Visualització del contingut web

La Sèrie Activitats recull les intervencions i els resultats dels seminaris, col·loquis i sessions de caràcter científic que organitza l’IULA.

Visualització del contingut web

Estopa, Rosa (coord.). Comunicació, llenguatge i salut: Estratègies lingüístiques per millorar la comunicació amb el pacient
Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada. Universitat Pompeu Fabra; Documenta Universitaria, 2019. ISBN: 978-84-9984-498-5. [183 p.].

[comprar]

 

Resum

El diagnòstic o la sospita d’una malaltia genera un impacte emocional important en els persones i en els seus familiars. En moltes ocasions els pacients s’enfronten a barreres comunicatives en les interaccions amb els professionals de la salut que els atenen. Les raons són de diversa naturalesa: cognitives, lingüístiques, psicològiques, culturals. Intentar analitzar els problemes i cercar solucions és un pas endavant cap a la millora de la qualitat de vida de tot ciutadà.

COMUNICACIÓ, LLENGUAJE I SALUT: Estratègies lingüístiques per millorar la comunicació amb el pacient presenta les conferències i ponències de la Jornada HEALTHCOM-19, celebrada en el marc del projecte JUNTS (RecerCaixa 2015. Avancem amb la ciència. ACUP i Obra Social “La Caixa”) i organitzada pel grup IULATERM. El coneixement especialitzat es vehicula en els actes comunicatius, orals com ara una visita mèdica o escrita com ara un informe mèdic, a través del llenguatge i sobretot a través de la terminologia. La mirada de lingüistes, terminòlegs, traductors, mediadors, especialistes en comunicació és la que predomina en els treballs d’aquesta edició del HEALTHCOM.

Índex de continguts

  • Presentació
  • Introducció
  • «No entiendo ni jota: a propósito del lenguaje en la comunicación médico-paciente». Bertha M. Gutiérrez Rodilla
  • «Els informes mèdics sota la mirada lingüística: presentació d'un estudi d'indicadors lingüístics que en dificulten la comprensió». Rosa Estopà
  • «L'informe mèdic com a gènere textual». Elisabet Llopart-Saumell, Iria da Cunha
  • «Els informes d'alta mèdica: aspectes sintàctics». Mercè Lorente, Òscar Pozuelo
  • «La terminologia en els informes mèdics». Rosa Estopà, M. Amor Montané
  • «Les abreviacions en l'informe mèdic: abreviatures, sigles i símbols». Jorge M. Porras-Garzón, Laia Vidal-Sabanés
  • «Qüestions pragmàtiques: marcadors discursius i dixi personal». Elisabet Llopart-Saumell, Yingfeng Xu
  • «Els errors ortotipogràfics, ortogràfics i de puntuació». Jorge Vivaldi
  • «La comprensió de l'informe mèdic». Ona Domènech, Rosa Estopà, Laia Vidal-Sabanés
  • «Cómo adaptamos el lenguaje médico para mejorar la comunicación con los pacientes». Montse Moharra
  • «Disección de problemas en la traducción de textos médicos (inglés-español)». Ana Belén Martínez López
  • «La comunicación centrada en la persona en el ámbito de la salud». Rosa Sufier Soler
  • «Cómics, o cómo aprender lenguaje médico a golpe de viiietas». M.a Blanca Mayor Serrano

  • Mesa redonda: «Estrategias lingüísticas y actitudinales para mejorar la comunicación rnédico-paciente desde diversas perspectivas». M. Teresa Cabré

  • «Una aproximación desde la traducción médico-sanitaria». Vicent Montalt
  • «Una mirada lingüistica a la relación medico-paciente». Ona Domènech
  • «Una mirada cultural a la relación rnédico-paciente». Francisco .Baga Gimeno
  • «Una mirada sanitaria a la relación médico-paciente». Sergi Pascual
  • «Una mirada comunicativa a la relació rnetge-pacient». Mònica Fernández Aguilera

  • « Les mots du cancer de la circulation des termes à l'élaboration d'une culture périmédicale ». Valérie Delavigne

Bernal, Elisenda; DeCesaris, Janet (eds.). Los afijos: variación, rivalidad y representación
Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada. Universitat Pompeu Fabra; Documenta Universitaria, 2015. ISBN: 978-84-9984-286-8. [192 p.]

[comprar]

 

Resum

Els afixos constitueixen una part fonamental dels estudis de morfologia, que, per definició, relaciona el significat amb la forma i, per tant, estudia els afixos tant des del punt de vista formal com des del punt de vista semàntic. No obstant això, les característiques formals dels afixos derivatius, com, per exemple, les restriccions d'adjunció i les característiques formals de les bases a les quals s'adjunten, han ocupat gran part de l'interès dels morfòlegs. En aquest sentit, els treballs que es presenten en aquest volum se centren en la semàntica dels afixos i la "rivalitat" que s'observa entre ells deguda al solapament semàntic.

Índex de continguts

  • Presentación
  • Janet DeCesaris. Introducción
  • Mar Campos Souto. Los afijos en el laberinto de la lexicografía histórica
  • Margarita Correia. Rivalidade entre sufixos com base em dados da neologia do português
  • Claudio Iacobini. Produttività morfologica tra sistema e norma
  • Hugo E. Lombardini. Morfología irregular del verbo: una perspectiva entre nueva y renovada
  • Jaume Alavedra i Regàs. Nominal Derivation on Reference on Pragmatics
  • Cristina Aranda Gutiérrez. La afijación en los nombres de marca
  • Giulia Bossaglia. Os verbos abundantes com duplo particípio perfeito: um exemplo das bases
  • semântico-funcionais do alomorfismo
  • Maria Gené Gil, Elisabet Llopart Saumell. Consideraciones sobre la tendencia a la recategorización de nombre a adjetivo de los prefijos en la neología del catalán actual
  • Carolina Julià Luna. Los patrones derivativos del sufijo -itis en español moderno: análisis de algunos ejemplos
  • Laura Muñoz Armijo. La representación lexicográfica de los sufijos de agente en los diccionarios españoles: propuestas de mejora
  • Julio César Sal Paz, Silvio Alexis Lucena. Facebook: procesos de afijación en el español de la Argentina
  • Francisco Javier Sánchez Martín. Morfología léxica: procedimientos de formación del vocabulario matemático
  • Monika Šinková. Hacia las formaciones parasintéticas del siglo XIX

Bernal, Elisenda; Torner, Sergi; DeCesaris, Janet (ed.). Estudis de lexicografia 2003-2005
Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada. Universitat Pompeu Fabra; Documenta Universitaria, 2010. ISBN: 978-84-92707-63-8. [320 p.]

[comprar]

 

Resum

Aquest volum recull els treballs que es van presentar en les quatre Jornades de Lexicografia que es van celebrar a l'Institut Universitari de Lingüística Aplicada entre els anys 2003 i 2005. Les Jornades es van concebre com un espai en què es poguessin creuar els diferents camins pels quals avança la lexicografia avui. Per això, un tret que des del seu origen les ha definit és la pluralitat: pluralitat en els temes que s'hi han tractat, des de la representació lexicogràfica de la informació gramatical a qüestions relacionades amb el tractament dels usos figurats; pluralitat en els participants, que inclouen tant lexicògrafs del món editorial com del món de la recerca; pluralitat, també en el tipus de diccionaris a què s'ha parat atenció: escolars, bilingües, històrics, generals, etc.

Índex de continguts

  • Presentació
  • Introducció
  • III Jornada de Lexicografia
    • Maria Bargalló Escrivà. La información gramatical explícita en los diccionarios monolingües del español
    • Paz Battaner. La marca figurado como marca de uso
    • Elisenda Bernal. La gramàtica dels substantius de matèria en els diccionaris
    • Luis Fernando Lara. La definición falsificada
    • Montserrat Morera. ¿Qué información puede ser pertinente para comprender las acepciones metafóricas de las palabras polisémicas?
    • Sergi Torner Castells. La definición de los adverbios en el diccionario monolingüe
  • IV Jornada de Lexicografia
    • Ignacio Ahumada. La crítica de diccionarios en la España del siglo xix: el diccionario como tema para la creación literaria
    • Natàlia Català. De la semántica verbal a los diccionarios bilingües
    • José Luis Herrero, Atilano Lucas, Trinidad Sánchez. El Diccionario escolar Salamanca (DESAL): un diccionario necesario
    • Joan Soler i Bou. Vocabulari definidor i metallengua en la definició lexicogràfica
  • V Jornada de Lexicografia
    • Dolores Azorín Fernández. Perspectivas en la investigación sobre el uso del diccionario
    • en el ámbito docente
    • Concepción Maldonado González. REDES. Diccionario combinatorio del español contemporáneo.
    • Una idea, una realidad
    • María Antonia Martín Zorraquino. Las partículas discursivas en los diccionarios y los diccionarios de
    • partículas discursivas (con referencia especial a desde luego / sin duda y por lo visto / al parecer)
  • VI Jornada de Lexicografia
    • Emília Anglada Arboix. La confección de un diccionario electrónico del castellano del siglo xv en la Corona de Aragón. Aspectos metodológicos
    • Mª Ángeles Calero Fernández. Diccionarios de léxico español disponible: un proyecto en marcha
    • Maria Wirf Naro. Aspectos de interculturalidad en un diccionario monolingüe alemán

Cabré, M. Teresa; Domènech, Ona; Estopà, Rosa; Freixa, Judit; Lorente, Mercè (eds.). Actes del I Congrés Internacional de Neologia de les Llengues Romàniques
Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada. Universitat Pompeu Fabra; Documenta Universitaria, 2010. ISBN: 978-84-92707-08-9. [205 p.]

[comprar]

Resum

Aquest nou volum de la sèrie Activitats de l'Institut Universitari de Lingüística Aplicada presenta els resultats del I Congrés Internacional de Neologia de les Llengües Romàniques (CINEO 2008), que es va celebrar a Barcelona, a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans, del 7 al 10 de maig de 2008, organitzat per l'Observatori de Neologia i el grup de recerca IULATERM, i sota la presidència d'honor dels professors Bernard Quémada i Antoni M. Badia i Margarit.

En el volum en paper s'inclouen les cinc conferències plenàries, l'escrit d'homenatge al professor Jean-Claude Boulanger, les vuit participacions en les taules rodones, i la síntesi del congrés, a càrrec del president de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. En el CD-ROM annex s'han aplegat 47 comunicacions presentades oralment en el congrés i 28 comunicacions més que corresponen a les presentacions de pòsters. Les llengües dels textos són el català, el castellà, el francès, el portugués, el gallec, l'italià i el romanès.

