seva aprovació pel Consell de Govern.

 

4.8. Modificació de les Bases del programa d'ajuts a les pràctiques acadèmiques externes per als estudiants de la Universitat Pompeu Fabra

La Universitat Pompeu Fabra i el Banco Santander han col·laborat en els darrers anys en projectes orientats específicament a reforçar la qualitat de la docència impartida, a millorar l'eficiència en la gestió acadèmica, a facilitar l'accés a programes de formació continuada, a reforçar la projecció internacional de la Universitat i, en general, a elevar l'oferta i el nivell dels serveis que la UPF presta als membres de la seva comunitat.

En aquest sentit, la universitat i l'entitat financera van signar un nou conveni en què les parts acordaven desenvolupar nous projectes encaminats a enfortir

1. L'accés a una educació universitària de qualitat
2. L'impuls de l'emprenedoria dels estudiants universitaris
3. La millora de l'ocupabilitat i l'accés a una ocupació de qualitat pel col·lectiu d'estudiants de la UPF.

Els estudiants de la Universitat Pompeu Fabra realitzen de mitjana, cada curs, 3.600 estades de pràctiques en empreses i institucions col·laboradores. D'aquestes estades, al voltant del 22,5% són estades en pràctiques per les quals els estudiants no reben compensació econòmica (el 72% de les quals són pràctiques curriculars). Les estades en pràctiques es consideren un element importantíssim pel que fa a la millora de l'ocupabilitat dels nostres estudiants.

Tot i així, la realització de pràctiques acadèmiques externes pot generar en l'estudiant unes despeses tals com el desplaçament, àpats, etc.

És en el marc d'aquest conveni de col·laboració amb el Banco Santander, dins de l'eix d'ocupabilitat, que la Universitat proposa uns ajuts per a aquells estudiants de la UPF que realitzen pràctiques acadèmiques externes.

Les bases d’aquest programa d’ajuts es van aprovar per Acord de Consell de Govern de 7 de juny de 2023, bases que van ser derogades i substituïdes per les noves bases aprovades per Acord de Consell de Govern de 9 d’abril de 2025. Una vegada tancada l’edició de l’any 2025 es posa de manifest la necessitat de canviar algun punt de les bases per facilitar la gestió del programa i per adequar-les al calendari acadèmic de la UPF i el que marca el Banco Santander en la seva plataforma de tramitació.

Es proposa, per tant, la modificació d'alguns articles per adaptar-los a la realitat de la gestió del dia a dia de la Universitat i reduir la càrrega administrativa d'alguns procediments. Finalment, també es proposa la modificació d’algun punt de la darrera tramitació en el que hi havia algun error tipogràfic que induïa a confusió.

Per tot això, el Consell de Govern acorda modificar les bases del Programa d'ajuts a les pràctiques acadèmiques externes  per als estudiants de la Universitat Pompeu Fabra aprovades per Acord de Consell de Govern del 9 d’abril de 2025 en els termes següents:

Primer: El punt 3 de les bases queda redactat de la manera següent:

“ 3. Requisits de selecció

Els sol·licitants han de complir els requisits següents:

a) Haver estat matriculats en algun dels estudis de grau o màster oficial de la Universitat Pompeu Fabra durant el curs objecte de la convocatòria.

b) Haver fet pràctiques, dins el curs objecte de la convocatòria. L’estada en pràctiques haurà d'haver-se iniciat i finalitzat durant el curs acadèmic i ha de tenir formalitzat un conveni de pràctiques entre la UPF i l’entitat acollidora.

c) Haver superat les pràctiques i, si s'escau, haver presentat la memòria de pràctiques que requereixi el centre de l'estudiant.

d) No haver gaudit d’un ajut en el marc d’aquest programa en convocatòries anteriors.

e) Els estudiants de màster universitari hauran d’haver superat, com a mínim, les assignatures corresponents al primer trimestre del programa del màster en el moment de presentar la sol·licitud.

Segon: L’apartat 2 del punt 7 de les bases queda redactat de la manera següent:

“7. Procediment d'adjudicació dels ajuts. Criteris d’adjudicació.

Apartat 2. L’ordre de prelació tindrà en compte els criteris següents:

i. Nota mitjana de l’expedient acadèmic en el moment de la sol·licitud

ii. Criteri econòmic: s'estableix un criteri per prioritzar aquells estudiants que hagin estat beneficiaris d’una beca general del Ministeri d’Educació i Formació Professional durant el curs objecte de la convocatòria.

iii. Caràcter de les pràctiques: s’estableix un criteri per prioritzar les pràctiques curriculars davant les extracurriculars i les obligatòries davant les no obligatòries.

iv. Durada de les pràctiques: s’estableix un criteri per prioritzar aquelles estades en pràctiques més llargues i que, per tant, suposen un cost d'oportunitat més elevat pels estudiants. La durada de les pràctiques es mesurarà en hores, independentment dels mesos de durada de l’estada.

v. Tipus d’estudi: s’estableix un criteri de priorització dels estudiants de Grau davant dels estudiants de Màster.

vi. Ajut a l’estudi: S’estableix un criteri per prioritzar les pràctiques no remunerades davant totes aquelles que hagin percebut algun tipus d’ajut (inclosos l’Erasmus pràctiques).

S’atorgaran els punts per a cada criteri tenint en compte la taula següent:

Criteri		Puntuació
(i)	Nota mitjana de l’expedient acadèmic	Fins a 10 punts d'acord amb la següent fórmula: $\mathrm{Puntuació\; candidat/a\; i}=\frac{\mathrm{Ci}}{\mathrm{Màxim\; \{C1,\; C2,\; ....\; ,\; Ci,...,\; Cn\}}}x\mathrm{10}$ on Ci és la nota mitjana de l’expedient del/la candidat/a en el moment de fer la sol·licitud (barem de l’1 al 10 amb tres decimals)
(ii)	Criteri econòmic	Fins a 3 punts 0 punts si no s'ha estat becari/a 3 punts si s’ha estat becari/a el curs corresponent a la convocatòria
(iii)	Caràcter de les pràctiques	Fins a 3 punts 1 punt si les pràctiques són curriculars 3 punts si les pràctiques són curriculars obligatòries
(iv)	Durada de les pràctiques	Fins a 1 punt d'acord amb la següent fórmula: $\mathrm{Puntuació\; candidat/a\; i}=\frac{\mathrm{Hi}}{\mathrm{Màxim\; \{H1,\; H2,\; ....\; ,\; Hi,...,\; Hn\}}}x1$ on Hi és el nombre d'hores de pràctiques que ha fet el candidat/a i en l'estada en pràctiques a valorar. N és el nombre total de candidats/es
(v)	Tipologia d’estudis	Fins a 3 punts 1 punt per a les pràctiques d’estudis de Màster 3 punts per a les pràctiques d’estudis de Grau
(vi)	Ajut a l’estudi	Fins a 5 punts 5 punts si les pràctiques tenen caràcter de no remunerades
TOTAL PUNTUACIÓ		Fins a 25 punts

Únicament es podrà ser beneficiari d’un ajut, independentment del nombre d’estades de pràctiques fetes durant el curs corresponent a la convocatòria. Es valorarà l’estada de pràctiques dins de cada edició de la convocatòria que més punts atorgui a l’estudiant.

Disposició final única. Entrada en vigor. Aquest acord entrarà en vigor des de la data de la seva publicació a la Seu Electrònica de la Universitat Pompeu Fabra.

 

4.9. Bases del premi Càtedra ASPB-UPF al millor Treball de Final de Màster en Salut Pública

La UPF, a través de la Càtedra ASPB-UPF i amb la col·laboració econòmica de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), estableix el Premi Càtedra ASPB-UPF al Millor Treball de Final de Màster (TFM) del Màster en Salut Pública.

Aquest premi mostra la voluntat de promoure i reconèixer l'excel·lència en la recerca en l'àmbit de la Salut Pública.

Les presents bases tenen com a finalitat regular els requisits de participació, la dotació, el procediment de participació, els criteris de selecció, la composició del Jurat i la resolució de la convocatòria.

Per tot el que s’ha exposat, el Consell de Govern acorda aprovar les bases del Premi Càtedra ASPB – UPF al Millor Treball de Final de Màster del Màster en Salut Pública, que s’adjunten com annex. 

ANNEX

BASES DEL PREMI CÀTEDRA ASPB-UPF AL MILLOR TREBALL DE FINAL DE MÀSTER DEL MÀSTER EN SALUT PÚBLICA

1. Objecte

L’objecte d’aquestes bases és la concessió del Premi Càtedra ASPB-UPF al Millor Treball de Final de Màster (en endavant, TFM) del Màster en Salut Pública.

Aquest Premi es convocarà anualment.

2. Requisits de participació

Per poder participar, caldrà complir els requisits següents:

• Haver defensat i superat el TFM en el marc del Màster en Salut Pública durant l’any acadèmic corresponent.
• Haver obtingut una nota mínima de 9,0/10 (Excel·lent)

3. Nombre i import del Premi

La convocatòria del Premi inclourà el nombre de premis i el seu import.

4. Consideració fiscal del Premi

El Premi està subjecte a la tributació que determina la llei.

5. Participació en el Premi

Els interessats hauran d’expressar la seva voluntat de participar en el Premi mitjançant escrit o formulari oficial que es presentarà a través del Registre General de la UPF. Caldrà identificar el TFM indicant-ne, com a mínim, el títol, l’autoria (nom i cognoms), la institució on s’ha realitzat i la direcció (nom i cognoms).

A més, s’adjuntarà la documentació següent:

1. El TFM anonimitzat, sense cap dada personal de l’autor o autora, ni de directors ni de la institució.
2. Un resum de màxim 500 paraules del TFM.

6. Convocatòria

La convocatòria anual del Premi es publicarà a la pàgina web oficial de la Càtedra ASPB-UPF i a la pàgina web oficial del Màster en Salut Pública.

7. Criteris de selecció

Els criteris de selecció del Premi són els següents:

• Nota del TFM obtinguda a la Defensa davant del Tribunal del Màster en Salut Pública. La rúbrica avaluativa que s’utilitza per qualificar els TFM està a la normativa de TFMs que es publica cada any a la web del Màster: https://www.upf.edu/web/saludpublica/informacion-academica  (50 punts)
• Valoració per part del Jurat (50 punts), dels quals:
  • Translació a la pràctica de la Salut Pública i impacte de la recerca  (25 punts)
  • Potencial de desenvolupament en una recerca doctoral (25 punts)

8. Jurat i òrgan instructor

El Jurat del Premi estarà format pel director o directora de la Càtedra ASPB-UPF, un representant de l’ASPB adjunt a la direcció científica dedicat a la coordinació tècnica i un membre del Consell Acadèmic del Màster en Salut Pública. Aquest Jurat actuarà com a òrgan avaluador de les sol·licituds presentades.

El Jurat formularà la proposta de concessió del Premi.

L’òrgan instructor del procediment serà la Unitat de Gestió i Administració de Medicina i Ciències de la Vida, que impulsarà la tramitació del procediment.

9. Resolució

L’òrgan resolutori del premi serà el rector o rectora de la Universitat Pompeu Fabra.

La resolució es publicarà al web oficial de la Càtedra ASPB – UPF, i es notificarà als participants de forma electrònica.

El Premi podrà ser declarat desert.

La resolució es publicarà en el termini d’un mes a partir de la data de finalització del termini de presentació de sol·licituds de participació.

10. Compatibilitat del Premi

El Premi és compatible amb altres premis o beques que hagi pogut rebre l’autor o autora del TFM.

11. Difusió i comunicació

Es podrà consultar tota la informació relativa a la convocatòria a la pàgina web oficial de la Càtedra ASPB-UPF i a la pàgina web oficial del Màster en Salut Pública.

Les comunicacions amb els interessats es faran a través del correu electrònic proporcionat en la sol·licitud.

12. Publicitat i promoció

La UPF i l’ASPB es reserven el dret de fer accions de publicitat i promoció del Premi, incloent el nom i imatge del guanyador o guanyadora.

13. Tractament de dades personals. 

La participació en la convocatòria implicarà un tractament de dades personals per part de la Universitat Pompeu Fabra en els següents termes:

Responsable del tractament: Universitat Pompeu Fabra. Pl. de la Mercè, 12. 08002-Barcelona.
Finalitat: Gestió i difusió del premi Càtedra ASPB-UPF.

Legitimació: Consentiment de la persona interessada. Missió realitzada en interès públic.
Destinataris: La Universitat Pompeu Fabra i les persones membres de la Comissió avaluadora. La identitat de les persones participants pot ser difosa pels canals de comunicació habituals de la Universitat, així com publicada a la web d’acord amb la legislació sobre transparència. Amb el consentiment de les persones participants es podrà publicar també la seva veu o imatge a la web, xarxes socials i altres canals de comunicació de la Universitat.

Drets: Podeu accedir a les vostres dades; sol·licitar-ne la rectificació o la supressió i, en determinats casos, la portabilitat; oposar-vos al tractament i sol·licitar-ne la limitació, seguint els procediments descrits a www.upf.edu/web/proteccio-dades/drets Podeu contactar amb el delegat de protecció de dades de la UPF ([email protected]) per a qualsevol consulta, o si considereu que els vostres drets no s’atenen correctament. En cas de no resultar satisfet podeu presentar reclamació davant l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades.

 

4.10. Proposta de Bases dels Ajuts a l’Estudi per a la realització del TFG en l’àmbit de la Ciberseguretat dels graus de l’Escola d’Enginyeria

Amb la finalitat d’incentivar l’interès, la participació activa, la realització de projectes d'investigació i estimular la recerca dels estudiants en l’àmbit de la ciberseguretat, la Càtedra Artemisa, finançada per la Unió Europea NextGeneration-EU, Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, a través de l’“Instituto Nacional de Ciberseguridad” (INCIBE), ofereix uns Ajuts per a realitzar els Treballs de Fi de Grau (TFG) en els graus que ofereix l’Escola d’Enginyeria de la Universitat Pompeu Fabra: Enginyeria Informàtica, Enginyeria de Xarxes en Telecomunicacions, Enginyeria de Matemàtiques i Ciència de Dades i Enginyeria Audiovisual Computacional.

És per això que el Consell de Govern acorda aprovar les Bases dels Ajuts a l’Estudi per a la realització del TFG en l’àmbit de la Ciberseguretat dels graus de l’Escola d’Enginyeria que consten a l’Annex.

Disposició final. Aquestes bases entraran en vigor l’endemà de la seva aprovació pel Consell de Govern.

ANNEX

BASES DELS AJUTS A L’ESTUDI PER A LA REALITZACIÓ DEL TFG DINS DE L’ÀMBIT DE LA CIBERSEGURETAT DELS GRAUS DE L’ESCOLA D’ENGINYERIA

Amb la finalitat d’incentivar l’interès, la participació activa, la realització de projectes d'investigació i estimular la recerca dels estudiants en l’àmbit de la ciberseguretat, la Càtedra Artemisa, finançada per la Unió Europea NextGeneration-EU, Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, a través de l’“Instituto Nacional de Ciberseguridad” (INCIBE), ofereix uns Ajuts per a realitzar els Treballs de Fi de Grau (TFG) en els graus que ofereix l’Escola d’Enginyeria de la Universitat Pompeu Fabra: Enginyeria Informàtica, Enginyeria de Xarxes en Telecomunicacions, Enginyeria de Matemàtiques i Ciència de Dades i Enginyeria en Sistemes Audiovisuals / Audiovisual Computacional.

1. Objecte
L’objecte d’aquestes bases és la regulació de les convocatòries de concessió d’ajuts en règim de competència competitiva a aquells estudiants que duguin a terme el seu treball de fi de grau (en endavant, TFG) en l’àmbit de la ciberseguretat.

2. Destinataris.
Poden optar a aquests ajuts els estudiants de la UPF que compleixin els requisits següents:

• Estar cursant, en el curs acadèmic en què es publiqui la convocatòria, algun dels graus següents que imparteix l’Escola d’Enginyeria de la UPF: Enginyeria Informàtica, Enginyeria de Xarxes de Telecomunicació, Enginyeria Matemàtica en Ciència de Dades i Enginyeria Audiovisual Computacional.
• Estar matriculat en l’assignatura TFG en el curs acadèmic en què es publiqui la convocatòria.

3. Dotació econòmica dels ajuts.

Fins a 15 alumnes amb un import màxim de 1500 € per persona.

4. Conceptes finançables.

4.1. Import de la matrícula de l’assignatura del TFG

4.2. Ajuda per al desenvolupament i assoliment de diferents fites del TFG

5. Convocatòries.

Hi haurà una convocatòria per curs acadèmic sempre que hi hagi recursos disponibles.

La convocatòria es publica a la pàgina web de l’Escola d'Enginyeria i s’envia la informació per correu electrònic als estudiants matriculats a l’assignatura Treball Final de Grau, es difon per la pàgina web de l’Escola, i el Taulell d’anuncis.

6. Comissió avaluadora.

Estarà formada per tres docents de l’Escola d’Enginyeria, dos d’ells seran membres de l’equip de la Càtedra Artemisa i un serà un docent de l’Escola que no tutoritzi cap TFG.

7. Procés de selecció.

La comissió avaluadora estableix els criteris de selecció següents amb una puntuació màxima total de 100 punts.

I. Valoració de l’expedient acadèmic en relació a la ciberseguretat (màx. 50 punts)

II. Valoració de la proposta del TFG a presentar en relació a la ciberseguretat (màx. 50 punts).

A. Tema i àrea principal de coneixement del TFG (màx. 20 punts)

B. Objectius i fites que es volen aconseguir (màx. 30 punts)

8. Sol·licituds.

Les candidatures presentaran la sol·licitud mitjançant el registre de la seu electrònica on adjuntaran el resum de la proposta TFG d’una pàgina.

9. Pagament i Justificació dels ajuts.

9.1. Pagament

• Primer pagament durant el mes de la publicació de la resolució dels adjudicats corresponent a l’import de la matrícula de l’assignatura del TFG, un cop publicada la llista d’alumnes seleccionats.
• Pagaments  posteriors en trams d’igual import fins a la totalitat de l’ajut restant, un cop lliurats i validats els entregables corresponents que es determinaran a la convocatòria anual dels ajuts.

9.2. Justificació dels ajuts.

La secretaria comprovarà el pagament corresponent a l’assignatura del TFG, i els estudiants hauran de presentar els diferents entregables en les dates màximes fixades a la convocatòria, al correu [email protected] amb l’assumpte: “AJUTS TFG”.

L’impagament de l’assignatura, la no presentació d’aquesta documentació, la presentació defectuosa o la no validació de la documentació, així com incomplir la resta obligacions dels estudiants seleccionats, pot comprometre els pagaments dels diferents trams de l’ajut.

10. Obligacions dels estudiants seleccionats.

Els estudiants hauran de participar en les accions de divulgació i comunicació següents:

1. Publicació a les xarxes socials i altres canals que determini la Càtedra Artemisa, de continguts relacionats amb alguns dels resultats / recerques / desenvolupaments del seu treball dins de l’àrea de la ciberseguretat, segons els criteris de publicació determini la Càtedra Artemisa.
2. Presentar la documentació, fitxers, repositoris i qualsevol prova requerida per a la validació de la consecució de cada fita, i posterior pagament del tram corresponent.

11. Òrgan instructor

L’òrgan instructor és la Unitat de Gestió i Administració de l’Escola d’Enginyeria.

12. Autorització del tractament de les dades personals

12.1. La participació implica el consentiment al tractament de les dades amb la finalitat de gestionar la convocatòria.

12.2. Les dades es conservaran mentre siguin necessàries per a la gestió de la convocatòria corresponent i posterior difusió.

12.3. La UPF no cedirà les dades a tercers excepte que existeixi una obligació legal.

12.4. Els participants poden exercir els drets d’accés, rectificació, supressió, oposició, limitació i portabilitat de les seves dades per escrit, acreditant la seva identitat, per qualsevol dels mitjans previstos a l’article 16.4 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre.

12.5. L’oposició al tractament de dades en la mesura que sigui incompatible amb la gestió de la convocatòria podrà determinar el desistiment o la renúncia a la beca.

13. Resolució, notificació i recursos.

La resolució d’adjudicació dels ajuts correspon al rector o rectora i es farà en un termini màxim d’un mes, comptador des de la data de la publicació de la convocatòria.

La resolució serà publicada a la web de l’Escola d'Enginyeria i comunicada per la seu electrònica de la Universitat Pompeu Fabra als estudiants participants.

Contra la resolució, que exhaureix la via administrativa, les persones interessades poden interposar recurs contenciós administratiu davant el jutjat en el termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la seva publicació. Així mateix, les persones interessades poden interposar potestativament recurs de reposició, previ al recurs contenciós administratiu, davant l’òrgan que ha dictat aquest acte, en el termini d’un mes, a comptar de l’endemà de la seva publicació, o qualsevol altre recurs que considerin adient.

 

4.11. Bases dels Premis Tik Tok de l’Escola d’Enginyeria

L'objectiu dels Premis Tik Tok és fomentar la participació dels estudiants en la difusió de la seva experiència universitària amb continguts adreçats a futurs estudiants, i al mateix temps impulsar la presència i el posicionament dels graus d’enginyeria de la UPF a les xarxes socials.

És per això que el Consell de Govern acorda aprovar les Bases dels Premis Tik Tok, organitzats per l’Escola d’Enginyeria, que consten com a annex.

ANNEX

BASES DELS PREMIS TIK TOK DE L’ESCOLA D’ENGINYERIA

1. Objecte

Els Premis Tik Tok de l’Escola d’Enginyeria de la Universitat Pompeu Fabra tenen un doble objectiu:

• Fomentar la participació dels estudiants en la difusió de la seva experiència universitària amb continguts adreçats a futurs estudiants.
• Impulsar la presència i el posicionament dels graus d’enginyeria de la UPF a les xarxes socials.

El concurs consisteix en la creació de vídeos a la plataforma TikTok, amb una durada màxima de 60 segons, on els estudiants mostrin alguna experiència, activitat o vivència relacionada amb el seu pas per l’Escola d’Enginyeria.

2. Requisits per participar

Podran participar-hi els estudiants actualment matriculats en algun dels següents graus de l’Escola d’Enginyeria:

• Grau en Enginyeria en Xarxes de Telecomunicació.
• Grau en Enginyeria en Informàtica.
• Grau en Enginyeria Audiovisual Computacional.
• Grau en Enginyeria Matemàtica en Ciència de Dades.
• Grau en Enginyeria Biomèdica.

Es podrà participar individualment o en grups de fins a 3 estudiants. En cas de participació col·lectiva, caldrà indicar el nom complet de tots les persones integrants del grup.

3. Convocatòria

La convocatòria dels Premis Tik Tok correspon al rector o rectora de la Universitat Pompeu Fabra i es farà pública al web institucional de la UPF.

4. Procediment per a la participació

A cada edició del concurs s’indicarà el repte o tema concret a tractar.

La participació es farà mitjançant el procediment següent:

• Publicació dels vídeos a Tik Tok amb les etiquetes #EnginyeriaUPF i la corresponent a qualsevol dels graus que es fan a l’Escola d’Enginyeria (#EnginyeriaBiomèdica, #EnginyeriaInformàtica, etc.).
• Seguiment dels comptes oficials de Tik Tok @upfbarcelona i @jolapompeu.

Presentació de la sol·licitud de participació, en el termini especificat a la convocatòria, adreçada a la Unitat de Gestió i Administració de l’Escola d’Enginyeria, preferentment, de forma  electrònica, mitjançant la instància general electrònica que es pot trobar a la Seu Electrònica de la UPF, en el catàleg de procediment i tràmits.

També es poden presentar presencialment al Registre General de la UPF mitjançant instància general.

Els participants disposaran de llibertat creativa per elaborar el seu contingut, que haurà de ser original i inèdit, sempre respectant els criteris de selecció indicats a l’apartat següent.

La unitat instructora del procediment serà l’UGA de l’Escola d’Enginyeria.

Tots els actes administratius relacionats amb el premi es publicaran al web de l’Escola d’Enginyeria, i aquesta publicació tindrà efectes de notificació segons l’article 45.1.b) de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre.

5. Selecció dels estudiants premiats

Els vídeos guanyadors seran seleccionats segons els criteris següents (en ordre de prioritat):

1. Originalitat
2. Ús de l'humor
3. Contingut
4. Missatge
5. Qualitat de la imatge
6. Viralitat

6. Dotació dels premis

• Premi especial de cada edició: 300€
• Premi al vídeo més original de cada edició: 300€

Els premis no són acumulables i cada participant o grup només podrà obtenir un premi per curs acadèmic.

7. Comissió de Selecció

La Comissió de Selecció estarà formada per:

• El director o directora de l'Escola d'Enginyeria.
• El director o directora  del Departament d’Enginyeria.
• Del sotsdirector o sotsdirectora de l’Escola d’Enginyeria i director de Promoció i Comunicació.
• Del tècnic o tècnica  de comunicació del Departament d’Enginyeria

La comissió aplicarà aquestes bases i resoldrà qualsevol incidència o dubte que pugui sorgir.

La decisió sobre els premis s’haurà d’acordar en un termini màxim d’un mes des de la finalització del termini de presentació de les sol·licituds de participació i expressarà els premiats i les quanties dels premis. Es publicarà en la pàgina web de

l’Escola d’Enginyeria.

Les seves decisions podran ser objecte d’un recurs d’alçada davant el rector o rectora, d’acord amb l’article 121.1 de la Llei 39/2015.

8. Lliurament del premis

Els premis es lliuraran en un acte públic organitzat per l’Escola d’Enginyeria durant el curs acadèmic corresponent.

L’import s’abonarà per transferència bancària dins dels 30 dies posteriors a l’acte públic de lliurament del premi, o bé es podrà lliurar en format de val en l’acte públic de lliurament.

9. Publicació i promoció

L’Escola d’Enginyeria es reserva el dret de dur a terme les accions de difusió i promoció que consideri oportunes.

En el moment de publicar els resultats, s’inclourà el nom dels guanyadors i, si escau, els vídeos premiats.

10. Drets de propietat intel·lectual

La participació en aquest premi implica el compromís per part dels autors de subscriure un document de cessió de drets d’explotació sobre l’obra premiada a la Universitat Pompeu Fabra, cessió que inclourà, com a mínim, l’explotació digital a la web de la Universitat, a les xarxes socials on estigui present la Universitat i a través dels seus canals de comunicació digital. La Universitat Pompeu Fabra haurà d’exercir aquests drets d’explotació sense ànim de lucre, llevat pacte en contrari.

11. Tractament de dades personals i drets

Responsable del tractament: Universitat Pompeu Fabra | Carrer de la Mercè, 12. 08002 Barcelona | Telèfon: 93 542 20 00. Podeu contactar amb del delegat de protecció de dades de la Universitat ([email protected]).

Finalitat: realitzar la inscripció en els Premis Tik Tok ó i gestionar el seu desenvolupament. Les vostres dades es conservaran durant l’edició del premi i mentre es puguin derivar responsabilitats legals de la seva realització.

Legitimació: Missió d’interès públic (gestió del premi). Consentiment de la persona interessada (publicació de guanyadors i finalistes a la web i altres canals de comunicació)

Destinataris: les vostres dades només seran utilitzades per la Universitat Pompeu Fabra, i no es cediran a tercers, excepte per al compliment d’obligacions legalment establertes. No obstant, es publicarà en la pàgina web la identificació de les persones finalistes i també les guanyadores d’acord amb la legislació sobre transparència. Amb el vostre consentiment, la vostre veu o imatge es podrà publicar a la web, xarxes socials i altres canals de comunicació de la Universitat

Drets: podeu accedir a les vostres dades, sol·licitar-ne la rectificació o supressió, oposar-vos al tractament i sol·licitar-ne la limitació, seguint els procediments descrits a https://www.upf.edu/web/proteccio-dades/drets. Teniu dret a presentar reclamació davant l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades.

Informació addicional: https://rat.upf.edu/ca/ll038

 

4.12. Bases del Premi Rita Wing & UPF-Centre for Animal Ethics per al millor TFG o TFM en defensa dels animals

La Universitat Pompeu Fabra (UPF) és una universitat compromesa amb els valors del benestar planetari i la responsabilitat social. Des de l’any 2015 la Universitat compta amb el Centre per a l'Ètica Animal (UPF-CAE), l’influent activitat acadèmica del qual reflecteix la importància creixent de la recerca en l'àmbit de l'ètica i la defensa dels animals.

L’UPF-CAE i el Departament de Comunicació de la UPF volen fomentar l'excel·lència en la recerca dels estudiants en temes relacionats amb l'ètica animal, el dret animal, el patiment animal i la defensa dels drets dels animals no humans.

Per aquest motiu, s’estableix el premi “Rita Wing & UPF-Centre for Animal Ethics” al millor Treball de Fi de Grau (TFG) o Treball de Fi de Màster (TFM) que tracti sobre qüestions relacionades amb la defensa dels animals, amb l’objectiu de incentivar la producció acadèmica d'alta qualitat en aquest àmbit i donar visibilitat a la recerca emergent dels estudiants de la UPF.

Per tot això, el Consell de Govern acorda aprovar les Bases del premi “Rita Wing & UPF-Centre for Animal Ethics” al millor Treball de Fi de Grau (TFG) o Treball de Fi de Màster (TFM) sobre defensa dels animals, que consten com a annex.

Disposició final. Aquestes bases entraran en vigor l’endemà de la seva aprovació pel Consell de Govern.

ANNEX

BASES REGULADORES DEL PREMI "RITA WING & UPF-CENTRE FOR ANIMAL ETHICS" AL MILLOR TREBALL DE FI DE GRAU (TFG) O TREBALL DE FI DE MÀSTER (TFM) SOBRE DEFENSA DELS ANIMALS

La Universitat Pompeu Fabra (UPF) és una universitat compromesa amb els valors del benestar planetari i la responsabilitat social. Des de l’any 2015 la Universitat compta amb el Centre per a l'Ètica Animal (UPF-CAE), l’influent activitat acadèmica del qual reflecteix la importància creixent de la recerca en l'àmbit de l'ètica i la defensa dels animals.

L’UPF-CAE i el Departament de Comunicació de la UPF volen fomentar l'excel·lència en la recerca dels estudiants en temes relacionats amb l'ètica animal, el dret animal, el patiment animal i la defensa dels drets dels animals no humans.

Per aquest motiu, s’estableix el premi “Rita Wing & UPF-Centre for Animal Ethics” al millor Treball de Fi de Grau (TFG) o Treball de Fi de Màster (TFM) que tracti sobre qüestions relacionades amb la defensa dels animals. El premi es convocarà periòdicament, subjecte a disponibilitat pressupostària, i es regula per les bases següents:

1. Objecte

L’objecte d’aquestes bases és regular el procediment de concessió, en règim de concurrència competitiva, del premi "Rita Wing & UPF-Centre for Animal Ethics" al millor Treball de Fi de Grau (TFG) o Treball de Fi de Màster (TFM) que tracti sobre qüestions relacionades amb la defensa dels animals.

2. Requisits dels beneficiaris

Podran optar al premi els estudiants que compleixin els requisits següents:

1. Estar o haver estat matriculats a la UPF en ensenyaments oficials de grau o màster durant el curs acadèmic que s'indiqui a la convocatòria corresponent.
2. Haver defensat el TFG o TFM durant el curs acadèmic indicat a la convocatòria i haver obtingut una qualificació mínima de 5,0 (Aprovat).
3. Que la temàtica del treball estigui directament relacionada amb la defensa animal, l’ètica animal, el dret animal o àmbits afins, tal com determini la convocatòria.
4. Els treballs es poden presentar en català, castellà o anglès.

3. Dotació i característiques del premi

1. L’import del premi serà establert a la convocatòria, d’acord amb les disponibilitats pressupostàries.
2. El premi es pot atorgar ex aequo (repartit entre dos treballs) si la Comissió avaluadora ho considera oportú, dividint la dotació econòmica.
3. El premi es pot declarar desert si la Comissió avaluadora considera que cap dels treballs presentats assoleix els estàndards de qualitat requerits.

4. Òrgans competents

Òrgan instructor: correspon al Departament de Comunicació de la UPF la instrucció del procediment, la comprovació dels requisits administratius dels candidats i l'elevació de la proposta de resolució.

Comissió avaluadora: estarà formada per un mínim de tres membres vinculats al Centre per a l’Ètica Animal de la UPF (UPF-CAE), incloent les seves dues directores i un membre del Consell Científic.

Òrgan resolutori: la resolució de concessió del premi correspon al rector o rectora de la UPF o vicerector o vicerectora en qui delegui.

5. Convocatòria

Correspon al rector o rectora, o òrgan en que delegui, convocar els premis. La convocatòria es publicarà en la web del Departament de Comunicació de la UPF i se’n donarà la màxima difusió per assegurar la concurrència. A la convocatòria s’indicarà el termini i el procediment per presentar les sol·licituds de participació.

6. Criteris de valoració

La Comissió avaluadora valorarà els treballs presentats d’acord amb els criteris següents, sobre un total de 100 punts:

1. Rellevància i impacte del tema (fins a 30 punts): Interès de la temàtica per a la defensa i l'ètica animal, i l'originalitat de l'enfocament.
2. Rigor acadèmic i metodològic (fins a 30 punts): Qualitat de la recerca, ús de fonts i coherència en l'argumentació.
3. Marc teòric (fins a 20 punts): Profunditat en el coneixement de la literatura existent sobre ètica animal, estudis crítics animals o marcs teòrics relacionats.
4. Qualitat formal (fins a 20 punts): Claredat en l'escriptura, estructura del treball i presentació.

