ES competencia discursiva / EN discourse competence / FR compétence discursive / DE diskursive Kompetenz

La competència discursiva és una capacitat plurilingüe que implica saber gestionar, amb eficàcia, adequació i actitud crítica, coneixements (conceptes i habilitats) de caire sociocultural, pragmàtic i textual en produir i interpretar cada gènere de discurs particular, en relació amb la família de gèneres a la qual pertany. És, doncs, una habilitat multidimensional, que requereix tenir en compte tres dimensions fonamentals per fer servir i analitzar adequadament els gèneres discursius:

• la dimensió sociocultural, la més global, per reconèixer amb una actitud crítica els fins i interessos als quals serveixen, el poder social i cultural que atorguen, i poder reaccionar-hi;
• la dimensió pragmàtica, per relacionar-los amb els participants, les seves intencions, el seu lloc i temps;
• la dimensió textual, per saber com s’estructuren en parts i com se’n fan servir els exponents lingüístics característics (gramàtica i vocabulari) amb una funció social, cultural i pragmàtica.

La competència discursiva ha estat considerada tradicionalment com una subcompetència (Hymes 1971, Van Ek 1986, Canale 1983, Celce-Murcia 2007) dins de la competència comunicativa, juntament amb la lingüística, la pragmàtica, la sociolingüística, la intercultural, la plurilingüe o l’estratègica. Així, es defineix la competència discursiva com el coneixement i habilitat necessaris per produir i interpretar textos tenint el compte l’esquema estructural i les convencions lingüístiques dels diversos gèneres de discurs que fem servir.

Els graus de competència discursiva receptiva i productiva poden ser diferents en un mateix individu, segons la nostra necessitat de participar com a lectors o com a escriptors de textos al nostre entorn. Aquestes diferències de grau de la competència discursiva, segons el tipus d’activitat comunicativa requerida en cada situació àmbit social, tenen conseqüències didàctiques clares: en funció de la classe de text que s’abordi, caldrà exercitar la competència “receptiva”, la “productiva” o totes dues per a la interacció. En aquest sentit, la competència discursiva és intrínsecament plurilingüe, perquè l0estudiant ja sap fer servir alguns gèneres de discurs gràcies a les experiències que ha tingut amb les llengües addicionals que domina. Així doncs, la competència discursiva comporta el desenvolupament de la competència plurilingüe, i també de la pluricultural (Consell d’Europa 2008).

Referències

• Canale, Michael (1983). “From communicative competence to communicative language pedagogy”. En Jack C. Richards y Richard W. Schmidt (Eds.), Language and Communication, 2–27. Londres: Longman.
• Celce-Murcia, Marianne. 2007. “Rethinking the Role of Communicative Competence in Language Teaching”. En Eva Alcón Soler y Maria Pilar Safont Jordà (Eds.), Intercultural Language Use and Language Learning, 41–57. Dordrecht: Springer.
• Consejo de Europa (2008). MAREP. Marco de Referencia para los Enfoques Plurales de las Lenguas y de las Culturas. Estrasburgo: European Centre for Modern Languages / Consejo de Europa.
• Hymes, Dell H. (1971). “On Communicative Competence”. En J. B. Pride y J. Holmes (Eds.) (1972), Sociolinguistics: Selected readings, 269-293. Baltimore, USA: Penguin Education, Penguin Books Ltd. [Traducción al español en «Acerca de la competencia comunicativa».  En Llobera, M. et al. (1995). Competencia comunicativa. Documentos básicos en la enseñanza de lenguas extranjeras. Madrid: Edelsa, 27-47].