Índex de continguts

  • Presentació
  • Introducció
  • Conferències plenàries
    • Sara Álvarez Catalá. La neología en la «bi-lancia» de tradición y novedad en el lenguaje
    • Jean-Claude Boulanger. Sur l’existence des concepts de «néologie» et de «néologisme». Propos sur un paradoxe lexical et historique
    • Vittorio Coletti. Accoglienza delle parole nuove nella lingua e nella lessicografia italiane
    • Marcel Diki-Kidiri. La néologie, témoin des changements sociaux. Conférence inaugurale
    • Salah Mejri. Néologie et traitement automatique
  • Homenatge a Jean Claude Boulanger
    • Yves Gambier. À Jean-Claude (Barcelone, 10/5/2008)
  • Taules rodones
    • Pierre Auger. Néologicité et extraction néologique automatisée
    • Jean Quirion. Pour des critères extralinguistiques de néologicité
    • Antoinette Renouf. Identification automatique de la néologie lexicologique et sémantique: questions soulevées par notre méthode
    • Jean-François Sablayrolles. Neologismes, classes d’objets et extraction automatique
    • Giovanni Adamo. L’Osservatorio neologico della lingua italiana (Onli)
    • Ieda Maria Alves. A importância da neologia no seio das línguas românicas (o português brasileiro)
    • Josep Martines. La importància de la neologia per a les llengües romàniques: el cas del català
    • Louis-Jean Rousseau. La néologie: foisonnement et harmonisation
    • John Humbley. L’importance de la neologie dans les langues romanes: table ronde
  • Síntesi i conclusions
    • Joan Martí i Castell. Síntesi i conclusions de les intervencions en el I congrés internacional de neologia en les llengües romàniques
  • Comunicacions. Textos disponibles al CD-Rom

Cabré, M. Teresa ; Bach, Carme; Tebé, Carles (ed.). Literalidad y dinamicidad en el discurso económico: VI Actividades de IULATERM de Verano (9-12 de julio de 2007)
Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada. Universitat Pompeu Fabra; Documenta Universitaria, 2008. ISBN: 978-84-96742-68-0. [322 p.]

[comprar]

Resum

Durant la primera quinzena de juliol de 2007 es va celebrar a la Universitat Pompeu Fabra les VI Activitats d'Estiu IULATERM: l'Escola Internacional d'Estiu de Terminologia i el Simposi Internacional de Terminologia. Aquesta sisena edició del Simposi es va dedicar a les interrelacions de la terminologia amb l'economia, centrades en l'eix literalitat i dinamicitat, propi del discurs econòmic.

En aquest nou volum de la Sèrie Activitats de l'Institut Universitari de Lingüística Aplicada s'inclouen, en una primera part, els textos de les tres ponències centrals del VI Simposi Internacional de Terminologia: Dificultades prácticas en el desarrollo de la terminología económica orientada a la traducción, d'Adriana Russo; The English Language and Economic Terminology: An Application to Catalan, de Joaquim Silvestre; i La terminologie au service du discours en anglais economique, de Catherine Resche. En un segon bloc, es presenten les diferents comunicacions que van tenir lloc al llarg de les jornades del Simposi, a càrrec de destacats especialistes en la matèria. En la darrera part del volum, es troba la taula rodona que tancava el Simposi, en la qual van participar Ieda Maria Alves, Mariangela de Araujo, Catherine Resche i Josefa Gómez de Enterría, sota la coordinació de Lisa Gilbert. I el volum es tanca amb la conferència de cloenda de la VI Escola Internacional d'Estiu de Terminologia, Neología y campos de especialidad en prensa, que va presentar Gloria Guerrero.

Índex de continguts

  • Introducción
  • Ponencias
    • Adriana Russo. Dificultades prácticas en el desarrollo de la terminología económica orientada a la traducción
    • Joaquim Silvestre. The English language and economic terminology: An application to Catalan
    • Catherine Resche. La terminologie au service du discours en anglais économique
  • Comunicaciones
    • Miguel Ángel Candel Mora. Aproximación al método heurístico para la traducción de términos semitécnicos en documentos sobre la gestión de la I+D
    • Gabriel Genescà i Antònia Rigo. El nou paper del «traductor» en l’adopció de la terminologia econòmica
    • Sandra Ramacciotti. La metáfora como elemento constitutivo del discurso económico. Una aproximación desde el análisis de texto
    • Lieve Vangehuchten. La difusión mediática de la economía española y su percepción en el aula de español económico como lengua extranjera
    • Edma A. Satar. La génesis de los descriptores en ambientes semánticos
    • Axun Aierbe Mendizábal. La traducción a la lengua vasca de los adjetivos relacionales del ámbito económico utilizados en textos administrativos
    • Daniel Casals i Martorell. La creació d’un llenguatge per parlar d’economia a la ràdio. El cas del programa Economia i empresa de Catalunya Informació
    • Mar Massanell i Messalles, Daniel Casals i Martorell. Planificació i difusió de terminologia en els programes de divulgació econòmica de Televisió de Catalunya. El cas de Valor afegit
    • M.ª del Carmen Sánchez Manzanares. Uso de términos de la Economía defi nidos en un diccionario de lengua
    • Mariângela de Araújo. A terminologia da economia: algumas reflexões sobre a sinonímia nos textos especializados
    • Odair Luiz da Silva, Maria Tereza Camargo Biderman. La terminología de la economía monetaria en portugués y en español: una aproximación al fenómeno de la variación terminológica
  • Mesa Redonda (Lisa Gilbert, Ieda Maria Alves, Mariangela de Araujo, Catherine Resche, Josefa Gómez de Enterría)
  • VI Escuela Internacional de Verano de Terminología: Conferencia de Clausura
    • Gloria Guerrero Ramos. Neología y campos de especialidad en prensa

Bernal, E.; DeCesaris, J. (ed.). Proceedings of the XIII EURALEX International Congress (Barcelona, 15-19 July 2008)
Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada. Universitat Pompeu Fabra; Documenta Universitaria, 2008. ISBN: 978-84-96742-67-3. [250 p.]

[comprar en: paper o EPUB]

 

Resum

Els congressos d'EURALEX són fidels a la paraula "internacional" en el seu títol: els contribuents a aquestes actes vénen de tot el món, i el nombre de llengües de què es parla és alt. Aquestes actes contenen comunicacions escrites en sis llengües: català, anglès, francès, alemany, italià, i espanyol. Aquesta presència significativa de moltes llengües només sembla pròpia per a una associació europea centrada en l'estudi i representació de paraules, i indica que l'interès en investigar i millorar diccionaris és estès.

Índex de continguts

  • Presentació
  • Janet DeCesaris. Foreward
  • Plenary lectures
    • Joaquim Rafel. Tradition and Innovation in Catalan Lexicography
    • Charles J. Fillmore. FrameNet Meets Construction Grammar
    • José Antonio Pascual. Sobre la discontinuidad en un diccionario histórico
    • Patrick Hanks. Lexical Patterns: from Hornby to Huston and Beyond
    • Reinhard R. K. Hartmann. Twenty-five years of Dictionary Research: Taking Stock of Conferences
    • and other Lexicographic Events since LEXeter’83
  • Papers. Book of Abstracts

Turell, M. Teresa; Spassova, Maria; Cicres, Jordi (ed.). Proceedings of the 2nd European IAFL Conference on Forensic Linguistics / Language and the Law
Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada. Universitat Pompeu Fabra; Documenta Universitaria, 2007. ISBN: 978-84-96742-28-4. [358 p.]

[comprar]

Resum

Aquest volum conté la majoria de les conferències plenàries i algunes de les comunicacions presentades al Segon Congrés Europeu de la IAFL sobre Lingüística Forense/Llengua i Dret celebrat a l'Institut Universitari de Lingüística Aplicada (Universitat Pompeu Fabra, Barcelona) els dies 14, 15 i 16 de setembre de 2006. La celebració d'aquest congrés va ser la resposta a una necessitat, manifestada des de feia molt de temps per la comunitat científica, d'aplegar a tots els investigadors europeus, però també d'altres continents, que es dediquen a la recerca i actuen de perits en els diferents camps en què s'estructura la Lingüística Forense/Llengua i Dret. Inclou 5 conferències plenàries, 22 comunicacions, 3 treballs sotmesos al col·loqui, Law & Cognition, 3 treballs sotmesos al col·loqui, Comprehensibility in Legal Contexts, i 2 pòsters - tots ells avaluats d'acord amb la seva a) rellevància conceptual i metodològica pel que fa a la Lingüística Forense, b) substància empírica i conceptual, c) qualitat argumentativa, i d) originalitat.