Per ser considerat per al premi, caldrà obtenir una puntuació mínima de 70 punts.

7. Procediment de concessió

La Comissió avaluadora emetrà un informe amb la valoració de totes les candidatures i proposarà l'adjudicació a l'òrgan resolutori, que dictarà la resolució final. La resolució es publicarà a la web del Departament de Comunicació de la UPF dins del termini de dos mesos des de la fi del període de presentació de candidatures i es notificarà a les persones interessades.

8. Incompatibilitats

La participació en aquest premi és compatible amb altres ajuts o premis, amb l'excepció específica del "Premi Rita Wing & UPF-CAE" adreçat exclusivament als TFM del MA in International Studies in Media, Power and Difference.

En cas que un mateix estudiant resulti guanyador d’ambdós premis pel mateix treball, l'òrgan resolutori podrà modificar la resolució de concessió del premi regulat per les presents bases per evitar el doble finançament pel mateix concepte.

9. Termes legals

La participació en la convocatòria d’aquest premi implica l’acceptació d’aquestes bases. La Comissió avaluadora resoldrà qualsevol qüestió no prevista en aquestes bases o en les convocatòries específiques. 

10. Aspectes fiscals del premi

El premi està subjecte a la tributació que determina la normativa fiscal.

 

4.13.  Bases per a la concessió d’ajuts amb càrrec al Fons Refugi de la UPF

L’article 1.3 de la Llei Orgànica 2/2023, de 22 de març, del sistema universitari, especifica que les funcions de les universitats tindran com a referent "els drets humans i fonamentals, la memòria democràtica, el foment de l'equitat i igualtat, l'impuls de la sostenibilitat, la lluita contra el canvi climàtic i els valors que es desprenen dels Objectius de Desenvolupament Sostenible".

Els Estatuts de la Universitat Pompeu Fabra, en el seu article 4, també contenen un mandat per garantir la igualtat d’oportunitats pel que fa a l’accés i a la permanència de l’estudiantat a la Universitat.

La solidaritat és un principi rector de la Universitat Pompeu Fabra exposat al Pla Estratègic 2016-2025. Davant de diferents conflictes internacionals la comunitat universitària es va bolcar en la recollida de fons per a persones refugiades i en situació d’emergència. Amb la voluntat de vehicular el fruit d’aquestes iniciatives i assegurar que revertissin en les pròpies polítiques universitàries, es va creure necessari disposar d’uns fons destinats a garantir el dret de l’educació superior de les víctimes de conflictes internacionals. Així doncs el Fons Refugi de la UPF es va aprovar  per acord del Consell de Govern de 27 d’abril del 2022, i les bases van ser modificades per acord de Consell de Govern el juliol del 2023.

Aquest principi s’ha refermat al Pla Horitzó 2027, a l’eix de compromís i sostenibilitat. La UPF pren la determinació d’analitzar  i reestructurar  les diferents accions de compromís social desenvolupades, entre les quals els programes i iniciatives d’atenció als refugiats. Enguany, que es commemoren 10 anys del manifest “Les Universitats catalanes, amb els refugiats” (2015), la situació de les persones refugiades al món ha empitjorat dràsticament. I la universitat, com a part de la societat, també n’és testimoni. De la consciència del rol essencial de les universitats en aquesta crisi mundial, la UPF vol fer un pas més dotant el programa Fons Refugi de més amplitud per tal de poder donar un suport més important al nostre estudiantat amb aquesta situació.

És per tot això, que el Consell de Govern acorda aprovar les bases per a la concessió d’ajuts amb càrrec al fons refugi de la UPF que consten com a annex.

ANNEX

PROPOSTA DE BASES PER A LA CONCESSIÓ D’AJUTS AMB CÀRREC AL FONS REFUGI DE LA UPF

Article 1. Objecte

1.1. Aquestes bases preveuen les normes i el procediment de concessió dels ajuts amb càrrec al Fons Refugi.

1.2. Els ajuts a càrrec del Fons Refugi de la UPF tenen per objecte donar suport a l’estudiantat de la UPF víctimes de conflictes internacionals, per tal de contribuir a propiciar una situació de normalitat vital i evitar que abandonin els seus estudis universitaris de grau o màster universitari.

Article 2. Persones destinatàries dels ajuts amb càrrec al Fons Refugi

2.1. Els ajuts a càrrec del Fons Refugi estan destinats a fer front a supòsits d’excepcionalitat i d’urgència en què es puguin veure afectades les persones destinatàries.

2.2. Són persones destinatàries dels ajuts amb càrrec al Fons Refugi l’estudiantat matriculat de grau, de màster i de doctorat als centres propis de la Universitat Pompeu Fabra. Es prioritzarà l’estudiantat de grau i, en el cas que no s’esgotin els recursos pressupostats, es tindrà en compte l’estudiantat de màster i de doctorat, en aquest ordre de prioritat. Cal que l’estudiantat es trobi en qualsevol de les situacions jurídiques següents:

a) Persones que tinguin la condició legal de refugiades.

b) Persones que tinguin reconegut el seu dret a la protecció subsidiària. 

c) Persones sol·licitants o beneficiàries de protecció internacional. 

d) Persones apàtrides o sol·licitants del reconeixement de l’estatus d’apàtrida. 

e) Persones beneficiàries de la protecció temporal prevista en el Reglament sobre règim de protecció temporal en cas afluència massiva de persones desplaçades, aprovat pel  Reial Decret 1325/2003, de 24 d’octubre.

f) Persones que  es trobin en alguna circumstància afí relacionada amb la necessitat de refugi.

Article 3. Requisits acadèmics

3.1 Durant el curs acadèmic de l’any objecte de la convocatòria, matricular un mínim del 50% dels crèdits que conformen un curs acadèmic de la memòria dels estudis que cursarà a la UPF. També es podran acceptar sol·licituds amb menys crèdits matriculats si es tracta  del darrer any de finalització d'aquell estudi.

3.2 No estar en possessió d'un títol oficial amb validesa en el territori espanyol, ni haver obtingut l'homologació o la declaració d'equivalència d'un títol estranger del mateix nivell acadèmic o que habiliti per a les mateixes competències professionals

3.3 Per poder renovar l’ajut, caldrà acomplir tots els requisits indicats a l’article 2, i als apartats 3.1 i 3.2 d’aquest article, sotmetre’s a la fase de valoració prevista a l’article 7.6, i  superar un mínim del 50% dels crèdits matriculats.

Article 4. Conceptes dels ajuts

4.1. Els ajuts es podran destinar a cobrir despeses relacionades amb els conceptes següents:

1. L’exempció total de la matrícula dels estudis corresponents a la titulació de grau, màster universitari o doctorat.
2. Una aportació mensual per despeses de manutenció, amb un import màxim de 600€ mensuals (bruts) i fins a un màxim de 12 mensualitats.
3. Allotjament a residències universitàries.
4. Un ordinador portàtil en règim de cessió temporal fins la finalització dels estudis.
5. Cursos de català a Idiomes UPF.
6. Acompanyament psicològic a través del Servei d’Assessorament Psicològic (SAP) de la UPF.
7. Acompanyament de programes de mentoria (p.e. UNIMENTOR, Veus UPF…)
8. Suport de la Clínica Jurídica de la UPF.
9. Altres serveis directament relacionats amb el desenvolupament dels estudis universitaris i degudament justificats.

Els ajuts consistents en l’import dels crèdits matriculats es podran satisfer mitjançant compensació total o parcial, en el cas d’haver estat abonats prèviament.

La UPF es farà càrrec del pagament de la residència universitària. En el cas que es concedeixi la beca salari, els ajuts s’abonaran mitjançant transferència bancària a un compte de la Unió Europea del qual sigui titular la persona beneficiaria.
4.2. L’import dels ajuts i els conceptes que aquests finançaran en cada cas s’adaptaran a la situació de la persona sol·licitant, previ informe del servei que gestiona UPF Solidària, i segons el criteri de la comissió responsable de l’adjudicació dels ajuts.
4.3. Els ajuts són anuals (1 de setembre-31 d’agost). Per sol·licitar una renovació de l’ajut, caldrà presentar-se a la convocatòria següent.
4.4. La concessió dels ajuts estarà limitada per les disponibilitats pressupostàries.
4.5. En cap cas l’ajut no podrà superar el cost dels conceptes subvencionats

Article 5. Finançament

5.1. Els ajuts a càrrec del Fons Refugi de la UPF es finançaran amb càrrec a una partida específica que es nodrirà, d’entre altres, de les aportacions voluntàries dels membres de la comunitat universitària destinades explícitament per a aquest fons, de recursos obtinguts en actes o esdeveniments solidaris organitzats a la UPF, i d’aportacions de la pròpia UPF, com per exemple els ingressos obtinguts dels patrocinis de les residències universitàries.

5.2. La quantitat de la convocatòria anual es fixarà a la pròpia convocatòria.

Article 6. Terminis

6.1. La Universitat aprovarà anualment la convocatòria d’ajuts. Aquesta convocatòria es convocarà preferentment al mes de juliol amb un període de presentació de sol·licituds de 3 mesos, a comptar des de l’endemà de la publicació de la convocatòria. Les dates seran definides a la convocatòria anual.

6.2. La comissió responsable de l’adjudicació dels ajuts podrà publicar convocatòries extraordinàries en qualsevol moment del curs acadèmic en cas de situacions sobrevingudes o de crisi extraordinàries.

Article 7. Tramitació i procediment de concessió

7.1. El procediment s’iniciarà amb la presentació d’una sol·licitud en model normalitzat per la persona interessada  que es pot obtenir a la web UPF Solidària (https://www.upf.edu/web/upfsolidaria) de la Universitat Pompeu Fabra juntament amb la documentació necessària detallada seguidament

7.2. Documentació necessària que ha d’acompanyar la sol·licitud:

a) Documentació que acrediti que compleix les condicions descrites a l’article 2 d’aquestes bases.

b) Carta relatant la motivació i necessitat de presentar-se a aquesta convocatòria

c) Formulari de sol·licitud a l’ajut

d) Qualsevol altre document que acrediti circumstàncies personals o familiars que la persona sol·licitant vulgui al·legar

La informació corresponent a la identitat, NIE, matrícula i condició legal de refugiat serà consultada directament per la UPF, atès que ja en disposa o hi té accés, d'acord amb el dret de la persona interessada a no aportar documents que ja es trobin en poder de l'administració

7.3. La sol·licitud es podrà presentar en qualsevol dels llocs que preveu l’article 16 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, de procediment administratiu comú de les administracions públiques.

7.4. Correspondrà al servei de Sostenibilitat, Atenció i Compromís Universitaris (SACU), que gestiona el programa UPF Solidària, instruir el procediment.

7.5. La tramitació i el procediment de concessió s’articulen de la manera següent:

a) Si la sol·licitud no reuneix els requisits establerts, es requerirà la persona interessada perquè, en un termini de deu dies hàbils, en els termes previstos en l’article 68.1 de la Llei 39/2015, esmeni la falta o acompanyi els documents preceptius, amb indicació que, si no ho fa, es considerarà que desisteix de la seva petició.

b) Un cop admesa a tràmit, la unitat instructora concertarà una entrevista amb la persona interessada i podrà sol·licitar la documentació addicional que consideri necessària per valorar el compliment dels requisits, sempre que no es tracti de documents ja en poder de l'Administració.

c) A continuació, la unitat instructora elaborarà un informe valorant la situació de la persona refugiada sol·licitant i els conceptes dels ajuts que se li podrien atorgar.

d) La comissió avaluarà les sol·licituds i redactarà una proposta de resolució, que inclourà la llista de persones beneficiàries, la quantia atorgada i la motivació de la concessió, indicant els criteris seguits i la puntuació obtinguda. La proposta resolució es publicarà de forma anonimitzada per tal de garantir la privadesa de les seves dades personals com a titulars de protecció internacional o necessitat de refugi. I seran informats de  la resolució de forma individual.  S'atorgarà un termini de deu dies hàbils perquè les persones interessades hi puguin formular al·legacions.

e) Transcorregut el termini d'al·legacions i valorades les presentades, si s'escau, la Comissió elevarà la proposta definitiva. En cas que ho consideri necessari, la comissió pot requerir assessorament tècnic especialitzat abans de prendre la seva decisió.

f) La resolució definitiva dels ajuts correspon al rector o rectora.

g) La resolució es publicarà de forma anonimitzada als mitjans interns de difusió habitual entre l'estudiantat de la UPF en un termini màxim de 60 dies hàbils comptadors des de la data de finalització de presentació de sol·licitud.

h) El SACU serà responsable de tramitar l’ajut, les comunicacions i les notificacions que se’n derivin.

i) Les comunicacions amb la persona sol·licitant es faran preferentment a través de l’adreça de correu electrònic que s’hagi fet constar a la sol·licitud

j) En tot cas, es garantirà, en tota comunicació o publicació, la privadesa de les dades personals dels sol·licitants i beneficiaris, mitjançant una adequada anonimització  en atenció a que una difusió completa de les dades identificatives pot crear una situació de risc i major vulnerabilitat a la ja és la pròpia de la de les persones sol·licitants.

7.6. Les sol·licituds rebudes s'avaluaran s amb els següents criteris de valoració:

BLOC / CRITERI	DETALLS I INDICADORS	PUNTS
A. NIVELL D'ESTUDIS	Tipus d'estudis sol·licitats (verificat al formulari): • Estudis de Grau: 30 punts. • Estudis de Màster: 20 punts. • Estudis de Doctorat: 10 punts.	Màxim 30
B. VULNERABILITAT I RISC	B.1 Risc de Discriminació (fins a 15 punts): Situació de persecució per gènere, orientació sexual, minoria o violència en context de conflicte. Acreditat via asil, informes o relat. B.2 Vulnerabilitat Socioeconòmica (fins a 15 punts): • Ingressos: Precarietat demostrada al certificat d'ingressos o a la declaració responsable amb la informació relativa als ingressos i comprometent-se a presentar el certificat bancari en cas de rebre un ajut. • Altres: Discapacitat acreditada, pèrdues familiars o situació de salut greu.	Màxim 30
C. TRAJECTÒRIA ACADÈMICA	Coherència Acadèmica: Adequació curricular i relació lògica entre els estudis previs realitzats i els sol·licitats a la UPF. Es valora la continuïtat temàtica i l'historial acadèmic.	Màxim 10
D. COMPROMÍS I MOTIVACIÓ	Carta de Motivació: • Justificació de la Necessitat: Explicació de per què l'ajut és indispensable en el context de la situació excepcional derivada del conflicte. • Compromís Social: Grau de compromís amb la pau, la justícia global i els valors del Fons Refugi (valorat a la carta o trajectòria prèvia).	Màxim 30
TOTAL	SUMA TOTAL	100

Article 8. Composició de la comissió responsable de la valoració de les sol·licituds

La Comissió Avaluadora tindrà la següent composició:

• El vicerector o vicerectora competent en matèria de Compromís Social, que n'exercirà la presidència.
• El vicerector o vicerectora competent en matèria d’estudiantat o la persona en la qual delegui.
• El/la vicegerent de l’Àrea de projectes transversals i comunitat universitària
• El/la cap del servei que gestiona el programa UPF Solidària.
• Un tècnic o tècnica de la unitat a la qual correspon la gestió del programa UPF Solidària, que n'exercirà la secretaria

Article 9. Incompatibilitats

Aquests ajuts són compatibles amb els ajuts o subvencions concedits per qualsevol altre organisme públic o privat pels mateixos fets i període, sempre que l’import total rebut per cada concepte no superi el cost real de cap de les despeses previstes en l’article 4.

Article 10. Obligacions de les persones beneficiàries de l’ajut

Són obligacions de les persones beneficiàries de l’ajut:

a) Aportar les justificacions que se li requereixin per part de la UPF.
b) Comunicar a la UPF l’obtenció d’altres ajuts destinats a cobrir el cost dels conceptes subvencionats.
c) Signatura del document de Compromís de seguiment del pla d’estudis previst.
d) Signatura del document d’acceptació de l’ajut.

Article 11. Revocació i reintegrament dels ajuts

Els ajuts objecte d’aquesta convocatòria es poden revocar si es detecta qualsevol incompatibilitat, si no es compleix l’establert en aquestes bases, en la convocatòria o en el document de compromís, així com en el supòsit que els recursos rebuts no hagin estat destinats a les finalitats acordades.

Article 12. Protecció de dades

12.1. La Universitat Pompeu Fabra tractarà les dades personals, com a responsable,  d’acord amb el Reglament (UE) 2016/679, el Reglament General de Protecció de Dades, la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre del 2018, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals, i d’acord amb la resta de normativa vigent en la matèria.

12.2. El tractament es farà únicament amb la finalitat de gestionar els ajuts, la seva verificació i justificació, d’acord amb el que disposen aquestes bases i la legislació aplicable, en especial la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions.

La base jurídica que legitima el tractament és el compliment d'una missió realitzada en interès públic o en l'exercici de poders públics conferits a la Universitat.

Les dades es conservaran mentre es mantingui aquesta necessitat, puguin derivar-se’n responsabilitats legals i així ho determini la normativa d’arxius.

12.3.Les dades només seran tractades per la Universitat Pompeu Fabra i no se cediran a tercers, excepte que hi concorri obligació legal.

12.4. Les persones sol·licitants podran exercir els seus drets d’accés, rectificació, supressió, portabilitat, limitació o oposició al tractament mitjançant un escrit adreçat al gerent de la Universitat ([email protected]). Les persones sol·licitants podran contactar amb el delegat o delegada de protecció de dades de la Universitat Pompeu Fabra a través de l’adreça [email protected] per a qualsevol consulta en relació amb les dades, o en cas que es consideri que els seus drets no han estat atesos correctament. El delegat o delegada de protecció de dades comunicarà a la persona afectada la seva decisió en un termini màxim d’un mes, a comptar des de la recepció de la reclamació. En cas que no hi estigui d’acord, podrà presentar una reclamació davant de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (apdcat.gencat.cat).

 

 

Data de publicació dels acords: 25 de febrer de 2026

5. Aprovació de temes de l’àmbit de la comunitat universitària:

5.1. Proposta de procediment per gestionar un avís d'emergència per força major temporal

La Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals, i el Reial Decret 39/1997, de 17 de gener, pel qual s’aprova el Reglament dels Serveis de Prevenció, estableixen l’obligatorietat que la Universitat desenvolupi una sèrie d’activitats preventives amb els procediments necessaris i la documentació definida a l’article 23.1 de la Llei i a l’article 7 del Reial Decret.

Un d’aquests documents és el Pla de Prevenció de Riscos Laborals que, d’acord amb la mateixa Llei, es conforma pel conjunt ordenat de les activitats preventives necessàries per implantar el sistema de prevenció de riscos laborals d’una organització. En el cas de la Universitat, el Pla és el document que aprova el Consell de Govern, prèvia consulta al Comitè de Seguretat i Salut en el Treball, que estableix i formalitza la seva política de seguretat i salut en el treball, alhora que recull la normativa, la reglamentació i els procediments de prevenció de riscos laborals.

El volum II (“Processos del sistema”) del Pla conté protocols que estableixen la manera correcta de fer determinades activitats preventives o tasques i controlar-ne l’eficàcia, aspecte fonamental en tot procés de millora contínua. D’acord amb la norma internacional ISO 45001, sobre sistemes de gestió de la seguretat i salut en el treball, el propòsit del sistema de prevenció de riscos laborals és proporcionar un marc de referència per vigilar la seguretat i la salut en el treball. L’objectiu i els resultats previstos d’aquest sistema són prevenir lesions i deteriorament de la salut relacionats amb el treball dels empleats, i proporcionar espais de treball segurs i saludables; en conseqüència, és de cabdal importància per a la Universitat eliminar els perills i minimitzar els riscos per mantenir la seguretat i la salut en el treball adoptant mesures de prevenció i protecció eficaces.

Per altra banda, la disposició final segona del Reial Decret llei 8/2024, de 28 de novembre, pel qual s'adopten mesures urgents complementàries en el marc del pla de resposta immediata, reconstrucció i rellançament davant dels danys causats per la depressió aïllada en nivells alts (DANA) a diferents municipis entre el 28 d'octubre i el 4 de novembre del 2024, modifica el text refós de la Llei de l'Estatut dels treballadors establint l'obligació d'adoptar mesures i decisions, incloses, entre d'altres, les previstes a l'article 21 de la Llei 31/1995, relatives a la paralització de l’activitat laboral en situacions de risc greu i imminent, en aquest cas derivades de l’activació d’avisos d’emergència per força major temporal.

Així, en aquest supòsit, es considerarà que hi ha risc greu i imminent per als treballadors quan sigui probable racionalment que el risc es materialitzi en accedir al centre de treball o sortir-ne o en transitar per les vies de circulació necessàries per arribar-hi o marxar-ne, i pugui suposar un dany greu per a la seva salut o per a la seva vida. Per fer-hi front, cal informar com més aviat millor totes les persones afectades sobre l'existència d'aquest risc i sobre les mesures d’actuació previstes, entre d’altres: interrompre l’activitat i, si fos necessari, no acudir al lloc de treball o abandonar-lo immediatament. Això, també serà aplicable a altres situacions equiparables derivades de riscos antròpics.

Part d’aquestes obligacions legals es canalitzen a través de la primera versió d’aquest document, un nou protocol que estableix els criteris essencials, de caràcter mínim, relatius a la gestió d’un avís d’emergència per força major temporal, que pugui comportar una situació de risc laboral greu i imminent.

Els delegats de prevenció han estat consultats abans d’aprovar el document, que disposa de l’informe favorable del Comitè de Seguretat i Salut en el Treball de la Universitat i de l’acord d’aquest òrgan per sotmetre la seva aprovació al Consell de Govern.

Per tot això, el Consell de Govern acorda aprovar el protocol per gestionar un avís d'emergència per força major temporal, que consta com a annex.

Disposició final. Entrada en vigor. Aquest protocol entrarà en vigor a partir de l’endemà de la seva publicació a la Seu Electrònica de la Universitat.

ANNEX

PROTOCOL PER GESTIONAR UN AVÍS D'EMERGÈNCIA PER FORÇA MAJOR TEMPORAL

1. Objecte

Aquest protocol documentat té com a finalitat planificar unes línies d’actuació davant d’una situació d’emergència per força major temporal, amb possibilitat de provocar conseqüències catastròfiques i/o d’incidir sobre el normal funcionament dels serveis que ofereix la Universitat.

Els objectius específics són tres:

• Determinar les situacions d’emergència per força major temporal incloses en l’àmbit de protecció de la seguretat i la salut en el treball.
• Establir les mesures internes necessàries per a una coordinació i comunicació institucional efectiva i el seguiment de l’avís, a l’empara de l’article 20 i 21 de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals.
• Facilitar el procés de presa de decisions en situacions d’emergència per força major temporal que afecten els edificis del campus de la Universitat, de manera individual o global.

2. Àmbit d’aplicació

2.1. Àmbit d'aplicació subjectiu: el conjunt de la comunitat universitària i el personal concurrent en qualsevol dels edificis de la Universitat.

2.2. Àmbit d'aplicació objectiu: situacions d’emergència globals que afectin el campus de la Universitat Pompeu Fabra, de manera individual o general, o quan sigui declarada una situació externa qualificada com a risc important o extrem.

2.3. Als efectes d'aquest document, el concepte fenomen meteorològic advers s'aplica a les situacions de risc potencial ocasionades per pluges intenses, vents forts, tempestes elèctriques, fenòmens costaners i onades de calor i de fred. En conseqüència, aquest protocol és d’aplicació, davant l’activació d’avisos d’emergència associats a:

1. els plans de protecció civil especials per pluja (INUNCAT) i vent (VENTCAT); i/o
2. el pla territorial de protecció civil de Catalunya (PROCICAT), per fenòmens de fort onatge o per calor intensa, o
3. altres plans de protecció civil especials, com el NEUCAT (neu) o l’INFOCAT (incendi forestal), amb possibilitat de provocar conseqüències catastròfiques i/o dificultar la mobilitat de les persones.

I sempre que el fenomen pugui:

• afectar tots els membres de la comunitat universitària UPF, així com el personal d’altres empreses concurrent als establiments universitaris; en un nivell en què la UPF tingui competències per prendre decisions, i/o
• afectar la població general, i les autoritats competents decretin la situació d’alerta i recomanin adoptar mesures específiques de mitigació, en funció de la gravetat del fenomen meteorològic.

2.4. També es podrà aplicar a altres situacions equiparables, derivades de riscos antròpics (apagada, ciberatac, acte terrorista o vandàlic), seguint el criteri de les autoritats de l’estructura de protecció civil de Catalunya i/o del Departament de Recerca i Universitats o a judici de la Comissió de Coordinació i Seguiment d’Alertes. 

2.5. Queden fora de l’abast d’aquest protocol l’actuació arran de l’activació de la resta de plans de protecció civil especials. En aquest supòsit, la Universitat adoptarà immediatament les mesures que recomanin en cada moment les autoritats competents, i en garantirà l’adopció i l’aplicació d’acord amb els principis de proporcionalitat, precaució i protecció de les persones.

3. Definicions

3.1. Avís de fenomen meteorològic advers: predicció relativa a la probabilitat d’ocurrència d’un fenomen meteorològic advers en una zona determinada, enfocada a informar sobre el seu nivell de perill. S’hi estableixen tres nivells: groc, taronja i vermell, en ordre creixent de perillositat.

3.2. Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT): centre superior de coordinació i informació de l’estructura de protecció civil de Catalunya. Analitza de manera continuada els diferents fenòmens d’origen natural o tecnològic que esdevenen en el territori català per tal de valorar si calen mesures extraordinàries d’actuació, d’avís o de protecció a la població. Disposa de les eines per fer front a les situacions de risc potencial (predicció de nevades, allaus, pluges, ventades, etc.) i a les situacions de risc real (inundacions, accident químic, ferroviari, aeronàutic, etc.). Davant d’aquestes situacions, el CECAT s'encarrega de gestionar els sistemes d'avisos que formen part de la xarxa d'alarmes i comunicacions, per tal de minimitzar els riscos als quals es pot veure sotmesa la ciutadania.

3.3. Fenomen costaner: onatge de més de 4 metres d'altura que pot incidir en el funcionament normal del transport públic.

3.4. Fenomen meteorològic advers: esdeveniment atmosfèric capaç de produir, directament o indirectament, danys a les persones o danys materials de consideració, o susceptible d’alterar l’activitat humana de manera significativa en un àmbit espacial determinat. Són els fenòmens que ocorren a l'atmosfera: vents, núvols, precipitacions (pluja, neu, calamarsa...), altes temperatures i fenòmens elèctrics.

3.5. Força major temporal: situació imprevisible i inevitable que, als efectes d'aquest protocol, pot estar determinada per impediments o limitacions en l'activitat normalitzada de la Universitat que siguin conseqüència de decisions adoptades per l'autoritat pública competent, incloses aquelles orientades a la protecció de la salut pública. També estarà determinada pel manteniment, transcorreguts quatre dies, de la impossibilitat d'accedir al campus o a les vies de circulació necessàries per acudir-hi, llevat que sigui possible el treball a distància.

3.6. Llindars d'adversitat meteorològica: nivells de risc definits en funció de les característiques climatològiques de les diferents zones de l'Estat, seguint criteris climatològics propers al concepte de “poc o molt poc freqüent”, i de la perillositat potencial del fenomen meteorològic. S'han establert quatre nivells: verd (absència de risc), groc (risc baix), taronja (risc mitjà) i vermell (risc alt).

3.7. Onada de calor: escalfament important de l’aire o una invasió d’aire molt càlid sobre una zona extensa, amb una durada d’uns dies a setmanes. Les temperatures assolides durant una onada de calor se situen dins dels valors màxims extrems (valor més alt assolit en un període de temps).

3.8. Onada de fred: refredament important de l'aire o una invasió d'aire molt fred sobre una zona extensa, amb una durada d'uns dies a setmanes, que dona lloc a gelades o nevades amb gruixos que augmenten fins a 4 cm/h (nevada moderada). Segons la seva intensitat una nevada es classifica com a dèbil quan l'espessor augmenta fins a 0,5 cm/h i com a forta si l’espessor augmenta més de 4 cm/h. Les temperatures assolides durant una onada de fred se situen dins dels valors mínims extrems (valor més baix assolit en un període de temps).

3.9. Pla de protecció civil especial: pla d’emergències referit a riscos concrets a Catalunya: allaus (ALLAUCAT), incendis forestals (INFOCAT), inundacions (INUNCAT), nevades (NEUCAT), ventades (VENTCAT), emergències sísmiques (SISMICAT), contaminació de les aigües marines (CAMCAT), emergències radiològiques (RADCAT), emergències per accidents en el transport de mercaderies perilloses per carretera i ferrocarril (TRANSCAT), emergències exteriors del sector químic (PLASEQCAT i PLASEQTA), emergències aeronàutiques (AEROCAT), emergències per pandèmies (PANDÈMIES).

3.10. Pla territorial de protecció civil de Catalunya (PROCICAT): pla d’emergències multirisc i complementari dels plans especials que s’aplica per gestionar riscos o emergències no inclosos en els plans especials i que poden afectar a la vegada un volum considerable de persones o que poden tenir una repercussió important.

3.11. Pluges intenses: pluges amb intensitats de més de 15 mm/h que poden ocasionar embassaments d’aigua i inundacions. La pluja pot suposar un risc meteorològic a partir del concepte de pluges fortes i, sota aquesta idea, s’estableixen els llindars de precipitació acumulada en 1 hora i en 12 hores per a les diferents zones meteorològiques de l’Estat. Es consideren pluges fortes les precipitacions entre 15 i 30 mm/h; pluges molt fortes, entre 30 i 60 mm/h, i torrencials, per sobre de 60 mm/h.

3.12. Riscos de protecció civil: riscos que poden generar emergències que afectin un gran volum de població; per exemple: inundacions, incendis forestals, accidents industrials, terratrèmols, allaus, accidents en el transport de viatgers per ferrocarril, etc.

3.13. Tempesta elèctrica: una o diverses descàrregues brusques i successives d'electricitat atmosfèrica que recorren el mateix camí en brevíssim interval de temps i que tenen una manifestació lluminosa, el llampec, i una altra sonora en forma de soroll sec o retruny sord, el tro. Les descàrregues amb llampec poden produir-se a l'interior del mateix núvol, sortir d'un núvol a un altre o arribar al terra; en aquest cas reben el nom de llamp. La situació de risc apareix amb la capacitat de la tempesta de desenvolupar pluges localment fortes i/o vents localment forts i/o calamarsa inferior a 2 cm.

3.14. Vents forts: vents amb una velocitat mitjana superior als 41 km/h. Es consideren vents forts els que tenen una velocitat mitjana entre 41 i 70 km/h; molt forts, entre 71 i 120 km/h, i huracanats els que superen els 120 km/h.

4. Responsabilitats

La definició d’una modalitat organitzativa —com ara l’Oficina de Prevenció de Riscos Laborals i el concert d’activitats amb serveis de prevenció aliens­— no eximeix la UPF com a institució de l’obligació de gestionar la seguretat i salut en el treball de manera integrada amb la resta d’unitats que formen la seva estructura per mitjà dels seus processos, procediments i activitats.

Les funcions i les responsabilitats de gestió preventiva es troben distribuïdes entre els diferents nivells jeràrquics de la Universitat, d’acord amb la legislació vigent i amb l’apartat “4.4. Integració de la prevenció en el sistema de gestió”, de la secció I, “Política de seguretat i salut en el treball”, del capítol II, “Sistema de prevenció de riscos laborals”, del volum I, “Manual de gestió” del Pla de Prevenció de Riscos Laborals, aprovat per acord de Consell de Govern de 5 de març del 2008 i modificat per acord del Consell de Govern de 14 de març del 2012, de 14 de desembre del 2018 i de 27 d’octubre del 2025.

En relació amb la implementació d’aquest document, la distribució de les responsabilitats específiques en matèria de gestió preventiva s'assigna als diferents òrgans de la Universitat Pompeu Fabra, segons el que es detalla en els apartats següents.

4.1. Òrgans d’àmbit general

4.1.1. El rector o rectora, és el responsable de dotar la Universitat dels mitjans humans, tècnics, materials i econòmics necessaris, així com de definir i implementar les polítiques de seguretat i salut dels empleats, d’acord amb els criteris establerts al Pla de Prevenció de Riscos Laborals i la legislació vigent.

És l’òrgan competent per desenvolupar en les seves polítiques de govern les accions necessàries per aconseguir la integració efectiva de la prevenció de riscos laborals.

Sobre aquest òrgan recau el deure de seguretat i l’obligació de protegir els empleats de la Universitat davant els riscos laborals de seguretat en el treball, d’higiene industrial, d’ergonomia i de psicosociologia aplicada, així com de les seves interaccions.

Per això, ha de vetllar en tot moment per la seva seguretat i salut en tots els aspectes relacionats amb el treball, incloent la definició i aplicació de plans d’actuació associats a l’activació d’alertes derivades de fenòmens meteorològics adversos amb possibilitat de provocar conseqüències catastròfiques.

També correspon al rector o rectora declarar l’activació del pla i el nivell d’actuació, a proposta de la Comissió de Coordinació i Seguiment d’Alertes, segons les recomanacions o les directrius de les autoritats de l’estructura de protecció civil de Catalunya i/o del Departament de Recerca i Universitats.

