• Text de la lliçó
• Àlbum de fotos publicats a flickr

Aquest acte va comptar amb interpretació en llengua de signes catalana (LSC).
 

Dia: 15 d'octubre del 2024
Hora: 12.30
Lloc: auditori del Campus del Poblenou - edifici 52. Roc Boronat UPF

(Si es supera l'aforament màxim de l'auditori, s'habilitaran les aules 52.S25 i 52.S31 per seguir l'acte en streaming)

Resum: 
Va ser a l’antiga Facultat de Traducció i Interpretació de la Pompeu Fabra, a les aules i als auditoris, a la biblioteca i a la terrassa del bar de l’edifici situat al final de la Rambla, on se’m va despertar el cuquet d’una vocació que es va acabar convertint en una professió apassionant: l’ofici de traduir, en el meu cas, teatre i narrativa. Potser perquè, a més de traductora, soc actriu, no vaig trigar gaire a adonar-me que els traductors literaris som intèrprets: interpretem una obra literària per recrear-la en el nostre idioma a través de la competència lingüística, de la mateixa manera que un actor interpreta un text per convertir-lo en paraula viva a través de la veu i el cos o un músic interpreta una partitura per convertir-la en sons a través de l’instrument. Els traductors literaris, doncs, també som creadors.

Com a intèrprets, és a dir, com a creadors que interpretem una obra original per recrear-la a través d’un altre mitjà, tenim la responsabilitat de fer arribar l’obra al receptor mantenint-ne sempre la versemblança. El que defineix una obra de ficció, com bé sabeu, és que tant se val si el que explica és veritat o no, mentre sigui versemblant, mentre el creador pugui convèncer el receptor que tot allò pot ser veritat. És el que Virginia Woolf anomenava la «integritat» de l’autor: «la capacitat de convèncer el lector que allò que escriu és la veritat».

Des del meu punt de vista, aquesta integritat, en el cas dels traductors literaris, es basa en un principi que funciona com a eix vertebrador del nostre ofici: crear una obra d’art que produeixi el mateix efecte en el nostre receptor que l’obra original produeix en el seu. Per assolir aquest objectiu, jo crec que el traductor no ha de ser invisible, com sovint ens diuen, ja que cap creador pot ser-ho; el que sí que ha de ser invisible, però, és tota la feina que s’amaga darrere de la seva creació: els entrebancs, les decisions preses, els mecanismes que fan funcionar l’estructura de l’obra. Perquè una traducció sigui bona, tot això ha de quedar amagat, de manera que el receptor tingui la sensació que el que està llegint o escoltant no és una traducció, sinó una obra original. Així és com, en el cas de la traducció, ens mantenim fidels al principi de versemblança o integritat. Fem invisibles l’entramat i les bastides de l’edifici que hem construït, perquè el receptor pugui pujar al terrat sense pensar en el que té sota els peus i gaudir del paisatge que s’estén davant dels seus ulls: estols de paraules alçant el vol per transportar-lo a un altre món.

Maria Bosom (Barcelona, 1985) és traductora d’alemany i d’anglès i actriu. Es va llicenciar en Traducció i Interpretació a la Universitat Pompeu Fabra, on també va cursar el postgrau en Traducció Literària, i es va graduar en Art Dramàtic al Col·legi de Teatre de Barcelona.

En l’àmbit de la traducció teatral, s’ha especialitzat en el teatre alemany contemporani i ha traduït obres que s’han estrenat a diverses sales de Barcelona, com Animal negre tristesa, d’Anja Hilling; Amor. Un exercici argumentatiu, de Sivan ben Yishai; Miracle, d’Enis Maci o Llengua materna Mameloschn i Aprendre a nedar, de Sasha Marianna Salzmann. També ha fundat la seva pròpia companyia teatral, Unter den Linden, que es dedica a muntar a Barcelona algunes de les obres més destacades de la dramatúrgia alemanya contemporània.

Pel que fa a la prosa, ha traduït de l’alemany autores com Sasha Marianna Salzmann (Fora de si), Judith Schalansky (Inventari de coses perdudes) o Daniela Krien (Amor en cas d’emergència, La vall del Mulde i L’incendi). De l’anglès, ha traduït novel·les de Sheila Heti (Maternitat i Color pur) o Isabella Hammad (Entra l’Esperit).

Ha estat convidada a nombroses trobades internacionals de traductors literaris de l’alemany: el Taller Internacional de Traductors de Teatre Alemany del Festival Mülheimer Theatertage (2024), el Programa Internacional de Traductors de la Fira del Llibre de Frankfurt (2023), la Sommerakademie de Traductors del Col·loqui Literari de Berlín (2022), la Trobada Internacional de Joves Creadors Teatrals Internationales Forum del Festival Theatertreffen de Berlín (2018) i la Trobada Internacional de Traductors del Col·legi Europeu de Traductors de Straelen (2017 i 2019).

Maria Bosom (traductora d’alemany i d’anglès, actriu i alumni UPF), va ser l'encarregada d'inaugurar oficialment el curs acadèmic 2024-2025 de la Facultat de Traducció i Ciències del Llenguatge de la Universitat Pompeu Fabra. Ho va fer impartint la lliçó “Estols de paraules alçant el vol: la traducció com a creació literària", a l'auditori del campus del Poblenou el 15 d'octubre del 2024.