Índex de continguts

  • Presentació
  • Preface
  • Plenary lectures
    • Enrique Alcaraz-Varó. Forensic Linguistics and the Language of the Administration
    • Ronald R. Butters. Changing Linguistic Issues in US Trademark Litigation
    • Malcolm Coulthard. In My Opinion
    • Philip Harrison, Peter French. Forensic Speech Analysis and the Logically Coherent Expression of Conclusions
    • June Luchjenbroers, Michelle Aldridge. Perspectives on Sexual Assault and Child Witnesses: Frames, Mental Spaces, and the Perception of Guilt
  • Papers
    • Eric Baltisberger, Simonette Favaro. When Informants don’t Want to Inform: How to Get Relevant Data in the Particular Context of Linguistic Analyses for the Determination of Origin (LADO)
    • Luciana Carvalho. A Major Diff erence between English Legal Language and Brazilian Portuguese Legal Language – Translating Binomial Expressions in Legal Agreements: a Corpus-based Study
    • Jordi Cicres, Lluís de Yzaguirre, Jaume Llopis. Presentation of SERP (Electronic System of Speakers Recognition)
    • Virginia Colares. Judicial Process: The Relationships between the Principle of Justification and the Text Construction of Brazilian Judicial Decisions
    • Alice H. Deakins, Effie P. Cochran. Judicial Syntax: A U.S. History
    • Michal Ephratt. The Functions of Silence in Legal Context: Silence as Consent and the Right to Silence
    • Lorna Fadden. Prosodic Profiles: a Comparison of First Timers and Repeat Offenders
    • Katerina T. Frantzi, Sophia Ananiadou. Automatic Authorship Identification
    • Ramón Garrido Nombela. Oracles, Puppets and Social Engineers: Some Thoughts on the Language of Judges
    • Mel Greenlee. ¿Qué pasó? Building the Story of a Capital Case
    • Syûgo Hotta, Masahiro Fujita. The Psycholinguistic Foundation of Trademarks: An Experimental Study
    • Syûgo Hotta. A Linguistic Exploration of Trademark Dilution
    • Aleksandra Matulewska. Brief History of Polish Legal Language
    • Rogelio Nazar, Marta Sánchez Pol. An Extremely Simple Authorship Attribution System
    • Peep Nemvalts. Legal Acts of the EU in English, Estonian, Finnish and Swedish
    • María Ángeles Orts. The Interpretation of Contract Law in Spanish and English: Cultural Variations
    • Isabel Picornell. Markers of Deception in Written Narratives
    • Maria S. Spassova, M.Teresa Turell. The Use of Morpho-syntactically Annotated Tag Sequences as Markers of Authorship
    • Tetyana Tkachuk. Linguistic Analysis of Lay Advocacy: Do Lay People Stand a Chance when Representing Themselves in Court?
    • María Luz Vázquez-Maroño. Complexities in the Translation of Caution Documents of Spanish Police Forces
    • Iwona Witczak-Plisiecka. Law on Language, Language Rights and the Question of Linguistic Relativism – the Case of Kashubian in Poland
    • Diana Yankova. Translating European Legislation: a Functional Approach
  • Colloquia
    • Linguistics and Cognition
    • Juana I. Marín Arrese. Perspective and Subjectivity/Intersubjectivity in Judicial vs. Political Discourse. A Case Study
    • Ephraim Nissan. Three Perspectives on Pretexts: Seeking Self-exoneration by Hierarchical Decomposition; Making an Archetype-evoking Claim and Rhetorical Cover-up
    • Esther Pascual. Listening to the Evidence: Fictive Interaction Metaphors as Argumentative Strategies before the American Jury
    • Comprehensibility
    • Janet Ainsworth. Curses, Swearing, and Obscene Language in Police-Suspect Interactions: Why Lawyers and Judges Should Care
    • Tyler Kendall. Listening to Silence: Interpretation and Transcription of Pause in Deposition
    • Margaret van Naerssen. Applying Plain Language Guidelines as Criteria in Legal Cases
  • Posters
    • Mireia Farrús, Erik Eriksson, Kirk P. H. Sullivan, Javier Hernando. Dialect Imitations in Speaker Recognition
    • Valda de Oliveira Fagundes. A Study of the Use of Jargon for Rhetorcial and Persuasive Purposes in Brazilian Law Courts

 

Cabré, M. Teresa; Bach, Carme; Martí, Jaume (ed.). Terminología y derecho: complejidad de la comunicación multilingüe: V Actividades de IULATERM de Verano (4-14 de julio de 2005)
Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada. Universitat Pompeu Fabra; Documenta Universitaria, 2006. ISBN: 978-84-96742-00-0. [300 p.]

[comprar]

Resum

Terminología y derecho: complejidad de la comunicación multilingüe inclou, en una primera part, els textos de les ponències del V Simposi Internacional de Terminologia, així com les comunicacions i la taula rodona de clausura , i, en la segona part , les conferències d'obertura i de clausura de la V Escola Internacional d'Estiu de Terminologia impartides per Luis González i Josefa Gómez de Enterría respectivament.

El simposi, en la seva cinquena edició, es va dedicar a les interrelacions de la terminologia amb el dret , centrades en el tema Terminologia i dret : complexitat de la comunicació multilingüe . Aquest volum recull les ponències de Rosalind Greenstein, Dénotation et connotation dans le domaine du droit , M . Teresa Castiñeira, Precisió del llenguatge i principi de legalitat, i Laura Santamaría, Termes fràgils i conceptes sòlids, així com comunicacions externes de temàtica relacionada que es van presentar en el simposi. El simposi es va clausurar amb una taula rodona, que s' inclou també en aquest volum, en la qual van participar Natividad Gallardo, Rosalind Greeinstein, Laura Santamaria, Elena Ferran i Agustí Pou.

Índex de continguts

  • Introducción
  • Ponencias
    • Rosalind Greenstein. Dénotation et connotation dans le domaine du droit
    • M. Teresa Castiñeira. Precisión del lenguaje y principio de legalidad
    • Laura Santamaria. Términos frágiles y conceptos sólidos
  • Comunicaciones
    • Mariangela de Araujo. A interdisciplinaridade em terminologia: a presença do direito na terminologiada economia e suas implicações no trabalho terminológico
    • R. Estopà; J. Martí; D. Burgos; S. Fernández; C. Jara; S. Monserrat; A. Montané; P. Muñoz; W. Quispe; M. Rivadeneira; E. Rojas; M. Sabater; H. Salazar; A. Samara; R. Santis; N. Seghezzi; M. Souto. La identificación de unidades terminológicas en contexto: de la teoría a la práctica
    • Fernanda Carolina M. Carvalho Paiva. Valência nominal em terminologia jurídica e peculiaridades na linguagem de especialidade
    • Pilar Sánchez-Gijón; Mariana Orozco. TRADONLEX, una ontología jurídica: Propuesta de superación de las bases de datos
    • Marta Ribas Bruguer. El discurs jurisprudencial: Proposta metodològica per analitzar-lo a través d’un programa d’alineació de textos paral·lels
    • Xavier Gómez Guinovart; Ánxeles Torres Padín. Extracción dun vocabulario xurídico-administrativo galego-castelán a partir dun corpus paralelo
    • Belén López Arroyo; Martín J. Fernández Antolín. La traducción jurídica inglés-español como género: una comparación interlingüística
    • Luciana C. F. Corrêa Pinto. A Tradução de Binômios em Instrumentos Contratuais: estudo de um corpus jurídico comparável inglês / português
    • M. Antonia Pla Torres. La terminologia jurídica en l’àmbit de la propietat intel·lectual i la societat de la informació: la traducció d’alguns termes de l’anglès a l’espanyol i al català
    • Raquel Martínez Motos. La traducción de términos del derecho de sucesiones: asimetría cultural y búsqueda de equivalentes
  • Mesa Redonda
    • Natividad Gallardo; Rosalind Greeinstein; Laura Santamaria; Elena Ferran; Agustí Pou. Lenguaje jurídico y traducción
  • V Escuela Internacional de Verano de Terminología. Conferencias
    • Luis González. Una propuesta para abordar el «conflicto neológico» en la traducción
    • Josefa Gómez de Enterría. La elaboración de vocabularios especializados en el ámbito de las ciencias sociales y las tecnologías: Una experiencia pluridisciplinar e interuniversitaria

Cabré, M. Teresa; Estopà, Rosa; Tebé, Carles (ed.). La terminología en el siglo XXI: contribución a la cultura de la paz, la diversidad y la sostenibilidad: Actas del IX Simposio Iberoamericano de Terminología RITERM04
Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada. Universitat Pompeu Fabra; Documenta Universitaria, 2006. ISBN: 978-84-934959-3-0. [858 p.]

[comprar]

Resum

La IX edició del Simposi Iberoamericà de Terminologia, que es va celebrar en la seu del Institut d' Estudis Catalans els dies 29 i 30 de novembre i 1 i 2 de desembre de 2004, es va acollir a les iniciatives del Fòrum dels Cultures Barcelona 2004, primera edició d'un nou esdeveniment internacional que es proposava -i se segueix proposant en la seva continuació- promoure el diàleg entre les diferents cultures del món per a articular una cultura de la pau, respectuosa amb la diversitat i funcionalment sostenible, que fora capaç d'impulsar un procés de globalització basat en criteris ètics, igualitaris i solidaris compartits.

Els principis del Fòrum dels Cultures Barcelona 2004, basats en la Declaració Universal dels Drets Humans i en els principis programàtics de les Nacions Unides, assumeixen el compromís de fomentar els valors democràtics, la defensa de les llibertats i drets individuals, el respecte per la diversitat ètnica, cultural, lingüística i religiosa , l'impuls del diàleg i la creativitat, el respecte per la biodiversitat, el foment de la responsabilitat social mitjançant el diàleg i la promoció del desenvolupament sostenible.

La Red Iberoamericana de Terminología (RITerm) va cooperar en aquests principis dedicant el IX Simposi al paper que ocupa la terminologia en els tres eixos temàtics del Fòrum: la pau, la diversitat i la sostenibilitat.

La terminologia pot tenir un paper important en aquest diàleg, des d'un doble vessant: d'una banda, perquè pot participar en la delimitació de conceptes fortament ideologitzats i polisèmics que són a la base de molts conflictes desencadenats; d'una altra, perquè la terminologia és un element clau en la transmissió d'idees i coneixements en un marc de plurilingüisme i especialització.