4.1.2. El o la gerent és el responsable de proposar el pressupost necessari per assumir les activitats que hi estan associades i ha de col·laborar en les accions necessàries per a la seva implantació i aplicació, impulsant-ne el seguiment, la revisió i l’actualització i vetllant pel seu compliment.

4.2. Òrgans d’àmbit específic

4.2.1. La Comissió de Coordinació i Seguiment d’Alertes (CCSA) ha de dur a terme una anàlisi permanent de la situació i ha de centralitzar tota la informació i comunicació i gestionar qualsevol esdeveniment que estigui relacionat amb l’evolució de l’avís.

4.2.2. Els comandaments de l’estructura administrativa i els òrgans de govern de l’estructura acadèmica han de difondre entre les persones al seu càrrec les accions que s’endeguin durant la gestió de l’avís, així com vetllar pel seu compliment. També han de notificar a la Comissió les incidències en la implantació o la detecció de necessitats d’actualització o millora de les accions o del protocol.

4.2.3. La resta del personal i els estudiants han d’observar les mesures adoptades dins i fora de la Universitat.

4.3.  Comissió de Coordinació i Seguiment d’Alertes

4.3.1. La Comissió està formada per:

• el vicerector o vicerectora adjunt/a o, en absència del vicerector o vicerectora adjunt/a, el vicerector o vicerectora que designi el rector o rectora. Aquest vicerector o vicerectora presidirà la Comissió i tindrà vot de qualitat;  
• el vicerector o vicerectora amb competències sobre PDI;
• el vicerector o vicerectora amb competències sobre estudiants;
• el o la gerent i director o directora del Pla d’Autoprotecció;
• el o la vicegerent de l’Àrea de Persones i Desenvolupament Organitzatiu;
• el o la vicegerent de l’Àrea de Tecnologies i Recursos d’Informació;
• el o la vicegerent de l’Àrea d’Economia, i 
• el o la cap del Gabinet del Rectorat.

4.3.2. Els membres de la Comissió poden comptar amb l’assessorament de terceres persones especialitzades, que podran intervenir en els debats als quals siguin convocats; però no hi tindran dret a vot.

4.3.3. Les funcions de la Comissió seran les següents:

• Analitzar les dades oficials, en cas que n’hi hagi, o qualsevol altra informació disponible, en funció de la tipologia d’emergència que es presenti (meteorològica, social, viària, física, tecnològica, etc.).
• En cas que n’hi hagi, fer el seguiment de la situació de l’avís d’emergència per força major temporal i de les recomanacions preventives emanades de les autoritats de l’estructura de protecció civil de Catalunya i/o del Departament de Recerca i Universitats.
• Decidir sobre l’activació dels diferents escenaris o fases d’actuació definits en aquest protocol, i dissenyar i planificar, per a cadascun, les accions específiques.
•  Elaborar propostes per al rector o rectora per a la presa de decisions amb vista a  minimitzar les conseqüències de l’avís d’emergència per força major temporal entre els membres de la comunitat universitària.
• Coordinar la implantació de les mesures associades a les unitats acadèmiques i administratives i fer el seguiment del seu compliment.
• Aplicar una estratègia de comunicació dirigida a mantenir puntualment informada la comunitat universitària a través dels canals oficials de la Universitat.
• Recopilar la informació sobre resultats i mesures de control i analitzar-la com oportunitats de millora per a futurs esdeveniments.

4.3.4. La Comissió es reunirà quan concorrin una o més de les situacions següents:

• Emergència per força major temporal, associada a l’activació d’un avís de fenomen meteorològic advers per part del Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT), de nivell taronja o vermell.
• Emergència externa global, que afecti un o més campus.
• Emergència, interna o externa a la Universitat, en la qual es valori la necessitat d’actuar per preservar les condicions de seguretat de la comunitat universitària.

5.  Actuacions

5.1. nivells de perill o FASES d’actuació

L’actuació es distribueix en cinc escenaris per afrontar un avís d’emergència per força major temporal, en funció de la seva gravetat, segons el que es detalla en els apartats següents.

5.1.1. Nivell verd: fase d’actuació 0

No hi ha perill potencial. Situació de normalitat i no és procedent cap tipus d’actuació.

5.1.2. Nivell groc (prealerta): fase d’actuació 1

El perill potencial és baix però cal estar atents, atès que es poden produir danys moderats a persones i bens, especialment els vulnerables o a zones exposades al fenomen; hi ha una certa incertesa que fa que la materialització de l’emergència no sigui clara.

S’activa aquest protocol.

El rector o rectora decreta l’estat de prealerta, recomanant l’observació de precaucions generals, però sense tenir repercussions sobre les activitats acadèmiques i administratives de la Universitat. Així mateix, encarrega a la Comissió de Coordinació i Seguiment d’Alertes fer un seguiment de la situació.

5.1.3. Nivell taronja (alerta): fase d’actuació 2

El perill potencial és important i cal estar preparats, atès que es poden produir danys greus a persones i bens, especialment els vulnerables o a zones exposades al fenomen.

El rector o rectora, reunida la Comissió de Coordinació i Seguiment d’Alertes, i a proposta  de la presidència, decreta l’estat d’alerta, recomanant l’observació de precaucions generals i, si escau, de les precaucions i restriccions específiques que puguin ordenar les autoritats de l’estructura de protecció civil de Catalunya i/o del Departament de Recerca i Universitats. A proposta de la presidència de la Comissió de Coordinació i Seguiment d’Alertes, el rector o rectora pot establir l’ajornament i/o suspensió d’algunes activitats acadèmiques i administratives de la Universitat.

5.1.4. Nivell vermell (emergència): fase d’actuació 3

El perill potencial és extraordinari i cal actuar atès que es poden produir danys molt greus o catastròfics a persones i bens, especialment els vulnerables o a zones exposades al fenomen.

El rector o rectora, reunida la Comissió de Coordinació i Seguiment d’Alertes, i a proposta  de la presidència, decreta l’estat d’emergència, amb les repercussions sobre les activitats docents, de recerca i administratives de la Universitat que estableixin les autoritats de l’estructura de protecció civil de Catalunya i/o del Departament de Recerca i Universitats, o aquelles que proposi la Comissió.

5.1.5. Fi de l’emergència: fase de recuperació

S’inicia en finalitzar les actuacions a la zona de l’emergència i després d’haver garantit el normal funcionament dels serveis públics essencials. Comporta la tornada a la normalitat i la desactivació del pla activat.

El rector o rectora, reunida la Comissió de Coordinació i Seguiment d’Alertes, i a proposta  de la presidència, decreta el final de l’estat d’emergència.

5.2. mesures d’intervenció i protecció

5.2.1 Les mesures d’intervenció i protecció aplicables en les activacions d’aquest protocol són, amb caràcter general, les previstes als plans de protecció civil especials o al pla territorial de protecció civil de Catalunya (PROCICAT).

5.2.2. El paquet de mesures previstes per al conjunt d’escenaris inclou mesures centrades en actuacions informatives i organitzacionals, mitjançant la informació —sobre els riscos i les mesures previstes i adoptades per
fer-hi front— i els avisos a la comunitat universitària, i l’establiment de mesures d’autoprotecció, la restricció parcial o total de l’accés a la zona afectada per una emergència, el confinament o l’evacuació.

5.2.3. Les actuacions descrites no generaran cap dret, ni constitueixen una llista tancada, i es poden aplicar de manera immediata o progressivament, amb abast general o particular, en la seva totalitat o en part, i de manera independent a l’eventual adopció de mesures addicionals que no hi estiguin expressament incloses, en coordinació amb les autoritats de l’estructura de protecció civil de Catalunya i/o del Departament de Recerca i Universitats, i atenent l’evolució del fenomen i la seva incidència a la Universitat.

Amb aquesta finalitat, i sense perjudici de les accions que en cada moment pugui dissenyar la Comissió de Coordinació i Seguiment d’Alertes, s’estableixen les mesures predeterminades que es recullen en endavant.

5.2.4. En relació amb les activitats acadèmiques, se seguirà en tot moment les indicacions de l’estructura de protecció civil de Catalunya, així com del Departament de Recerca i Universitats. En conseqüència, com a criteri general es manté tota l’activitat acadèmica, llevat que es decreti la suspensió temporal per indicacions d’aquestes autoritats competents, o per decisió del rector o rectora.

5.2.5. En cas de suspensió total o parcial de l’activitat acadèmica, la Universitat establirà, d’acord amb els centres i departaments, i en funció de les titulacions, les mesures i adaptacions que corresponguin, amb la finalitat de garantir la progressió acadèmica dels estudiants afectats.

5.2.6. Mesures en la fase d’actuació 1 - nivell groc (prealerta)

5.2.6.1. Accions informatives

• Difondre les recomanacions de caràcter divulgatiu proposades per les autoritats de l’estructura de protecció civil de Catalunya i/o pel Departament de Recerca i Universitats.

5.2.6.2. Accions organitzacionals

• Activar el protocol per gestionar un avís d’emergència per força major temporal, decretant la fase de prealerta i convocant la Comissió de Coordinació i Seguiment d’Alertes, sense activar mesures d’actuació especials.

5.2.7. Mesures en la fase d’actuació 2 - nivell taronja (alerta)

5.2.7.1. Accions informatives

• Activar el pla de comunicació específic de la Universitat.
• Difondre les recomanacions de caràcter divulgatiu proposades per les autoritats de l’estructura de protecció civil de Catalunya i/o pel Departament de Recerca i Universitats.

Quan, havent-se iniciat les situacions d’emergència per força major temporal, aquestes no suposin una situació de risc greu i imminent als establiments universitaris però sí en els desplaçaments, es pot recomanar evitar els desplaçaments des de la Universitat al domicili, i viceversa, i entre els edificis del campus.

5.2.7.2. Accions organitzacionals

• Decretar l’estat d’alerta.

Quan, havent-se iniciat les situacions d’emergència per força major temporal, aquestes no suposin una situació de risc greu i imminent als establiments universitaris però sí en els desplaçaments, es poden:

• Adoptar mesures temporals i excepcionals de flexibilitat locativa mitjançant el treball no presencial, en les unitats acadèmiques i administratives amb una activitat que resulti compatible amb aquesta modalitat de prestació laboral, utilitzant remotament eines bàsiques associades al lloc de treball com són el correu electrònic, el telèfon o la connexió remota a la pròpia estació de treball.

Si les xarxes de comunicació no ho permeten, s’atorgaran fins a un màxim de quatre dies de permís retribuït, per impossibilitat d’accedir al centre de treball, prorrogables fins que desapareguin les circumstàncies.

• Adoptar altres mesures temporals i excepcionals de flexibilitat d’organització del temps de treball.
• Emetre recomanacions al professorat d’ajornar o suspendre la realització d’exàmens, pràctiques obligatòries, lliurament de treballs, etc., de manera que l’assistència a classe sigui potestativa, sense patir perjudicis en l’avaluació del rendiment acadèmic.
• Emetre recomanacions al professorat de dur a terme les activitats docents previstes de manera telemàtica.
• Emetre recomanacions al professorat de suspendre o ajornar la celebració de seminaris, congressos i/o altres activitats acadèmiques.
• Emetre recomanacions al professorat de limitar la realització d’activitats de recerca, reunions i altres activitats no directament vinculades a la impartició de docència als edificis de la Universitat.

5.2.8. Mesures en la fase d’actuació 3 - nivell vermell (emergència)

5.2.8.1. Accions informatives

• Activar el pla de comunicació específic de la Universitat.
• Difondre les recomanacions de caràcter divulgatiu proposades per les autoritats de l’estructura de protecció civil de Catalunya i/o pel Departament de Recerca i Universitats.

5.2.8.2. Accions organitzacionals

• Decretar l’estat d’emergència.
• Suspendre o ajornar la realització de congressos, jornades, seminaris i altres reunions de caràcter similar i els processos selectius programats al campus de la Universitat.
• Suspendre els permisos d’assistència a congressos, seminaris, simposis, cursos o altra activitat de formació de la plantilla de caràcter presencial, encara que ja s’hagin gestionat i/o aprovat amb anterioritat.
• Suspendre o ajornar les activitats que es puguin fer als espais públics del campus que comportin la concentració d’un elevat nombre de persones.
• Suspendre parcialment o ordenar la realització en format telemàtic de les activitats acadèmiques presencials, incloent les activitats docents pràctiques que es fan en empreses, organismes i institucions.
• Suspendre l’activitat acadèmica i administrativa, amb presència només dels serveis mínims habituals dels dies festius i d’aquells altres que s’hagin de mantenir, atès que la seva interrupció suposaria un perjudici greu per a l’activitat. 
• Tancar parcialment o totalment els establiments universitaris i evacuar-los (o confinar els ocupants temporalment si hi hagués risc en l’evacuació), segons les mesures contingudes als plans d’autoprotecció del campus, llevat de les instal·lacions crítiques que s’hagin definit.
• Adoptar mesures temporals i excepcionals de flexibilitat locativa mitjançant el treball no presencial, en les unitats acadèmiques i administratives amb una activitat que resulti compatible amb aquesta modalitat de prestació laboral, utilitzant remotament eines bàsiques associades al lloc de treball com són el correu electrònic, el telèfon o la connexió remota a la pròpia estació de treball.

Si les xarxes de comunicació no ho permeten, s’atorgaran fins a un màxim de quatre dies de permís retribuït, per impossibilitat d’accedir al centre de treball, prorrogables fins a que desapareguin les circumstàncies.

5.2. Programa d’aprofitament del talent extraordinari més enllà de la vida laboral activa (“Programa Talent Sènior UPF”)

El Consell de Govern ha pres coneixement de l’Informe sobre el Programa d’aprofitament del talent extraordinari més enllà de la vida laboral activa (“Programa Talent Sènior UPF”), que consta com a annex 6.

5.3. Acord per a la retribució del professorat associat

La retribució del professorat associat de les universitats catalanes té quatre nivells retributius, el nivell A1, el nivell A2, el nivell A3 i el nivell A4, d’acord amb l’establert a l’article 34 del Conveni col·lectiu per al personal docent i investigador de les universitats públiques catalanes.

A la Universitat Pompeu Fabra, el nivell retributiu A1 no s’utilitza en virtut de l’acord de la Comissió Mixta del Personal Docent i Investigador de la UPF de 14 d’octubre de 2021 per millorar les condicions retributives del professorat associat en la modalitat de retribució més baixa.

La concreció del nivell retributiu de cada professor a la Universitat Pompeu Fabra el determina el departament corresponent, que es basa per fer-ho en criteris que reflecteixen la naturalesa de cada àmbit i que permeten una adequació de les retribucions a cada un d’aquests, la qual cosa es considera un valor positiu per a la qualitat de la docència a la Universitat. Aquest acord vol establir uns criteris comuns que alhora respectin l’especificitat de cada departament.

D’altra banda, donat el perfil excepcional, la rellevància de la contribució dels investigadors ICREA a la Universitat i l’impacte en la qualitat de la docència que té la seva participació en les activitats docents, aquest acord proposa l’assignació del nivell retributiu A4 per a aquells investigadors que compatibilitzen la seva vinculació a ICREA amb un contracte de professor associat a la Universitat.

El contingut d'aquesta proposta ha estat informat a la Comissió Mixta del Personal Docent i Investigador que hi ha mostrat el seu acord.

Per tot això, el Consell de Govern acorda

1. Els nivells retributius del professorat associat de la Universitat Pompeu Fabra són els nivells A2, A3 i, excepcionalment, A4, establerts per l’article 34 del Conveni col·lectiu per al personal docent i investigador de les universitats públiques catalanes.

2. Per establir el nivell retributiu, tipus A2 o tipus A3, que correspon al professorat associat es valoraran els criteris següents:

1. El tipus d’activitat docent (docència teòrica o de grup gran, docència pràctica o de seminaris, direcció de treballs de fi d’estudis, TFG / TFM) i la rellevància d’aquesta en cada àmbit de coneixement.
2. El grau de responsabilitat sobre les assignatures impartides.
3. La possessió de la titulació de doctor o rellevància o experiència reconeguda en l’àmbit professional.

3. Excepcionalment, els departaments podran proposar motivadament l’assignació del nivell A4. Les propostes seran aprovades pel vicerector o vicerectora competent en matèria de professorat.

4. Els investigadors ICREA vinculats a la Universitat que participen en la docència dels graus i dels màsters seran contractats com a professors associats amb el nivell retributiu A4.

5. Els departaments hauran d'elaborar els seus criteris d'assignació del nivell retributiu al professorat associat en base al que estableix aquest acord.

Disposició final única. Aquest acord entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació a la Seu electrònica de la Universitat.

5.4. Acord per a la modificació de la regulació del professorat substitut

L’article 80 de la Llei orgànica 2/2023, de 22 de març, del sistema universitari (LOSU d’ara endavant) regula la figura del professorat substitut. Davant la necessitat urgent de convocar els processos selectius per seleccionar el professorat

substitut que havia de cobrir les necessitats docents després de l’aprovació de la LOSU, el Consell de Govern de la Universitat Pompeu Fabra va aprovar el 25 d’octubre del 2023 la Regulació de la Figura del Professor Substitut de la Universitat Pompeu Fabra, regulació que fixa les condicions laborals aplicables a aquest tipus de professorat i el sistema de selecció mitjançant les borses de professorat substitut.

Des de l’aprovació de la Regulació, s’han creat les borses de cada àmbit docent i s’han celebrat dues convocatòries de concurs públic per proveir-les. L’experiència acumulada pels departaments i per les unitats de gestió fa que s’hagi vist necessariaclarir i modificar algun aspecte d’aquesta Regulació. Concretament, es proposa introduir la possibilitat de modificar els àmbits docents de les borses, i s’aclareix que la provisió de les noves borses dona per tancades les anteriors. Així mateix, s’elimina la possibilitat d’incorporar-se a les borses des d’altres convocatòries de selecció de personal docent i investigador. El contingut d'aquesta proposta ha estat informat a la Comissió Mixta del Personal Docent i Investigador que hi ha mostrat el seu acord.

Per tot això, el Consell de Govern acorda modificar la Regulació de la figura del professor substitut de la  Universitat Pompeu Fabra aprovada per acord del Consell de Govern de 25 d’octubre de 2023, com segueix:

Primer. Es modifica el redactat de l’article 3.1. i s’afegeix l’article 3.3, que queda redactat de la manera següent:

“3.1. Les borses de professorat substitut es proveiran mitjançant convocatòria pública de procés selectiu de professorat substitut que consistirà en la valoració dels mèrits de les persones candidates.

(...)

3.3. Per satisfer les necessitats de cobertura de la docència, els departaments podran revisar els àmbits docents de les borses creades i proposar a la Comissió de Professorat la creació de borses d’àmbits diferents. La resolució de la convocatòria de provisió de les noves borses implica el tancament de les borses antigues.”

Segon. Es modifica l’article 6.1, se suprimeix l’article 6.2. i es tornen a numerar els

apartats de l’article 6, que queda redactat de la manera següent

“6.1. La borsa tindrà un vigència màxima de tres anys, llevat que hi hagi menys de tres candidatures. En aquest cas, la borsa es podrà tornar a convocar abans de la finalització de la vigència.

6.2. La Comissió de Professorat podrà acordar la pròrroga de la vigència de la borsa si aquesta encara compta amb persones suficients.

6.3. Les persones candidates de les borses han de mantenir actualitzades les dades personals i de contacte durant tota la vigència de la borsa.

6.4. La resolució de provisió de la nova borsa implica el tancament de la borsa antiga.”

Tercer. Se suprimeix l’article 9.

Disposició final única. Aquest acord entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació a la Seu electrònica de la Universitat.

 

5.5. Acord per a la modificació del reglament del professorat emèrit

El Consell de Govern de la Universitat Pompeu Fabra va aprovar el 19 de juliol del 2023 un nou Reglament del professorat emèrit que va substituir el Reglament de catedràtics emèrits aprovat l’any 2018. L’objectiu del nou Reglament era doble. D’una banda, l’adaptació a la regulació de la figura del professorat emèrit de la Llei orgànica 2/2023, de 22 de març, del Sistema Universitari. D’altra banda, la solució dels problemes detectats en l’aplicació del Reglament del 2018.

Transcorreguts dos anys des de l’aprovació del nou Reglament i per tal d’adequar la normativa a la realitat actual, s’ha considerat convenient flexibilitzar els requisits per accedir al nomenament de professor emèrit amb la finalitat d’ampliar l’accés a l’emeritatge al professorat catedràtic de la Universitat.

Així mateix, s’ha vist la necessitat d’incloure a la regulació els aspectes retributius d’aquest professorat per millorar la transparència, establint-ne els nivells retributius i els criteris per situar cada professor en aquests nivells en funció de la seva contribució a la Universitat. Es proposa doncs fixar la retribució per cada curs en funció de l’activitat desenvolupada prenent com a referència el salari del professor associat tipus 4. L’activitat docent presencial es retribuirà de manera equivalent a la d'un professor associat de tipus 4 amb la mateixa dedicació, la resta d’activitats docents així com les activitats de recerca i/o gestió seran retribuïdes de manera equivalent a la d’un associat de tipus 4 amb la dedicació mínima. Finalment, es vol considerar la possibilitat una retribució superior per al professorat que desenvolupi activitats de recerca d’excel·lència.

El contingut d'aquesta proposta ha estat informat a la Comissió Mixta del Personal Docent i Investigador que hi ha mostrat el seu acord

Per tot això el Consell de Govern acorda modificar el Reglament del professorat emèrit aprovat per acord del Consell de Govern de 19 de juliol de 2023 en els termes següents:

Primer. L’article 2.1. d) queda redactat de la següent manera:

“d) Haver obtingut l’avaluació favorable de quatre períodes de recerca per part de la Comisión Nacional Evaluadora de la Actividad Investigadora o de l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, o haver estat investigador principal de projectes de recerca adscrits a la Universitat i finançats competitivament durant tot el període de vinculació. No computen a aquests efectes els ajuts de suport a grups de recerca SGR ni els ajuts que tenen per objecte la incorporació de personal investigador.”

Segon. L’article 2.1. e) queda redactat de la següent manera:

“e) Haver obtingut l’avaluació favorable de cinc períodes de docència per part de la Universitat, o haver coordinat assignatures de grau o de màster a la Universitat Pompeu Fabra durant el període de vinculació laboral amb la Universitat.”

Tercer. Afegir l’apartat h) a l’article 2.2. que comporta modificar també el primer paràgraf de l’article 2.2, de manera que queden redactats com segueix:

“2. Addicionalment, a més de complir els cinc requisits recollits al punt 1, per tal de poder ser nomenats professors emèrits, els professors hauran de complir almenys tres dels vuit requisits següents:

(...)

h) Haver estat investigador principal de projectes reconeguts en l’àmbit internacional tals com els projectes de l’ERC, o haver coordinat xarxes internacionals de recerca tipus ERC Synergy.”

Quart. Afegir un article sobre retribucions que quedarà redactat de la manera següent:

“Article 7. Retribucions

Per a cada curs acadèmic, la retribució es determinarà d’acord amb els criteris següents:

a) L’activitat docent presencial es retribuirà de manera equivalent a la d'un professor associat tipus 4 amb la mateixa dedicació, amb la limitació establerta a l’article 5.c).

b) La resta d’activitats docents així com les activitats de recerca i de gestió seran retribuïdes de manera equivalent a la d’un professor associat tipus 4 amb la dedicació mínima. Excepcionalment, la Comissió de Professorat de la Universitat, podrà autoritzar motivadament, a proposta dels departaments, una dedicació superior a la mínima per al professorat emèrit que lideri activitats de recerca d’excel·lència (projectes reconeguts a nivell internacional, tals com projectes competitius finançats per l’ERC, i d’altres que puguin tenir una consideració anàloga a aquests) amb la limitació establerta a l’article 5.c).”

Disposició final única. Els punts primer, segon i tercer d’aquest acord entraran en vigor l’endemà de la seva publicació a la Seu electrònica de la Universitat. El punt quart d’aquest acord entrarà en vigor al curs 2026-2027.

 

5.6. Atorgament dels complements addicionals per reconeixement de mèrits de recerca al personal docent i investigador funcionari

Vist el Decret 405/2006, de 24 d’octubre, pel qual s’estableixen les retribucions addicionals del personal docent i investigador funcionari i contractat de les universitats públiques de Catalunya, que regula el procediment per a l’assignació d’aquestes retribucions addicionals, segons el que preveu l’article 72 de la Llei 1/2003, de 19 de febrer, d’universitats de Catalunya.

Vista la Resolució REU/4679/2024, de 23 de desembre, per la qual es dona publicitat al procediment i als terminis de presentació de les sol·licituds d’avaluació i reconeixement de l’activitat investigadora del personal docent i investigador funcionari i contractat, per a períodes que hagin finalitzat com a màxim el 31 de desembre de 2024.

Vista la comunicació d’AQU Catalunya de 18 de desembre de 2025 de la relació de personal docent i investigador de la universitat que ha obtingut el reconeixement d’algun tram de recerca en la primera convocatòria 2025.

En aplicació del què disposa l’article 7 del Decret 405/2006, el Consell de Govern acorda proposar al Consell Social l’assignació dels complements addicionals per mèrits de recerca al personal docent i investigador funcionari relacionat com a annex.

ANNEX: Mèrits de recerca fins el 31 de desembre del 2024, amb efectes econòmics de l’1 de gener del 2025, al personal docent i investigador funcionari pel procediment d’avaluació.

 

Nom	Cognom	Cognom	Categoria	Data inici	Data Fi	Valor mensual	Valor anual
Francisco Javier	Arregui	Moreno	Catedràtic d'universitat	2019	2024

 

5.7. Atorgament del complement per mèrits de recerca per al professorat tenure-track

Vist el conveni de 9 d’abril del 2024 subscrit entre l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) i la Universitat Pompeu Fabra, pel qual s’encarrega a l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya la concreció del procés i l’avaluació per a l’emissió dels informes de reconeixement de l’activitat de recerca (per períodes de 6 anys) del professorat tenure-track;

Vist l’acord de 19 de febrer del 2025 del Consell de Govern de la Universitat, pel qual s’estableix un complement per mèrits de recerca per al professorat tenure-track de la Universitat;

D’acord amb la comunicació d’AQU Catalunya de 9 de gener del 2026, per la qual s’informa de les persones de la Universitat que, ocupant places de tenure-track, han obtingut l’informe de reconeixement de l’activitat de recerca en la convocatòria d’avaluació 2025 per al professorat tenure-track de la UPF;

D’acord amb el reconeixement d’AQU Catalunya de l’avaluació positiva de l’activitat investigadora en la categoria de lector del professorat que ocupa actualment places tenure-track;

D’acord amb el reconeixement d’AQU Catalunya de l’avaluació positiva de l’activitat investigadora en virtut del conveni que concreta el procés i l’avaluació per a l’emissió dels informes de reconeixement de l’activitat de recerca (per períodes de 6 anys) dels investigadors postdoctorals Ramón y Cajal i Beatriz Galindo, signat entre l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya i les universitats públiques catalanes el 12 d’abril del 2022, que ocupen actualment places tenure-track,

El Consell de Govern acorda proposar al Consell Social l’assignació dels complements per mèrits de recerca per al professorat tenure-track que ha obtingut l’informe de reconeixement de l’activitat de recerca en la convocatòria d’avaluació 2025 i que consten com a annex 1 i proposar al Consell Social l’assignació dels complements per mèrits de recerca per al professorat tenure-track que té el reconeixement de l’avaluació positiva de l’activitat investigadora en virtut del conveni que concreta el procés i l’avaluació per a l’emissió dels informes de reconeixement de l’activitat de recerca (per períodes de 6 anys) dels investigadors postdoctorals Ramón y Cajal i Beatriz Galindo, que consten com a annex 2.

Annex 1. Professorat tenure-track que ha obtingut l’informe de reconeixement de l’activitat de recerca en la convocatòria d’avaluació 2025

Nom	Cognom	Cognom	Data inici	Data final	Valor mensual	Valor anual
Milena	Ang Collan Granillo		2019	2024
Thomas Simon	Brochhagen		2019	2024
Karolina Zofia	Grzech		2013	2020
Lorenzo	Pasquali		2010	2015
Lorenzo	Pasquali		2016	2021
Giampiero	Passaretta		2019	2024
Jordi	Quero	Arias	2015	2021
Maria Pilar	Rivera	Gil	2004	2009
Alan	Salvadó	Romero	2015	2021
Javier	Santos	Moreno	2014	2019

 

Annex 2. Professorat tenure-track que té el reconeixement de l’avaluació positiva de l’activitat investigadora en virtut del conveni que concreta el procés i l’avaluació per a l’emissió dels informes de reconeixement de l’activitat de recerca (per períodes de 6 anys) dels investigadors postdoctorals Ramón y Cajal i Beatriz Galindo

Nom	Cognom	Cognom	Data inici	Data fi	Valor mensual	Valor anual
Jesica	De Armas	Adrian	2016	2021
Nicolas	Kwiatkowski	Arditti	2011	2016
Nicolas	Kwiatkowski	Arditti	2017	2022
Lucila	Mallart	Romero	2014	2019
Michele	Starnini		2011	2016
Michele	Starnini		2017	2022
Simone	Ventura		2018	2023

 

5.8. Atorgament dels complements addicionals per mèrits de recerca al personal docent i investigador contractat per a períodes que hagin finalitzat com a màxim el 31 de desembre de 2023

Vist el Decret 405/2006, de 24 d’octubre, pel qual s’estableixen les retribucions addicionals del personal docent i investigador funcionari i contractat de les universitats públiques de Catalunya, que regula el procediment per a l’assignació d’aquestes retribucions addicionals, segons el que preveu l’article 72 de la Llei 1/2003, de 19 de febrer, d’universitats de Catalunya.

Vista la Resolució REU/4405/2023, de 22 de desembre, per la qual es dona publicitat al procediment i als terminis de presentació de les sol·licituds d’avaluació de l’activitat investigadora del personal docent i investigador funcionari i contractat, per a períodes que hagin finalitzat com a màxim el 31 de desembre de 2023.

Vista la comunicació d’AQU Catalunya de la relació de personal docent i investigador contractat de la universitat que ha obtingut l’avaluació positiva d’algun tram de recerca en la Convocatòria 2024 del Personal Docent i Investigador Contractat.

En aplicació del que disposa l’article 7 del Decret 405/2006, el Consell de Govern acorda proposar al Consell Social l’assignació dels complements addicionals per mèrits de recerca al personal docent i investigador contractat que consta com a annex.

ANNEX:  Mèrits de recerca fins el 31 de desembre del 2023, amb efectes econòmics d’1 de gener del 2024, assignats al personal docent i investigador contractat pel procediment d’avaluació

Nom	Cognom	Cognom	Categoria	Data inici	Data Fi	Valor mensual	Valor anual
Juan Carlos	Covilla	Martinez	Lector	2013	2018

 

6. Aprovació de temes de l’àmbit de la recerca i la transferència de coneixement:

6.1. Normativa acadèmica dels ensenyaments de doctorat de la UPF

El Reial decret 99/2011 va establir un marc propi per als estudis de doctorat a Espanya, alineat amb les recomanacions europees de l’EEES i centrat en la formació investigadora avançada, la supervisió i el desenvolupament inicial de la carrera investigadora.

La Llei orgànica 2/2023 del Sistema Universitari i el Reial decret 576/2023, que modifiquen el Reial decret 99/2011, estableixen el marc jurídic vigent dels estudis oficials de doctorat. La Llei orgànica 2/2023 introdueix diverses novetats en el doctorat, amb l’objectiu d’actualitzar-lo, reforçar-ne la qualitat i situar-lo en un marc més obert, internacional i socialment compromès.

Atesa la necessitat d’adaptar la normativa interna de la Universitat Pompeu Fabra a aquest nou marc normatiu, es considera oportú elaborar una nova normativa acadèmica dels ensenyaments de doctorat, amb l’objectiu de reforçar la qualitat de la formació investigadora, garantir una major coherència i flexibilitat dels programes de doctorat i consolidar el model propi de doctorat de la Universitat, articulat a través de l’Escola de Doctorat.

En conseqüència, el Consell de Govern acorda aprovar la Normativa Acadèmica dels Ensenyaments de Doctorat de la UPF que consta com a annex.

ANNEX

NORMATIVA ACADÈMICA DELS ENSENYAMENTS DE DOCTORAT DE LA UPF

L’aprovació de la Llei orgànica 2/2023, de 22 de març, del sistema universitari, i del Reial decret 576/2023, de 4 de juliol, que modifica el Reial decret 99/2011, de 28 de gener, ha comportat una actualització del marc jurídic dels ensenyaments oficials de doctorat, amb la introducció de noves disposicions relatives a l’organització, el desenvolupament i el seguiment d’aquests ensenyaments.

La normativa acadèmica dels ensenyaments de doctorat de la UPF es va aprovar per Acord del Consell de Govern del 20 de juny del 2012. Arran del nou marc normatiu es fa necessària l’elaboració d’una nova normativa acadèmica que incorpori, entre d’altres aspectes, el nou règim  de permanència, que passa a ser de 4 anys a temps complet i 7 a temps parcial, l’exigència d’un pla de formació personal a la doctoranda o el doctorand i el requisit d’informes dels experts abans de la defensa de la tesi.

Així mateix es reforça el rol de la directora i del director de tesi i es preveu l’adaptació de la durada dels ensenyaments a necessitats específiques, incloent-hi situacions de discapacitat i de suspensió del còmput del termini de dipòsit de la tesi, per motius de salut i de violències de gènere.

