Arqueòlegs, antropòlegs i genetistes treballaran braç a braç en l’anàlisi de diversos jaciments arqueològics de Catalunya. El projecte es posarà en marxa aquest mes de juliol i estudiarà restes arqueològiques de fins a set mil anys d'antiguitat mitjançant l’ús de les tècniques de seqüenciació genètica més avançades. L’equip multidisciplinari està format per investigadors de la Universitat Pompeu Fabra, l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE, CISC-UPF), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i les empreses Antropòlegs LAB i Tríade Serveis Culturals, i compta amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

L’escassa quantitat d’ADN que s’obté de les mostres, el seu mal estat de conservació i la contaminació amb ADN d’altres organismes o de qualsevol persona que hi hagi estat en contacte són algunes de les dificultats que presenta l’estudi genètic de mostres arqueològiques. Mentre que les noves tècniques d’anàlisi genètica ja s’apliquen de manera rutinària a mostres actuals, en el cas de les restes antigues ha calgut dur a terme un procés d’optimització de la tecnologia.

“La millora en les tècniques de seqüenciació massiva de DNA ens permetrà analitzar detalladament els jaciments, que corresponen a èpoques compreses entre el Neolític i la primera edat de ferro”, comenta Ferran Casals, cap del Servei de Genòmica de la UPF. “Amb aquests mètodes s’obté molta més informació i més detallada de les mostres que amb les tècniques utilitzades fins ara, ja que analitzen un nombre més gran de regions genòmiques”, assenyala Assumpció Malgosa, catedràtica d'Antropologia Física i cap del Grup de Recerca en Osteobiogografia de la UAB.

L’estudi es portarà a terme, entre d’altres, als jaciments de la Cova dels Voltors o de Montanissell (Alt Urgell) i als sepulcres de Mas d’En Boixos (Alt Penedès), i permetrà aprofundir en les relacions de parentesc entre els individus, els nivells de consanguinitat i diversitat genètica i l’origen d’alguns individus. “Aquests resultats, juntament amb les dades arqueològiques i antropològiques, ajudaran a comprendre aspectes culturals, socials i poblacionals dels habitants de Catalunya en diferents èpoques prehistòriques”, conclou Jaume Bertranpetit, catedràtic de Biologia Evolutiva de la UPF, cap del Grup de Recerca en Biologia de Sistemes Evolutius de l’IBE (CSIC-UPF) i membre de l’IEC.

Imatge 1: Jaciment Ibèric de la Font de la Canya, Avinyonet del Penedès - Angela Llop

Imatge 2: Membres del projecte - UPF