Índex de continguts

  • Índex-Índice-Índice
  • Introducció - Introducción - Introdução
  • Conferències plenàries
    • Margarita Correia. Terminologia e morfologia: marcas morfológicas da génese do vocabulário da Náutica em português
    • Luis Fernando Lara. Diversidad cultural y neología
    • Miquel Siguan. Terminologia i diversitat lingüística i cultural
    • Eduard Vinyamata. Necessitats comunicatives i cooperació professional
  • Taules rodones
    • Primera taula
    • Rosa Colomer. Recursos, metodologies i tecnologies per al desenvolupament i la sostenibilitat de les llengües minoritàries i minoritzades
    • Rute Costa. Recursos, metodologias e tecnologias para o desenvolvimento e sustentabilidade das línguas minoritárias e minorizadas
    • Pedro Luis Díez Orzas. Recursos, metodologías y tecnologías para el desarrollo y la sostenibilidad de las lenguas minoritarias y minorizadas
    • Manuel González. Recursos, metodologías y tecnologías para el desarrollo y la sostenibilidad de las lenguas minoritarias y minorizadas
    • Daniel Pimienta. Actividades de FUNREDES para la promoción de la diversidad lingüística en la Internet y enseñanzas de la experiencia
    • Lluís de Yzaguirre. Recursos, metodologies i tecnologies per al desenvolupament i la sostenibilitat de les llengües minoritàries i minoritzades
    • Segona taula
    • Lucía Fabbri. La terminología en la resolución de los confl ictos sociales y políticos
    • Enilde Faulstich. Aspectos de uma política democrática de saúde no Brasil: um gradiente da terminologia em torno da AIDS
    • Rosa Luna. La banalización de la terminología referida a la diversidad
    • Jaume Vernet. La terminologia en la resolució de confl ictes socials i econòmics
  • Comunicacions / Pòsters
    • Secció
      Terminologia i diversitat lingüística i cultural
      • Lídia Almeida Barros. Terminologia da Dermatologia: aspectos da diversidade lingüística e cultural
      • Mª Isabel Fijo León, Mercedes de la Torre García. Las modalidades diatópicas del español en el lenguaje médico
      • Dolors Montes Pérez. La societat multicultural: noves exigències neològiques i noves perspectives en el tractament dels manlleus
      • Isabelle Oliveira. Um indicador de diversidade cultural: o caso da metáfora
      • Sonia Oliver del Olmo. La comunicación científica en inglés y español: estudio de la diversidad lingüística en el discurso médico actual
      • Éda Heloisa Pilla. Terminologia e Preservação de Identidades Lingüísticas
      • Gerardo Sierra, Martha Grizel Delgado Rodríguez. Diversidad lingüística y cultural en la descripción de conceptos
      • Pòsters - Pósteres - Pôsteres
      • Maria Vicentina de Paula do Amaral Dick. A Terminologia nas Ciências Onomásticas. Estudo de caso: o Projeto ATESP (Atlas Toponímico do Estado de São Paulo)
      • Giselle Olívia Mantovani Dal Corno. Polissemia e variação na terminologia da indústria moveleira
      • Naidea Nunes. A terminologia ibero-americana do açúcar de cana: diálogo de línguas e culturas
      • Cidmar Teodoro Pais. Terminologia e publicidade: impactos em ciência, tecnologia, educação, face a questões suscitadas pela globalização e pela diversidade cultural
    • Secció
      La nova lingüística al servei del desenvolupament teòric i aplicat de la terminologia
      • Comunicacions
      • César A. Aguilar, Rodrigo Alarcón, Carlos Rodríguez, Gerardo Sierra. Reconocimiento y clasifi cación de patrones verbales defi nitorios en corpus especializados
      • Araceli Alonso, Janet DeCesaris. El valor especializado de las unidades léxicas en el área del medio ambiente
      • Maria Aparecida Barbosa. Estrutura e construção do conceito em terminologia: a concepção de transgênico frente à globalização e à diversidade cultural
      • Elena Bogomilova Lozanova. Los procesos de significación y el ideal de una comunicación concisa, precisa y objetiva en los ámbitos de especialidad
      • Martha Grizel Delgado Rodríguez, Antonio Reyes Pérez, César Antonio Aguilar. Descripción de la noción concepto desde una perspectiva lingüístico-cognitiva para el desarrollo de un diccionario onomasiológico
      • Marieta Prata de Lima Dias. Elaboração de definições de termo composto e fraseologia terminológica
      • Maria da Graça Krieger, Cleci Regina Bevilacqua, Juliana Padilha. O papel das modalidades no reconhecimento e tratamento terminológicos: uso de poder e deber em normas ambientais
      • Marilda Lopes Ginez de Lara. A Ciência da Informação e a Teoria dos Termos
      • Ana Mineiro. Uma abordagem lexical da terminologia Náutica
      • Ana Mineiro, Maria Doria, Mafalda Antunes, Margarita Correia. Hiponímia e meronímia num corpus da Náutica em português europeu
      • Gabriel Angel Quiroz, Mercè Lorente. Los sintagmas nominales extensos como un problema de la traducción: descripción y clasificación
      • Vanesa Vidal, M. Teresa Cabré. La combinatoria léxica especializada: combinaciones metafóricas en el discurso de Genoma Humano
    • Secció
      Tecnologies i nous recursos per a l’automatització del procés de treball en terminologia
      • Comunicacions
      • Rosa Colomer Artigas, Maria Navas Jara. El nou Gestor de Terminologia del TERMCAT: una eina per al tractament integrat de les dades terminològiques
      • Àngels Egea, Toni Callén. Assistent per a la redacció de definicions
      • Carlos Rodríguez. Procesamiento automático del metalenguaje en Terminología: nuevas herramientas para la enseñanza y la investigación
      • Jorge Vivaldi, Horacio Rodríguez. Ontologías y Extracción de Términos
      • Pòsters
      • Antonio Reyes Pérez, Eduardo Solares Martínez. Estructuración de datos en bancos terminológicos para procesos de representación de conocimiento en sistemas de recuperación de información
    • Secció/Sección/Seção
      Necessitats comunicatives i cooperació professional
      • Comunicacions
      • Teresa Abejón, Ángeles Maldonado, Loreto Florián. Contribución al estudio de la terminología de la gestión del patrimonio cultural y del turismo cultural a través de los datos del proyecto ESLEE
      • Ana María Cardero García. El cambio tecnológico y la terminología. La nanotecnología
      • Manuel Célio Conceição. Há mar e mar...Há termos e termos. Quando os termos dizem mas não condizem!
      • Isabel Desmet. Terminologia e terminografia: cooperação entre meios universitários e meios profissionais
      • Mª Isabel Diéguez. Análisis terminológico de anglicismos en el discurso económico semiespecializado del español de Chile
      • Luis Felipe Estrada Carreón. Acercamiento al procedimiento y el instrumento como motivaciones extralingüísticas en la formación del concepto especializado en los términos verbales de la computación básica. Español de México
      • Lucía Fabbri. Qué se debe y qué se puede representar
      • Amelia de Irazazábal, Natividad Gallardo, Josefa Gómez de Enterría. Necesidades comunicativas y cooperación profesional en la transmisión del conocimiento especializado: la elaboración de vocabularios terminológicos en el área socioeconómica y de gestión de las tecnologías
      • María Pozzi. ISO 704: Metamorfosis de una norma ISO de terminología para responder a nuevas necesidades de comunicación y representación de conocimiento
      • Rosa María Alcebíades Ribeiro. Regulagem da densidade terminológica e cooperação profissional
      • Johannes Schnitzer. La diversidad diatópica en terminología: el caso de la terminología económica española
      • Pòsters
      • F. Xavier Fargas Valero. L’ Antena de Terminologia: terminòlegs i professionals dels mitjans de comunicació treballant plegats
      • María Teresa Múnera Torres, José Gregorio Franco Gómez. La terminología como herramienta de la gestión del conocimiento en las empresas
      • María Pozzi. Estudio de los diferentes tipos de descripción de conceptos especializados de acuerdo con las diferentes necesidades comunicativas del destinatario final: un estudio de caso en el campo de la cardiología
    • Secció
      Terminologia i resolució de conflictes socials i econòmics
      • Comunicacions
      • Maurizio Babini. A terminologia da imigração na Itália: expressão de uma tentativa de resolução de confl itos sociais e econômicos
      • Mary Fuentes Morrison, Constanza Gerding Salas, Paola Cañete González. Derechos humanos en Chile: una aproximación terminológica
    • Secció
      Recursos, metodologies i tecnologies al servei del desenvolupament social i la sostenibilitat de les llengües
      • Comunicacions
      • Elena Lozanova Bogomilova, Gabriel Angel Quiroz, John Jairo Giraldo,
        Ana Lúcia de Andrade. La diversidad lingüística y cultural: experiencia en la elaboración del banco de datos terminológico multilingüe BT-FRASJURE
      • Maria Dolores Cebrián de Miguel. Génesis y desarrollo de la terminología de la discapacidad visual en español: un ejemplo de trabajo terminológico al servicio de la integración social de las personas con ceguera y deficiencia visual
      • Rita Gonçalves. Estrangeirismos de Domínios Científicos e Técnicos no DLPC
      • Josep À. Mas. La variació geogràfica en el programari lingüístic català
      • Catalina Naumis Peña. Representación temática y relaciones léxicas en dos tesauros de bibliotecología y documentación
      • Bettina Schnell, Nadia Rodríguez. La innovación metodológica en la enseñanza de la terminología: a nuevos hechos nuevos conceptos
      • Jesús Valdez Ramos. Bibliotecología, lingüística y organización del conocimiento: puntos de contacto y convergencia
      • Delia Vázquez Béjar. La competencia terminológica: su lugar en la formación de traductores
      • Pòsters
      • Maria Doria, Mafalda Antunes, Ana Mineiro, Margarita Correia. Contributos para uma avaliação dos recursos terminográficos em Portugal
    • Secció
      Terminologia i llengües majoritàries, minoritàries i minoritzades
      • Comunicacions
      • Ieda Maria Alves. Empréstimo lingüístico e línguas de especialidade: o caso do português brasileiro
      • Llum Bracho Lapiedra. La siglació terminològica en la traducció mediambiental en català, anglés i espanyol
      • Berta Castaño Torrado, Inés Veiga Mateos. El léxico patrimonial en la comunicación especializada
      • John Jairo Giraldo, M. Teresa Cabré. Importancia de las siglas en dos ámbitos temáticos: Genoma humano y Medio ambiente
      • Alicia F. Gómez Sánchez. La producción científica en español en la actualidad: su mejora a través de cambios en las políticas documentales
      • Igone Zabala, Mercedes Martínez, Agurtzane Elordui. La variación terminológica en contextos sociolingüísticos minorizados: el caso de la lengua vasca

Cabré, M. Teresa; Estopà, Rosa (ed.). Objetividad científica y lenguaje: la terminología de las ciencias de la salud: IV Actividades de IULATERM Verano (7-17 de julio de 2003)
Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada. Universitat Pompeu Fabra; Documenta Universitaria, 2004. ISBN: 978-84-96367-07-4. [193 p.]

[comprar en: paper o EPUB]

Resum

Objetividad científica y lenguaje: la terminología de las ciencias de la salud presenta les conferències d'inauguració i clausura de la IV Escola Internacional d'Estiu de Terminologia a càrrec del Dr. Salvador Reguant (La terminologia científica: un àmbit d'interès per a la humanitat actual) i del Dr. Cecilio Garriga (Llengua i ciència: reflexions lingüístiques dels científics en els segles XVIII i XIX), respectivament; i les aportacions del IV Simposi Internacional d'Estiu de Terminologia.

Els Simposis d'Estiu organitzats per IULATERM són trobades interdisciplinaris d'especialistes interessats en terminologia en els que es debaten temes monogràfics. En aquesta quarta edició es va abordar el tema de l'objectivitat científica i el llenguatge en les ciències de la salut a través de la presentació de quatre ponències-marc: La medicina y su lenguaje: del mitos al logos, presentada per la Dra. Berta M. Gutiérrez, Hacer ciencia de la salud: los diagnósticos y el conocimiento de las enfermedades a càrrec del Dr. Josep L. Barona, Ocultación del pensamiento científico a càrrec del Dr. Adolf Tobeña i Los escollos de la comunicación científica presentada por el Dr. Xavier Fuentes; i de comunicacions externes relacionades amb la temàtica del Simposi. El Simposi va finalitzar amb la celebració de la taula rodona sobre ciències de la salut i llenguatge i la lectura de les conclusions de l'esdeveniment que s'inclouen també en aquest volum.