Finalment, la present normativa incorpora determinades previsions derivades de l’experiència acumulada en la seva aplicació, amb la finalitat de millorar-ne la gestió i garantir una aplicació més eficient dels ensenyaments de doctorat.

CAPITOL 1. DISPOSICIONS GENERALS

Article 1. Objecte

Aquesta normativa té per objecte regular els ensenyaments de doctorat de la Universitat Pompeu Fabra, que es regeixen pel Reial decret 99/2011, de 28 de gener, pel qual es regulen els ensenyaments oficials de doctorat.

CAPÍTOL 2. ADMISSIÓ I MATRICULACIÓ

Article 2. Accés i admissió

2.1. Requisits d'accés i d'admissió

Poden accedir als ensenyaments conduents al títol de doctor aquells estudiants que compleixin els requisits d'accés establerts en la normativa vigent i els requisits o criteris addicionals d'admissió o de selecció que hagin estat aprovats per la comissió acadèmica de cada programa de doctorat, els quals s'han de fer constar en la memòria de verificació del programa de doctorat corresponent.

2.2. Correspon a la comissió acadèmica de cada programa de doctorat l'admissió de les persones aspirants als ensenyaments de doctorat, sota la coordinació de l’Escola de Doctorat.

2.3. La Universitat farà públic el calendari per a la presentació de sol·licituds, que serà anual i estarà dividit en convocatòries. Hi podran participar  les  candidatures que compleixin els requisits d'accés i d’admissió esmentats en els articles 6 i 7 del Reial decret 99/2011, així com les candidatures que, tot i no complir-los encara, prevegin complir-los en el moment d'inici de la prestació de l'activitat acadèmica.

En cas que s'hagi establert un preu públic per participar en el procediment d'admissió, la justificació del pagament d'aquest import és un requisit necessari per poder participar-hi.

2.4. En el moment de presentar la sol·licitud d'admissió, les persones candidates han d'adjuntar la documentació acreditativa del compliment dels requisits d'accés i admissió, així com d'aquells aspectes que hagin de ser objecte de valoració.

L'admissió definitiva està condicionada a l'acreditació del compliment dels requisits d'accés i admissió el primer dia establert de cada curs acadèmic per a la matrícula dels ensenyaments de doctorat.

En cas que no es faci la matrícula en el termini establert i dins del calendari aprovat, l’admissió queda sense efecte i, si escau, cal sol·licitar de nou l’admissió al programa.

2.5. Valoració de les sol·licituds d'accés

a) Criteris

Les sol·licituds d’accés es prioritzaran d'acord amb els criteris de valoració que cada programa de doctorat hagi establert en la memòria de verificació aprovada.

b) Procediment

Correspon a la comissió acadèmica de cada programa de doctorat establir el procediment de selecció.

2.6. La Universitat reservarà un nombre de places per a estudiants amb necessitats especials, d’acord amb allò que estableix el Reial Decret 99/2011.

Article 3. Matriculació

3.1. La doctoranda o el doctorand ha de formalitzar anualment la matrícula, inclús el curs acadèmic en que es realitzi el dipòsit de la tesi en concepte de tutela acadèmica del doctorat, i satisfer els preus públics corresponents, dins els terminis fixats per la Universitat i d'acord amb el que estableix la normativa de matriculació que regeix en l'àmbit de la Universitat Pompeu Fabra.

Els doctorands que accedeixin als ensenyaments de doctorat amb un títol estranger de fora de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior i no homologat hauran de pagar el preu públic corresponent, en concepte d'estudi d'equivalència.

L'acceptació de la matrícula per part de la Universitat està condicionada a la veracitat de les dades consignades en la sol·licitud, al compliment per part de la doctoranda o el doctorand dels requisits establerts en la normativa vigent per accedir i ser admès al doctorat i al pagament complet, en la forma i els terminis establerts.

En cas que la doctoranda o el doctorand no formalitzi la matrícula en els terminis i en la forma establerts per la Universitat, causarà baixa definitiva del programa.

L’estudiant de doctorat té la consideració d’investigador en formació.

3.2.La doctoranda o el doctorand pot renunciar a la matrícula en el termini màxim de dos mesos a comptar des de la data de matriculació.

És requisit imprescindible per a l'acceptació de la renúncia que la doctoranda o el doctorand hagi presentat la sol·licitud dins el termini establert i hagi pagat l'import íntegre de la matrícula. Un cop acceptada la renúncia, els seus efectes comptaran a partir de la data de la sol·licitud de renúncia de la doctoranda o el doctorand.

Acadèmicament, l'acceptació de la renúncia a la matrícula té els mateixos efectes que si la doctoranda o el doctorand no s'hagués matriculat. La renúncia a la matrícula per part de la doctoranda o el doctorand no comportarà en cap cas la devolució de l'import pagat per aquest concepte.

3.3.Pel que fa als preus, les bonificacions, la forma de pagament, les modificacions, les renúncies i les devolucions de les matrícules, és d'aplicació la normativa d'aquesta universitat per la qual es regulen els aspectes econòmics de la matrícula en ensenyaments oficials.

CAPÍTOL 3. DURADA DELS ENSENYAMENTS I DEDICACIÓ

Article 4. Durada dels ensenyaments de doctorat

4.1. La durada dels ensenyaments de doctorat és d’un màxim de quatre anys, a temps complet, o de set anys, a temps parcial. Quan la doctoranda o el doctorand és una persona amb un grau de discapacitat igual o superior al 33%, la durada dels ensenyaments és d’un màxim de sis anys, a temps complet, o de nou anys, a temps parcial. La durada es compta des de la data en què es formalitza la primera matrícula fins a la data en què se solꞏlicita el dipòsit de la tesi doctoral, d’acord amb el que estableix el Reial decret 99/2011.

4.2. La durada mínima dels ensenyaments de doctorat és de dos anys a temps complet i de quatre anys a temps parcial, a comptar des de la matrícula de la doctoranda o el doctorand al programa de doctorat fins al dipòsit de la tesi doctoral. Es pot sol·licitar la reducció d’aquest termini a la comissió acadèmica del programa de doctorat, amb l’autorització de la directora o el director de tesi i de la tutora o el tutor de la tesi, sempre que hi concorrin motius justificats

Article 5. Dedicació de la doctoranda o el doctorand a temps complet o a temps parcial

5.1. El règim ordinari de seguiment dels ensenyaments de doctorat és a temps complet. Tanmateix, a petició de la doctoranda o el doctorand, la comissió acadèmica del programa de doctorat pot autoritzar la dedicació a temps parcial, d'acord amb les previsions de l'article 3 del Reial decret 99/2011.

5.2. La sol·licitud de dedicació a temps parcial s'ha de presentar a la comissió acadèmica del programa de doctorat, en la forma i els terminis que aquesta comissió estableixi. El règim de dedicació consta en el document de compromís doctoral i en el pla de recerca.

5.3. El canvi de dedicació de temps complet a temps parcial s’ha de sol·licitar abans que finalitzi el termini per dipositar la tesi doctoral. En cap cas es pot sol·licitar durant el període de gaudi de la pròrroga prevista a l’article 15.

CAPÍTOL 4. SUPERVISIÓ I SEGUIMENT DE LA DOCTORANDA O EL DOCTORAND

Article 6. Assignació de la direcció i de la tutoria de tesi

6.1. Un cop admesa o admès al programa de doctorat, a cada doctoranda o doctorand se li assignarà, per part de la comissió acadèmica corresponent, una directora o un director de tesi. Aquesta assignació podrà recaure sobre qualsevol doctora o doctor espanyol o estranger amb experiència investigadora acreditada, amb independència de la universitat, el centre o la institució on presti serveis. Excepcionalment, la direcció de tesi podrà ser assumida per doctores o doctors que no estiguin vinculats a institucions de recerca, amb l'autorització prèvia del Comitè de Direcció de l'Escola de Doctorat.

D’acord amb el que estableix el Reial decret 99/2011, s'entén per experiència investigadora acreditada tenir com a mínim un període d'activitat investigadora reconeguda per la Comissió Nacional Avaluadora de l'Activitat Investigadora (CNEAI), en aplicació del Reial decret 1086/1989, de 28 d'agost. En cas que no es pugui acreditar per aquest mitjà, tenir mèrits de recerca equiparables d’acord amb la normativa de la universitat i allò que s'estableixi a cada comissió acadèmica dels programes de doctorat.

La directora o el director de la tesi és el màxim responsable de la coherència i idoneïtat de les activitats de formació i de l’impacte i la novetat de la tesi en el seu camp, de la guia en la planificació i de l’adequació, si escau, a altres projectes i activitats pels quals s’interessi el doctorand.

Cada programa de doctorat pot fixar, si escau, criteris addicionals necessaris per poder actuar com a directora o director de tesi doctoral.

6.2. Així mateix, un cop admès en el programa de doctorat, a cada doctoranda o doctorand se li assignarà una tutora o un tutor, doctora o doctor amb experiència investigadora acreditada, vinculada o vinculat al programa, a qui li correspondrà vetllar per la interacció de la doctoranda o del doctorand amb la comissió acadèmica. La tutora o el tutor podrà coincidir o no amb la directora o el director de tesi doctoral.

La tutora o el tutor és el responsable de l’adequació de la formació i de l'activitat investigadora del doctorand als principis dels programes de doctorat.

Article 7. Canvis en la direcció de la tesi

7.1.La doctoranda o el doctorand podrà sol·licitar un canvi de direcció de la tesi a la comissió acadèmica del programa de doctorat. La comissió podrà modificar la direcció, després de consultar les parts implicades (la doctoranda o doctorand, qui n'exerceix la direcció actual i qui es proposa com a nova direcció), sempre que hi hagi raons justificades i no hi hagi oposició. En cas que hi hagi oposició, elevarà l'expedient al Comitè de Direcció de l'Escola de Doctorat.

7.2. Així mateix, la directora o el director de la tesi pot sol·licitar la renúncia a la direcció de la tesi, sempre que hi concorrin raons justificades. La comissió acadèmica pot acceptar aquesta renúncia, i ha de proposar a la doctoranda o el doctorand una nova directora o director de tesi en un termini màxim de 2 mesos.

7.3 En el cas de baixa mèdica de la directora o el director de tesi, i sempre que aquest fet pugui afectar la supervisió de la doctoranda o el doctorand i el desenvolupament de la tesi, prèvia petició de la doctoranda o el doctorand, la comissió acadèmica del programa de doctorat decidirà, excepcionalment i amb la col·laboració de la directora o el director de tesi, el canvi o incorporació d’una nova directora o director de tesi, per garantir la correcta supervisió de la doctoranda o el doctorand.

Article 8. Codirecció de la tesi doctoral

La tesi doctoral podrà ser codirigida per altres doctors o doctores, quan hi hagi raons de caràcter acadèmic o d’interdisciplinarietat temàtica, amb l'autorització prèvia de la comissió acadèmica del programa de doctorat. Aquesta autorització podrà ser revocada amb posterioritat si, a judici de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la codirecció no beneficia el desenvolupament de la tesi.

La comissió acadèmica també podrà autoritzar la codirecció de la tesi per part de doctors que no compleixin amb els requisits d’experiència investigadora acreditada previstos en el Reial decret 99/2011.

En cap cas el nombre de directors de tesi serà superior a tres.

Article 9. Document d'activitats de la doctoranda o el doctorand

Un cop matriculat al programa, es materialitzarà per a cada doctoranda o doctorand el document d'activitats personalitzat, on s'inscriuran totes les activitats d'interès per al desenvolupament de la doctoranda o el doctorand, segons hagi acordat la comissió acadèmica del programa de doctorat.

Aquest document ha de ser revisat regularment per la tutora o el tutor i per la directora o el director de la tesi doctoral, i avaluat anualment per la comissió acadèmica responsable del programa de doctorat.

Article 10. Pla de recerca i pla de formació personal de la doctoranda o el doctorand

10.1. Abans de la finalització del primer any a comptar des de la data de la primera matrícula, la doctoranda o el doctorand, amb l’assistència de la directora o el director de tesi i de la tutora o el tutor, elaborarà un document que inclogui un pla de recerca i un pla de formació personal. Aquest document es podrà millorar i completar al llarg de l'estada de la doctoranda o el doctorand en el programa i haurà d'estar avalat per la tutora o el tutor i la directora o el director de la tesi. La comissió acadèmica avaluarà anualment el progrés de la doctoranda o el doctorand pel que fa al pla de recerca.

10.2. El pla de recerca inclourà almenys la metodologia que s’utilitzarà i els objectius a aconseguir, així com els mitjans i la planificació temporal.

10.3. El pla de formació consisteix en una previsió de les diferents activitats formatives que es desenvoluparan durant la tesi doctoral (cursos, impartició de seminaris, estades de recerca, etc).

Article 11. Compromís doctoral
La doctoranda o el doctorand, la Universitat, la tutora o el tutor i la directora o el director de la tesi signaran un compromís doctoral en el qual s'establiran les funcions de supervisió dels doctorands. Aquest compromís, que s'ha de signar tan aviat com sigui possible després de l’admissió i com a màxim als tres mesos posteriors a la matrícula, ha d'incloure el procediment de resolució de conflictes, bones pràctiques científiques i comportament ètic en el doctorat i en la recerca, i ha de preveure els aspectes relatius als drets de propietat intel·lectual o industrial que puguin sorgir en l'àmbit dels programes de doctorat.

La modificació de la directora o del director o de la tutora o del tutor i el canvi en el règim de dedicació de la doctoranda o del doctorand comporten haver de signar un compromís documental  nou.

Article 12. Avaluació anual de la doctoranda o el doctorand
12.1. La comissió acadèmica de cada programa de doctorat ha d'establir els mecanismes per garantir la qualitat de les tesis durant el seu procés d'elaboració (publicació prèvia en revistes de prestigi reconegut, exposició pública en seminaris, informes externs, etc.).

12.2. Anualment, la comissió acadèmica del programa de doctorat avaluarà el pla de recerca i el document d'activitats juntament amb els informes que, a aquest efecte, hauran d’emetre la directora o el director de tesi i la tutora o el tutor. L'avaluació positiva és un requisit indispensable per poder continuar en el programa de doctorat.

En cas d’avaluació negativa, degudament motivada, la doctoranda o el doctorand serà sotmès a una nova avaluació en el termini màxim de sis mesos, comptats des de la data de l’avaluació anterior. En cas de constatar que les carències es repeteixen, prèvia audiència de l'interessat, la Comissió Acadèmica del programa de doctorat farà un informe en el qual s’expressarà l’avaluació negativa  i s’acordarà la baixa definitiva de la doctoranda o el doctorand en el programa de doctorat, d’acord el que disposa l’article 11 del Reial decret 99/2011.

CAPÍTOL 5. LA TESI DOCTORAL

Article 13. Contingut de la tesi doctoral
La tesi doctoral ha de consistir en un treball original d'investigació en una de les línies de recerca del programa de doctorat.

Article 14. Cas de tesi doctoral per compendi

La tesi doctoral pot estar formada per un compendi d'articles obtinguts a partir de la pròpia investigació de la doctoranda o el doctorand. En aquest cas, la tesi doctoral ha d'incloure una memòria en què es presenti la tesi defensada, amb un capítol introductori i uns capítols de discussió i conclusions finals. Els articles han d'haver estat realitzats després de la  primera matrícula al programa de doctorat i d'acord amb el seu pla de recerca.

Cada programa de doctorat estableix i fa públics els requisits per autoritzar tesis doctorals per compendi.

En casos de coautoria, un mateix article podrà formar part de més d'una tesi doctoral sempre que els doctorands acreditin contribucions diferenciades i substancials, amb el vistiplau de la comissions acadèmiques corresponent.

Article 15. Informació anual sobre les tesis doctorals
La comissió acadèmica de cada programa de doctorat ha d'informar anualment el Comitè de Direcció de l'Escola de Doctorat del progrés de les tesis doctorals de tots els seus doctorands. Aquesta informació podrà ser referida al conjunt de les tesis doctorals de cada programa de doctorat.

Article 16. Llengua de redacció i defensa de la tesi doctoral
La tesi es pot desenvolupar i defensar en qualsevol de les llengües habituals de comunicació científica en el camp de coneixement corresponent. En cas que la llengua de redacció i defensa de la tesi no sigui el català, el castellà o l'anglès, caldrà que la doctoranda o el doctorand ho sol·liciti a la comissió acadèmica del programa de doctorat que ho haurà d’autoritzar.

Article 17. Tesis en règim de cotutela internacional

La Universitat promourà les iniciatives dels òrgans responsables dels programes de doctorat perquè potenciïn la dimensió internacional dels treballs de tesi doctoral, i es fixaran, si escau, els sistemes oportuns per al seu reconeixement. Així mateix, en determinats casos es podrà proposar la realització d'una tesi doctoral sota una tutela conjunta amb una altra institució internacional, mitjançant l'establiment de convenis o acords, d'acord amb la normativa vigent a la Universitat Pompeu Fabra. El nombre d’universitats en cotutela no pot ser superior a 3.

Correspon a la comissió acadèmica del programa de doctorat autoritzar les tesis doctorals en règim de cotutela internacional.

La doctoranda o el doctorand que realitzi la seva tesi en règim de cotutela de tesi amb altres universitats haurà de formalitzar anualment la matrícula de la tutela i avaluació continuada de la tesi doctoral  a ambdues universitats, inclòs el curs acadèmic en què es dipositi la tesi doctoral. Així mateix haurà de satisfer a la UPF l'import dels preus públics per serveis acadèmics de caràcter docent establerts per la Generalitat de Catalunya, així com també aquells altres preus aprovats pel Consell Social de la UPF.

Sobre la base d’una única defensa, cada universitat haurà de lliurar el seu propi títol de doctor o doctora.

La doctoranda o el doctorand pot sol·licitar una cotutela de tesi com a màxim abans de la finalització del 1r. curs acadèmic.

En tot allò no previst en aquesta normativa en matèria de cotutela de tesi doctoral, és aplicable la Normativa de cotutela de tesi doctoral de la Universitat Pompeu Fabra.

Article 18. Termini màxim de la durada d’ensenyaments i pròrrogues

Si transcorre el termini corresponent a la durada màxima dels ensenyaments sense haver solꞏlicitat el dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica responsable del programa podrà autoritzar una pròrroga d’un any més si el doctorand la solꞏlicita. Si en aquest darrer termini la doctoranda o el doctorand no diposita la tesi doctoral, causarà baixa definitiva del programa.

Article 19. Situacions de suspensió del còmput del termini màxim per al dipòsit

19.1. Les situacions d’incapacitat temporal, naixement, adopció, guarda amb fins d’adopció, acolliment, risc durant l’embaràs, risc durant la lactància i violència de gènere o qualsevol altra situació contemplada en la normativa vigent durant el període de temps esmentat anteriorment suspendran el còmput del termini màxim de durada dels ensenyaments de doctorat.

A l’inici del curs acadèmic, durant el període habilitat de matrícula, la doctoranda o el doctorand ha de reportar si continua de baixa.

19.2. En cas que la doctoranda o el doctorand es trobi en una situació d'incapacitat per motius de salut, el termini per dipositar la tesi doctoral s'ampliarà en els termes següents:

• Les persones en alta en la Seguretat Social acreditaran la seva situació amb la baixa mèdica per incapacitat temporal emesa pel Servei Públic de Salut o per les entitats col·laboradores de la Seguretat Social. El termini per dipositar la tesi es suspendrà durant el temps transcorregut entre la baixa per incapacitat temporal i l’alta, totes dues s’hauran d’informar a la secretaria del programa de doctorat i d’acreditar suficientment. El termini màxim per informar i acreditar la situació de baixa mèdica per incapacitat temporal és de dos mesos comptadors des de la data d’inici de la mateixa.
• Si la doctoranda o el doctorand no es troba en la situació anterior s’ampliarà el termini de dipòsit en el temps que estableixi una comissió creada expressament per a cada situació. Per evitar un conflicte d’interès, en cap cas la coordinadora o el coordinador del programa de doctorat ni cap altra persona vinculada al programa en formarà part. Aquesta comissió disposarà, entre d’altra documentació, de la sol·licitud de la doctoranda o el doctorand, de l’informe mèdic que detalli els motius i la durada prevista de la incapacitat, d’un informe de la direcció de tesi i d’un informe de la coordinació del programa de doctorat. A la petició de la doctoranda o el doctorand hi haurà de constar el període de baixa sol·licitat, el qual no pot ser superior a 6 mesos. En cas de necessitat d’ampliació d’aquest termini, la doctoranda o el doctorand haurà de presentar una nova petició, que haurà de ser novament documentada. El termini màxim per presentar la petició és de dos mesos comptadors des de la data de l’informe mèdic.

En tot cas, a l’inici del curs acadèmic, durant el període habilitat de matrícula, la doctoranda o el doctorand ha de reportar si continua de baixa.

19.3. Situacions d’interrupció temporal voluntària

Els doctorands poden sol·licitar períodes d’interrupció temporal voluntària fins a un total de 2 anys. Aquesta sol·licitud haurà de ser aprovada per la comissió acadèmica del programa de doctorat la qual valorarà la necessitat de sol·licitar el corresponent informe a la directora o el director de la tesi doctoral.

La interrupció voluntària no pot tenir una durada inferior a 3 mesos i en cap cas es concedirà en el 1r. any dels ensenyaments ni en el període de gaudi de la pròrroga.

Article 20. Dipòsit de la tesi doctoral

20.1. Un cop finalitzada l'elaboració de la tesi doctoral, la doctoranda o el doctorand sol·licita el dipòsit de la tesi doctoral a la comissió acadèmica del programa de doctorat, d’acord amb el procediment de dipòsit desenvolupat per l’Escola de Doctorat.

La sol·licitud de dipòsit ha d'anar acompanyada d'un informe favorable de la directora o el director de la tesi, que ha de ser exhaustiu; d’un exemplar de la tesi doctoral i d'una declaració d'autoria de la tesi. Així mateix la tesi ha de comptar amb l’informe d’un mínim de dues persones doctores expertes en la matèria, externes a la universitat, que hauran d’emetre un informe personal i que podran proposar aspectes de millora. Aquestes persones podran formar part del tribunal que avaluï la tesi.

Correspon a les comissions acadèmiques dels programes de doctorat establir els mecanismes per a l’obtenció dels informes dels experts externs.

20.2. La comissió acadèmica del programa de doctorat procedirà, a la vista de la documentació presentada, a autoritzar o no el dipòsit de la tesi doctoral. En cas que no l'autoritzi, la comissió acadèmica justificarà expressament a la doctoranda o el doctorand i a la directora o el director de la tesi les raons de la seva decisió.

20.3. Autoritzat el dipòsit de la tesi per la comissió acadèmica del programa de doctorat, es procedirà a anunciar el dipòsit de la tesi al web de l’Escola de Doctorat. La tesi quedarà dipositada durant set dies hàbils, a comptar des de l'endemà de la data del dipòsit, per tal que les persones doctores puguin examinar-la i adreçar, si escau, un escrit a l’Escola de Doctorat amb les consideracions que creguin oportunes.

La consulta de la tesi doctoral s'efectuarà en condicions que permetin preservar-ne l'originalitat i la confidencialitat del contingut. Amb aquesta finalitat, únicament hi podran accedir aquelles persones que acreditin tenir la condició de doctor o doctora, es limitarà el temps de consulta i s'habilitarà un espai determinat, per efectuar aquest tràmit. Si s’obté l’autorització per consultar la tesi, la persona sol·licitant haurà d’acceptar i signar un acord de confidencialitat pel qual es compromet a no difondre informació relativa a la tesi durant el temps de consulta i, a més, a no difondre mitjançant qualsevol altre mitjà el contingut complet o parcial de la tesi

20.4. En els casos de tesis doctorals en les que hi participen empreses amb les quals s’hagin subscrit convenis de confidencialitat o tesis doctorals que poden generar patents, la Universitat, per mitjà de l’Escola de Doctorat, establirà els mecanismes i procediments necessaris que assegurin que l’autorització del dipòsit de la tesi doctoral es realitza amb totes les garanties de confidencialitat necessàries.

Article 21. Tribunal de la tesi doctoral

21.1. Proposta de tribunal

La directora o el director de la tesi trametrà al comitè de direcció de l'Escola de Doctorat, a través del mitjà que l’Escola de Doctorat habiliti a aquests efectes,  una proposta de tribunal de tesi que comptarà amb el vistiplau de la comissió acadèmica del programa de doctorat.

La comissió acadèmica facilitarà al comitè de direcció de l'Escola de Doctorat tota la documentació que el procés d'avaluació de la tesi doctoral hagi generat, per a la seva tramitació. La comissió acadèmica podrà establir un termini màxim perquè la direcció de la tesi trameti la proposta del tribunal.

La proposta de tribunal ha d'incloure tres membres titulars i dos suplents, tots amb el grau de doctor o doctora i amb experiència investigadora acreditada, dels quals la majoria han de ser membres externs a la Universitat i a les institucions col·laboradores en el programa de doctorat. En el tribunal no pot haver-hi més de dos membres de la mateixa universitat o institució col·laboradora. Quan calgui convocar un suplent a l'acte de lectura, s'ha de donar preferència, si escau, a aquell que permeti que el tribunal quedi format per membres d'universitats o institucions col·laboradores diferents.

Aquesta proposta ha d'anar acompanyada d'un informe d'idoneïtat de cadascun dels cinc membres proposats respecte a la matèria de la tesi. En cas que la directora o el director de la tesi doctoral no formuli la proposta de composició del tribunal dins el termini esmentat, el Comitè de Direcció de l'Escola de Doctorat podrà procedir a nomenar el tribunal en els termes establerts en aquest article.

No poden formar part del tribunal nomenat la directora o el director de la tesi doctoral, ni la tutora o el tutor, excepte en els casos en què les tesis siguin presentades en el marc d'acords bilaterals de cotutela amb universitats estrangeres que prevegin aquesta possibilitat. Tampoc en poden formar part la persona responsable de l’estada per a la menció de doctorat industrial i la persona responsable de l’estada per a la menció de doctorat internacional.

S’ha d’afavorir la presència equilibrada entre dones i homes en la composició del tribunal de tesi.

21.2. Aprovació i nomenament del tribunal

El Comitè de Direcció de l'Escola de Doctorat ha de designar un president o presidenta, un vocal i un secretari o secretària d'entre els membres del tribunal titular, així com un primer vocal suplent i un segon vocal suplent. En cas de renúncia per causa justificada de qualsevol membre titular del tribunal, es procedirà a substituir-lo pel primer vocal suplent o, subsidiàriament, pel segon vocal suplent.

21.3. Confidencialitat dels membres del tribunal

Quan la tesi està sotmesa a processos de protecció de la propietat intel·lectual o pot generar patents, els membres del tribunal han de tenir accés a la versió completa de la tesi doctoral i tenen l’obligació de mantenir el secret i la confidencialitat absoluta sobre el contingut. Correspon a la comissió acadèmica del programa de doctorat establir els procediments necessaris que assegurin la confidencialitat dels membres del tribunal.

Article 22. Defensa i qualificació de la tesi doctoral

22.1. Termini màxim per defensar la tesi

El termini màxim per defensar la tesi doctoral és de sis mesos a comptar des del moment en què es va nomenar el tribunal de la tesi doctoral. La comissió acadèmica de cada programa de doctorat podrà autoritzar una ampliació d'aquest termini quan es donin causes justificades.

22.2. Desenvolupament de l'acte de defensa

L'acte de defensa de la tesi s'ha de fer en sessió pública dins el període acadèmic establert per a la lectura de tesis, entre els mesos de setembre i juliol, ambdós inclosos.

L'acte ha de consistir en l'exposició a càrrec de la doctoranda o del doctorand del treball d'investigació realitzat, de la metodologia emprada, del contingut i de les conclusions, amb una especial menció de les seves aportacions originals.

Els membres del tribunal poden formular a la doctoranda o al doctorand totes les qüestions que estimin oportunes. Així mateix, les doctores i els doctors presents en l'acte públic de defensa poden formular qüestions en el moment i la forma que assenyali el president o presidenta del tribunal.

22.3. En cas que en l’exemplar de la tesi es detectin errates o el tribunal avaluador de la tesi doctoral consideri que cal afegir-hi les recomanacions que el mateix tribunal o altres doctors o doctores hagin fet durant l’acte públic de defensa, el secretari o secretària del tribunal ha de redactar un informe sobre aquesta conveniència, deixar constància expressa d’aquest fet a l’acta i remetre l’informe original signat a l’Escola de Doctorat. L’Escola de Doctorat afegirà l’informe del secretari o secretària a l’exemplar en dipòsit.

Article 23. Format de defensa de la tesi doctorals

23.1. El format de l’acte de defensa de les tesis doctorals de la Universitat Pompeu Fabra pot ser presencial o híbrid. En les dues modalitats de defensa de tesi la doctoranda o el doctorand té l’obligació d’assistir-hi de manera presencial.

Es considera un acte de defensa en format híbrid quan algun membre del tribunal s’hi connecta telemàticament.

En els casos de defensa de tesi en format híbrid preferiblement, com a mínim, dos membres del tribunal han de ser-hi presencialment i un d’ells, obligatòriament, ha de ser sempre el secretari o secretària.

23.2.La sessió només es pot enregistrar amb el consentiment previ de la doctoranda o del doctorand i de tots els membres del tribunal. Aquest enregistrament té únicament valor documental; en cap cas no es pot fer públic ni es pot publicar per cap mitjà electrònic.

Article 24. Qualificació de la tesi doctoral

Els membres del tribunal emetran un informe i qualificaran globalment la tesi en els termes que estableixi la normativa aplicable. El tribunal pot proposar que la tesi obtingui la menció "cum laude" si s'emet en aquest sentit el vot secret positiu per unanimitat. Un cop tancada la sessió de defensa de la tesi doctoral, s'ha de fer l'escrutini dels vots de la menció "cum laude" en una sessió diferent a la de la defensa de la tesi.

El tribunal de defensa de la tesi pot recomanar, per unanimitat, que la tesi pugui optar a premi extraordinari de doctorat.

Article 25. Publicitat de la tesi doctoral

25.1. Una vegada aprovada, la tesi doctoral quedarà arxivada, en format electrònic i en accés obert, en el repositori de TDX (Tesis Doctorals en Xarxa). L'Escola de Doctorat remetrà al Ministeri d'Educació, en format electrònic, un exemplar de la tesi, així com tota la informació complementària que sigui necessària, als efectes oportuns

25.2. En els casos en què, d'acord amb el que disposa l'article 14.6 del Reial decret 99/2011, la comissió acadèmica hagi previst la possibilitat de restringir parcialment la publicitat de la tesi, la doctoranda o el doctorand ho ha de posar en coneixement de l'Escola de Doctorat i ha de subministrar un exemplar de la tesi en el qual s'hagin eliminat els aspectes que siguin objecte d'especial protecció i un exemplar a text complet que, en compliment de la normativa preceptiva, quedarà a l’Arxiu de la Universitat. Aquest exemplar queda sota compromís de confidencialitat durant el termini que acordi la comissió acadèmica del programa de doctorat.

CAPÍTOL 6. EL TÍTOL DE DOCTOR O DOCTORA I EL PREMI EXTRAORDINARI DE TESI DOCTORAL

Article 26. El títol de doctor o doctora

Un cop aprovada la defensa de la tesi, la doctoranda o el doctorand estarà en disposició de sol·licitar el títol de doctor o doctora per la Universitat Pompeu Fabra.

Article 27. Menció internacional al títol de doctor o doctora

El títol de doctor o doctora pot incloure en el seu anvers la menció «Doctor o doctora internacional», sempre que es donin les circumstàncies previstes a l'article 15.1 del Reial decret 99/2011.

Article 28. Diligència de tesi doctoral en règim de cotutela internacional

El títol de doctor o doctora pot incloure en el seu anvers la diligència “Tesi en régimen de cotutela con la Universidad U”, sempre que es donin les circumstàncies previstes a l’article 15.2 del Reial decret 99/2011.

Article 29. Menció Industrial en el títol de doctor o doctora

El títol de doctor o doctora pot incloure en el seu anvers la diligència “Doctorat industrial”, sempre que es donin les circumstàncies previstes a l’article 15 bis del Reial decret 99/2011.

Article 30. Premis extraordinaris de tesis doctorals

30.1.La comissió acadèmica del programa de doctorat pot elevar una proposta de Premi Extraordinari de Tesi Doctoral al Comitè de Direcció de l'Escola de Doctorat. La comissió acadèmica de cadascun dels programes de doctorat pot sol·licitar l'atorgament d'un premi extraordinari per cada deu tesis doctorals defensades o fracció amb qualificació excel·lent i que hagin obtingut la menció de “cum laude”.

30.2.Els premis no es poden atorgar “ex aequo”.

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA

En el cas dels doctorands que hagin formalitzat la primera matrícula de tutoria de tesi en el programa de doctorat abans de l’entrada en vigor del Reial decret 576/2023, de 4 de juliol de 2023, els són d’aplicació les disposicions reguladores del doctorat i de l'expedició de títol de doctor per les quals haguessin iniciat els seus estudis. En tot cas, el règim relatiu a tribunal, defensa i avaluació de la tesi doctoral previst pel Reial decret 576/2023 serà aplicable tots els estudiants a partir del curs 2024-2025.

