El campus del Poblenou ha acollit aquest dimarts, 7 d’octubre, la lliçó inaugural de la Facultat de Traducció i Ciències del Llenguatge de la UPF. L’encarregat d’impartir la lliçó d’enguany ha estat Miguel A. Jiménez-Crespo, reconegut expert en traducció i tecnologia i catedràtic a la Rutgers University (EUA), que ha abordat l’impacte de la intel·ligència artificial (IA) en aquest camp.

L’expert ha volgut subratllar les oportunitats que la IA ofereix en aquest camp, enfront dels qui pronostiquen la desaparició de la professió, un discurs esperançador que s’ha reflectit en el títol de la seva lliçó: “¿Y si llegó la IA para inspirarnos y ayudarnos? La sinergia humano-máquina en el ejercicio y la investigación de la traducción". La presentació del ponent ha anat a càrrec de la degana d’aquesta facultat, Carme Bach, i l’acte també ha comptat amb la presència del director del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge, Patrick Zabalbeascoa, entre d’altres responsables d’aquests estudis. En total, prop de 200 persones, entre alumnat i professorat, han assistit a l'acte de la lliçó inaugural.

​

Durant la seva intervenció, Jiménez-Crespo ha recordat que fa vuit anys ja hi havia qui aventurava la desaparició de la professió a curt termini, quan enginyers de Google van presentar les bases de Google Translator. Per al ponent, aquest discurs alarmista, s’explica pel cicle que segueix la integració d’una nova tecnologia a la societat: primer, hi ha “un sobredimensionament d’expectatives”, després “l’abisme de la desil·lusió” i, finalment, es descobreix com fer-les servir de forma útil i s’arriba a la “l’altiplà de la productivitat”.

L'ús de la IA per part de professionals de la traducció 

Segons Jiménez-Crespo, la clau rau en la col·laboració humà-màquina. De fet, estudis recents ja mostren que els professionals de la traducció utilitzen la IA sobretot com a font d’inspiració per trobar possibles solucions a problemes de traducció. L’expert és partidari d’utilitzar la IA com a font d’inspiració amb posterioritat: “primer hauríem de pensar idees sols, en grup... i després complementar-les amb el que ens aporti la màquina”. Segons el ponent, si es fa a la inversa, els humans tendim a donar per bona la solució que aporten les eines d’IA, quan no podem donar per fet que aporten la millor resposta o la més idònia, senzillament pel seu efecte facilitador.

Jiménez-Crespo: “és contraproduent que fem un efecte mirall amb la IA (...) Hem de reclamar la cognició humana com una cosa diferent”

Al llarg de la seva intervenció, ha posat en valor les habilitats que són intrínsecament humanes i fonamentals per a la traducció, que encara no tenen les eines d’IA. “ChatGTP s’enfoca en el llenguatge, però l’ésser humà és molt més que llenguatge, i la traducció requereix una intel·ligència general, no només lingüística, necessita de creativitat, sentit comú, pensament crític, capacitat de relacionar el text amb el context...”- ha assegurat Jiménez-Crespo.

Precisament perquè la tecnologia té mancances, ha remarcat que “és contraproduent que fem un efecte mirall amb la IA”, com si fos capaç de raonar igual que les persones. “Hem de reclamar la cognició humana com una cosa diferent”-ha subratllat. En aquest sentit, ha advertit de "la trampa de la paritat” entre humans i màquines present en el discurs mediàtic. Quan s’afirma que la IA ha igualtat la capacitat humana per fer determinades tasques, per exemple de traducció, no s’està comparant les màquines amb els professionals d’aquest àmbit, sinó amb d’altres col·lectius socials sense una formació específica.

  

Cap a una IA que tingui en compte les necessitats dels traductors i traductores

Si bé no s’ha d’abraçar la IA des d’una visió acrítica, Jiménez-Crespo  ha advertit que cal superar les resistències i el rebuig que pot provocar entre determinats col·lectius. Segons el seu parer, molts professionals senten rebuig cap a la IA, perquè “se senten forçats a fer-la servir” per part de clients o dels responsables de l’empresa on treballen, és a dir, no ho fan per iniciativa pròpia. “S’hauria de dissenyar la IA tenint en compte les necessitats de les persones. El disseny participatiu seria la solució” -ha afirmat.

“Cal situar l’humà al centre del desenvolupament de la IA per millorar les capacitats de les persones en lloc de reemplaçar-les”

“Cal situar l’humà al centre del desenvolupament de la IA per millorar les capacitats de les persones en lloc de reemplaçar-les, de manera que humans i màquines es complementin” – ha explicat. En aquest sentit, ha advertit que el disseny de ChatGPT “no està centrat en l’ésser humà” i que ara tothom està pensant què fer per adaptar-lo a les necessitats de les persones. També ha considerat que no és una eina fiable per als traductors.

Però, més enllà d’aquesta eina en concret, l’expert ha apostat per crear tecnologies d’IA “per satisfer les necessitats humanes i sense biaixos” que, en el camp de la traducció, haurien de contribuir a millorar el benestar dels professionals.

Una reconeguda trajectòria en l’àmbit de la traducció

​

Miguel A. Jiménez-Crespo es va doctorar en Estudis de Traducció i Interpretació a la Universitat de Granada. Actualment, és catedràtic al Departament d’Espanyol i Portuguès de la Rutgers University (EUA) i responsable del seu programa de traducció i interpretació, a més d’autor de diverses publicacions, que exploren la relació entre tecnologia, mitjans digitals i traducció, entre d’altres temes. Investiga la relació entre les tecnologies de la traducció, la IA centrada en l’ésser humà i els estudis de traducció.

La ponència de Miguel A. Jiménez-Crespo ha comptat amb interpretació en llengua de signes catalana (LSC), com és habitual en els actes organitzats per la Universitat. Com ha recordat a l’inici de l’acte la degana de la Facultat de Traducció i Ciències del Llenguatge, Carme Bach, abans de presentar el ponent, la UPF és pionera en els estudis de LSC. La UPF és l’única universitat de l’Estat on és possible formar-se com a intèrpret en LSC i enguany s’han començat a impartir cinc microcredencials en aquest àmbit, entre d’altres iniciatives.

Lliurament dels Premis Talent 2025

Coincidint amb la lliçó inaugural del curs, la Facultat de Traducció i Ciències del Llenguatge de la UPF també ha lliurat els Premis Talent. Aquests guardons tenen per objectiu potenciar el talent dels millors estudiants de batxillerat que vulguin cursar els graus d’aquesta Facultat i cadascun d’ells està dotat amb 500 euros. 

En l’acte d’aquest dimarts, s'han concedit un total de vuit premis a les estudiants següents: Duna Hidalgo, Marta Navarro, Alba Sans, Florencia Malen, Claudia Blaya, Lucía González, Júlia Edo i Joana Prades. 

Àlbum complet de fotos de l'acte de la lliçó inaugural i del lliurament dels Premis Talent de 2025