Índex de continguts

  • Presentación
  • Introducción

    IV Simposio Internacional de Terminología. Objetividad científica y lenguaje

    Ponencias
     
  • Bertha M. Gutiérrez. Entre el mito y el logos: la medicina y sus formas de expresión
  • Josep Lluís Barona. Hacer ciencia de la salud: coordenadas e incertidumbres
  • Adolf Tobeña. Ocultación del pensamiento científico: de las trincheras de la divulgación a los mandarinatos ilustrados
  • Xavier Fuentes. Los escollos de la comunicación científica

    Comunicaciones
     
  • María Pozzi, Heidi Cazés. El lenguaje de las historias clínicas: lo que revela desde las perspectivas lingüísticas y humana
  • Sonia Oliver del Olmo. La subjetividad en el discurso biomédico en español: tipología y funciones de la atenuación retórica (hedges)
  • Ana María Cardero. En torno a la terminología de dos documentos de Internet de países distintos de habla hispana sobre el cáncer cérvico uterino o cáncer del cérvix
  • Rosa Luna. Resemantización y objetivación de la terminología de la discapacidad
  • María Isabel Fijo León. Modelo de ficha terminológica para los términos siglados del lenguaje de la enfermería

    Mesa redonda
     
  • Xavier Fuentes, Bertha Gutiérrez, Ignacio Navascués, Fernando Pardos. Moderadora: M. Teresa Cabré. El lenguaje de las ciencias de la salude las perspectivas lingüísticas y humana
  • Conclusiones

    IV Escuela Internacional de Verano de Terminología
     
  • Conferencia inaugural. Salvador Reguant. La terminología científica: un ámbito de interés para la humanidad actual
  • Conferencia de clausura. Cecilio Garriga. Lengua y ciencia: reflexiones lingüísticas de los científicos en los siglos XVIII y XIX

Battaner, Paz; DeCesaris, Janet (ed.). De Lexicografia: actes del I Symposium Internacional de Lexicografia (Barcelona, 16-18 de maig de 2002)
Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada. Universitat Pompeu Fabra; Documenta Universitaria, 2004. ISBN: 978-84-96367-06-7. [814 p.]

[comprar]

Resum

La lexicografia exigeix rigor, amplitud, complexitat i laboriositat. Les llengües nostres, espanyol, català i gallec, que són les que estan presents en aquestes comunicacions, necessiten més diccionaris des de perspectives diverses i per a tot tipus d'usuaris. El I Symposium Internacional de Lexicografia va convidar a considerar l'activitat lexicogràfica des d'un horitzó obert, que enllaci, uneixi i travi les nostres llengües amb d'altres i els productes de les quals representin realment un ajut, ja que el gènere comú o descriptor de qualsevol tipus de diccionari és el terme 'instrument'; 'de precisió", si pot ser.

Índex de continguts

  • Presentación
  • Prólogo

    Conferències
     
  • Manuel Alvar Ezquerra. Estado actual del Nuevo Tesoro Lexicográfico del Español (s. XIV-1726): repertorios anteriores a 1600
  • B. T. Sue Atkins, Pierrette Bouillon. Relevance in Dictionary-Making: Sense Indicators in the Bilingual Entry
  • Jean Binon, T. Selva, S. Verlinde. Tendances et innovations récentes en lexicographie pédagogique. La contribution des dictionnaires d'apprentissage DAFA et DAFLES
  • Thierry Fontenelle. When syntax meets semantics in electronic dictionaries
  • Luis Fernando Lara. El diccionario y sus disciplinas
  • Joaquim Rafel. La lexicografia institucional: el cas del català

    Comunicacions
     
  • Ignacio Ahumada, Carmen Cazorla, Narciso M. Contreras, M. Ángeles Aranda, M. Ángeles Moreno. La Lexicografía en los planes de estudio de las universidades españolas
  • Margarita Alonso. Elaboración del Diccionario de colocaciones del español y sus aplicaciones
  • M. del Pilar Alvariño, M. Belén Souto, M. Montserrat Muriano, María Vallejo. El tratamiento de las voces especializadas en los diccionarios generales del gallego
  • Raúl Ávila. Diccionarios locales, nacionales, internacionales
  • Carme Bach, Anna Matamala. La pluriaccessibilitat com a eix de la lexicografia hipertextual
  • Francisca Bajo. Las variantes morfológicas en los procesos enológicos del s. XIX: de los textos al diccionario
  • Montserrat Batllori, Beatriz Blecua, M. Elena Castillo, Isabel Pujol. Verbos de movimiento en los diccionarios monolingües del español
  • Ludo Beheydt. The Development of an Academic Dictionary
  • Cristina Blanco, Fernando Castro, Eva-María Muñiz, Marta Rebolledo. Descripción y análisis crítico de las entradas verbales en el Diccionario del Español Actual
  • Cristina Buenafuentes, Carlos Sánchez. Diccionario y ortografía: la información ortográfica en la 22ª edición del DRAE
  • M. Teresa Cabré, Lluís de Yzaguirre, Mercè Lorente, Anna Matamala. La Estación de Trabajo Lexicográfico (ETL). La ingeniería lingüística al servicio del profesional de la lexicografía
  • M. Teresa Cabré, Ona Domènech, Rosa Estopà, Judit Freixa, Elisabet Solé. La lexicografia i la identifiació automatitzada de neologia lèxica
  • M. Ángeles Calero, Esther Forgas, Eulàlia Lledó. Análisis y propuestas de revisión de los lemas con contenido racista y sexista del DRAE
  • Mar Campos, José Ignacio Pérez Pascual. El elemento gallego en el DRAE: de 1992 a 2001
  • Gloria Clavería, Marta Prat, Joan Torruella. La etimología y los diccionarios etimológicos
  • Jordi Colomina, M. Isabel Guardiola. Contribució del Tresor Lexicogràfic Valencià als diccionaris valencians actuals
  • Joaquín Dacosta. La digitalización del Diccionario de uso del español. Edición en CD-ROM, versión 2.0
  • Javier E. Díaz Vera. Identifying the linguistic foundations for historical thesaurus
  • Javier E. Díaz Vera. Contrastive historical onomasiology at work: The GermaLex Project
  • Verónica Ferrando. Propuesta de un diccionario de colocaciones de la terminología aseguradora
  • M. José Feu, M. Teresa de Cuadra. Propuesta de un corpus bilingüe sobre la cata: confección de entradas léxicas
  • Ryan Furness. Sociolinguistics and dictionary-making
  • Jordi Ginebra. Papers temàtics i lexicografia
  • Araceli Gómez. Entradas ausentes de deverbales en -ble en los diccionarios
  • Juan Gutiérrez Cuadrado. Cómo interpretar la pesadez en los diccionarios españoles del siglo XIX
  • José Luis Herrero. El diccionario electrónico: palabras que son oraciones (de los aplausos a los abucheos)
  • Eva Jover. La etimología y los diccionarios etimológicos
  • Javier Lahuerta. Comparación de lemarios de diccionarios de lengua española
  • Fernando López. La delimitación de los argumentos en el proyecto de Estudio de las restricciones léxicas del Dr. Ignacio Bosque
  • M. Jesús Mancho, Guillermo Herráez, M. Teresa Cantillo, José Ramón Carriazo. Léxico especializado y lexicografía del Renacimiento
  • Rafael Marín, Begoña Martínez, David Miramón. La codificación de la información morfológica en los lexicones computacionales
  • Josep Martines, Héctor Gonzàlvez, M. Isabel Guardiola, Sandra Montserrat. Lexicografia i estandardització lingüística. L'estàndard lèxic al País Valencià i la Guia d'usos lingüístics de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana
  • José Joaquín Martínez Egido. El Vocabulario (1620) de Lorenzo Franciosini: realización de su macroestructura
  • Silvia Molina. La estructura de la información en un diccionario electrónico bilingüe de unidades fraseológicas (inglés-español)
  • Esteban Tomás Montoro del Arco. La variación fraseológica y el diccionario
  • José Antonio Moreno, Alicia Madrona. Los primeros diccionarios de electricidad en español: el Diccionario de electricidad y magnetismo (1893) de Lefèvre y el Diccionario práctico de electricidad (1898) de O'Conor Sloane
  • Antoni Nomdedeu. El léxico del fútbol en la lexicografía general monolingüe del español
  • Johannes Nymark. El diccionario jurídico y las diferencias culturales
  • David Ordóñez. Els elements extrínsecs de naturalesa verbal en les definicions d'adverbis
  • Gonzalo Ortega. El DRAE-01 y los regionalismos canarios
  • Hermógenes Perdiguero, Trinidad Sánchez, Atilano Lucas. Bases metodológicas del Diccionario escolar de Salamanca
  • Pierre-Yves Raccah, Vicent Salvador, Ignasi Navarro, Mª Luisa Villanueva, Lorenza Berlanga, Marta Tordesillas. La inscripción de los sesgos socio-cognitivos en la lengua
  • Julia Sanmartín. Los diccionarios de argot español: sus escollos y resoluciones
  • Roser Sanromà. Constitució i explotació de la base de dades lexicogràfica (BDLex)
  • Isabel Santamaría. Unidades fraseológicas: análisis cualitativo y cuantitativo de los equivalentes de traducción en el diccionario bilingüe
  • Clara Soler, M. Antonia Martí. Propuesta de un modelo de entrada léxica adjetiva para un lexicón computacional con futuras aplicaciones lexicográficas
  • Josefina Tejera. Diccionario Académico de Americanismos (DAA)
  • Joan Torruella. Diccionari de correspondències i relacions de Santiago Pey i Estrany
  • María Belén Villar Díaz. ¿Es la cardiología una parte de la medicina? La difícil tarea de definir términos meronímicos

Booij, Geert; DeCesaris, Janet; Ralli, Angela; Scalise, Sergio (ed.). Topics in morphology: selected papers from the Third Mediterranean Morphology Meeting
Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada. Universitat Pompeu Fabra, 2003. ISBN: 84-477-0857-8. [355 p.]

 

Resum

Aquest volum conté una selecció de les comunicacions presentades al Third Mediterranean Morphology Meeting, que va tenir lloc a l'Institut Universitari de Lingüística Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra. Geert Booij (Universitat Lliure d'Amsterdam), Angela Ralli (Universitat de Patràs) i Sergio Scalise (Universitat de Bolonya) van iniciar aquesta sèrie de simposis fa uns anys, per tal de reunir estudiosos d'arreu del món en un entorn mediterrani i debatre-hi temes d'estructura morfològica i teoria lingüística. Després de l'MMM1 a Mytilene (Grècia) i l'MMM2 a Malta, l'IULA es va complaure d'acollir morfòlegs d'Europa, Amèrica del Nord i Amèrica del Sud durant l'MMM3 el setembre de 2001.