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA ÚNICA

Aquesta normativa deroga la normativa acadèmica dels ensenyaments de doctorat aprovada per Acord del Consell de Govern de 20 de juny del 2012 i modificada per acord del Consell de Govern  de 19 de febrer del 2020.

DISPOSICIÓ FINAL ÚNICA

Aquesta normativa entrarà en vigor a l’endemà de la seva aprovació i publicació a la Seu Electrònica.

 

6.2. Aprovació del Pla de Mesures de Suport a la Recerca 2026

Vistos els informes favorables de la Comissió de Recerca de 4 de febrer de 2026 i la proposta de la vicerectora de Recerca,

El Consell de Govern de la UPF acorda aprovar el Pla de Mesures de Suport a la Recerca 2026 que consta com a annex.

ANNEX

PLA DE MESURES DE SUPORT A LA RECERCA PER A L’ANY 2026

Primer. Objecte

L’objecte del programa COFRE és cofinançar les activitats de recerca dels departaments (modalitat A) i centres específics, unitats i grups de recerca (modalitat B). Aquestes bases en regulen les condicions i el procediment per a l’any 2026.

Segon. Destinataris

Modalitat A: Departaments

Poden sol·licitar aquest ajut els departaments de la UPF:

• Departament de Ciències Polítiques i Socials
• Departament de Comunicació
• Departament de Dret
• Departament d'Economia i Empresa
• Departament d'Humanitats
• Departament de Medicina i Ciències de la Vida
• Departament d’Enginyeria
• Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge

Modalitat B: Centres Específics, Unitats i Grups de Recerca

Poden participar en aquesta modalitat els centres específics, les unitats i els grups de recerca UPF reconeguts segons la normativa vigent, els coordinadors dels quals estiguin vinculats a la UPF per dur a termes tasques de recerca en la data en què finalitzi el termini de presentació de sol·licituds. També poden sol·licitar aquest ajut aquells investigadors Tenure Track amb una antiguitat inferior a 3 anys en el termini de presentació de sol·licituds i que no formin part de cap centre específic, unitat o grup de recerca.

El responsable de l’ajut atorgat serà:

• Pels grups de recerca, el coordinador o coordinadora del grup.
• Per les unitats de recerca, el coordinador o coordinadora de la unitat, que serà responsable dels ajuts dels grups que en formen part.
• Pels centres específics de recerca, el director o directora del CER.
• Pels investigadors Tenure Track amb una antiguitat inferior a 3 anys a data de presentació de sol·licituds i que no formin part de cap figura de recerca, els propis investigadors.

Tercer. Conceptes finançats

Aquest programa permet el finançament dels conceptes següents:

• Contractació de personal d’acord amb la reglamentació vigent i que pot incloure personal de suport a la gestió econòmico-administrativa de projectes.
• Adquisició de material fungible, inventariable o bibliogràfic.
• Edició de materials produïts (llibres, documents de treball, despeses de publicació d’articles, editors, etc.).
• Viatges per activitats de recerca: despeses de desplaçament i estada.
• Assistència a congressos.
• Altres activitats directament relacionades amb la recerca.

No seran conceptes finançables les minutes d’honoraris a personal UPF.

Quart. Procediment

1. Correspon al rector o rectora o al vicerector o vicerectora en qui delegui la convocatòria del procediment per a atorgar el finançament. La convocatòria establirà els terminis de presentació de les sol·licituds i, si escau, altres aspectes del programa.
2. La unitat instructora és el Servei de Recerca.
3. La concessió del finançament es farà valorant les sol·licituds presentades d’acord amb els criteris de valoració recollits en aquestes bases.
4. El rector o rectora o vicerector o vicerectora en qui delegui ha de comunicar l’assignació del finançament en el termini màxim de sis mesos a comptar de l'endemà de divulgar els criteris del Pla aprovat pel Consell de Govern.
5. La comunicació del finançament es farà pública a la web del Servei de Recerca de la Universitat.

Cinquè. Sol·licituds

Modalitat A: Departaments

Els departaments han de formalitzar la sol·licitud mitjançant formulari normalitzat corresponent a aquesta modalitat, disponible a l’apartat Pla de Mesures de Suport a la Recerca de la web del Servei de Recerca. Aquest document inclou una memòria que ha de contenir: i) l‘estratègia de recerca del departament en els propers 5 anys i els seus objectius; ii) les accions per assolir-la; iii) el pressupost total per executar l’estratègia i  de quina forma el finançament procedent del programa COFRE 2026 contribuirà a aquest pressupost; i iv) l’execució de la despesa del programa COFRE de l’any anterior.

La sol·licitud, amb la memòria esmentada i, si escau, altra documentació que pugui establir la convocatòria, s’ha de presentar mitjançant el registre electrònic, adreçada al Servei de Recerca.

Modalitat B: Centres Específics, Unitats i Grups de Recerca

La sol·licitud s’ha de formalitzar mitjançant formulari normalitzat corresponent a aquesta modalitat, disponible a la web del Servei de Recerca, dins l’apartat Pla de Mesures de Suport a la Recerca, en el qual s’hi han d’incloure les dades actualitzades del grup (relació de membres i nombre de doctors). És requisit obligatori la signatura del coordinador/a del grup i dels nous membres que s’incorporin al grup i en el cas de la sol·licitud d’un investigador/a Tenure Track, la seva signatura.

La sol·licitud, amb el formulari esmentat i, si escau, altra documentació que pugui establir la convocatòria, s’ha de presentar al Registre General de la UPF, ja sia per registre electrònic o presencialment, adreçada al Servei de Recerca. Alternativament, es pot fer servir un dels altres mitjans recollits a l’article 16.4 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

Sisè. Dotació

La dotació global del Programa COFRE 2026 serà de 2.650.000  d’euros, repartits de la manera següent:

Programa	Modalitat		Total (€)
COFRE	A. Departaments	Finançament	1.150.000
		Indicadors	700.000
	B. CER, Unitats i Grups de Recerca	Finançament	800.000
Total			2.650.000

 

Les sol·licituds resoltes favorablement seran finançades en funció de la disponibilitat pressupostària i fins al límit màxim especificat en aquestes bases i, si escau, en la convocatòria.

Setè. Durada

Els ajuts atorgats dins del Programa COFRE 2026 es podran utilitzar des del moment de la seva concessió i posterior pagament i fins al 31 de desembre de l’any següent.

Vuitè. Criteris d’assignació dels ajuts

1. COFRE Modalitat A: DEPARTAMENTS

En l’assignació dels ajuts corresponents a la modalitat A es consideren les referències següents:

a. Finançament

La dotació segons finançament es calcula proporcionalment al cànon generat pels ajuts de recerca i contractes a l’empara de l’article 60 de la Llei orgànica 2/2023, de 22 de març, del Sistema Universitari, de cada departament, en els darrers tres anys.

b. Indicadors

 La dotació segons indicadors es calcula d’acord amb els criteris següents.

- Criteri A (25% dotació): Repartiment lineal per a cada departament. Aquest import es pondera amb 1,3 per a aquells departaments que tinguin vigent un ajut Maria de Maeztu / Severo Ochoa en el termini de presentació de sol·licituds, o facin una avaluació de departament i d’IPs.

- Criteri B: (75% dotació).

B1 (15% dotació): Repartiment proporcional al nombre d’ajuts competitius de recerca i transferència i contractes a l’empara de l’article 60 de la Llei orgànica 2/2023, de 22 de març, del Sistema Universitari , dels 3 exercicis anteriors, obtinguts pel PDI dels departaments. Pel que fa als contractes, es consideren els d’import superior a 15.000€.

B2 (30% dotació): Repartiment proporcional al nombre de projectes de recerca i de transferència competitius dels 3 exercicis anteriors, obtinguts pel PDI dels departaments d’import superior o igual al 90% de la mitjana del finançament obtingut en les 3 darreres convocatòries de projectes de recerca de Generación del Conocimiento de l’Agencia Estatal de Investigación (PGC/AEI). Els valors de referència són

Departament	90% mitjana PGC/AEI
D. Medicina i Ciències de la Vida	197.522,73 €
D. Ciències Polítiques i Socials	92.337,50 €
D. Dret	44.112,98 €
D. Economia i Empresa	128.941,07 €
D. Humanitats	54.687,50 €
D. Comunicació	87.830,36 €
D. Enginyeria	150.219,64 €
D. Traducció i Ciències del Llenguatge	68.962,50 €

 

B3 (30% dotació): Repartiment proporcional al nombre de projectes de recerca i de transferència competitius dels 3 exercicis anteriors, obtinguts pel PDI dels departaments d’import superior als 300.000 euros.

La dotació total que rebrà cada departament per l’ajut COFRE és la suma de l’import procedent de Finançament i de l’import procedent d’Indicadors.

2. COFRE Modalitat B: Centres Específics, Unitats i Grups de Recerca i Modalitat

La dotació es calcula proporcionalment al cànon generat pels ajuts de recerca i contractes a l’empara de l’article 60 de la Llei orgànica 2/2023, de 22 de març, del Sistema Universitari en els 3 darrers anys i que ha estat obtingut pel PDI de cada CER, unitat o grup o investigador TenureTrack. Aquest import es pondera d’acord amb les consideracions següents:

• Investigadors Tenure Track: 1,5
• PDI guardonat amb l’ICREA Acadèmia: 1,5
• Resta de casos: 1,0

Novè. Pagament dels ajuts

Els ajuts en la modalitat A s’ingressaran als departaments en dos terminis: el 60% amb la resolució de concessió dels ajuts i el 40% el primer trimestre del 2027.

Els ajuts en la modalitat B es posaran a disposició dels responsables dels CERs, unitats i grups beneficiaris, segons s’escaigui, amb la resolució de concessió dels ajuts.

Desè. Denegació d’ajuts per incompliment

L’incompliment de les obligacions derivades de la concessió d’ajuts dins del Pla de Mesures de Suport a la Recerca d’edicions anteriors podrà comportar el reemborsament total o parcial de l’ajut atorgat.

Onzè. Justificació

Els beneficiaris de la modalitat A hauran d’adreçar al vicerector/a competent en matèria de recerca, mitjançant el Servei de Recerca, una breu memòria descriptiva sobre la distribució del finançament i les actuacions realitzades durant l’exercici anterior amb els fons del COFRE Modalitat A. Aquesta memòria es lliura juntament amb la sol·licitud COFRE de l’edició següent.

Els beneficiaris de la modalitat B justificaran la utilització del finançament rebut a petició del vicerector/a competent en matèria de recerca.

Dotzè. Tractament de dades personals

Responsable del tractament: Universitat Pompeu Fabra.

Finalitat: Gestió dels ajuts, les beques i els convenis de R+D+i.

Legitimació: Missió d'interès públic o en exercici de poders públics.

Destinataris: La Universitat Pompeu Fabra i empreses proveïdores de serveis de la societat de la informació prèvia signatura de contractes que preserven la privacitat.

Drets: Els sol·licitants poden accedir a les seves dades; sol·licitar-ne la rectificació o la supressió i, en determinats casos, la portabilitat; oposar-se al tractament i sol·licitar-ne la limitació, seguint els procediments descrits a www.upf.edu/web/proteccio-dades/drets. Poden contactar amb el delegat de protecció de dades de la UPF ([email protected]) per qualsevol consulta, o si consideren que els vostres drets no s’atenen correctament. En cas de no resultar satisfets poden presentar reclamació davant l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (apdcat.gencat.cat).

 

6.3. Sol·licitud d’adhesió de la UPF a la Red Española de Supercomputació (RES)

L’augment exponencial de la intel·ligència artificial (IA) i la creixent complexitat dels projectes de recerca actuals exigeixen una capacitat de càlcul cada vegada més elevada. En aquest context, la supercomputació ha passat de ser un recurs sectorial a convertir-se en una infraestructura crítica per al desenvolupament científic i tecnològic d’alt nivell.

La Xarxa Espanyola de Supercomputació (RES), fundada l'any 2007 i reconeguda com a Infraestructura Científica i Tècnica Singular (ICTS), és l'organisme nacional encarregat de coordinar i oferir aquests recursos de computació, gestió de dades i IA a la comunitat científica. Actualment, la Universitat Pompeu Fabra es troba en un moment estratègic clau per integrar-se en aquesta xarxa, especialment amb l’impuls del nou hub de recerca al Mercat del Peix, que ha de posicionar la Universitat com un referent en la transformació tecnològica de Barcelona.

L’adhesió de la UPF a la RES com a node oficial comportarà beneficis substancials, entre els quals destaquen:

• Impacte en la recerca, permetent abordar simulacions i anàlisis de dades que altrament no serien viables.
• Atracció i retenció de talent investigador, en oferir infraestructures d'avantguarda.
• Accés a noves vies de finançament i convocatòries públiques (estatals i europees) reservades exclusivament a les ICTS.
• Reforç del prestigi institucional, i de la col·laboració amb altres institucions científiques

L’Adhesió no suposa una quota d'inscripció, sinó un compromís de col·laboració mitjançant la cessió d’una part de la capacitat de computació de la Universitat perquè sigui assignada a projectes externs mitjançant les convocatòries de la RES assumint la Universitat els costos associats per a mantenir el node operatiu.

Per tot això i, vist l’informe de la vicerectora de Recerca, el Consell de Govern acorda proposar al Consell Social els acords següents:

Primer. Aprovar la sol·licitud d’adhesió de la Universitat Pompeu Fabra a la Red Española de Supercomputación (RES).

Segon. Autoritzar àmpliament la rectora perquè, en nom de la Universitat Pompeu Fabra, pugui efectuar tots els actes necessaris per a l’execució d’aquest acord.

 

6.4. Reconeixement d’un grup de recerca

Vist l’informe favorable de la Comissió de Recerca de 4 de febrer de 2026 i la proposta de la vicerectora de Recerca, el Consell de Govern acorda

Punt únic. Aprovar el reconeixement del grup de recerca següent:

Grup de Recerca en Filosofia: Ment, Llenguatge i Societat (MINDPHIL)

Coordinadora: Marta Jorba Grau

Adscripció: Departament d’Humanitats

6.5. Aprovació de la creació i participació de la UPF en l'empresa spin-off FORESEE MedTech S.L.

ANTECEDENTS

1. Un equip emprenedor va presentar una proposta de creació d’una empresa spin off, que tindrà per objecte el desenvolupament i explotació dels resultats de l’activitat de recerca (Tecnologia), generada pels investigadors del grup de recerca Biomedical Electronics Research Group (“BERG”), Dr. Antoni Ivorra Cano i Dra. Laura Becerra Fajardo, del Departament d’Enginyeria de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).
2. L’empresa de base tecnològica tindrà com a base de la seva activitat la recerca i desenvolupament sobre la Tecnologia de la UPF, la producció de béns i/o serveis que hi estiguin relacionats així com la seva comercialització. En concret, tindrà com a base de la seva activitat el desenvolupant una solució innovadora en el camp del monitoratge remot de pacients amb insuficiència cardíaca (IC). En concret, amb aquesta tecnologia - classificada com a dispositiu mèdic de classe III d’alt risc segons les normatives MDR 2017/745 i la FDA - es podrà detectar la pressió i el volum de líquid del pacient mitjançant un únic dispositiu implantat a l'artèria pulmonar, detectant molt més ràpidament l’inici del procés de descompensacions de la IC i identificant-ne la causa, cosa que ajudarà a definir el millor tractament per a cada pacient.
3. La participació de la UPF en la societat esmentada es materialitzarà aportant la quantitat de 300€, adjudicant-se a la UPF 30.000 participacions socials de la companyia, que representen el deu per-cent (10%) del seu capital social. 
4. Per tal de regular les relacions jurídiques entre les parts, en tant que socis titulars del capital social de la companyia, així com el govern i l’administració d’aquesta, els socis, incloent la UPF, subscriuran un pacte de socis i, per altra banda, la societat i la UPF subscriuran un contracte de transferència i explotació de la Tecnologia. En virtut del pacte de socis, s’establiran clàusules de protecció de l’interès públic, com una clàusula antidilució per a la UPF.  
5. La titularitat del capital social de la companyia quedarà regulada en aquest document amb la distribució següent:

Socis	Quantitats aportades en concepte de Capital Social	Participacions	Percentatge
Dr. Antoni Ivorra Cano	1.688,40 €	168.840	56,28%
Dra. Laura Becerra Fajardo	831,60 €	83.160	27.72%
Javier Colás Fustero	150,00 €	15.000	5%
Universitat Pompeu Fabra	300 €	30.000	10%
Criteria Venture Capital SICC, SA	30 €	3.000	1%
Total	3.000€	300.000	100%

 

6. El Servei d’Innovació – UPF Business Shuttle, ha realitzat una valoració favorable tant de la Tecnologia, com de la participació de la UPF a la societat limitada que es constituirà, amb proposta de denominació FORESEE Medtech, S.L.
7. La proposta de creació de spin off esmentada als punts anteriors va ser presentada a la Comissió Assessora d’Innovació de 20 de gener del 2026.
8. Per tot el que s’ha exposat anteriorment, la UPF està interessada a promoure la constitució de la societat amb proposta de denominació FORESEE Medtech, S.L., conjuntament amb els emprenedors abans esmentats, per tal de dur a terme l’explotació econòmica dels resultats d’R+D obtinguts a partir de la recerca realitzada pels investigadors de la UPF.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Llei 1/2003, de 19 de febrer, d’universitats de Catalunya, al seu article 88 apartat e) estableix que el Consell Social haurà d’aprovar la constitució, la modificació i l’extinció d’entitats jurídiques per a la promoció i el desenvolupament de les finalitats de la Universitat, i aprovar la participació de la Universitat en altres entitats.

Segon.- L’article 42 apartat j) dels Estatuts de la UPF, aprovats per Decret 209/2003, de 9 de setembre i modificats per ACORD GOV/203/2010, de 9 de novembre (text íntegre publicat al DOGC núm. 5756 de 16 de novembre de 2010) i per ACORD GOV/129/2015, de 4 d’agost (DOGC núm. 6929 de 6 d'agost de 2015), estableix que correspon al Consell de Govern proposar al Consell Social la creació d’entitats jurídiques i la seva modificació, així com la participació de la Universitat en altres entitats.

Tercer.- Finalment, la Llei 14/2011, d'1 de juny, de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació preveu la transmissió directa de drets sobre els resultats de la recerca a les entitats basades en el coneixement creades o participades per la Universitat [arts. 36 bis.2, g) i  36 quater.1)].

En virtut de l’anterior, el Consell de Govern acorda proposar al Consell Social l’adopció dels següents acords:

Primer. Aprovar la constitució d’una societat basada en el coneixement i amb els percentatges de titularitat establerts al punt 4 dels Antecedents, la qual, amb proposta de denominació FORESEE  Medtech, S.L., tindrà per objecte social la recerca i el desenvolupament, la fabricació i la comercialització de productes basats en la tecnologia FORESEE en el camp del monitoratge remot de pacients amb insuficiència cardíaca.

Segon. Aprovar la participació de la UPF en el capital social de l’esmentada societat mitjançant la subscripció de 30.000 participacions d’un cèntim d’euro (0,01€) de valor nominal, equivalents al 10% del capital social. La UPF farà una aportació dinerària de 300 €.

Tercer. Aprovar l’adjudicació directa de la llicència de la Tecnologia a la societat per part de la UPF.

Quart. Autoritzar àmpliament la rectora perquè, en nom de la Universitat Pompeu Fabra, pugui efectuar tots els actes necessaris per a l’execució d’aquest acord.

 

6.6. Aprovació de la creació i participació de la UPF en l'empresa spin-off SYNFLORA

ANTECEDENTS

1. Un equip emprenedor ha presentat una proposta de creació d’una empresa spin off, que tindrà per objecte el desenvolupament i explotació dels resultats de l’activitat de recerca en el camp de la dermatologia (“Tecnologia”), generada per investigadors del Departament de Medicina i Ciències de la Vida de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

2. La societat tindrà com a base de la seva activitat (i) la recerca i desenvolupament sobre la Tecnologia de la UPF, (ii) la producció de béns i/o serveis que hi estiguin relacionats i (iii) la seva comercialització.

3. La participació de la UPF en la societat esmentada es materialitzarà aportant la quantitat de 300€, adjudicant-se a la UPF 30.000 participacions socials de la societat, que representen el deu per-cent (10%) del seu capital social. 

4. Per tal de regular les relacions jurídiques entre les parts, en tant que socis titulars del capital social de la companyia, així com el govern i l’administració d’aquesta, els socis, incloent la UPF, subscriuran un pacte de socis i, per altra banda, la societat i la UPF i ICREA subscriuran un contracte de transferència i explotació de la Tecnologia. En virtut del pacte de socis, s’establiran clàusules de protecció de l’interès públic, com una clàusula antidilució per la UPF.  

La titularitat del capital social de la companyia quedarà regulada en aquest document amb la distribució següent:

Socis	Quantitats aportades en concepte de Capital Social	Participacions	Percentatge
	570 €	57.000	19%
	1.080 €	108.000	36%
	1.020 €	102.000	34%
Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA)	30 €	3.000	1%
Universitat Pompeu Fabra	300 €	30.000	10%
Total	3.000€	300.000	100%

 

5. El Servei d’Innovació – UPF Business Shuttle, ha realitzat una valoració favorable tant de la Tecnologia, com de la participació de la UPF a la societat limitada que es constituirà, amb proposta de denominació Synflora, S.L, conjuntament amb els emprenedors, per tal de dur a terme l’explotació econòmica de la Tecnologia.

6. La proposta de creació de spin off esmentada als punts anteriors va ser presentada a la Comissió Assessora d’Innovació de 20  de gener de 2026.

FONAMENTS DE DRET

Primer. L’article 61.1 de la Llei Orgànica 2/2023, de 22 de març, del Sistema Universitari, preveu que les universitats podran crear o participar en entitats o empreses basades en el coneixement desenvolupat a partir de patents o altres resultats generats per la recerca finançada total o parcialment amb fons públics i realitzats a les universitats.

Segon. La Llei 14/2011, d'1 de juny, de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació preveu la creació d’empreses basades en el coneixement com un objectiu per la valorització dels resultats de la recerca finançats amb fons públics [art. 35 bis.2, c)], així com la transmissió directa de resultats de la recerca a aquestes entitats basades en el coneixement creades o participades per la Universitat [arts. 36 bis.2, g) i  36 quater.1)].

Tercer. L’article 88 apartat e) de la Llei 1/2003, de 19 de febrer, d’universitats de Catalunya, estableix que el Consell Social haurà d’aprovar la constitució, la modificació i l’extinció d’entitats jurídiques per a la promoció i el desenvolupament de les finalitats de la universitat, i aprovar la participació de la Universitat en altres entitats.

Quart. Finalment, l’article  42 dels Estatuts de la UPF, aprovats per Decret 209/2003, de 9 de setembre i modificats per ACORD GOV/203/2010, de 9 de novembre (text íntegre publicat al DOGC núm. 5756 de 16 de novembre de 2010) i per ACORD GOV/129/2015, de 4 d'agost (DOGC núm.6929 de 6 d'agost de 2015), estableix que correspon al Consell de Govern proposar al Consell Social la creació d’entitats jurídiques i la seva modificació, així com la participació de la Universitat en altres entitats.

En virtut de l’anterior, el Consell de Govern acorda proposar al Consell Social l’adopció dels següents acords:

Primer. Aprovar la constitució d’una societat basada en el coneixement i amb els percentatges de titularitat establerts al punt 4 dels Antecedents, la qual, amb proposta de denominació Synflora, S.L., tindrà per objecte social la recerca i el desenvolupament, la fabricació i la comercialització de productes basats en el microbioma cutani, incloent bactèries i bacteriòfags.

Segon. Aprovar la participació de la Universitat en el capital social de l’esmentada societat mitjançant la subscripció de 30.000 participacions d’un cèntim d’euro (0,01€) de valor nominal, equivalents al 10% del capital social, és a dir, amb l’aportació dinerària de 300 €.

Tercer. Aprovar l'adjudicació directa de la llicència de la Tecnologia a la societat per part de la UPF.

Quart. Autoritzar àmpliament la rectora perquè, en nom de la Universitat Pompeu Fabra, pugui efectuar tots els actes necessaris per a l’execució d’aquest acord.

 

6.7. Aprovació de les Bases de la Beca-ajut de recerca en estudis sobre Tàpies

La UPF, a través de la Càtedra Antoni Tàpies – UPF d’Art i Pensament Contemporanis i amb la col·laboració del Museu Tàpies, proposa la convocatòria d’una Beca-Ajut per a la realització d’un Treball Final de Màster en Humanitats dedicat a Antoni Tàpies.

L’objectiu és promoure l’estudi i el desenvolupament del llegat de l’obra de l’artista Antoni Tàpies en el marc del Treball de Final de Màster dels tres màsters del Departament d’Humanitats de la UPF: Màster en Estudis Comparatius de Literatura, Art i Pensament (MECLAP), Màster en Estudis d’Àsia Pacífic en un context global (MAP) i Màster en Història del Món (MHMón).

Les presents bases generals tenen com a finalitat regular els requisits de participació, la dotació, el procediment de participació, els criteris de selecció, la composició de la comissió avaluadora i la resolució de les futures convocatòries.

Per tot el que s’ha exposat, el Consell de Govern acorda aprovar les bases de la beca – ajut de recerca en estudis sobre Tàpies que s’adjunten com a annex. 

ANNEX

BASES DE LA BECA-AJUT DE RECERCA EN ESTUDIS SOBRE TÀPIES

1. Objecte de la beca-ajut. La Càtedra Antoni Tàpies-UPF d’Art i Pensament Contemporanis, adscrita al Departament d’Humanitats de la UPF, convoca una Beca-ajut de Recerca en estudis sobre Tàpies amb l’objectiu de promoure l’estudi i el desenvolupament del llegat de l’obra de l’artista Antoni Tàpies en el marc del Treball de Final de Màster dels tres màster del Departament d’Humanitats de la UPF. La beca-ajut permetrà potenciar la recerca acadèmica mitjançant el contacte amb els fons artístics, arxivístics i bibliogràfics del Museu Tàpies, el personal del qual realitzarà un acompanyament del projecte.

2. Característiques de la beca-ajut. Aquesta beca s'atorgarà al millor projecte de TFM que proposi una elaboració de TFM relacionada amb una temàtica pròpia de l’univers tapià. Preferentment es valoraran els projectes que permetin conèixer aspectes que encara no hagin estat explorats, tals com, però no exclusivament:

• Muntar i desmuntar Tàpies. Es tracta de revisar les diferents recepcions de l’obra de Tàpies a través de les exposicions –i dels recursos museogràfics emprats, no sempre neutrals– que s’han fet sobre ell al llarg dels anys.  L’objectiu seria, doncs, prioritzar la circulació i recepció de l’obra de Tàpies.
• Tàpies escriptor. Gran part de la producció literària de Tàpies encara està  pendent d’investigar. Les memòries de Tàpies (Memòria personal. Fragment per a una autobiografia) no han estat sotmeses a un estudi exhaustiu; tampoc s’ha fet un estudi comparatiu amb altres autobiografies d’artistes. D’altra banda, els seus escrits sobre art i societat podrien analitzar-se amb enfocaments procedents de la teoria de l’autobiografia, els estudis de la memòria, la teoria crítica, etc.
• Tàpies a la pantalla. L’obra filmada de Tàpies, ja sigui en documentals dedicats a l’artista o formant part de pel·lícules, ha contribuït a construir una determinada imatge de l’artista. Una aproximació a l’arxiu visual de Tàpies partint de l’enfocament propi de l’anàlisi fílmic o dels estudis visuals permetrien entendre millor el lloc que Tàpies ocupa en l’actualitat.
• Contra-historiografies tapianes. Tàpies ha estat objecte de nombroses monografies (en cadascuna d’elles aspectes com la vida i l’art, la política i l’estètica, o el text i la imatge tenen un pes específic diferent). Una relectura crítica d’aquest corpus permetria, d’una banda, rastrejar els successius focus d’interès que ha suscitat la producció de Tàpies i de l’altra, facilitaria una revisió de les transformacions que ha experimentat la història de l’art com a disciplina al llarg del segles XX i XXI.
• Història i crítica institucional. Analitzar la programació expositiva, els programes educatius i les activitats públiques del Museu Tàpies des del seu naixement l’any 1990. Les activitats dutes a terme al llarg de 35 anys podrien abordar-se a partir de múltiples perspectives: des de la fortuna crítica dels artistes que han exposat d’ençà el 1990 fins a les variacions de recursos museogràfics o de mediació, passant per un anàlisi comparatiu de model institucional.
• Tàpies i el pensament asiàtic. Estudiar la recepció i vincles entre l’obra artística i assagística de Tàpies i les arts d’Àsia oriental, així com les diferents tradicions de pensament asiàtic, en particular, les reflexions estètiques vinculades amb l’hinduisme, el taoisme o el budisme.
• Nous materialismes. L'interès de Tàpies pels avanços científics i per formes de pensament no-occidentals li van portar a plantejar importants reflexions entorn de la matèria. La seva obra plàstica desafia les concepcions habituals sobre la relació entre cos, espai i món, la qual cosa entronca directament amb les preocupacions recents dels enfocaments neomaterialistes.

3. Import de la beca-ajut. 3.000 euros. L’import es farà efectiu una vegada s’hagi dipositat el TFM (d’acord amb els terminis de dipòsit del curs vigent de data de  publicació de la convocatòria) i després que la comissió avaluadora hagi realitzat la valoració corresponent d’acord amb aquestes bases.

4. Requisits dels sol·licitants. Estar matriculat en el curs vigent de data de publicació de la convocatòria de la Beca - Ajut al Màster en Estudis Comparatius de Literatura, Art i Pensament (MECLAP), Màster en Estudis d’Àsia Pacífic en un context global (MAP) i Màster en Història del Món (MHMón).

5. Termini màxim de sol·licitud de la beca-ajut. Un mes a comptar de l’endemà de la publicació de la convocatòria de l’ajut.

6. Procediment de concessió.

1. La presentació de les sol·licituds es farà a través del registre de la UPF, per mitjans electrònics. Amb el formulari de sol·licitud, caldrà adjuntar el document PDF amb el projecte de TFM i una carta de motivació del/la sol·licitant.

- Projecte de TFM. El projecte (1.500 paraules) formularà de manera ben delimitada: 1) la hipòtesi de treball i els objectius que es volen assolir, 2) les fonts documentals que es consultaran i 3) la bibliografia de suport a l’inici de la recerca. La llengua utilitzada en el projecte i posterior TFM pot ser el català, el castellà o l’anglès.

- Carta de motivació. L’estudiant ha d’explicar les raons que el duen a sol·licitar la beca i ha d’incloure informació sobre el seu bagatge (trajectòria acadèmica, experiència professional, premis, beques, etc.).

2. Està prevista la possibilitat d’esmena de les sol·licituds defectuoses, durant un termini de deu dies hàbils, en els termes previstos en l’article 68.1 de la Llei 39/2015.
3. La Comissió Avaluadora avaluarà les sol·licituds, redactarà una proposta de resolució d’acord amb aquesta avaluació i atorgarà deu dies hàbils perquè les persones interessades hi puguin formular al·legacions. La proposta de resolució inclourà la llista de persones beneficiàries de l’ajut, la quantia atorgada i la motivació de la concessió, amb indicació dels criteris seguits i la justificació del resultat de les respectives valoracions.
4. Es publicarà la resolució definitiva amb el contingut de la proposta de resolució, un cop valorades les al·legacions presentades, si s’escau.
5. Tots aquests actes de tràmit i la resolució definitiva es publicaran a través dels mitjans que determini la convocatòria, sens perjudici de poder practicar, a més a més, notificacions o comunicacions personals. La convocatòria es publicarà a través dels mitjans interns de difusió habitual entre l’alumnat dels Màsters.

7. Comissió avaluadora. La Comissió avaluadora estarà  formada por la directora de la Càtedra Tàpies, un membre del personal docent del Departament d’Humanitats, la directora del Museu Tàpies i el cap de col·lecció del Museu. Formarà part, sense veu ni vot, un secretari que prendrà acta del procés. La decisió es basarà en la suma de les valoracions obtingudes pel projecte de TFM (70%) i la carta de motivació (30%). Els sub-criteris per a la valoració del projecte de TFM són els següents:

• Rellevància del tema i originalitat en el seu desenvolupament (25 punts).
• Marc teòric utilitzat (25 punts).
• Coherència i rigor metodològic (25 punts).
• Resultats, conclusions i avenç aportat a l’àmbit dels estudis sobre Tàpies (20 punts).
• Aplicació transversal de la perspectiva de gènere en l’enfocament del tema i en el desenvolupament del treball (5 punts).

La Comissió podrà demanar informació complementària així com convocar l’aspirant per comprovar la seva idoneïtat per a dur a terme el treball proposat i suggerir-li l’ampliació o la modificació del seu projecte per fer-lo més operatiu. La Comissió es reserva el dret de declarar deserta la beca-ajut.

8. Termini de resolució de la beca-ajut. La resolució final es publicarà a la pàgina web del Departament d’Humanitats un mes després de la finalització del període de presentació de sol·licituds. El/la guanyador/guanyadora de la beca-ajut rebrà la totalitat de la beca-ajut després d’haver dipositat el TFM (segons els terminis establerts al calendari acadèmic del MECLAP, del MAP i del MHMón durant el curs vigent de data de publicació de la convocatòria de la beca-ajut) i un cop que la comissió avaluadora hagi realitzat la valoració corresponent.