Els temes principals dels treballs que s'inclouen al volum són el límit entre sintaxi i morfologia i el paper de les restriccions prosòdiques en morfologia.

Índex de continguts

  • Presentació
  • Introduction
  • Invited papers
    • Geert Booij. Periphrastic Word Formation
    • Anna Maria Di Sciullo. Spatial Relations in Morphological Objects
    • Soledad Varela. Lexical Morphology Revisited: Form/Meaning Correspondences in Psych Adjectival Participles
  • Papers
    • Paolo Acquaviva. Agreement in Autonomous Morphology: Evidence from Irish Prepositions
    • Jonathan David Bobaljik. What's in a Paradigm?
    • Greville Corbett. Agreement: Canonical Instances and the Extent of the Phenomenon
    • Georgette Dal, Fiammetta Namer. Complex Words vs. Phrases: The Case of Causative Verbs in French
    • Gaberell Drachman. Concord in Syntax and Morphology
    • Elena Felíu, Antonio Fábregas. Phrasal Scope and Argument Constraints of Spanish inter- Prefixation
    • Bernard Fradin, Françoise Kerleroux. Troubles with Lexemes
    • Carmen Kelling. The Role of Agentivity for Suffix Selection
    • Laura Kornfeld. N+N Compounds as Formally Lexicalized Appositions in Spanish
    • Laura Kornfeld, Andrés L. Saab. Morpholohgy and Syntax: Prepositional Prefixes in Spanish
    • Rochelle Lieber. Compound Interpretation: Lexical Semantics, Not Syntax
    • Anke Lüdeling, Tanja Schmid. Does Origin Determine the Combinatory Properties of Morphological Elements in German?
    • Jaume Mateu Fontanals. Complex Denominal Verbs and Parametric Variation: A Lexical-Syntactic Approach
    • Marc Plénat, Michel Roché. Prosodic Constraints on Suffixation in French
    • Graça Rio-Torto. The Thought and the Work of Danielle Corbin
    • Iggy Roca, Elena Felíu. Morphology and Prosody in Spanish Word Truncation
    • Andrew Spencer. Does English Have Productive Compounding?
    • Jochen Trommer. The Role of Morphology and Syntax in Affix Order

Bach, C.; Martí,J. (ed.). I Jornada Internacional sobre la investigación en terminología y conocimiento especializado
Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada. Universitat Pompeu Fabra, 2003.

 

 

 

Resum

El dia 9 de juliol de 2001 es va celebrar a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona la I Jornada Internacional sobre la Investigación en Terminología y Conocimiento Especializado, organitzada pel grup IULATERM de l'Institut Universitari de Lingüística Aplicada d'aquesta universitat. Aquesta jornada d'estudi es va plantejar amb l'objectiu de facilitar l'intercanvi de coneixements sobre projectes d'investigació que es duien a terme en aquell moment, en un doble sentit. El primer obvi, per a tot tipus d'actes d'aquesta naturalesa, el de la transmissió dels propis coneixements i la seva eventual discussió. El segon, en el sentit d'oferir una visió panoràmica i actualitzada de l'estat de la investigació terminològica, a partir dels treballs i enfocaments introduïts pels nous investigadors.

Índex de continguts

  • Presentación
  • Introducción
  • Comunicaciones
    • Marie-Jeanne Derouin, André Le Meur. Coopération européenne en vue de la normalisation du traitement et des échanges de ressources lexicographiques
    • Riina Kosunen. Terminología de la traducción en finés: ¿Adaptar o traducir?
    • Isabel Desmet. Les fondements de la terminologie remis en question: pour une approche linguistique des vocabulaires spécialisés. Analyse du sens en terminologie et équivalence interlinguistique
    • Irina Kostina. La manifestación del contenido del término en un mismo ámbito profesional desde perspectivas distintas: en búsqueda del patrón lingüístico
    • María Isabel Pozzo. Perspectiva vygotskyana en la enseñanza de la terminología durante la escolarización
    • María del Pilar Gaspar, Paula Mahler, Andreína Adelstein, Guiomar E. Ciapuscio. La comunicación de la ciencia desde la perspectiva lingüística: adquisición de la terminología en contextos de escolaridad
    • Marie-Claude L'Homme. Indices de relations conceptuelles dans les définitions terminologiques. Application au domaine de l'informatique
    • María de la Nava Maroto. EURODICAUTOM: Perspectivas de futuro del banco de datos terminológicos de la Comisión Europea
    • Antoni Nomdedeu Rull. La terminología deportiva de la prensa escrita en los diccionarios generales de español: análisis y propuesta lexicográfica
    • Carlos Arturo Muñoz Torres. Hacia una tipología de géneros médicos inglés-español
  • Pósters
    • Antônio Luciano Pontes. Glossário dos termos da lingüística da enunciação: aspectos teórico-metodológicos
    • Claudia Cecilia Baez Barrientos. Diccionario de Lingüística del Centro de Lingüística Hispánica de la Universidad Nacional Autónoma de México
    • Ángela María Quintero. Acerca del Tesauro Colombiano en Familia y Género

Cabré, M. T.; Freixa, J.; Tebé, C. Terminología y conocimiento especializado
Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada, Universitat Pompeu Fabra, 2003. ISBN: 84-477-0850-0. [102 p.]

[comprar]

 

 

Resum

El III Simposi Internacional de Terminologia, organitzat pel grup d'investigació IULATERM, es va fer a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona del 10 al 13 de juny del 2001. Després de les dues primeres edicions, dedicades monogràficament a la Termonologia i models culturals (1997) i a la Terminologia i cognició (1999), les tres ponències del simposi se centren en l'anàlisi de les Fonts de coneixement especialitzat i al terminologia.

La primera ponència, presentada per Lita Lundquist (Copenhagen Business School) tracta sobre la producció de coneixement especialitzat. La segona ponència, de Cristina Junyent (Observatori de la Comunicació Científica de la Universitat Pompeu Fabra) parla dels problemes de la transmissió del coneixement especialitzat. La tercera ponència, a càrrec de Mercè Izquierdo (Departament de Didàctica de les Matemàtiques i de les Ciències Experimentals de la Universitat Autònoma de Barcelona), analitza l'ensenyament del coneixement especialitzat. El volum recull un quart text, una conferència del professor Josep Bernabeu-Mestre (Universitat d'Alacant) a la III Escola d'Estiu de Terminologia, que parla de problemes terminològics a la investigació històrica.

Índex de continguts

  • Presentación
  • Introducción
  • Seminario Las fuentes del conocimiento especializado y la terminología
    • Lita Lundquist.How do we know what is known? A text- and psycholinguistic challenge
      to the study of texts for specific purposes
    • Cristina Junyent. La transmisión del conocimiento especializado: fuentes, vías y alternativas
      de transmisión
    • Mercè Izquierdo. Enseñanza y conocimiento especializado. Conocimiento y conceptos
  • Conferencia de clausura de la III Escuela Internacional de Verano de Terminología
    • Josep Bernabeu-Mestre. Problemas terminológicos en la investigación histórica: la
      alternativa del análisis documental

Cabré, M. Teresa; Domènech, Ona (ed.). Terminologia i Serveis Lingüístics
Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada. Universitat Pompeu Fabra, 2002. ISBN: 84-477-0831-4. [161 p.]

 

 

 

Resum

Aquest volum aplega les ponències i comunicacions de la I Jornada de Terminologia i Serveis Lingüístics organitzada per l'Institut Universitari de Lingüística Aplicada, amb la col·laboració de la Comissió Tècnica de Llengua de l'Institut Joan Lluís Vives. El propòsit d'aquesta Jornada era contribuir a posar en marxa un marc de cooperació més estret i eficaç entre la universitat i el món professional de la terminologia catalana, amb la voluntat d'encetar un camí profitós per a l'activitat terminològica en llengua catalana i, en definitiva, per a la consolidació del procés de normalització de la llengua pròpia.

Índex de continguts

  • Presentació
  • Introducció
  • M. Teresa Cabré, Conxa Planas. El paper de la terminologia en els serveis lingüístics
  • Joan Martí i Castell. Terminologia i norma lingüística
  • Pierre Auger. Terminologie et technologie dans la société de l'information
  • Sílvia Llovera, Montserrat Noró. Aproximació a la gestió de la terminologia tècnica en un servei lingüístic universitari
  • M. Magdalena Ramon Andreu. Normativa i variants dialectals
  • Àngels Egea, Toni Callén. Assistent per a la redacció de definicions
  • Anna Adroer Puig. Un exemple d'implicació de la societat civil: el Diccionari visual de la construcció
  • M. Rosa Bayà Ferreres. La terminologia de la premsa: el cas d'El Periódico de Catalunya
  • Xavier Rull. La implantació de la terminologia a l'empresa: problemes, reptes i alguna proposta
  • Araceli Alonso, Lluís de Yzaguirre, Rosa-Ana Folguerà, Carles Tebé. La mesura de la implantació terminològica: dades, variables i resultats
  • Carme Iriondo, Judith Vilar. Justícia: productes terminològics diferents per a usuaris diversos
  • Eva Casasús Farré. L'ús de la base de dades de terminologia del Servei Lingüístic de Català del Port de Barcelona
  • Mercè Piqueras. Difusió de la terminologia científica
  • Lluís de Yzaguirre, Carles Tebé, Araceli Alonso, Rosa-Ana Folguerà. L'anàlisi lexicomètrica dels textos especialitzats: un terreny d'intersecció entre terminologia, documentació i traducció

Lorda, Clara Ubaldina; Ribas, Montserrat (ed.). Anàlisi del discurs polític.  Producció, mediació i recepció
Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada. Universitat Pompeu Fabra, 2002. ISBN: 84-477-0800-4. [186 p.]

 

 

Resum

L'octubre de 2000 varen tenir lloc a la Universitat Pompeu Fabra les Jornades sobre Anàlisi del Discurs Polític: Producció, Mediació i Recepció, organitzades conjuntament per l'Institut Universitari de Lingüística Aplicada i la Xarxa d'Estudis del Discurs (2000XT-0062), formada per grups d'investigació de diferents universitats catalanes i de la resta de l'Estat, franceses i hispanoamericanes. En aquest llibre s'han reunit les diverses comunicacions que foren presentades a les Jornades, i una síntesi del debat que va cloure aquells dos dies de reflexió a l'entorn del discurs polític.

Índex de continguts

  • Presentació
  • Introducció
  • Teun A. van Dijk. Political discourse and ideology
    Comentari a càrrec de Luci Nussbaum
  • Montserrat Ribas Bisbal. Discurs públic dominant i cognició social
    Comentari a càrrec de Lydia Fernández
  • Marina Fernández Lagunilla. La 'mala' lengua de los políticos
    Comentari a càrrec de Montserrat González Condom
  • Clara Ubaldina Lorda. Crónicas de campaña electoral
    Comentari a càrrec de Carmen López Ferrero
  • Enric Saperas. La premsa i la televisió com a actors polítics: sobre l'anàlisi de la mediació política i de la recepció de la comunicació política
    Comentari a càrrec de Cristina Gelpí
  • Clara Riba. Les percepcions sobre la situació econòmica i la seva influència en el vot
    Comentari a càrrec de Meritxell Domènech
  • Patrick Charaudeau. A quoi sert d'analyser le discours politique?
    Comentari a càrrec d'Elisabeth Miche
  • Debat de cloenda

Alsina, Victòria; DeCesaris, Janet (ed.). Estudis de lexicografia 1999-2000
Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada. Universitat Pompeu Fabra, 2001. ISBN: 84-477-0757-1. [181 p.]

 

 

 

Resum

El grup de recerca en lexicografia de l'IULA, que coordina la Xarxa Temàtica de Lexicografia (2000XT-00063), acollida a la convocatòria de la CIRIT, avui del DURSI, de la Generalitat de Catalunya, malda per integrar, reunir, localitzar i formar un grup important de lexicògrafs i de metalexicògrafs que facin coincidir filologia i lingüística amb solucions per a nous diccionaris que millorin o resolguin mancances no satisfetes en les nostres llengües.

Precisament la publicació d'Estudis de lexicografia 1999 - 2000 s'endega aplegant la participació de professors universitaris, la recerca dels quals gira al voltant de qüestions lexicogràfiques i metalexicogràfiques, durant les dues jornades d'estudi que ha dut a terme. La primera va tenir lloc el desembre de 1999 i es va centrar en qüestions de lexicografia de l'adjectiu, i la segona es va celebrar el novembre de 2000 i es va enfocar cap a la lexicografia bilingüe.

Índex de continguts

  • Presentació
  • Introducció

    I Jornada de Lexicografia: El tractament dels adjectius
     
  • Ignacio Ahumada. Terminologías en los diccionarios generales: problemas en la definición de los adjetivos
  • Victòria Alsina, Janet DeCesaris. El tractament dels adjectius en els diccionaris bilingües. Problemes d'equivalència
  • Joan Soler. Elements extrínsecs i definicions adjectivals
  • Reinhold Werner. Los adjetivos en los Diccionarios Contrastivos del Español de América

    II Jornada de Lexicografia: La lexicografia bilingüe
     
  • Henri Béjoint. The need for a new dictionary of «comprehension»
  • Elisenda Bernal. Formació de paraules i lexicografia bilingüe
  • Laura Borrás. La definición de los términos científicos en distintas tradiciones lexicográficas: el caso de los zoónimos
  • Ekaterina Boutina-Koller. Les collocations dans des dictionnaires bilingues
  • Ester Forgas. Problemas de pragmática intercultural en los diccionarios bilingües
  • Cristina Gelpí. Lexicografia bilingüe, especialitzada per la temàtica i hipertextual
  • Luis Martín. Problemas en el tratamiento de la fraseología en el diccionario bilingüe

Cabré, M. Teresa; Codina, Lluís; Estopà, Rosa (ed.). Terminologia i Documentació. I Jornada de Terminologia i Documentació (24 de maig de 2000)
Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada. Universitat Pompeu Fabra, 2001. ISBN: 84-477-0734-2. [144 p.]

 

 

Resum

Terminologia i documentació formen una unitat indissociable. La relació que estableixen és de necessitat recíproca. La terminologia no es dóna al marge dels documents. Fins i tot una obra terminològica constitueix un document. La documentació precisa la terminologia per descriure el contingut dels documents, construir eines de classificació i recuperar la informació. Aquest volum aplega les ponències i comunicacions de la I Jornada de Terminologia i Documentació organitzada conjuntament pel Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya i l'Institut Universitari de Lingüística Aplicada. El propòsit d'aquesta primera jornada era centrar l'atenció en les similituds i diferències entre aquests dos camps -terminologia i documentació-, que, bo i mantenint cadascun la seva idiosincràsia, no poden desprendre's l'un de l'altre.

Índex de continguts

  • Presentació.
  • Introducció.
  • M. Teresa Cabré, Lluís Codina. Terminologia i documentació: necessitats recíproques i camps d'aplicació
  • Ernest Abadal. El control de la terminologia en la recuperació de la informació.
  • M. Carme Sans. Terminologia dels serveis socials. Una experiència de col·laboració entre terminòlegs i documentalistes.
  • Amparo Alcina. Automatización de tareas en la elaboración de un diccionario terminológico.
  • Iolanda Cacho, Alícia Latorre. Tesaurus multilingüe europeu sobre la sida i la infecció per VIH.
  • Carlos G. Figuerola, José L. Alonso Berrocal, Ángel F. Zazo Rodríguez. El contenido semántico de los enlaces de las páginas web desde el punto de vista de la recuperación de la información.
  • Josep Blat, Jesús Ibáñez-Martínez, Toni Navarrete. Alguns aspectes tecnològics de la recuperació de la informació.
  • Ángeles Maldonado. Tesauros y glosarios CINDOC: temática, estructura y modos de acceso.
  • Mercè Sallas. La recerca d'informació i de documentació en terminologia .
  • Andreína Adelstein, Judit Feliu. Relacions semàntiques entre unitats lèxiques amb valor especialitzat i descriptors.
  • Antoni Nomdedeu. La terminologia del futbol als mitjans de comunicació: tipus d'emissors, tipus de terminologies?

Cabré, M. Teresa; Feliu, Judit (ed.). Terminología y cognición II. Simposio Internacional de Verano de Terminología (13-16 de julio de 1999)
Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada. Universitat Pompeu Fabra, 2001. ISBN: 84-477-0732-6. [98 p.]

[comprar]

 

Resum

En el marc del II Simposi Internacional d'Estiu de Terminologia, tres professionals de la terminologia tracten aspectes com el lèxic i les categories, la conceptualització de la realitat i la terminologia sociocognitiva.

Índex de continguts

  • Presentació
  • Introducció
  • Danièle Dubois. Lexique(s) et catégories: de la perception individuelle aux connaissances partagés.
  • Anna Estany. La conceptualización de la realidad.
  • Rita Temmerman. Sociocognitive terminology theory.

Battaner, M. Paz; López, Carmen (ed.). VI Jornada de corpus lingüístics: corpus lingüístics i ensenyament de llengües
Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada. Universitat Pompeu Fabra, 2000. ISBN: 84-477-0713-X. [106 p.]

 

 

Resum

Al començament, els corpus es veien com una base d'estudi estadístic per a dirigir els estudis lingüístics o com a materials per a ser sotmesos a anàlisis diversos, però aviat es va veure que l'activitat d'aprendre llengües estrangeres, obligada en un món com l'actual i gran esforç per a qualsevol estudiant, es podrien beneficiar de les dades que s'hi emmagatzemen. Per això, les VI Jornades de Corpus Lingüístics (maig del 1998), que es fan cada any a l'Institut Universitari de Lingüística Aplicada i que en aquest cas foren organitzades pel grup d'investigació de lexicografia, es varen dedicar a la relació entre corpus i ensenyament de llengües. Aquest volum inclou les ponències de les Jornades i un seminari sobre el valor representatiu dels corpus com a objecte de descripció lingüística que va fer el professor Robert de Beaugrande a l'IULA el mes de juny de 1999.

Índex de continguts

  • Presentació
  • Introducció
  • Guy Aston. Learning English with the British National Corpus
  • M. Paz Battaner. Un corpus para la enseñanza: Corpus PAAU, junio, 1992
  • Tony McEnery, Andrew Wilson, Paul Baker. Linguistic Corpora and Language Teaching: corpus-based help for teaching grammar
  • Francine Roussel. El programa Multiconcord: una ayuda para la enseñanza, el autoaprendizaje y -ahora también- para la traducción de lenguas extranjeras
  • Robert de Beaugrande. Large Corpus and Applied Linguistics in Language Teaching: H. G. Widdowson versus J. McH. Sinclair
  • Abstracts

Cabré, M. Teresa; Freixa, Judit; Solé, Elisabet (ed.). La neologia en el tombant de segle. I Simposi sobre neologia (18 de desembre de 1998).  I Seminari de neologia (17de febrer del 2000)
Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada. Universitat Pompeu Fabra, 2000. ISBN: 84-477-0712-1. [265 p.]

 

 

Resum

Amb motiu dels deu anys de l'Observatori de Neologia es va celebrar el I Simposi sobre Neologia, que va tenir lloc a la Universitat Pompeu Fabra al desembre de 1998. Gràcies a l'empenta sorgida d'aquell primer encontre i de la publicació del Diccionari de paraules noves (1998), l'Observatori va decidir completar les seves activitats de difusió amb un seminari anual, on els seus membres puguessin presentar la recerca que es duu a terme en neologia. Aquest volum aplega les actes del I Simposi sobre Neologia (desembre 1998) i les del I Seminari de Neologia, celebrat al febrer del 2000.

Índex de continguts

  • Presentació
  • Introducció. Naixement, vida i plenitud de l'Observatori de Neologia a càrrec de M. Teresa Cabré.