1. 9. Extinció del dret de la beca-ajut. El dret de la beca-ajut s’extingirà si la proposta aprovada per la comissió i el resultat final del TFM varien substancialment pel que fa al seu abast i contingut i si aquestes variacions no han estat informades i motivades adequadament amb antelació. L’extensió i característiques del TFM son les que estan especificades al web del MECLAP, del MAP i del MHMón.

10. Obligacions dels becaris. L'acceptació de la beca-ajuda implica l'obligació de:

• Realitzar un mínim de 30 hores de recerca en el Museu Tàpies.
• Informar dels avanços de la recerca tant als directors del projecte en la UPF com a les persones responsables de la seva tutorització en el Museu Tàpies.
• Fer constar la condició de becari d’aquest programa en la versió definitiva del TFM, així com en qualsevol publicació derivada d’aquest.

11. Incompatibilitats. El benefici de la beca-ajut és incompatible amb qualsevol altra ajuda o beca pública o privada que tingui la mateixa finalitat.

12. Tractament de dades personals. La participació en la convocatòria implicarà un tractament de dades personals per part de la Universitat Pompeu Fabra en els següents termes:

• Responsable del tractament: Universitat Pompeu Fabra. Pl. de la Mercè, 12. 08002-Barcelona
• Finalitat: Gestió i difusió de les beques Càtedra Tàpies
• Legitimació: Consentiment de la persona interessada. Missió realitzada en interès públic.
• Destinataris: La Universitat Pompeu Fabra i les persones membres de la Comissió avaluadora. La identitat de les persones participants pot ser difosa pels canals de comunicació habituals de la Universitat, així com publicada a la web d’acord amb la legislació sobre transparència.

Amb el consentiment de les persones participants es podrà publicar també la seva veu o imatge a la web, xarxes socials i altres canals de comunicació de la Universitat.

• Drets: Podeu accedir a les vostres dades; sol·licitar-ne la rectificació o la supressió i, en determinats casos, la portabilitat; oposar-vos al tractament i sol·licitar-ne la limitació, seguint els procediments descrits a www.upf.edu/web/proteccio-dades/drets Podeu contactar amb el delegat de protecció de dades de la UPF ([email protected]) per a qualsevol consulta, o si considereu que els vostres drets no s’atenen correctament. En cas de no resultar satisfet podeu presentar reclamació davant l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades.

7. Proposta d'aprovació de temes de l’àmbit  econòmic:

7.1. Proposta d'autorització d'expedients de despesa de caràcter pluriennal

7.1. La UPF necessita renovar les llicències Microsoft 365 A3 i Microsoft 365 A5 que permeten donar cobertura a les instal·lacions dels sistemes operatius (Windows) i al paquet ofimàtic d’Office (Word, Excel, PowerPoint, etc.) de les estacions de treball, així com l’accés a l’Office 365 al núvol i d’altres productes necessaris pel correcte funcionament dels servidors de Microsoft de la Universitat. Les actuals llicències, renovades mitjançant l'expedient UPF-2025-0004, finalitzen la seva vigència el 30/04/2026.

Aquestes llicències són fonamentals per a l'activitat de la comunitat universitària, ja que inclouen:

• Llicències M365 A3 per a 1.956 usuaris i benefici per a 45.000 estudiants.
• Llicències M365 A5 per a 25 usuaris.
• Llicències de servidor (Win Server DC, System Center Standard, Win Server Standard).
• Llicències d'accés remot (Win Remote Desktop Services CAL).

El cost de les llicències està fixat per un acord entre Microsoft i la Conferencia de Rectores de las Universidades Españolas (CRUE), modalitat "Campus Agreement" per a solucions educacionals (EES). Sobre aquests preus, els distribuïdors de llicències poden oferir marges de descompte.

Fins al moment, la renovació de les llicències s’ha anat contractant anualment i en aquestes contractacions s’ha copsat que els proveïdors estan reduïnt el descompte que ofereixen sobre els preus:

Any	Empresa adjudicatària	Descompte adjudicat
2023	Ute Academic Software - Software One	21,00 %
2024	Ute Academic Software - Software One	19,95 %
2025	Seidor Solutions, SL	17,45 %

Per aquest motiu, s’opta per preparar una licitació pluriennal a 3 anys, amb els objectius següents:

• Assolir un major descompte amb l’agregació de la demanda a 3 anys.
• Reduir el risc que s’ha detectat que hi ha amb la reducció dels marges de descompte si es fan contractacions anuals.
• Contenir l’increment de cost de les llicències que es preveu es produeixi amb la renovació que han de fer Microsoft i la CRUE de l’Acord que finalitza l’any 2027.

És important assenyalar que el vigent Acord CRUE-Microsoft només permet subscripcions amb períodes de renovació d’1 o 3 anys. Per tant, no deixa opció a contractacions anuals amb pròrroga o per un període de 2 anys.

El pressupost de licitació s’ha determinat en base als preus del Campus Agreement de la CRUE, aplicant-hi un descompte del 16,01% que és el mínim descompte que van oferir els licitadors en la passada contractació, del qual resulta la distribució de despesa a 3 anys següent:

Any	Import sense IVA	Import de l’IVA	Import total amb IVA	Partida
2026	102.454,09 €	21.515,36 €	123.969,45 €	201.30
2027	102.454,09 €	21.515,36 €	123.969,45 €	201.30
2028	102.454,09 €	21.515,36 €	123.969,45 €	201.30
Total	307.362,27 €	64.546,08 €	371.908,35 €

Per tot això, el Consell de Govern ACORDA proposar al Consell Social l’autorització de la despesa de caràcter pluriennal per a la renovació  del subministrament, en modalitat arrendament, de llicències Campus de Microsoft (EES Enrollment for Educations Solutions) per a la Universitat Pompeu Fabra per al període 2026-2029.

7.2. Per mantenir la qualitat en la recerca i docència, la UPF en data 20/05/2025 mitjançant un conveni es va adherir a la contractació conjunta de l’acord transformatiu promogut per la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE) amb l’editorial IEEE. 

En el marc d’aquestes contractacions està establert que el Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya actuï com a interlocutor davant de la CRUE de les universitats catalanes, alhora que integri el resultat d’aquests acords dins de la solució de Biblioteca Digital Bàsica de Catalunya.

Els acords transformatius tenen com a principal objectiu la substitució progressiva de l’accés restringit a les revistes d’aquestes editors per l’accés obert, i alhora afavorir als autors de les institucions a publicar en obert.

Aquests acords transformatius són convenients per a les universitats com la UPF per diversos motius:

1. Impuls a la Ciència Oberta:

Augment de publicacions en accés obert: Aquests acords faciliten que un major nombre d'articles publicats estiguin disponibles de manera immediata i sense costos per als lectors. Això contribueix a l'objectiu general de la ciència oberta de maximitzar la difusió i l'impacte de la recerca.

Compliment de mandats: Aquests acords ajuden les universitats i els seus investigadors a complir amb els mandats de les agències de finançament (com Horizon Europe) i la legislació espanyola (Ley de la Ciencia) que requereixen la publicació en accés obert.

Transició cap a un model sostenible: Els acords transformatius representen un pas cap a un model de publicació acadèmica on els costos es desplacen de la lectura a la publicació, amb l'objectiu final que la publicació en accés obert sigui la norma.

2. Major Visibilitat i Impacte de la Recerca:

Augment de citacions: La recerca en accés obert tendeix a rebre més citacions, ja que és accessible a un públic més ampli. Això augmenta l'impacte i la visibilitat dels investigadors i de les institucions.

Major difusió: L'accés obert permet que la recerca arribi a investigadors, professionals i públic en general arreu del món, sense les barreres de les subscripcions.

Visibilitat institucional: Un major nombre de publicacions en accés obert augmenta la visibilitat i la reputació a nivell internacional.

3. Beneficis per als Investigadors:

Publicació sense costos addicionals en la majoria de casos: Molts acords transformatius permeten als investigadors publicar en accés obert sense haver de pagar taxes de publicació (APC), ja que aquests costos estan coberts per l'acord.

4. Eficiència i Simplificació:

Gestió centralitzada: Els acords negociats per la CRUE simplifiquen la gestió dels costos de publicació en accés obert per a les universitats, evitant que cada institució hagi de negociar individualment.

Estalvi: Per un cost similar a les subscripcions tradicionals, es deixen de pagar molts costos relatius a la publicació d’articles científics, cosa que optimitza la inversió en la publicació científica.

En resum, l’acord transformatiu de la CRUE amb l’editorial IEEE és convenient perquè accelera la transició cap a la ciència oberta, augmenta la visibilitat i l'impacte de la recerca pròpia, simplifica la gestió per a les universitats, conté l’increment de costos i ofereix beneficis als investigadors.

El conveni d’adhesió a la contractació conjunta estableix que cada Universitat bé individualment bé a través dels consorcis fixats als convenis (entre els quals hi ha el CSUC), han d’atendre directament les obligacions econòmiques derivades dels acords transformatius. Les obligacions econòmiques es divideixen en cost per accés per a lectura i cost per publicació.

Per aquest motiu, a la Comissió Executiva de 24 de novembre de 2025  núm. 69 del CSUC, s’ha pogut concretar el cost corresponent a la publicació de cada Universitat, en dòlars, ja que aquesta és la divisa establerta per l’editor. Posteriorment, l’editor ha delegat en exclusiva la gestió comercial a Espanya a l’empresa Ebsco Information Services SLU que és qui emetrà les factures amb el corresponent canvi en euros, com es detalla al pressupost MR2026011902 de 19/01/2026.

La contractació comprèn les revistes electròniques de l’editorial IEEE, dels àmbits temàtics d’enginyeria elèctrica i electrònica, i d’informàtica (exp. UPF-2025-9105). L’acord anterior va finalitzar la seva durada el 31/12/2025. Per a la renovació del període 2026-2027,  l’editor ofereix reducció de preu de 3,74% el primer any i uns augments de 2,10% el segon any i de 2,12% el tercer (a nivell de la CRUE, després es produeix una redistribució del cost). 

L’import de subscripció (lectura) correspon a aproximadament el 83% del total, i el de publicació al 17% restant, gràcies al qual els autors de la UPF podran publicar sense cost en revistes d’IEEE un total de 8 articles cada any.

El pressupost de la renovació que correspon a la UPF, segons els acords de distribució amb la CSUC i el pressupost d’Ebsco, és el següent:

Any	Import sense IVA	IVA (4% o 21%)	Import amb IVA	Partida
2026 Read	36.147,00 €	1.445,88 €	37.592,88 €	220.11
2026 Publish	6.650,00 €	1.396,50 €	8.046,50 €	227.90
Subtotal 2026	42.797,00 €	2.842,38 €	45.639,38 €
2027 Read	36.639,00 €	1.465,56 €	38.104,56 €	220.11
2027 Publish	6.913,00 €	1.451,73 €	8.364,73 €	227.90
Subtotal 2027	43.552,00 €	2.917,29 €	46.469,29 €
2028 Read	37.037,00 €	1.481,48 €	38.518,48 €	220.11
2028 Publish	7.182,00 €	1.508,22 €	8.690,22 €	227.90
Subtotal 2028	44.219,00 €	2.989,70 €	47.208,70 €
Total	130.568,00 €	8.749,37 €	139.317,37 €

 

En tots aquests acords la CRUE i les universitats representades opten per la contractació de caràcter pluriennal per diverses raons:

1. Millora de les Condicions i Beneficis:

Potencial per a millors condicions: En comprometre's per un període més llarg, les universitats tenen més poder de negociació per obtenir condicions més favorables en termes de costos, serveis inclosos o models de publicació. Les renovacions de revistes acostumen a tenir uns augments de preu superior al 5% anual, mentre que en aquests acords la CRUE ha aconseguit augments propers al 2%.

A més no són acords estàtics, aquests acords pluriennals inclouen clàusules de revisió de condicions o mecanismes per introduir millores o nous beneficis per a les universitats i els seus investigadors al llarg del temps.

2. Estabilitat i Predictibilitat Financera:

Planificació pressupostària: Els acords pluriennals permeten a les universitats planificar els pressupostos amb més antelació i seguretat. Sabem quins seran els costos durant un període determinat, facilitant la distribució de recursos i evitant sorpreses pressupostàries anuals.

Evitar negociacions constants: Negociar acords amb grans editorials és un procés complex i que consumeix molts recursos (temps, personal, etc.). Els acords pluriennals redueixen la freqüència d'aquestes negociacions, alliberant recursos per a altres tasques prioritàries. Prova de la importància d’aquest aspecte és el temps esmerçat en la negociació d’aquests acords transformatius des de la signatura dels convenis.

3. Foment de la Transició a la Ciència Oberta a Llarg Termini:

Compromís a llarg termini: Un acord pluriennal demostra un compromís més sòlid per part de les universitats i de l'editorial amb la transició cap a un model de publicació en accés obert. Això fomenta un canvi sistèmic.

Incentius per a la transformació: Els acords a llarg termini inclouen mecanismes per augmentar progressivament la proporció de publicacions en accés obert al llarg del temps, incentivant tant a les universitats com a l'editorial a avançar en aquesta direcció.

Desenvolupament de serveis i infraestructures: La certesa d'un acord a mitjà o llarg termini anima les universitats a invertir en el desenvolupament de serveis i infraestructures de suport a la publicació en accés obert, com ara repositoris institucionals o suport als investigadors en la gestió dels drets d'autor.

4. Estabilitat en l'Accés i la Publicació:

Continuïtat en l'accés als continguts: Les universitats durant la vigència de l’acord tenen garantit l'accés als recursos de l'editorial compresos dins l’acord i que siguin d’accés restringit, evitant interrupcions que podrien perjudicar la recerca i la docència.

Certesa per als investigadors: Els investigadors tenen una major certesa sobre les condicions de publicació en accés obert durant un període determinat, facilitant la planificació de la seva estratègia de publicació.

En resum, la pluriennalitat d’aquests acords transformatius aporta estabilitat financera, fomenta un compromís a llarg termini amb la ciència oberta, genera millors condicions i beneficis, i garanteix la continuïtat en l'accés i la publicació per a la comunitat universitària.

Per tot això, el Consell de Govern ACORDA proposar al Consell Social l’autorització de la despesa de caràcter pluriennal per a la renovació conjunta de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles de l’acord transformatiu firmat amb l’editorial IEEE pel període 2026 a 2028.

 

8. Aprovació de temes de seguretat informàtica:

8.1. Normativa d'ús segur dels sistemes d'informació

Els sistemes d’informació són un element bàsic per al desenvolupament de les missions encomanades a la Universitat Pompeu Fabra, per la qual cosa els usuaris han d’utilitzar aquests recursos de manera que es preservin en tot moment tant la seguretat de les dades com els serveis prestats.

La utilització de recursos tecnològics per al tractament de la informació té com a finalitat facilitar, agilitar i afavorir el desenvolupament de les activitats docents, de recerca, de transferència i de gestió que necessiten aquests recursos tecnològics, i també proporcionar informació completa, homogènia, actualitzada i fiable per a la presa de decisions en tots aquests àmbits.    

La utilització d’equipament informàtic i de comunicacions és una necessitat en qualsevol organització del sector públic. L’equipament informàtic és un instrument de treball que permet als usuaris accedir als sistemes d’informació. Per tant, l’equipament informàtic és un element molt important en la cadena de seguretat dels sistemes d’informació, fet pel qual cal prendre una sèrie de precaucions i establir normes per fer-ne un ús adequat. Competeix a la UPF regular la utilització d’aquests recursos tecnològics en el seu si i establir les mesures de seguretat i les responsabilitats sota les quals s’han d’utilitzar, amb l’objectiu d’assolir la major eficàcia i seguretat en el seu ús.

La política de seguretat de la informació de la Universitat preveu un desplegament normatiu per implementar les mesures de seguretat necessàries per assegurar la disponibilitat, l’autenticitat, la integritat, la traçabilitat i la confidencialitat dels sistemes d’informació.

Per tot això, el Consell de Govern acorda aprovar la Normativa de Seguretat en la Utilització dels Sistemes d’Informació que consta com a annex d’aquest acord.

Disposició derogatòria primera. Es deroguen les “Normes d’ús del servei de correu electrònic de la UPF” aprovades per acord del Consell de Govern de 20 de juny del 2012, en allò que sigui contradictori amb la normativa de seguretat en la utilització dels sistemes d’informació.

Disposició derogatòria segona. Es deroga la “Normativa d´ús de les aules i els equipaments informàtics d’ús comú”, aprovada per acord de la Junta de Govern de 4 de juliol del 2000.

Disposició final primera. L’adaptació dels sistemes actuals al compliment d’aquesta normativa es farà de manera progressiva, planificada i transparent. El Servei d’Informàtica  hi treballarà si cal amb els representants de les direccions de les unitats afectades per elaborar els procediments generals o específics, que seran recollits  pel responsable de seguretat i elevats al Comitè de Seguretat de la UPF. Es crearà el Grup d’Usuaris TIC, que estarà format pels representants de les direccions del PDI i el PTGAS, en qualitat de grup representatiu dels usuaris dels recursos tecnològics per al tractament de la informació. El Grup d’Usuaris TIC realitzarà informe previ sobre els canvis i l’evolució dels procediments de primer nivell (al responsable de seguretat) i sobre els canvis i l’evolució de la normativa TIC (al Comitè de Seguretat). El Servei d’Informàtica proporcionarà als òrgans directius de la Universitat que ho requereixin els indicadors de seguiment de la implementació.

Disposició final segona. Aquesta norma entrarà en vigor a l’endemà de la seva  publicació a la Seu electrònica.

ANNEX

NORMATIVA DE SEGURETAT EN LA UTILITZACIÓ DELS SISTEMES D’INFORMACIÓ

Article 1. Àmbit d’aplicació

1.1. Aquesta normativa, que és d’aplicació a tot l’àmbit d’actuació de la UPF, es deriva de la Política de Seguretat de la Informació aprovada per acord del Consell de Govern en data 26 d’abril del 2023 i és d’obligat compliment per a tots els usuaris que, de manera permanent o eventual, tinguin accés als sistemes d’informació de la Universitat Pompeu Fabra.

1.2. En l’àmbit d’aquesta política, s’entén per usuari qualsevol empleat de la UPF, així com el personal d’organitzacions públiques o privades externes, entitats col·laboradores o qualsevol altre amb algun tipus de vinculació amb la Universitat Pompeu Fabra i que n’utilitzi els sistemes d’informació o hi tingui accés.

Article 2. Definicions

Als efectes de l’aplicació d’aquesta normativa, s’estableixen les definicions següents:

a) Sistema d’informació: és un conjunt de dades, de persones, de processos i de recursos tecnològics que interactuen entre ells per assolir un objectiu que doni resposta a les necessitats de la institució.

b) Disponibilitat: és la necessitat de poder disposar, durant més o menys temps, del servei en funcionament en cas de pèrdua d’operativitat d’aquest. S’estableixen en aquest sentit uns temps màxims suportats sense que aquesta pèrdua afecti els serveis oferts.

c) Integritat: expressa els requisits d’exactitud de la informació tal com va ser generada, sense que hagi estat manipulada o alterada per persones o processos no autoritzats.

d) Confidencialitat: expressa la necessitat de mantenir una informació privada, en major o menor mesura, i de limitar-ne l’accés només a personal específicament autoritzat.

e) Autenticitat: expressa els requisits que s’estableixen per comprovar que la font de les dades rebudes és fiable.

f) Traçabilitat: és la qualitat que permet rastrejar a posteriori qui ha accedit a una informació determinada o l’ha modificat.

g) Correu brossa o spam: es defineix com l’enviament de correus electrònics no sol·licitats, de manera massiva, a adreces de correu electrònic; és un dels problemes de seguretat més habituals als quals s’enfronten les organitzacions. Aquests missatges no sol·licitats poden contenir codis danyosos que, en cas que penetrin en els sistemes d’informació, podrien arribar a colonitzar una institució i propagar-se a través de les seves xarxes de comunicacions.

h) Autorització expressa: es refereix a l’autorització formal del responsable funcional de l’usuari quan demana que se li habiliti una capacitat informàtica, la qual serà executada pel Servei d’Informàtica conformement a aquesta normativa.

Article 3. Utilització dels sistemes d’informació

3.1. La UPF ha de facilitar als usuaris que hi estiguin expressament autoritzats els equips informàtics, els dispositius i l’accés als sistemes d’informació necessaris per al desenvolupament de la seva activitat.

3.2. Les dades, els dispositius, els programes i els serveis informàtics que la UPF posa a disposició dels usuaris s’han d’utilitzar únicament per al desenvolupament de les funcions que aquests tinguin encomanades.

Article 4. Responsabilitat dels usuaris per la utilització dels sistemes d’informació

4.1. És responsabilitat directa de l’usuari fer un ús correcte dels sistemes d’informació als quals tingui accés. En aquest sentit, cal evitar:

• Utilitzar els sistemes d’informació per a finalitats alienes als de la UPF.
• Fer un ús intensiu dels recursos de procés, de memòria, d’emmagatzematge o de comunicacions, per a usos no professionals o diferents dels definits.
• Degradar els serveis.
• Destruir o modificar la informació sense autorització de manera premeditada.
• Violar la intimitat, el secret de les comunicacions i el dret a la protecció de les dades personals.
• Deteriorar de manera intencionada el treball d’altres persones.
• Danyar intencionadament els recursos informàtics de la UPF o d’altres institucions.         
• Incórrer en qualsevol altra activitat il·lícita, del tipus que sigui.
• Alterar l’espai radioelèctric de la UPF (WiFi, Bluetooth o infrarojos, etc.).
• Instal·lar o utilitzar programes o continguts que vulnerin la legislació vigent.

4.2. Les dades gestionades i tractades per qualsevol sistema d’informació de la UPF han de tenir assignat un responsable o responsables, que seran els encarregats de concedir, alterar o anul·lar l’autorització d’accés a aquestes dades per part dels usuaris.

4.3. Els usuaris dels recursos informàtics o dels sistemes d’informació de la UPF han de conèixer les normatives de seguretat aprovades i tenir-hi accés permanentment durant el temps de compliment de les seves funcions,

4.4. Si un usuari necessita, per necessitats de les seves competències professionals, fer servir un sistema d’informació o un equipament diferent del proporcionat, s’ha de posar en contacte amb el seu superior jeràrquic perquè aquest canalitzi la seva petició.

4.5. El cessament de la vinculació laboral amb la UPF de qualsevol usuari implica que aquest ha de retornar de manera immediata al Servei d’Informàtica tots els recursos informàtics que li haguessin estat assignats mitjançant autorització expressa, i el compromís de no accedir als diferents sistemes de la UPF mentre les seves credencials no hagin estat donades de baixa. Si és el cas, l’equip quedarà a disposició del servei corresponent perquè sigui reassignat a una altra persona.

4.6. Els usuaris han de participar en la cura i el manteniment dels dispositius que tinguin assignats.

4.7. Els usuaris han de notificar, com més aviat millor, qualsevol comportament anòmal dels seus dispositius, especialment quan se sospiti que s’hi ha produït algun incident de seguretat. Per notificar l’incident cal posar-se en contacte amb el Servei d’Informàtica, pels canals establerts.

4.8. Els usuaris són responsables de tota la informació extreta o a la qual s’hagi accedit des de fora de l’organització, tant en el cas dels dispositius autoritzats per la Normativa de Treball en Remot com dels dispositius extraïbles i dels mòbils autoritzats.

4.9. Els usuaris han de facilitar al personal del Servei d’Informàtica l’accés als seus equips per a tasques de reparació, d’instal·lació o de manteniment. Aquest accés, sempre autoritzat per l’usuari, es limitarà únicament a les accions necessàries per al manteniment o la resolució dels problemes que puguin sorgir en la utilització dels recursos informàtics i de comunicacions, i finalitzarà l’accés un cop resolts.                 

4.10. És responsabilitat dels usuaris garantir que els dispositius no proveïts per la UPF que aquests utilitzin per accedir als sistemes d’informació de la Universitat compleixin en tot moment els requisits de seguretat establerts, incloent-hi l’actualització del sistema operatiu, l’ús de mecanismes d’autenticació robusta, el xifratge de la informació i la separació lògica de les dades professionals respecte de les personals.

Article 5. Responsabilitat del Servei d’Informàtica

5.1. El Servei d’Informàtica defineix els criteris d’utilització de qualsevol aplicació o servei dels Sistemes d’Informació de la UPF en matèria de seguretat. En la definició d'aquests criteris, el Servei d'Informàtica prendrà en consideració que, pels procediments de primer nivell que se’n derivin, haurà d'observar allò que s’indica a la disposició final primera.

5.2. El Servei d’Informàtica de la UPF té com a responsabilitat mantenir els sistemes d’informació dins els cicles de vida oficials del programari i del maquinari que es fa servir.

5.3. El Servei d’Informàtica de la UPF té com a responsabilitat analitzar les vulnerabilitats dels sistemes d’informació de la UPF, avaluar-ne la superfície d’exposició de seguretat TIC i definir les mesures de correcció oportunes.

5.4. Si el personal del Servei d’Informàtica detecta qualsevol anomalia que indiqui una utilització dels recursos contrària a aquesta norma ho posarà en coneixement del responsable del Sistema i del responsable de seguretat, que prendran les mesures correctores que considerin oportunes.

5.5. El Servei d’Informàtica no es fa responsable del funcionament i ús dels dispositius no proveïts per la UPF, però estableix uns requisits mínims de seguretat per a la seva utilització a l’entorn laboral.       

5.6. El Servei d’Informàtica ha de proposar els recursos de seguretat (tallafocs, IDS, antivirus, CDN, WAF, etc.) necessaris de detecció, protecció i resposta davant d’amenaces contra els sistemes d’informació.

5.7. El Servei d’Informàtica és responsable d’aplicar les mesures de seguretat necessàries, d’acord amb la política de seguretat en la informació de la UPF.

Article 6. Normes específiques per a l’equipament informàtic

6.1. El Servei d’Informàtica realitzarà i actualitzarà permanentment un inventari dels equips informàtics de la Universitat. Aquest inventari ha de contenir almenys la informació següent: l’usuari al que s’ha assignat, el responsable funcional de l’assignació i la capacitat de connexió física a la xarxa.

6.2. L’equipament informàtic ha de seguir els criteris definits pel Servei d’Informàtica per assegurar-ne un funcionament correcte i garantir-ne la seguretat. Aquests criteris inclouen les definicions tant de la tecnologia de l’equipament com dels sistemes operatius i del programari. En la definició d'aquests criteris, el Servei d'Informàtica prendrà en consideració que, pels procediments de primer nivell que se’n derivin, haurà d'observar allò que s’indica a la disposició final primera.

6.3. Els dispositius lliurats s’han d’utilitzar únicament per a fins institucionals i com a eina de suport a les competències dels usuaris autoritzats.

6.4. Llevat d’aquells equips instal·lats a les zones comunes i de l’equipament de préstec, cada equip ha d’estar assignat a un usuari, que per poder fer-ne ús haurà de validar amb les seves credencials.

6.5. Tot l’equipament es lliura amb el programari necessari instal·lat, configurat i amb les llicències necessàries per al seu correcte funcionament.

6.6. Els dispositius de l’organització s’han de mantenir actualitzats, amb els pegats de seguretat aplicats i amb eversions dins el cicle de vida oficial de tots els programes i del sistema operatiu que tinguin instal·lats. Cal prestar una atenció especial a la correcta actualització, configuració i funcionament dels programes de protecció de la seguretat.

6.7. No està permès alterar cap dels components físics o lògics dels equips informàtics i dispositius, ni instal·lar-hi programes o connectors descarregats d’Internet, llevat d’autorització expressa. Aquestes operacions només pot realitzar-les el personal de suport tècnic autoritzat, o bé quan s’hi estigui expressament autoritzat.

6.8. Els usuaris tenen, per a cada equip informàtic que tinguin assignat, els privilegis mínims que els permetin desenvolupar les seves funcions, segons determini el responsable jeràrquic de l’equip informàtic en qüestió. Els usuaris no poden tenir privilegis d’administració sobre els equips, llevat que hi estiguin expressament autoritzats.

6.9. Els dispositius no proveïts per la UPF només poden connectar-se a Internet a través d’una xarxa protegida diferenciada, com ara la xarxa sense fils de què disposa actualment la Universitat.      

Article 7. Normes específiques per a l’emmagatzematge d’informació

7.1. La UPF posa a disposició dels usuaris sistemes corporatius d’emmagatzematge d’informació individual i compartida, que són d’ús exclusiu per al desenvolupament de la seva activitat.

7.2. Els usuaris han de fer un ús preferent de l’emmagatzematge compartit corporatiu.

7.3. Periòdicament es faran còpies de seguretat, tant completes com incrementals, dels sistemes d’informació de la UPF que es considerin necessaris per garantir la continuïtat de l’activitat de la UPF.

7.4. La informació emmagatzemada en les còpies de seguretat es podrà recuperar en cas que es produeixi algun incident.     

7.5. La informació emmagatzemada de manera local en els equips dels usuaris (en el disc dur local, per exemple) no serà objecte de salvaguarda mitjançant cap procediment corporatiu de còpia de seguretat. Els usuaris són responsables de fer-ne periòdicament còpies de seguretat, especialment de la informació important per al desenvolupament de la seva activitat.

7.6. En cap cas els serveis de la UPF no faran còpies de seguretat de la informació emmagatzemada de manera local en els dispositius particulars dels usuaris.

7.7. No s’ha d’utilitzar el correu electrònic com a espai d’emmagatzematge.

Article 8. Emmagatzematge d’informació sensible o de dades personals

8.1. En cas que el sistema d’informació contingui informació sensible, confidencial o protegida, aquesta ha de complir tots els requisits legals aplicables i les mesures de protecció adients.

8.2. El sistema d’informació només és accessible per a aquelles persones que, per la naturalesa de les seves funcions, necessitin accedir-hi.

8.3. La informació professional de la UPF –inclosa la de caràcter acadèmic, administratiu o de recerca, pròpia o de tercers–, així com la informació de caràcter personal pròpia o de tercers només pot ser emmagatzemada en recursos d’emmagatzematge que compleixin els requisits de seguretat establerts per la Universitat o pels protocols específics del projecte corresponent, en particular pel que fa al xifratge de la informació i a la protecció de l’accés.                                                                                      

Article 9. Normes específiques per a l’equipament tecnològic d’ús compartit

9.1. Amb caràcter general, de l’equipament tecnològic (impressores, fotocopiadores, escàners i altres equipaments) se n’ha de fer un ús compartit corporatiu.

9.2. Excepcionalment, podran instal·lar-se aquests equipaments per ús individual, per al lloc de treball d’un usuari concret, sempre que se’n justifiqui prèviament la necessitat i la seguretat i que tant el superior jeràrquic del sol·licitant com el Servei d’Informàtica ho autoritzin.

9.3. Els usuaris no poden fer ús, en el seu lloc de treball, d’impressores, fotocopiadores o escàners que no hagin estat proporcionats per la UPF.

Article 10. Normes específiques de seguretat relatives al correu electrònic de la UPF

10.1. El correu electrònic de la UPF es pot utilitzar exclusivament per als propòsits relacionats amb l’activitat exercida a la UPF.

10.2. Els missatges que continguin informació de caràcter personal, sensible, confidencial o protegida s’han de xifrar amb les eines proporcionades pel servei de correu electrònic.

10.3. La Universitat ha de crear llistes de distribució corporatives segons l’adscripció orgànica dels usuaris. Es poden crear llistes de distribució amb altres agrupacions per atendre necessitats específiques.

10.4. No s’han d’enviar o reenviar correus electrònics de manera massiva. Si s’envia per necessitat un correu electrònic a un conjunt de destinataris, s’ha d’utilitzar una llista de distribució: Si no se’n té, aleshores la llista d’adreces dels destinataris s’ha d’enviar en el camp de còpia oculta (CCO o BCC), per tal que els receptors del missatge no puguin veure-les.

10.5. No s’han d’enviar missatges en cadena. En cas que es rebi un missatge en cadena que alerti d’un virus, s’ha de notificar al Servei d’Informàtica.

10.6. S’ha d’intentar verificar la identitat del remitent abans d’obrir un missatge. En cas que es rebi un correu electrònic sospitós, cal, depenent de la seva versemblança: ignorar-lo, no obrir-lo i comunicar-ho al Servei d’Informàtica mitjançant l’eina d’atenció a l’usuari.

10.7. No s’ha d’enviar mai informació sensible, confidencial o protegida com a resposta a la petició formulada en un correu electrònic del qual no es pugui assegurar la identitat del remitent.

10.8. No s’han d’executar ni obrir arxius adjunts sospitosos. No s’han d’executar els arxius adjunts rebuts sense analitzar-los prèviament amb l’eina corporativa contra codi maliciós.

10.9. S’ha d’informar de correus electrònics amb virus, sense reenviar-los. Si un usuari detecta que un correu conté un virus o, en general, un codi maliciós, cal que notifiqui l’incident de seguretat al Servei d’Informàtica i que no el reenviï, per tal d’evitar-ne la possible propagació.

10.10. Per accedir remotament (via web) al correu electrònic, s’han de prendre les precaucions següents:

1) Els navegadors utilitzats per accedir al correu electrònic via web han d’estar permanentment actualitzats a la seva última versió, almenys quant a la seguretat, i correctament configurats.

2) Un cop finalitzada la sessió web, és obligatori desconnectar-se del servidor mitjançant un procés que elimini la possibilitat de reutilització de la sessió.