    I Simposi sobre Neologia
     
  • Antoni M. Badia i Margarit. Risc i certesa de la neologia
  • Xavier Solé. Neologia i formació de gènere
  • Teresa Vallès. La innovació lèxica en la premsa: un repte per a la lingüística
  • Neus Faura. Innovació lèxica, futbol i mitjans de comunicació
  • M. Paz Battaner, Laura Borràs. Neologismos entre los zoónimos: revisión de la lexicografía española del siglo XX
  • Josefa Gómez de Enterría. Últimas tendencias neológicas en la prensa económica
  • M. Teresa Cabré. La neologia com a mesura de la vitalitat interna de les llengües
  • Ester Franquesa. La innovació terminològica i l'actualització de la llengua
  • Àngels Egea, Marta Juncadella. Els neologismes en un servei lingüístic: problemes i solucions
  • Raúl Araya, Xosé M. Gómez. La neología de préstamo en la prensa gallega
  • Ouissem Touhami. Problemas de la neología árabe
  • Judit Freixa, Elisabet Solé. Neologia descriptiva i aplicacions lexicogràfiques: el Diccionari de paraules noves
  • Jorge Vivaldi. SEXTAN: prototip d'un sistema d'extracció de neologismes
  • John Humbley. La néologie: avernir des langues

    Seminari de Neologia
     
  • Judit Feliu, Sergi Ramírez, Òscar Talamino. El formant ciber-: funcionament i distribució
  • Sílvia López, Cristina Mayoral, Montserrat Pibernat. Un nou sufix català: l'-ing
  • Mireia Lladó, Isabel Obradós, Elisabet Solé. Els prefixos sub-, sots- i vice- en la formació dels noms de càrrec
  • Meritxell Domènech, Rosa Estopà, Marta Folia, Jordi Morel. Neologismes de noms d'oficis i de professions formats per sufixació
  • Rosó Cusó, Judit Sadurní. Estudi del sufix -ble en els neologismes recollits per l'Observatori del 1989 al 1998
  • Judit Freixa, Xavier Solé. Les formes neològiques en -atge: descripció semanticoformal i contrast amb les gramàtiques

Cabré, M. Teresa (ed.). Terminología y modelos culturales
Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada. Universitat Pompeu Fabra, 1999. ISBN: 84-477-0667-2. [97 p.]

[comprar]

 

 

Resum

En aquest volum, que inclou les intervencions dels professors Jean-Claude Corbeil, Marcelo Diki-Kidiri i Luis Fernando Lara al seminari de terminologia de la I Escuela de Verano de Terminología organitzada per l'Institut Universitari de Lingüística Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra, es parla clarament de les fal·làcies i inconsistències de la uniformització, que es presenta com un estadi natural de comportament, ja que ni la visió del món, ni tan sols la del món especialitzat, no és uniforme, ni les situacions sociopolítiques en les quals es desenvolupa el treball terminològic no són idèntiques. Aquesta diversitat suposa doncs que s'han d'adaptar les actuacions terminològiques a les circumstàncies pròpies de cada context, així com també seleccionar per a la terminologia la concepció teòrica més adequada a les actuacions.

Índex de continguts

  • Presentación
  • Introducción a cargo de M. Teresa Cabré. Normalización de la terminología y respeto a la diversidad
  • Conferencia inaugural de la Primera Escuela de Verano de Terminología
    • Amelia de Irazazábal. Situación de la terminología española
  • Seminario Terminología y modelos culturales
    • Luis Fernando Lara. Término y cultura: hacia una teoría del término
    • Marcel Diki-Kidiri. La diversité dans l’observation de la réalité
    • Marcel Diki-Kidiri. Terminologie pour le développement
    • Jean-Claude Corbeil. Le plurilinguisme terminologique
    • Jean-Claude Corbeil. Planification du travail terminologique
  • Noticia de los autores

Turell, M. T., Vallduví, E. (ed.). IV i V Jornades de Corpus Lingüístics, 1996 - 1997
Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada. Universitat Pompeu Fabra, 1998. ISBN: 84-477-0649-4. [158 p.]

 

 

 

Resum

Aquest volum presenta les ponències incloses en les dues jornades sobre corpus lingüístics (quarta i cinquena edicions) organitzades per l’Institut Universitari de Lingüística Aplicada. Cal destacar el caràcter generalista, teòric i aplicat, de les dues jornades, que van versar, en el primer cas, sobre la constitució, l’etiquetatge i l’explotació dels corpus lingüístics des d’una perspectiva lingüística variacionista i, en el segon, sobre l’ús dels corpus en la recerca semàntica i pragmàtica. El propòsit que es pretenia era oferir una visió àmplia de la recerca que es fa actualment a l’Institut i que és d’especial interès per a especialistes en lingüística de corpus.

Índex de continguts

  • Presentació
  • Introducció

IV Jornada de corpus lingüístics: constitució, etiquetatge i explotació (28 de maig de 1996)

  • Ellen G. Bard. The hcrc Map Task Corpus: A Design for Many Applications
  • Cathy Sotillo. The hcrc Map Task: Some Results
  • Henry S. Thompson. Theoretical and Practical Aspects of Multilingual Corpus Construction: The mlcc Experience
  • Susan Pintzuk. Annotating the Helsinki Corpus: Design and Implementation. The Brooklin-Geneva-Amsterdam-Helsinki Parsed Corpus of Old English
  • Anthony Kroch, Ann Taylor. The Penn-Helsinki Parsed Corpus of Middle English: Methods, Results, and Future Prospects

V Jornada de corpus lingüístics: els corpus en la recerca semàntica i pragmàtica (10 d’abril de 1997)

  • Jack Hoeksema. Corpus Study of Negative Polarity Items
  • R. Harald Baayen. Lexis, Word Frequencies, and Text Types
  • Ellen F. Prince. On the Nature of Metalinguistic Intuitions and its Methodological Implications for Pragmatic Research
  • Julia Lavid. The Relevance of Corpus-Based Research for Contrastive Linguistic and Computational Studies: Thematization as an Example
  • John A. Bateman. Using Corpora for Uncovering Text Organization: Goals, Requirements and Methodologies

Brumme, J. (ed.). La història dels llenguatges iberoromànics d'especialitat (segles XVII - XIX): solucions per al present: 15-17 de maig de 1997
Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada. Universitat Pompeu Fabra;, 1998. ISBN: 84-477-0647-8. [378 p.]

[comprar]

 

Resum

Les solucions en la formació de terminologies i de tipus de textos especialitzats que ofereixen les èpoques anteriors poden guiar les solucions que s’han de proposar avui, i poden contribuir a l’harmonització dels models actuals. Els estudis i balanços publicats durant els últims anys demostren la importància d’un enfocament històric en aquest àmbit, que es trobava a faltar per a les llengües iberoromàniques. Tenint en compte aquesta situació, es va organitzar el col·loqui La història dels llenguatges iberoromànics d’especialitat (segles XVII-XIX). Solucions per al present, els resultats del qual us presentem en aquest volum.

Índex de continguts

Presentació

Prefaci. El territori de la terminologia avui

Introducció

Conferències

  • Josep Lluís Barona. Saber científico y lenguaje. Una reflexión histórica desde la botánica y la medicina
  • Uwe Pörksen. La historia de la lengua alemana y la evolución de las ciencias. Aspectos de la historia del lenguaje científico y su relación con la lengua general
  • Gerda Haßler. La búsqueda de una lengua para la comunicación científica en las Academias europeas (siglos XVII-XIX)
  • Telmo Verdelho. Terminologias na língua portuguesa. Perspectiva diacrónica

Taula rodona

  • Jenny Brumme. La terminología gramatical
  • Gerda Haßler. ¿Cómo se enfrentan otros sistemas de enseñanza a la diversidad terminológica en gramática?
  • Carles Tebé. La terminologia de la terminologia
  • Toni Badia. La diversitat terminològica gramatical des de la lingüística computacional
  • Bertha M. Gutiérrez. Similitudes entre las ciencias del lenguaje y la medicina

Ponències

  • Cecilio Garriga. Química, enseñanza y divulgación de la terminología: Las «Lecciones de química teórica y práctica» de Morveau, Maret y Durande
  • José Antonio Moreno. Los instrumentos utilizados en electrometría: un capítulo de la normalización de la terminología eléctrica
  • Maria José Bocorny Finatto. Terminografia brasileira no final do século XIX. Contraponto entre domínios emergentes e consolidados
  • Joan-Antoni Mesquida. Mecanismes sintàctics i terminològics en els textos aritmètics catalans de l’època moderna
  • Francesc Rodríguez. Diacronía de la formación de derivados y compuestos en el léxico ferroviario español
  • José Antonio Díaz Rojo. Revisión de la concepción tradicional de la terminología científica desde una perspectiva diacrónica
  • Wolfgang Pöckl. ¿Convergencia internacional = desintegración interna?
  • Josep Martines. L’aportació de Josep Antoni Cavanilles a la terminologia botànica catalana. Un avanç
  • Anna Maria Becker Maciel. Estrutura e funcionamento dos dicionários jurídicos no Brasil do século XIX
  • Neus Faura. Notes lingüístiques sobre el «Manual de Novells Ardits»
  • Maria da Graça Krieger. Terminografia médica no Brasil no século XIX
  • Bertha M. Gutiérrez. Lo que pudo haber sido y no fue: Francisco Suárez de Rivera y la lexicografía médica moderna
  • Josep Bernabeu, Josep Lluís Barona. Un problema de terminologia diacrònica: expressions diagnòstiques i causes de mort en la medicina contemporània (1838-1930)
  • Glòria Claveria, Joan Torruella. Els llenguatges d’especialitat en la lexicografia del segle XIX
  • Mari Carmen Domingo. La modificación de la terminología gramatical española en el siglo XIX, una cuestión ideológica
  • Dolores Azorín, M. Isabel Santamaría. Los lenguajes de especialidad en los diccionarios del español de la primera mitad del siglo XI

Cabré, M. Teresa (ed.). Jornada Panllatina de Terminologia: perspectives i camps d'aplicació, 14 de desembre de 1995
Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada. Universitat Pompeu Fabra, 1996. ISBN: 84-477-0584-6. [117 p.]

 

 

 

Resum

Aprofitant que els membres de la Xarxa Panllatina de Terminologia (REALITER) celebraven la seva reunió de coordinació a la UPF, es va organitzar aquesta Jornada Panllatina de Terminologia: perspectives i camps d'aplicació, amb la finalitat de difondre una matèria que, en tant que disciplina acadèmica, és encara molt nova, i de desvetllar l'interès dels estudiants de Filologia, Lingüística, Traducció i Documentació de les universitats catalanes.

Índex de continguts

  • Presentació
  • Socioterminologia i planificació lingüística, Isidor Marí
  • Terminologie et aménagement linguistique, Louis-Jean Rousseau
  • Terminologie et standardisation, Loïc Depecker
  • Terminologia: cooperaçao e intercâmbio, Enilde Faulstich
  • Terminología y documentación, Amelia de Irazazábal
  • La terminología y los especialistas, Ángel Martín Municio
  • Terminología y traducción, Miguel Ángel Vega
  • Terminologia, informática e multimédia, M. Teresa Lino, M. Rute Costa, Manuel Célio da Conceiçao
  • Terminologia e lexicografia computacional, Margarita Correia
  • Terminología y diccionarios, M. Paz Battaner