3) A l’hora de llegir missatges de correu via webmail cal desactivar la interpretació de continguts remots.

4) Cal desactivar les característiques de recordar contrasenyes per al navegador.

10.11. En cas de defunció d’un usuari, tan bon punt la Universitat en tingui coneixement fefaent en donarà de baixa el compte de correu electrònic. El contingut del compte s’emmagatzemarà durant vint-i-quatre mesos per poder atendre reclamacions o requeriments judicials.

Article 11. Normes específiques sobre el correu brossa

Per tal de poder fer front als riscos que implica el correu brossa, els usuaris han de seguir les normes que es detallen a continuació:

1. S’ha d’evitar introduir l’adreça de correu electrònic de la UPF en fòrums de notícies o llistes de correu a través d’Internet  no relacionades amb la finalitat de l’activitat a la UPF o utilitzar-la per donar-se d’alta en aplicacions no corporatives.     
2. No s’han d’obrir els correus electrònics brossa ni correus electrònics sospitosos.
3. En cas de correu sospitós, s’ha de reportar com a correu brossa, immediatament  i sense obrir-lo, o bé desar-lo a la zona de quarantena. Si l’aplicació ho permet, cal accionar l’opció “Informa que és pesca de credencials”.
4. No s’ha de respondre mai a un correu brossa.
5. No s’ha d’accedir en cap cas als enllaços o annexos que els correus brossa puguin contenir.
6. Cal reportar l’incident de seguretat al Servei d’Informàtica.

Article 12. Idioma

12.1 Els sistemes informàtics de la UPF han de seguir en tot moment les directrius de la Universitat en matèria de llengües, d’acord amb el que s’estableix a l’article 16 de la Regulació i foment de l’ús del català a la Universitat Pompeu Fabra o d’altres normes aplicables.     

Article 13. Exigència de responsabilitats i salvaguarda dels sistemes

13.1. La Universitat, d’acord amb la normativa aplicable, exigirà responsabilitats disciplinàries i, si escau, civils o penals, als membres de la comunitat universitària que incompleixin aquesta normativa i posin en risc els sistemes d’informació de la Universitat. El responsable del sistema i el responsable de seguretat tenen l’obligació de denunciar les vulneracions d’aquesta normativa i de proposar les mesures cautelars adients per protegir els sistemes d’informació.

13.2. En cas que s’imposi una sanció, se n’ha d’informar el Comitè de Seguretat TIC.

13.3. En cas de concurrència de circumstàncies greus, d’especial urgència o emergència, que requereixin adoptar mesures de manera immediata per salvaguardar els sistemes d’informació de la Universitat, el responsable del servei podrà suspendre l’accés als sistemes d’informació a usuaris de la comunitat universitària, incloent-hi el correu electrònic, sense perjudici de posar-ho immediatament en coneixement del rector per tal que decideixi en el termini més breu possible sobre el manteniment o l’aixecament de la mesura cautelar adoptada.

13.4. El responsable de seguretat podrà suspendre l’accés als sistemes d’informació a usuaris que no formin part de la comunitat universitària en cas d’incompliment d’aquesta normativa.     

 

9. Aprovació de temes d’integritat, transparència i governança:

9.1. Reglament del Control Intern

L’article 59.3 de la Llei orgànica 2/2023, de 22 de març, del sistema universitari (LOSU) disposa que les universitats estan subjectes al règim d’auditoria pública previst per la normativa autonòmica o estatal que correspongui i han de desenvolupar un règim de control intern, el qual ha d’incloure, en tot cas, un sistema d’auditoria interna.

Per resolució de 28 de febrer de 2025 la rectora va resoldre aprovar la creació i la definició de les funcions de Control Intern.

Correspon ara aprovar el reglament que reguli l’organització, el funcionament i l’exercici del control intern de la Universitat.

És per tot això que el Consell de Govern acorda aprovar el Reglament del control intern de la Universitat Pompeu Fabra que consta com a annex.

Disposició final. Aquest Reglament entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació a la Seu electrònica de la Universitat.

ANNEX

REGLAMENT DEL CONTROL INTERN DE LA UNIVERSITAT POMPEU FABRA

Aquest Reglament té per objecte regular l'organització, el funcionament i l'exercici del control intern de la Universitat Pompeu Fabra (d’ara endavant la Universitat). La seva finalitat és establir i desenvolupar un règim de control intern que inclogui un sistema d'auditoria interna, per tal de garantir el correcte funcionament dels serveis i l'exercici del control intern de l'activitat economicofinancera. S'alinea amb les previsions de la legislació vigent en matèria d'auditoria interna pública i control intern per a universitats, així com amb l'article 59.3 de la Llei orgànica 2/2023, de 22 de març, del sistema universitari (LOSU).

3. Las universidades estarán sometidas al régimen de auditoría pública que determine la normativa autonómica o, en su caso, estatal. Asimismo, las universidades desarrollarán un régimen de control interno, que contará, en todo caso, con un sistema de auditoría interna. El órgano responsable de este control tendrá autonomía funcional en su labor y no podrá depender de los órganos de gobierno unipersonales de la universidad.”

Amb aquesta regulació es busca millorar l'economia, l'eficàcia i l'eficiència en la gestió economicofinancera; identificar i analitzar els riscos potencials, i garantir la gestió eficient, transparent i responsable dels recursos econòmics de la Universitat. També col·labora a assegurar que la Universitat compleix les regulacions aplicables en matèria economicofinancera.

És de vital importància destacar que, en períodes anteriors, i atesa l'absència d'un òrgan de control intern i d'auditoria interna plenament desenvolupat i operatiu, l'auditoria externa de la Universitat ha demostrat el seu rigor professional establint i avaluant determinats punts d'anàlisi que, per la seva naturalesa, pertanyen pròpiament a l'esfera del control i l'auditoria interns. La present circumstància subratlla la necessitat de formalitzar, estabilitzar i integrar aquestes funcions de manera permanent dins l'estructura universitària, per tal de garantir la continuïtat i l'especialització de les tasques de control.

Aquesta orientació estratègica s'alinea prenent com a base les directrius establertes a la Guia generada l’any 2022 sobre l’orientació per elaborar plans d’auditoria interna a les universitats públiques, creada per la Conferència de Consells Socials de les Universitats Espanyoles, la qual emfatitza el paper de l'auditoria interna com a element clau per millorar la governança universitària.

Segons aquesta premissa, les línies d'actuació que defineixen l'abast i l'enfocament d'aquest Reglament se centren en la proactivitat, l'alineació estratègica i la gestió del risc.

TÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS

Article 1. Naturalesa, adscripció i àmbit d'aplicació

1.1. L’òrgan de Control Intern es configura com l’encarregat d’exercir el control intern de l’activitat economicofinancera de la Universitat Pompeu Fabra (d’ara endavant la Universitat).

1.2. L’òrgan de Control Intern ha de retre comptes davant el Consell Social.

1.3. Per complir els seus fins, l’òrgan de Control Intern actuarà amb total autonomia respecte dels òrgans i les unitats objecte de supervisió. El personal assignat al Control Intern gaudirà d'autonomia funcional en l'exercici de les seves tasques.

1.4. L'exercici de les funcions s'aplicarà al conjunt de l’activitat economicofinancera.

Article 2. Principis i garanties d'actuació

2.1. El personal del Control Intern ha de desenvolupar les seves funcions amb subjecció als principis de legalitat, autonomia, imparcialitat, transparència, eficàcia i eficiència.

2.2. S'ha de garantir que les operacions econòmiques i financeres siguin eficients i s'ajustin a la normativa vigent. El Control Intern vetllarà per la bona gestió i la legalitat financera.

2.3. El personal del Control Intern no podrà ser sancionat o expedientat per causa de les recomanacions o dels informes que manifestin o que elaborin en l’exercici de les seves funcions.

TÍTOL II. ORGANITZACIÓ

Article 3. La persona responsable de l’òrgan de Control Intern

3.1. L’exercici de la funció de control intern de la Universitat serà portat a terme per la persona responsable de l’òrgan de Control Intern.

3.2. La persona responsable d’aquest òrgan serà nomenada pel rector o rectora d’acord amb el Consell Social, el qual participa també en el procés de selecció, entre el personal funcionari qualificat, que ha de posseir la qualificació i l’experiència necessàries per exercir les seves funcions, segons el sistema de provisió establert a la relació de llocs de treball.

3.3. La persona responsable de  l’òrgan cessarà per les causes previstes legalment o reglamentàriament, garantint la seva autonomia.

3.4. La persona responsable de l’òrgan de Control Intern disposarà dels recursos humans i materials necessaris per al correcte exercici de les seves funcions d’acord amb la disponibilitat pressupostària de la Universitat.

Article 4. Competències del/de la responsable de l’òrgan de Control Intern

A la persona responsable de l’òrgan de Control Intern li corresponen les competències de dirigir, coordinar i supervisar les activitats de l’àmbit economicofinancer, dins del marc de les seves atribucions. En l'exercici d'aquestes competències, n’ha d’elaborar el Pla Anual d’Actuacions i la  Memòria anual d’activitats, impulsar les actuacions previstes o extraordinàries i proposar la millora de la normativa interna de la Universitat.

TÍTOL III. FUNCIONS I COMPETÈNCIES DEL CONTROL INTERN

Article 5. Funcions del Control Intern

5.1. Es refereixen a les metodologies i les tècniques de control que l'òrgan té el mandat d'aplicar. Les seves funcions bàsiques es classifiquen en:

• Control previ (legalitat prèvia)
• Control financer (auditoria posterior)
• Control de gestió (eficàcia)

5.2. Les funcions del Control Intern inclouen:

1. Supervisar el control economicofinancer intern mitjançant la funció de control previ i el control financer.
2. Executar el control financer a través de la verificació a posteriori de l'ajustament a l'ordenament jurídic i als principis de bona gestió financera (eficàcia, eficiència i economia). S'exercirà sobre qualsevol òrgan, entitat o activitat mitjançant tècniques d'auditoria.
3. Dur a terme auditories internes per avaluar l'eficàcia i l'eficiència dels controls interns existents, abastant diferents àmbits de gestió (economicofinancer, personal, acadèmic, etc.).
4. Verificar i fer el seguiment del compliment de la normativa (interna i externa) i dels procediments establerts de gestió comptable, financera i pressupostària aplicables a la Universitat.

Article 6. Competències del Control Intern

6.1. Es refereixen als objectius finals, als principis d'actuació i al rol estratègic que l'òrgan de Control Intern ha d'assolir. Són:

• Autonomia funcional: un principi clau establert per la legislació universitària (LOSU).
• Aportació de valor: l'èmfasi en els tres principis fonamentals sobre els quals s’avalua la bona gestió dels recursos públics, Eficàcia, Eficiència i Economia (triple E o les 3E).
• Assessorament: el paper de generar recomanacions per a la millora contínua.
• Transparència: el nexe amb el retiment de comptes.

6.2. Les competències del Control Intern són:

a) Supervisar la identificació, l’anàlisi i l’avaluació  dels riscos economicofinancers que puguin afectar els objectius institucionals, i proposar mesures de mitigació. Això implica detectar irregularitats, errors o frau, i suggerir mesures correctores.

b) Avaluar la fiabilitat i la integritat de la informació financera i de gestió.

c) Proposar i avaluar el disseny de millores en els processos i els procediments de gestió per augmentar-ne l'eficiència, l'eficàcia i la transparència, i vetllar per la seva correcta implantació.

d) Gestionar i processar la informació econòmica i financera derivada de l'activitat de control.

e) Proporcionar assessorament tècnic i consultiu als òrgans de gestió.

f) Promoure la formació i la sensibilització institucional en control intern i gestió de riscos.

g) Presentar informes i recomanacions regulars a l'òrgan de govern competent sobre l'estat dels controls interns i les propostes de millora.

h) Assumir qualsevol altra funció que li sigui atribuïda per la normativa vigent o pels òrgans de govern de la Universitat.

TÍTOL IV. PLANIFICACIÓ I AVALUACIÓ

Article 7. Pla Anual d'Actuacions 

7.1. Les actuacions ordinàries del Control Intern estaran subjectes a la planificació anual.

7.2. La persona responsable de l’òrgan de Control Intern elaborarà coordinadament amb la Gerència, per a cada exercici natural, el Pla Anual d’Actuacions. Aquest document ha d’incloure necessàriament el detall de les actuacions ordinàries, els objectius que s’han d’assolir i els criteris d’actuació que guiaran la funció.

L’elaboració del Pla requerirà, amb caràcter previ a la seva aprovació pel rector o rectora, l’emissió d’un informe favorable del Consell Social, d’acord amb les prioritats expressades per aquest òrgan.

7.3. El Pla podrà ser modificat durant l'exercici a iniciativa de la persona responsable o a sol·licitud del rector o rectora o del Consell Social.

Qualsevol modificació s’ha de fer amb el vistiplau previ dels òrgans competents.

7.4. El Pla ha d’incloure un calendari anual d’actuacions que incorpori i desplegui les fases següents:

• Fase de planificació (final de l'exercici anterior / inici d'exercici)
• Fase d’execució (durant tot l'exercici: gener-desembre)
• Fase de seguiment (periòdica / trimestral)
• Fase de retiment de comptes (inici de l'exercici següent)

Article 8. Memòria anual d'activitats

8.1. La Memòria anual constitueix l’instrument formal de retiment de comptes davant els mateixos òrgans de govern de la Universitat.

8.2. La persona responsable de l’òrgan de Control Intern elaborarà i presentarà al Consell de Govern i al Consell Social la Memòria anual d’activitats, que ha d’incloure un resum de les actuacions acomplertes, les principals propostes formulades i el seguiment de les recomanacions d’exercicis anteriors.

8.3. La Memòria anual d’activitats s’ha de presentar durant el primer quadrimestre de l’any següent al de l’execució del Pla Anual d’Actuacions.

TÍTOL V. DEURES

Article 9. Deure de col·laboració

9.1. Tota la comunitat universitària té el deure de col·laborar amb les actuacions del Control Intern.

9.2. Les persones requerides estan obligades a comparèixer davant aquest òrgan i a facilitar-li la informació i la documentació que els sigui sol·licitada en el marc de les seves actuacions.

9.3. Els responsables de les unitats han d’habilitar els espais, els mitjans i els recursos necessaris per garantir el correcte desenvolupament de les actuacions del Control Intern.

Article 10. Confidencialitat i reserva

10.1. El personal del Control Intern està subjecte al deure de sigil professional, així com als deures de confidencialitat i de reserva sobre la informació i la documentació a què tingui accés en l’exercici de les seves funcions.

10.2. La documentació generada en el marc de les actuacions del Control Intern té caràcter confidencial i no pot ser divulgada ni cedida a tercers, llevat dels casos legalment previstos o quan sigui necessària per a l’exercici de les seves funcions.

10.3. La informació i la documentació obtingudes només poden ser utilitzades per a les finalitats pròpies de les seves funcions.

TÍTOL VI. RESULTATS I DISCREPÀNCIES

Article 11. Resultats del control intern

11.1. El responsable de l’òrgan de Control Intern emetrà informes, quan sigui preceptiu o escaient, amb les conclusions i les recomanacions necessàries per millorar la gestió. Els informes d'auditoria inclouran observacions, conclusions i recomanacions.

11.2. Els informes es lliuraran als responsables de les unitats objecte de control perquè hi facin al·legacions, si escau, abans d'emetre l'informe definitiu.

11.3. Els informes definitius es lliuraran al mateix temps al Consell Social i al rector o rectora.

11.4. Es farà un seguiment periòdic de les recomanacions. El Control Intern farà un seguiment de l'aplicació de les recomanacions i informarà als òrgans de govern que corresponguin periòdicament sobre el seu grau de compliment.

11.5. Es presentarà informació als òrgans de govern per facilitar la presa de decisions informades.

Article 12. Reparaments i discrepàncies

12.1. Si el/la responsable de l’òrgan de Control Intern detecta un incompliment de la legalitat, s’han de formular reparaments per escrit amb les objeccions i la motivació.

12.2. Els reparaments poden suspendre la tramitació de l'expedient en els casos greus (insuficiència de crèdit, òrgan incompetent, irregularitats greus, omissió de tràmits essencials, comprovacions materials).

Si el destinatari no accepta el reparament, pot plantejar la discrepància motivada.

12.3. La resolució de les discrepàncies correspon al rector o rectora, i la seva decisió serà executiva. 

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA ÚNICA. Pla Anual d’Actuacions de l’exercici 2026

Atesa la data d’entrada en vigor del present Reglament i amb la finalitat de facilitar una implantació progressiva de l’òrgan de Control Intern, s’estableix que el Pla Anual d’Actuacions corresponent a l’exercici 2026 tindrà com a finalitat principal establir les bases organitzatives i metodològiques necessàries per al desplegament ordinari dels exercicis posteriors, sense que se li exigeixi l’abast complet previst en règim ordinari.

El calendari d’actuacions ha de contenir com a mínim les fases següents:

• Fase d’activació i marc regulador (1r. trimestre)
• Fase de construcció metodològica (2n. trimestre)
• Fase de prova pilot: primeres actuacions i ajustaments (3r. trimestre)
• Fase de consolidació i preparació del 2027 (4t. trimestre)

9.2. Reglament de la Inspecció de Serveis

La Llei orgànica 2/2023, de 22 de març, del sistema universitari, preveu a l’art. 43 que les universitats comptin amb una inspecció de serveis, regida pels principis d'independència i autonomia.

Per resolució de 28 de febrer de 2025 la rectora va resoldre aprovar la creació i la definició de les funcions de la Inspecció de Serveis.

Correspon ara aprovar el reglament que reguli la seva organització i funcionament i que permeti l’exercici de les seves competències.

És per tot això que el Consell de Govern acorda aprovar el Reglament de la Inspecció de Serveis de la Universitat Pompeu Fabra que consta com a annex.

Disposició final. Aquest Reglament entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació oficial.

ANNEX

REGLAMENT DE LA INSPECCIÓ DE SERVEIS DE LA UNIVERSITAT POMPEU FABRA

La Llei orgànica 2/2023, de 22 de març, del sistema universitari, preveu a l’art. 43 que les universitats comptin amb una inspecció de serveis, regida pels principis d'independència i autonomia.

Per la seva banda, l’art. 180 dels Estatuts de la Universitat Pompeu Fabra inclou la inspecció de serveis entre les funcions que corresponen a les unitats administratives de la Universitat. Aquest mateix article estableix que correspon al rector o rectora, a proposta del gerent o la gerent, la creació i la supressió d’aquestes unitats administratives.

A l’empara d’aquest marc normatiu, en data 28 de febrer de 2025, la rectora va dictar la Resolució per la qual es va aprovar la creació i la definició de les funcions de la Inspecció de Serveis, entesa com a mecanisme de supervisió i de garantia del bon funcionament institucional.

Escau esmentar també que als nous Estatuts de la Universitat Pompeu Fabra, aprovats a la sessió del Claustre de 13 d’octubre del 2025 i actualment en tràmit d’aprovació definitiva, s’hi estableix, a l’art. 144.4 que la Universitat, d’acord amb allò que estableixi la legislació vigent, ha de disposar d’una Inspecció de Serveis que actuï regida pels principis d’independència i autonomia.

En definitiva, la normativa esmentada proporciona la base legal necessària per a la regulació del funcionament de la Inspecció de Serveis de la Universitat Pompeu Fabra. Arribats a aquest punt, esdevé necessari aprovar un Reglament de la Inspecció de Serveis que la doti d'un contingut funcional que permeti l’exercici de les seves competències i s’adapti a la realitat del seu entorn.

El present Reglament s'adequa als principis de bona regulació continguts a la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, de procediment administratiu comú de les administracions públiques. En aquest sentit, s'ajusta als principis de necessitat i eficàcia, atès que el marc normatiu esmentat justifica la seva creació i regulació per raons d'interès general.

Així mateix, es respecten els principis de proporcionalitat, seguretat jurídica i eficiència exigits, atès que aquesta regulació resulta imprescindible per atendre la necessitat a cobrir i no hi ha altres mesures menys restrictives de drets aplicables, resulta coherent amb l'ordenament jurídic i genera un marc normatiu estable i clar, al mateix temps que permet una gestió més eficient dels recursos públics.

Aquest Reglament es dicta en l'exercici de la potestat reglamentària i d'autoorganització de la Universitat Pompeu Fabra, en virtut del principi d’autonomia universitària, i d’acord amb l’article 3 de la Llei orgànica 2/2023, de 22 de març, del sistema universitari, i l’article 180 dels vigents Estatuts de la Universitat Pompeu Fabra.

L’estructura proposada segueix el model dels reglaments universitaris, dividida en capítols i integra els punts essencials de supervisió, autonomia, estructura i garanties.

El capítol I fa referència a les disposicions generals, a la naturalesa i a l’àmbit d’actuació de la Inspecció de Serveis. Aquest capítol determina la finalitat principal de la Inspecció de Serveis, i preveu que el seu àmbit d’actuació abasta tota la comunitat universitària. Per al compliment de la seva finalitat, la Inspecció de Serveis actuarà sota els principis d’independència i autonomia funcional i, atesa la necessària incardinació en l’organigrama institucional, a efectes organitzatius i administratius, s'adscriu a la Secretaria General de la Universitat.

El capítol II desenvolupa l’estructura de la Inspecció de Serveis i determina el personal que en forma part. Així mateix, estableix les funcions de la Inspecció i de la persona titular de la Inspecció.

Finalment, el capítol III preveu el règim d’actuació i estableix les seves garanties jurídiques. En aquest sentit, preveu l’aprovació d’un pla d’actuacions anual, i estableix la necessitat d’elaborar i publicar una memòria anual de les actuacions realitzades que es presentarà al Consell de Govern.

CAPÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS, NATURALESA I ÀMBIT

1. Objecte i finalitat

1. Aquest Reglament té per objecte establir el marc regulador de la Inspecció de Serveis de la Universitat Pompeu Fabra.

2. La Inspecció de Serveis es configura com a mecanisme de supervisió i garantia del bon funcionament institucional.

3. La finalitat de la Inspecció és vetllar pel correcte funcionament dels serveis que presta la Universitat d’acord amb les lleis i les normes que els són d’aplicació, amb  l’objectiu de garantir l'eficàcia i l'eficiència dels processos que comporta la prestació d’aquests serveis, així com per la qualitat de l’activitat acadèmica, sens perjudici de les competències en matèria de qualitat que siguin atribuïdes a altres òrgans. Així mateix, en el context d’aquesta finalitat supervisora, i en el marc de la legislació aplicable en la matèria, la Inspecció de Serveis té funcions d’instrucció en els procediments disciplinaris que afectin els membres de la comunitat universitària, en col·laboració amb les diferents unitats acadèmiques i de gestió.

2. Naturalesa i adscripció

1. La Inspecció de Serveis actua sota els principis d’independència i autonomia funcional en l'exercici de les seves competències.

2. A efectes organitzatius i administratius, s'adscriu a la Secretaria General de la Universitat.

3. Àmbit subjectiu i objectiu

L'actuació de la Inspecció de Serveis abasta tots els serveis prestats per la Universitat, així com totes les unitats acadèmiques i administratives que hi intervenen, i tots els membres de la comunitat universitària, tant el personal --tècnic, de gestió i d’administració i serveis i docent i investigador-- com l’estudiantat, en els àmbits que els corresponguin.

4. Principis d'actuació

El personal de la Inspecció de Serveis, i aquelles persones que, en l’exercici de les funcions de la Inspecció de Serveis, hi puguin estar adscrites temporalment o hi puguin col·laborar ocasionalment, hauran de subjectar-se als principis de legalitat, objectivitat, professionalitat, integritat, responsabilitat, imparcialitat, eficàcia i eficiència.

5. Facultats de la Inspecció de Serveis.

1. Per a l'exercici de les seves funcions el personal de la Inspecció de Serveis està facultat per accedir lliurement, un cop s’hagi acreditat com a tal, a totes les unitats i espais de la Universitat, sense notificació prèvia, si fos necessari.

2. Així mateix, tindrà accés a tota la documentació relacionada amb la seva actuació, de conformitat amb la legislació vigent aplicable, i podrà demanar els informes que consideri oportuns i realitzar les actuacions necessàries en el desenvolupament de les seves funcions, amb cura d’interferir tan poc com sigui possible amb el funcionament i activitat normal de la Universitat.

6. Deure de col·laboració.

Tots els membres de la comunitat universitària han de col·laborar amb les actuacions de la Inspecció de Serveis per al compliment de les seves funcions.

7. Deure de confidencialitat.

La documentació i la informació derivada de les actuacions dutes a terme per la Inspecció de Serveis té caràcter confidencial i està subjecta a reserva i sigil professional per part de tots els membres de la Inspecció de Serveis, així com de qualsevol altra persona que hi col·labori o que intervingui en les actuacions.

CAPÍTOL II. COMPOSICIÓ I FUNCIONS

8. Composició.

1. L'estructura bàsica de la Inspecció de Serveis està composta per la persona titular de la Inspecció de Serveis i el personal tècnic i administratiu adscrit a la Inspecció, d’acord amb el que estableixi la relació de llocs de treball de la Universitat. 

2. La persona titular de la Inspecció de Serveis és nomenada pel rector o la rectora de la Universitat. Ha de ser personal funcionari de carrera del subgrup A1 i posseir la qualificació i experiència necessàries per a l'exercici de les seves funcions, d’acord amb el sistema de provisió establert a la relació de llocs de treball. El seu cessament és produirà per les causes previstes legalment o reglamentàriament, garantint sempre la seva independència.

3. Es podran adscriure temporalment a la Inspecció de Serveis aquelles persones funcionàries de carrera que no formin part de la seva estructura bàsica i que puguin ser designades instructores o encarregades d'unes actuacions prèvies quan, per l’especificitat o complexitat d’un procediment, el rector o rectora ho consideri adequat. Aquesta adscripció s’estén només durant el temps necessari per dur a terme la tasca encomanada i és exclusivament als efectes d’aquesta. 

9. Funcions de la Inspecció de Serveis

Són funcions de la Inspecció de Serveis, en el sentit de l’establert a l’article 1.1, de la Resolució dictada de la rectora de 28 de febrer de 2025 sobre la Inspecció de Serveis:

a) Supervisar el funcionament dels diferents serveis que presta la Universitat i inspeccionar les activitats i procediments que comporta la prestació d’aquests serveis amb l’objectiu d’incrementar-ne l’eficàcia i l’eficiència i d’assegurar el compliment de les normes que regulen l'activitat de les unitats tant acadèmiques com administratives.

b) Proposar i participar en l'elaboració d’informes i estadístiques que permetin identificar aspectes de millora en el funcionament dels serveis i les unitats que els presten i recomanar mesures correctores i de millora continuada per mitjà de protocols d’actuació, adopció de bones pràctiques i elaboració o modificació d’instruccions i normes.

c) Instruir, en el marc de a legislació aplicable en la matèria, els procediments disciplinaris que afectin els membres de la comunitat universitària, en col·laboració amb les unitats acadèmiques i de gestió.

d) Donar compte de les seves actuacions mitjançant l'elaboració i la publicació d'una memòria anual.

e) Qualsevol altra que, d'acord amb el seu marc competencial, li sigui encomanada pels òrgans de govern de la Universitat.

10. Funcions de la persona titular de la Inspecció de Serveis

Són funcions de la persona titular de la Inspecció de Serveis:

1. Dirigir, coordinar, planificar i supervisar l’actuació de la Inspecció de Serveis i del personal que en compon l’estructura bàsica.
2. Coordinar l’actuació del personal adscrit a la Inspecció de Serveis d’acord amb allò que disposa l’article 8.3.
3. Elaborar la proposta de planificació anual de les actuacions de la Inspecció de Serveis.
4. Elaborar la memòria anual de les actuacions de la Inspecció de Serveis.
5. Retre comptes anualment del desenvolupament de les actuacions de la Inspecció de Serveis davant el rector o rectora.
6. Practicar les inspeccions necessàries en l’exercici de les competències de la Inspecció de Serveis.
7. Proposar al rector o rectora la iniciació de procediments disciplinaris, en el marc de la legislació aplicable en la matèria.
8. Fer propostes i recomanacions per tal d’aconseguir la millora continuada de les activitats i serveis de la Universitat.
1. Qualsevol altra funció que es trobi dins de l’àmbit de les seves competències.

CAPÍTOL III. RÈGIM D'ACTUACIÓ I GARANTIES JURÍDIQUES

11. Planificació de les actuacions i tècniques d'actuació

1. La Inspecció de Serveis elaborarà un Pla d'Actuació Anual, que és aprovat pel rector o rectora.  

2. Les actuacions de la Inspecció de Serveis es duran a terme, si escau, de manera coordinada amb els òrgans de govern i les unitats acadèmiques i de gestió implicades.

3. En l'exercici de les seves funcions, la Inspecció de Serveis pot utilitzar les tècniques que resultin més adequades en cada cas. Fonamentalment, es duran a terme mitjançant la realització d'auditories funcionals, actuacions de seguiment i de consultoria, emissió d'informes i proposta d'adopció de mesures de millora o reforma.

12. Procediment d’inspecció

1. Les actuacions formals de les inspeccions s’inicien d’ofici, ja sigui per iniciativa pròpia, a instància del rector o rectora, a conseqüència de petició raonada d’altres òrgans, o per denúncia. Quan l’actuació s’iniciï a instància del rector o rectora, aquest o aquesta determinarà el contingut, àmbit i abast de les actuacions, així com els altres elements que consideri necessari esmentar. 

2. Les actuacions inspectores poden tenir caràcter ordinari o extraordinari. Les actuacions ordinàries són les que es duen a terme en compliment del Pla d’actuacions anual. Les actuacions extraordinàries són les que es realitzen per fets sobrevinguts que puguin afectar significativament el funcionament dels serveis de la Universitat i de les activitats que comporta la seva prestació, o que s’iniciïn d’ofici, de manera motivada, fora del Pla d’actuacions anual.

3. El procediment d'actuació de la Inspecció de Serveis es durà a terme d'acord amb la normativa que resulti d'aplicació en funció del col·lectiu de persones afectat.

13. Documentació

L'actuació del personal inspector es formalitza mitjançant acta o informe.

14. Memòria anual

La Inspecció de Serveis elabora i publica una Memòria anual de les actuacions realitzades. Aquesta Memòria es presentarà al Consell de Govern i no hi poden constar dades personals que permetin la identificació de les persones involucrades en les actuacions de la Inspecció de Serveis.

 

9.3. Modificació de les Normes de Convivència de la UPF

Les Normes de Convivència de la Universitat foren aprovades per acord de Consell de Govern de 14 de desembre de 2022. L’article 11 de les Normes regula la creació i composició de la Comissió de Convivència de la UPF i estableix que està formada per sis persones: dos estudiants, un dels quals ha de ser de postgrau, dos membres del personal tècnic, de gestió i d’administració i servei (PTGAS) i dos membres del personal docent i investigador (PDI), un dels quals ha de tenir vinculació permanent. La paritat entre els tres col·lectius universitaris és un requisit de la Llei 3/2022, de 24 de febrer, de Convivència Universitària. L’article 11 de les Normes de Convivència també estableix que és necessari ésser claustral per esdevenir membre de la Comissió de Convivència i que aquests membres són escollits, en el si del Claustre, per cadascun dels col·lectius al qual pertanyen.

Aquesta proposta té per objecte modificar l’esmentat article 11 de les Normes de Convivència. La modificació que es proposa no pretén alterar la composició de la Comissió (només hi ha un petit canvi en la vocalia reservada als estudiants de postgrau), sinó la manera com es determina aquesta composició, pels motius i amb els efectes que s’exposen a continuació.

La Comissió de Convivència té funcions en l'àmbit del foment de la convivència a la institució i de la mediació com a mecanisme alternatiu de resolució de possibles conflictes. Té, així mateix, una funció molt concreta, incardinada en la fase de mediació dels procediments disciplinaris dels estudiants: "En aquells casos que resulti procedent, tramitar el procediment de mediació com a alternativa al règim sancionador"  (art. 13, lletra c)). Darrerament, arran de la intervenció de la Comissió de Convivència en procediments disciplinaris, s'ha constatat que aquesta funció c) involucra necessàriament l’accés i el coneixement aprofundit d'expedients disciplinaris i la presa de decisions sobre si escau aplicar, en cada cas concret, la mediació com a alternativa a un procés sancionador. Això demana dedicació i un cert coneixement tècnic o interès personal en aquest àmbit.

En aquest sentit, es proposa ampliar més allà del Claustre l’espectre de persones que poden formar part de la Comissió de Convivència, de manera que es tingui l’oportunitat de considerar qualsevol persona de cadascun dels tres col·lectiu amb interès pel tema o amb possibles aptituds tècniques.

Així mateix, havent obert la Comissió de Convivència a integrants no claustrals, es proposa substituir el procés electoral que ara preveu la normativa per un mecanisme de designació a proposta de cadascun dels col·lectius implicats, ja que s’adequa millor a la finalitat de la Comissió. Això permetria a cada col·lectiu escollir en funció de la idoneïtat de les persones per a la Comissió i milloraria l'eficiència del procediment. Per afegir agilitat i eficiència addicional es proposa que les propostes de cada col·lectiu siguin vehiculades a través dels membres claustrals que són presents al Consell de Govern, mantenint l’obligatorietat de la consulta prèvia amb el conjunt de cada col·lectiu claustral. La intermediació dels membres del Consell de Govern aporta eficiència en la presa de decisions. També, la regularitat i freqüència de les sessions del Consell de Govern aporta l'agilitat requerida i permet que es puguin cobrir més fàcilment les baixes que hi pugui haver.

Pel que fa a l’estudiant de postgrau, es proposa que passi a ser un estudiant de doctorat i que sigui designat a proposta dels delegats d’estudiants dels programes de doctorat, per mitjà de la persona que els representa al Comitè de direcció de l’Escola de Doctorat. Atès que la presència d’estudiants de doctorat al Claustre o al Consell de Govern és minsa o inexistent, és aconsellable que la proposta de designació recaigui en els delegats d’estudiants de doctorat, figura que, d’altra banda, no existia quan es van aprovar les Normes de Convivència. Finalment, la proposta contempla l’opció que el suplent de l'estudiant designat a proposta dels estudiants del Consell de Govern pugui actuar com a suplent de l’estudiant de doctorat en cas que aquesta representació estigui vacant.

La tramitació d'aquesta modificació ha comptat amb la participació de representants dels tres col·lectius de la Universitat, que han tingut accés a esborranys de la proposta, i alguns suggeriments que han efectuat han estat incorporats al text final.

És per tot això que el Consell de Govern acorda modificar les Normes de convivència de la Universitat Pompeu Fabra aprovades per acord del Consell de Govern de 14 de desembre de 2022, en els termes següents:

Únic. Es modifica l’article 11 que queda redactat com segueix:

“Article 11. Creació i Composició

1. Es crea la Comissió de Convivència de la Universitat Pompeu Fabra, que està formada per sis membres que pertanyen als diferents col·lectius que integren la comunitat universitària de manera paritària, procurant la composició equilibrada entre homes i dones i que la seva actuació es regirà pels principis d’independència i autonomia.

2. Els integrants de la Comissió de Convivència seran designats pel Consell de Govern de la manera següent:

1. Dues persones que pertanyin al personal docent i investigador, de les quals una ha de tenir vinculació permanent amb la universitat, a proposta dels membres del Consell de Govern que pertanyen a aquest col·lectiu, i prèvia consulta amb els representants d'aquest col·lectiu en el Claustre.
2. Dues persones que pertanyin al personal tècnic, de gestió i d’administració i serveis, a proposta dels membres del Consell de Govern que pertanyen a aquest col·lectiu, i prèvia consulta amb els representants d'aquest col·lectiu en el Claustre.
3. Un estudiant, a proposta dels membres del Consell de Govern que pertanyen a aquest col·lectiu, i prèvia consulta amb els representants d'aquest col·lectiu en el Claustre.
4. Un estudiant de doctorat, a proposta del representant dels estudiants de doctorat al Comitè de l’Escola de Doctorat, prèvia consulta amb la resta de delegats d’estudiants de programes de doctorat.

3. Per garantir el funcionament de la Comissió de Convivència el Consell de Govern designarà un nombre igual de membres suplents a proposta dels mateixos òrgans o col·lectius que proposen els representants titulars. La persona suplent de l'estudiant titular proposat pels estudiants del Consell de Govern podrà actuar com a suplent de l'estudiant proposat pels estudiants de doctorat, en cas que la representació d'aquest darrer col·lectiu estigui vacant.

4. Els membres de la Comissió de Convivència seran designats per un període de quatre anys, llevat dels estudiants, que ho seran per un període de dos anys.

5. Seran causes de cessament com a membre de la Comissió de Convivència:

a. La finalització del període per al qual havia estat nomenat.

b. La finalització de la relació laboral o acadèmica amb la Universitat.

c. La baixa voluntària.”

 

9.4. Modificació del Pla de mesures d’integritat en la gestió de la Universitat Pompeu Fabra i del reglament de la Comissió Antifrau de la UPF

El Pla de Mesures d’Integritat en la Gestió de la Universitat Pompeu Fabra (en endavant, el Pla), aprovat per acord del Consell de Govern de 15 de desembre de 2021, preveu una sèrie de mesures de seguiment, entre les quals un procediment de revisió periòdica per part de la Comissió Antifrau de la Universitat. L’any 2024 es va fer una anàlisi del Pla que va permetre identificar tant aspectes de millora com altres qüestions que havien quedat obsoletes i calia actualitzar. Per aquest motiu la Comissió Antifrau va acordar, el 23 de maig de 2025, una modificació detallada del Pla que fou després també aprovada pel Consell de Govern a la sessió del 28 de maig de 2025.

La Comissió Antifrau de la UPF és, de fet, producte del Pla, ja que la seva creació i àmbit d’actuació venen definits per la mesura de correcció i investigació MC1 (Apartat D) i el reglament que determina la seva composició, funcions i funcionament es materialitza com a Annex 2 del Pla. Tanmateix, aquest annex, i el Reglament de la Comissió Antifrau que el constitueix, van quedar fora de l’abast de la modificació del Pla aprovada l’any passat.

La proposta de modificació del Pla que ara se sotmet a consideració del Consell de Govern se centra, en bona mesura, en aquest Reglament de la Comissió Antifrau.

L’aspecte central de la modificació és una millor i més perfilada descripció del procediment d’investigació aplicable als possibles casos que la Comissió hagi de tractar. En concret, s’estructuren clarament les diferents fases del procediment, es fa més explícita la referència a la fase d’anàlisi prèvia de la versemblança del cas, es detallen quines són les actuacions que pot proposar la Comissió com a resultat de la investigació duta a terme, s’amplia la durada de la pròrroga, dins dels terminis previstos per la llei, i s’afegeixen algunes precisions tècniques addicionals. Així mateix, s’afegeix a les funcions de la Comissió la validació de les avaluacions de riscos en matèria de frau i corrupció. Finalment, i, pel que fa a la composició de la Comissió, es modifica lleugerament la definició dels requisits que ha de reunir la persona tècnica que exerceix la secretaria de la Comissió.

Atès que es proposa aquesta modificació de l’Annex 2 del Pla, s’aprofita l’avinentesa per proposar també la modificació d’un altre qüestió puntual que no fou objecte d’esmena en la revisió aprovada l’any passat. Es tracta d’una de les mesures de prevenció incloses al Pla, la mesura MP3. La lletra d. d’aquesta mesura MP3 estableix que el personal que ha de subscriure DACI ha de fer formació sobre conflictes d’interès, però no identifica quin tipus de formació es considera adient. Es proposa explicitar que la formació que és considera adient és aquella que va adreçada a empleats públics i que programa la Universitat, l’Oficina Antifrau de Catalunya, l’Escola d’Administració Pública de Catalunya o entitats públiques equivalents.

A conseqüència d’aquesta modificació de la mesura MP3, també cal modificar la formulació del model de DACI que s’inclou al Pla com a Annex 1.1, atès que aquest model, en el seu apartat setè, fa referència a la formació rebuda pel declarant i, per tant, cal harmonitzar una i altra referència. De pas, s’aprofita la necessitat de modificar aquest apartat setè de la DACI per fer que el text reflecteixi adientment com es fa actualment la tramitació les DACI. Finalment, també es corregeixen algunes errades d’estil que s’han detectat en els annexos 1.1, 1.2 i 2.

La modificació del Pla que se sotmet a consideració del Consell de Govern fou aprovada per la Comissió Antifrau de la Universitat el proppassat 26 de gener de 2026.

És per tot això que el Consell de Govern acorda modificar el Pla de mesures d’integritat en la gestió de la Universitat Pompeu Fabra aprovat per acord del Consell de Govern de 15 de desembre de 2021 i modificat per acord de 28 de maig de 2025 i modificar el seu annex 2 que conté el Reglament de la Comissió Antifrau de la UPF, en els termes següents:

Primer.  Es modifica el subapartat d. de la Mesura de Prevenció (3) MP3. Formació del personal, que queda redactat com segueix:

“d. El personal que hagi de subscriure una declaració d’absència de conflicte d’interessos (DACI) haurà de fer, almenys, un curs de formació relacionat amb aquesta matèria de caràcter obligatori, preferentment abans de subscriure-la, o, en tot cas, durant l’any següent a la subscripció de la declaració. Es considerarà adequada aquella formació adreçada a empleats públics sobre frau i corrupció programada per la Universitat, per l'Oficina Antifrau de Catalunya, per l'Escola d'Administració Pública de Catalunya o per entitats públiques equivalents.”

Segon. Es modifica l’Annex 1.1 que queda redactat com segueix:

“Annex 1.1 Model de declaració d'absència de conflicte d'interès (DACI)

Expedient:

Contracte/subvenció.

A fi de garantir la imparcialitat en el procediment de contractació/subvenció esmentat més amunt, la persona signant, com a participant en el procés de preparació i tramitació de l'expedient, declara:

Primer. Estar informada del següent:

1. Que l'article 61.3 «Conflicte d’interès», del Reglament (UE, Euratom) 2018/1046 del Parlament Europeu i del Consell, del 18 de juliol (Reglament financer de la UE) estableix que «existirà conflicte d’interès quan l'exercici imparcial i objectiu de les funcions es vegi compromès per raons familiars, afectives, d'afinitat política o nacional, d'interès econòmic o per qualsevol motiu directe o indirecte d'interès personal.»

2. Que l'article 64 «Lluita contra la corrupció i prevenció dels conflictes d’interès» de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, defineix el conflicte d'interès com a «qualsevol situació en què el personal al servei de l'òrgan de contractació, que a més participi en el desenvolupament del procediment de licitació o pugui influir en el resultat d'aquest, tingui directament o indirectament un interès financer, econòmic o personal que pugui semblar que en compromet la imparcialitat i la independència en el context del procediment de licitació».

3. Que l'apartat 3 de la disposició addicional 112a de la Llei 31/2022, de 23 de desembre, de pressupostos generals de l'Estat per al 2023, estableix que «L'anàlisi sistemàtica i automatitzada del risc de conflicte d'interès és aplicable als empleats públics i la resta de personal al servei d'entitats decisores, executores i instrumentals que hi participin, de manera individual o mitjançant la seva pertinença a òrgans col·legiats, en els procediments descrits d'adjudicació de contractes o de concessió de subvencions».

4. Que l'apartat 4 de l'esmentada disposició addicional 112a estableix que:

– «A través de l'eina informàtica s'analitzaran les possibles relacions familiars o vinculacions societàries, directes o indirectes, en què es pugui donar un interès personal o econòmic susceptible de provocar un conflicte d'interès, entre les persones a què es refereix l’apartat anterior i els participants en cada procediment».

– «Per a la identificació de les relacions o vinculacions l'eina contindrà, entre altres, les dades de titularitat real de les persones jurídiques a què fa referència l'article 22.2.d).iii) del Reglament (UE) 241/2021, de 12 febrer, que constin a les bases de dades de l'Agència Estatal d'Administració Tributària i els obtinguts a través dels convenis subscrits amb els Col·legis de Notaris i Registradors».

5. Que l'article 23 «Abstenció», de la Llei 40/2015, d'1 octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic, estableix que s'han d'abstenir d'intervenir en el procediment «les autoritats i el personal al servei de les administracions en qui es donin algunes de les circumstàncies assenyalades a l'apartat següent», essent aquestes:

a) Tenir interès personal en l'assumpte de què es tracti o en un altre en la resolució del qual pogués influir la d'aquell; ser administrador de societat o entitat interessada, o tenir qüestió litigiosa pendent amb algun interessat.

b) Tenir un vincle matrimonial o situació de fet assimilable i el parentiu de consanguinitat dins del quart grau o d'afinitat dins del segon, amb qualsevol dels interessats, amb els administradors d'entitats o societats interessades i també amb els assessors, representants legals o mandataris que intervinguin en el procediment, així com compartir despatx professional o estar-hi associat per a l'assessorament, la representació o el mandat.

c) Tenir amistat íntima o enemistat manifesta amb alguna de les persones esmentades a l'apartat anterior.

d)  Haver intervingut com a pèrit o com a testimoni en el procediment de què es tracti.

e)  Tenir relació de servei amb persona natural o jurídica interessada directament en l'assumpte, o haver-li prestat en els dos darrers anys serveis professionals de qualsevol tipus i en qualsevol circumstància o lloc».

Segon. Que, en el moment de la signatura d'aquesta declaració i d’acord amb la informació que li consta, no es troba incursa en cap situació que es pugui qualificar de conflicte d'interès, en els termes previstos a l'apartat quart de la disposició addicional 112a de la Llei 31/2022, que pugui afectar el procediment, ni  en els termes previstos a l'article 61.3 del Reglament Financer de la UE i que no concorre en la seva persona cap causa d'abstenció de l'article 23.2 de la Llei 40/2015, de 1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic.

Tercer. Que es compromet a posar en coneixement de l’òrgan de contractació/ òrgan de valoració, sense dilació, qualsevol situació de conflicte d’interès que pugui conèixer i produir-se en qualsevol moment del procediment en curs.

Quart. Que coneix que una declaració d'absència de conflicte d'interès que es demostri que sigui falsa, comportarà les conseqüències disciplinàries, administratives i/o judicials que estableixi la normativa d’aplicació.

Cinquè. Que tractarà com confidencials tots els assumptes dels quals tingui coneixement en virtut de les funcions que desenvolupi en el marc del referit procediment i no farà cap ús improcedent d’aquesta informació, que únicament utilitzarà per avaluar les ofertes i sol·licituds.

Sisè. Que està advertida que, en cas de no revelació d’un conflicte d’interès o falsedat en aquesta declaració, es podrà posar en coneixement de la Comissió Antifrau, sens perjudici de les conseqüències disciplinàries/administratives/judicials establertes per la normativa aplicable, i si és el cas posar-ho en coneixement de les autoritats que correspongui.

Setè. Que ha realitzat  la formació de la Universitat, o reconeguda per aquesta, en matèria de prevenció del frau i la corrupció / Que està inscrita a una propera edició de la formació de la Universitat, o reconeguda per aquesta, en matèria de prevenció del frau i la corrupció. / Que s’inscriurà en el termini d’un any, a una propera edició de la formació de la Universitat, o reconeguda per aquesta, en matèria de prevenció del frau i la corrupció.

(Data i signatura, nom complet i document d’identitat)”

Tercer. Es substitueix en l’Annex 1.2 les expressions “obrants a les bases de dades” per “que constin a les bases de dades” i “que obra en el meu poder” per  “que em consti”.

Quart. Es modifica l’article 2.1 de l’Annex 2. Reglament de la Comissió Antifrau de la Universitat Pompeu Fabra, que queda redactat com segueix:

“1. La Comissió Antifrau de la UPF està constituïda pel secretari o secretària general, que la presideix, el o la gerent, el president o presidenta de la Comissió Econòmica del Consell Social, el president o presidenta de la Comissió d’Integritat, el o la cap dels Serveis Jurídics, i un membre del personal tècnic,  preferentment de l'àmbit Econòmic, que és designat pel president o presidenta i actuarà com a secretari o secretària, amb veu però sense vot.”

Cinquè. Es modifica l’article 3 apartat d) de l’Annex 2. Reglament de la Comissió Antifrau de la Universitat Pompeu Fabra, que queda redactat com segueix:

“d) Promoure l’adopció de mesures per a prevenir, detectar i solucionar de manera efectiva els conflictes d’interès que puguin sorgir, com també les conductes per les quals els empleats facin ús en benefici privat d’informacions que tinguin per raó de llurs funcions.”

Sisè. Es modifica l’article 3 apartat i) de l’Annex 2. Reglament de la Comissió Antifrau de la Universitat Pompeu Fabra, que queda redactat com segueix:

“i) Validar les avaluacions de riscos que s’elaborin als efectes d’aquest Pla.”

Setè. S’afegeix l’apartat j) a l’article 3 de l’Annex 2. Reglament de la Comissió Antifrau de la Universitat Pompeu Fabra, que inclou el contingut de l’anterior apartat i) breument modificat, que queda redactat com segueix:

“j) Dur a terme qualsevol altra funció que li atribueixi la normativa o li encarreguin els òrgans de govern de la UPF.”

Vuitè. Es modifica la fase Primera de l’article 6 de l’Annex 2. Reglament de la Comissió Antifrau de la Universitat Pompeu Fabra, que queda redactada com segueix:

“Primera. L’admissió a tràmit de la sospita de frau o corrupció requerirà d’una anàlisi prèvia de la versemblança del cas.

a) En cas de no admissió, s’haurà de notificar la resolució d’inadmissió motivada a la persona comunicant o denunciant, sempre que aquesta s’hagi identificat. A més, en aquests cas de no admissió es podrà remetre l’alerta a l’òrgan que es consideri competent.

b) En cas d’admissió, la Comissió ha de requerir informació a l’òrgan, unitat i/o persones afectades i ha d’entrevistar a possibles testimonis i/o tercers d’interès pels fets denunciats, amb l’assessorament intern i/o extern que estimi oportú.”

Novè. Es modifica la fase Segona de l’article 6 de l’Annex 2. Reglament de la Comissió Antifrau de la Universitat Pompeu Fabra, que queda redactada com segueix:

“Segona. La Comissió Antifrau ha d’emetre un informe, un cop finalitzat el procediment d’investigació, proposant alguna de les actuacions següents:

a) L’arxivament de l’expedient.

b) Declarar la pèrdua sobrevinguda de l’expedient.

c) La incoació d’una informació prèvia o d’un expedient disciplinari.

d) L’adopció de qualsevol altra mesura correctiva o de persecució que es consideri adient.

e) Recomanar la rectificació de l’avaluació de riscos que correspongui.

f) La incoació d’un expedient de revisió d’ofici.

g) Qualsevol altra proposta que consideri oportunes.

La Comissió disposa d’un termini màxim de tres mesos des de la recepció de la comunicació o denúncia, prorrogable de forma motivada fins a tres mesos addicionals, per a l’emissió de l’informe.

Aquest informe s’ha de traslladar al rector o rectora juntament amb la informació sobre les actuacions dutes a terme.”

Desè. S’afegeix una fase Tercera a l’article 6 de l’Annex 2. Reglament de la Comissió Antifrau de la Universitat Pompeu Fabra, que inclou part del contingut de l’anterior fase Segona i que queda redactada com segueix:

“Tercera. El rector o rectora, en vista de l’informe, donarà trasllat del resultat de la investigació a la persona comunicant o denunciant sempre que aquesta s’hagi identificat, i, si escau, quan l’expedient no sigui objecte d’arxivament, a l’Oficina Antifrau de Catalunya, al Servei Nacional de Coordinació Antifrau o a l’Oficina Europea de Lluita contra el Frau.

En totes les comunicacions, actuacions, sol·licituds de documentació i informes i entrevistes, s’han d’ometre –si es coneixen– les dades relatives a la identitat del comunicant o denunciant.”

Onzè. Es modifica la Disposició final de l’Annex 2 Reglament de la Comissió Antifrau de la Universitat Pompeu Fabra, que queda redactada com segueix:

“Aquest Reglament entrarà en vigor, l’endemà de la seva publicació a la Seu electrònica de la UPF.”

 

9.5. Modificació de l’acord de creació del Consell Assessor de la Transparència

El Consell Assessor de la Transparència de la UPF fou creat per acord del Consell de Govern de 14 de desembre de 2018 amb la voluntat de configurar un espai de participació i consulta en matèria de transparència, accés a la informació pública i bon govern.

Des d’aleshores el Consell ha desenvolupat la seva tasca d’acord amb les previsions de la norma de creació i, entre altres, ha aprovat cada any la memòria en matèria de transparència, informació pública i bon govern que, també anualment, es presenta al Consell de Govern i al Consell Social.

Amb tot, amb el pas del temps s’ha fet palesa la necessitat d’actualitzar o especificar alguns aspectes concrets de la norma de creació. Primer, i atès que aquesta norma vigent no ho fa, s’especifica la durada del mandat dels integrants del Consell que no ho són en virtut del càrrec o condició de personal de la Secretaria General. En segon lloc, es proposa reduir de dos a un el nombre de membres del personal de la Secretaria General que exerceix la secretaria del Consell. Finalment, i vista l’experiència de funcionament d’aquests darrers anys, s’estableix que el nombre mínim de sessions passi de dues a una a l’any, sense perjudici que el Consell pugui reunir-se de manera extraordinària, pel procediment establert a la norma, tantes vegades com es consideri oportú. S’aprofita també l’avinentesa per fer algunes correccions gramaticals i d’estil.

El Consell Assessor de la Transparència, en la sessió del 15 de gener de 2026, ha expressat la seva opinió favorable a aquesta modificació.

És per això que el Consell de Govern acorda modificar l’acord del Consell de Govern de 14 de desembre de 2018 pel qual s’aprova la creació del Consell Assessor de la Transparència, en els termes següents:

Primer. Es modifica el contingut de l’article 1 que queda redactat com segueix:

“L’objecte d’aquesta norma és regular el funcionament i les atribucions del Consell Assessor de la Transparència de la Universitat Pompeu Fabra.”

Segon. Es modifica el contingut de l’article 4 que queda redactat en els següents termes:

“Les funcions del consell s’exerceixen mitjançant l’elaboració d’informes, dictàmens i demandes que tindran naturalesa de recomanació per als òrgans de govern de la Universitat.

Els documents emesos pel Consell Assessor de la Transparència no tenen caràcter vinculant. No obstant, si l’actuació dels òrgans de govern de la Universitat s’aparten de les recomanacions incloses en dits documents, hauran d’emetre informe motivat de les discrepàncies existents.”

Tercer. Es modifica el contingut de l’article 5 que queda redactat com segueix:

“El Consell Assessor de la Transparència està integrat per les persones següents:

- El secretari o secretària general de la Universitat, que n’exerceix la presidència.

- Dos professors designats pel rector o rectora.

- Un o una representant de la part social del Consell Social, designat pel Consell Social.

- Un o una representant dels estudiants, designat pel Consell d’Estudiants de la Universitat.

- Un o una representant del personal tècnic, de gestió i d’administració i serveis (PTGAS), designat per l’òrgan de representació del PTGAS de la Universitat.

- Un membre del personal de la Secretaria General, que n’exerceix la secretaria. Aquesta persona és designada per la presidència del Consell.

El mandat dels integrants de la Comissió que no ho són per raó de càrrec o per la seva condició de personal de la Secretaria General és de quatre anys, renovable per un període d’igual durada; en el cas de la representació dels estudiants el mandat és de dos anys renovable per un període d’igual durada.”

Quart. Es modifica el contingut de l’article 6 que queda redactat en els termes següents:

“1. Per aquells assumptes que ho requereixin, poden assistir a les sessions, a instància dels membres del Consell Assessor, persones relacionades amb l’àmbit de la comunicació, la transparència, la informació, la protecció de dades o qualsevol altre àmbit que sigui necessari, que tindran veu, però no vot.

2. Els assessors externs són nomenats per a un període o assumpte concret, a proposta de la presidència o d’algun altre membre o membres del Consell. El nomenament es pot efectuar directament a les reunions del Consell Assessor o, en tot cas, amb una antelació mínima de tres dies hàbils a la data de convocatòria de la reunió on hagin de comparèixer.”

Cinquè. Es modifica l’apartat 1 de l’article 7 que queda redactat com segueix:

“1. S’ha de reunir, com a mínim, un cop l’any i de manera extraordinària, cada cop que sigui convocat per la presidència o a petició d’un terç dels membres del consell.”

Disposició final.

Aquest acord entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació a la Seu electrònica.

 

10. Designació i de modificació de membres de comissions de la Universitat i a altres organismes

10.1. S’acorda la designació del professor Antonio Ladrón de Guevara Martínez, com a  representant del professorat en la Junta Electoral de la UPF per a un nou mandat.

10.2.  S’acorda la designació de la professora Teresa Maria Monllau Jaques, degana de la Facultat d'Economia i Empresa, vocal de la Comissió d’Ordenació Acadèmica, en substitució de la professora Ana Maria Caballé Martorell, degana de la Facultat de Dret.

10.3. S’acorda la designació de la professora Maria Paula Paragis, del Departament de Medicina i Ciències de la Vida, com a vocal de la Comissió de Polítiques d’Igualtat de Gènere, en substitució del professor Lorenzo Pasquali Tognoli.

10.4.  Atès que la Resolució REU 4149/2025, de 31 d’octubre, per la qual es regulen les comissions del Consell Interuniversitari de Catalunya, estableix que la Comissió de Recerca i Transferència del Coneixement estarà integrada per fins a dos vicerectors o càrrec equivalent de cadascuna de les universitats del sistema universitari català i que cada universitat disposa d’un vot únic, tot i que cada membre té veu; atès que per acord de Consell de Govern de 26 d’abril de 2023 es va designar la professora Cristina Pujades Corbi, vicerectora de Recerca com a vocal d’aquesta Comissió, i la professora Vanesa Daza Fernández, vicerectora de Transferència del Coneixement com a vocal suplent, s’acorda fer cessar la professora Vanesa Daza Fernández com a vocal suplent i designar-la vocal titular de la Comissió de Recerca i Transferència del Coneixement del Consell Interuniversitari de Catalunya.

10.5. S’acorda ratificar les designacions com a vocals del patronat de la Fundació Institute of Political Economy and Governance (IPEG) dels professors Xavier Freixas Dargallo, del Departament d’Economia i Empresa, i David Sancho Royo, del Departament de Ciències Polítiques i Socials, aprovades pels Consells de Govern del 23 de febrer de 2023 i del 10 de juliol de 2024, respectivament i deixar sense efecte l’acord del Consell de Govern de 7 de novembre de 2012.

 

11. Ratificació de convenis i estatuts d’entitats terceres:

11.1. Ratificació de convenis

Es ratifiquen els convenis subscrits per la Universitat Pompeu Fabra, que consten com a annex.

ANNEX

Convenis de col·laboració institucional

Addenda, signada el 18 de novembre de 2025, de pròrroga del conveni signat el 12 d’abril de 2022 entre l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya i les universitats públiques de Catalunya pel qual s’encarrega a AQU Catalunya la concreció del procés i avaluació per a l’emissió dels informes de reconeixement de l’activitat de recerca (per períodes de 6 anys) del personal investigador Ramón y Cajal i Beatriz Galindo.

Addenda, signada el 12 de desembre de 2025, al conveni de col·laboració signat el 30 de juliol de 2024 entre el Departament de Recerca i Universitats i les universitats públiques catalanes de desenvolupament del Pla Jaume Serra Húnter de professorat contractat per als anys 2024-2027, per la qual es determina la capacitat de contractació de les universitats públiques catalanes de l’any 2025.

Conveni de col·laboració signat el 19 de desembre de 2025 entre l’AQU Catalunya, la UPF i la Fundació Institut d’Educació Contínua (titular de la BSM) pel qual es concreta la metodologia d’avaluació de l’activitat investigadora (per períodes de 6 anys) del seu personal docent i/o investigador doctor.

Addenda, signada el 19 de desembre de 2025, de pròrroga del conveni de col·laboració signat el 20 de maig de 2022 entre l’AQU Catalunya, la UPF i la Fundació Tecnocampus Mataró-Maresme pel qual es concreta la metodologia d’avaluació de l’activitat investigadora (per períodes de 6 anys) del seu personal docent i/o investigador doctor.

Convenis de col·laboració acadèmica

Addenda, signada el 8 d’abril de 2025, al conveni específic de col·laboració interuniversitària signat entre la UPF, la UB, la UPC i la UAB per a la realització conjunta del Grau en Bioinformàtica.

Conveni de col·laboració signat el 7 de maig de 2025 entre el Departament de Recerca i Universitats, la UB, la UAB, la UPC, la UPF, la UdL, la UdG, la URV, la URL, la UOC, la U. VIC-UCC, la UIC i la U. Abat Oliva CEU  per a l’organització de manera coordinada i la realització de les proves d’accés a la universitat, les proves d’accés a la universitat per a més grans de 25 anys i per a més de 45 anys, les proves d’aptitud personal per a l’admissió als graus en Educació Infantil i en Educació Primària, les proves d’aptitud personal per a l’admissió a diferents graus universitaris i el procés d’admissió per a més grans de 40 anys per a l’any 2025.

Conveni signat el 29 de maig de 2025 entre la UPF i la Fundació Tecnocampus Mataró-Maresme per a l’establiment del Programa Beques Talent Universitat Pompeu Fabra.

Convenis de col·laboració en estudis de postgrau

Quarta addenda, signada el 3 de febrer de 2025, al conveni de col·laboració signat el 9 de setembre de 2022 entre la UAB, la UB, la UPF i l’EAPC per la qual s’estableixen les funcions a desenvolupar i els costos que assumeix l’EAPC per a la realització del màster universitari en Gestió Pública, curs 2023-2024.

Conveni signat el 5 de febrer de 2025 entre la UPF, la UAB i la BSE per a la realització conjunta del màster universitari en Anàlisi Econòmica Especialitzada.

Conveni específic de col·laboració interuniversitària signat el 18 de febrer de 2025 entre la UPF, la UAB, la UB i l’IBEI per a la realització conjunta del màster universitari en Desenvolupament Internacional.

Conveni específic de col·laboració interuniversitària signat el 18 de febrer de 2025 entre la UPF, la UAB, la UB i l’IBEI per a la realització conjunta del màster universitari en Seguretat Internacional.

Conveni específic de col·laboració interuniversitària signat el 24 d’abril de 2025 entre la UAB, la UB i la UPF per a la realització conjunta del màster universitari en Història de la Ciència: Història, Patrimoni i Comunicació Científica.

Conveni de col·laboració, signat el 24 d’abril de 2025 entre la UPF, la Fundació IDEC, l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona i l’Il·lustre Col·legi de Procuradors dels Tribunals de Barcelona, per la realització del màster universitari en Advocacia i Procura.

Conveni de col·laboració signat el 24 de juliol de 2025 entre la UAB, la UPF i la Barcelona Graduate School of Economics (BGSE)  per a la realització conjunta del programa formatiu “Professional Competencies for Career Development”.

Conveni específic de col·laboració interuniversitària signat el 29 de setembre de 2025 entre la UB i la UPF per a la realització conjunta del màster universitari en Formació de Professors d’Espanyol com a Llengua Estrangera.

Primera addenda, signada el 13 d’octubre de 2025, al conveni específic de col·laboració interuniversitària entre la UAB i la UB per a la realització conjunta del màster universitari en Història de la Ciència: Ciència, Història i Societat, en relació amb la col·laboració de la UPF a partir del curs acadèmic 2024/2025.

Conveni de col·laboració signat l’11 de desembre de 2025 entre la Universitat Pompeu Fabra, la UAB, la UdG, i la UOC per a la realització conjunta del màster universitari en Criminologia i Execució Penal

Cinquena addenda, signada el 18 de desembre de 2025, al conveni de col·laboració signat el 9 de setembre de 2022 entre la UAB, la UB, la UPF i l’EAPC per la qual s’estableixen les funcions a desenvolupar i els costos que assumeix l’EAPC per a la realització del màster universitari en Gestió Pública, curs 2023-2024.

Convenis de col·laboració en matèria de millora i serveis universitaris

Conveni de col·laboració signat el 30 de gener de 2026 entre la Universitat Pompeu Fabra i Acta Hotels, SL d’avantatges per a la comunitat universitària.

Convenis de col·laboració amb entitats estrangeres
Conveni signat el 31 de juliol de 2025 entre la Università degli Studi Roma Tre (Itàlia) i la UPF de cotutela de tesi doctoral.

Conveni signat el 15 de setembre de 2025 entre FLACSO Argentina (Argentina) i la UPF de cotutela de tesi doctoral.

Addenda, signada el 2 de desembre de 2025, al conveni signat l’1 de setembre de 2015 entre la UPF i la Universitat de Waseda (Japó) d’intercanvi d’estudiants.

Conveni signat el 9 de desembre de 2025 entre la UPF i la Universitat Finis Terrae (Xile) d’intercanvi d’estudiants.

Acord marc de col·laboració signat el 9 de desembre de 2025 entre la UPF i la Universitat d'Estudis Estrangers de Tòquio (Japó).
Conveni signat el 9 de desembre de 2025 entre la UPF i la Universitat d'Estudis Estrangers de Tòquio (Japó) d’intercanvi d’estudiants.

Conveni signat l’11 de desembre de 2025 entre la MF Escola Noruega de Teologia, Religió i Societat (Noruega) i la UPF de cotutela de tesi doctoral.

Conveni signat el 19 de desembre de 2025 entre la Fundació Centre de Regulació Genòmica, la UPF i Becton Dickinson and Company (EUA) de col·laboració amb la Unitat de Citometria de Flux CRG-UPF.

Conveni signat el 9 de gener de 2026 entre la Universitat de Chicago (EUA) i la UPF d’intercanvi d’estudiants.

Addenda, signada el 29 de gener de 2026, al conveni signat el 3 de març de 2021 entre la UPF i la Universitat de Finances i Economia de Xangai (Xina) d’intercanvi d’estudiants.

Conveni signat el 2 de febrer de 2026 entre la UPF i la Universitat d’Illinois (EUA) d’intercanvi d’estudiants.

 

11.2. Ratificació de la modificació dels Estatuts del Consorci Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua)

Vist l’acord del Consell Rector del Consorci Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua) adoptat l’11 de novembre de 2025, mitjançant el qual s’aprova la modificació dels Estatuts del Consorci;

Atès el que disposa l’article 21 dels Estatuts d’Ivàlua el Consell de Govern acorda ratificar la modificació dels Estatuts del Consorci Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua) i el text refós que en resulti que consten a l’esmentat acord del Consell Rector del Consorci Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua) adoptat l’11 de novembre de 2025 i elevar-ho al Consell Social per a la seva ratificació definitiva.