Assignació de crèdits

En aquest programa, els estudiants han d'aprovar un mínim de 44 crèdits, respectant els mínims següents:

a. Un mínim de 21 crèdits fonamentals, entre els quals cal incloure:

  • Els 5 crèdits obligatoris del curs de Fonaments del llenguatge i anàlisi lingüística.
  • Els 4 crèdits obligatoris del Seminari de Tercer Cicle.

b. Un mínim de 6 crèdits metodològics, entre els quals cal incloure:

  • Els 3 crèdits obligatoris del curs Eines i recursos per al treball lingüístic.
  • Els 3 crèdits obligatoris del curs Metodologia de la investigació científica aplicada al llenguatge.

c. Un mínim de 12 crèdits en el període de recerca, en el qual l'alumne elabora dos treballs:

  • 1. Un treball de recerca (3 crèdits).
  • 2. El treball de recerca final o projecte de tesi (9 crèdits).

La resta de crèdits, fins a 44, l'elegeix l'estudiant entre l'oferta de crèdits fonamentals, metodològics i afins d'aquest i d'altres programes, respectant, però, els màxims següents: un màxim de 6 crèdits en assignatures afins i 5 crèdits en assignatures de fora del programa.

Estructura docent

Període de docència

Primer curs (2004-2005)

Denominació del curs Crèdits Caràcter Tipus Professorat

Fonaments del llenguatge i anàlisi lingüística

6

OB

Fonamental

Clua, DeCesaris, Lorente

Seminari de tercer cicle

4

OB

Fonamental

Estopà, Martí

Eines i recursos per al treball lingüístic

3

OB

Metodològica

Rovira, de Yzaguirre

Metodologia de la investigació científica aplicada al llenguatge

3

OB

Metodològica

Chabás, Turell

Anàlisi i aplicacions de la Variació

4

OP

Fonamental

Castellà, Clua, de Yzaguirre, Turell, Freixa

Processament del llenguatge natural

4

OP

Fonamental

Bel, De Yzaguirre, Wanner

Anàlisi de diccionaris i projectes lexicogràfics

4

OP

Fonamental

Battaner, DeCesaris, Gelpí

Terminologia general

4

OP

Fonamental

Cabré, Lorente, Martí

Semàntica i Pragmàtica

4

OP

Fonamental

Bel, Bonilla, González, Ribas

Documentació i gestió del coneixement

4

OP

Fonamental

Codina, Rovira

Estudis multidisciplinaris del discurs

4

OP

Fonamental

Castellà, González, Ribas, Van Dijk

 

Segon curs (2005-2006)

Denominació del curs Crèdits Caràcter Tipus Professorat

Fonaments del llenguatge i anàlisi lingüística

6

OB

Fonamental

Clua, DeCesaris, Lorente

Seminari de tercer cicle

4

OB

Fonamental

Estopà, Martí

Eines i Recursos per al treball lingüístic

3

OB

Metodològica

Chabás, Turell

Metodologia de la investigació científica aplicada al llenguatge

3

OB

Metodològica

Rovira, de Yzaguirre

Lingüística i variació

4

OP

Fonamental

Clua, González, Freixa, Turell

Aplicacions del tractament automàtic del llenguatge

4

OP

Fonamental

Bel, De Yzaguirre, Wanner

Metalexicografia

4

OP

Fonamental

Battaner, DeCesaris, Gelpí

Terminologia aplicada

4

OP

Fonamental

Estopà, Lorente

Discurs especialitzat: aspectes lingüístics i cognitius

4

OP

Fonamental

Cabré, Martí, Van Dijk

Lèxic i sintaxi

4

OP

Fonamental

Cabré, Lorente

Període de recerca

Treballs d'investigació tutelats (l'alumne ha de fer 12 crèdits total*)

Professorat responsable

Treballs de recerca tutelats: Comunicació científica i representació del coneixement

Codina, Rovira

Treballs de recerca tutelats: Discurs general

Cabré, González, Martí, Ribas, Van Dijk

Treballs de recerca tutelats: Lèxic i terminologia

Cabré, Codina, Estopà, Gelpí, Lorente, Martí, Ribas

Treballs de recerca tutelats: Lexicografia

Battaner, DeCesaris, Gelpí

Treballs de recerca tutelats: Variació lingüística

Castellà, Clua, Freixa, Turell

Treballs de recerca tutelats: Lingüística computacional i enginyeria lingüística

Bel, de Yzaguirre, Rovira, Wanner

Treball d'investigació final o projecte de tesi doctoral

Professorat tutors del programa

 

*Aquests 12 crèdits de recerca es distribueixen en un treball tutelat de 3 crèdits i un projecte de tesi de 9 crèdits en un dels àmbits temàtics.

Descripció dels cursos

Primer curs (2004-2005)

Fonaments del llenguatge i anàlisi lingüística

  • 6 crèdits
  • fonamental
  • obligatòria

Objectius

Els principals objectius d'aquest curs, de caràcter propedèutic, són l'assoliment de fonaments teòrics i metodològics dels components de la lingüística (fonologia, morfologia, sintaxi, semàntica), l'adquisició d'una metodologia sòlida d'anàlisi lingüística i la introducció a diversos models lingüístics contemporanis.

Bibliografia

  • CRUSE, D.A. (2000) Meaning in language. An introduction to semantics and pragmatics. Oxford: Oxford University Press.
  • DURAND, J. (1990) Fundamentos de fonología generativa y no-lineal. Barcelona: Teide, 1992
  • JACKENDOFF, R. (1997) The Architecture of the Language Faculty. Cambridge (Mass.): The MIT Press.
  • RADFORD, A. et al. (1999) Introducción a la lingüística. Madrid: Cambridge University Press, 2000
  • SELLS, P. (1985) Teorías sintácticas actuales. Barcelona: Teide, 1989.
  • SPENCER, A. (1991) Morphological Theory. Oxford: Blackwell.

Eines i recursos per al treball lingüístic

  • 3 crèdits
  • metodològica
  • obligatòria

Objectius

L'assignatura pretén presentar i utilitzar, per una banda, eines específiques com ara programes de consulta de corpus, gestors de bases de dades terminològiques o documentals, etiquetadors de diversos tipus i aplicacions lexicomètriques i, per l'altra, tot recurs informàtic que pugui tenir valor per a la recerca lingüística.

Bibliografia

  • BUTLER, C. (ed.) (1992) Computer and written texts. Londres: Blackwell.
  • HABERT, B. et al. Les linguistiques de corpus. Paris: Armand Colin
  • KRISHNAMURTHY, R. (1997) Keeping Good Company: Collocation, Corpus, and Dictionaries. IULA, Cicle de conferències 95-96. Barcelona: IULA
  • SINCLAIR, J. (1991) Corpus, Concordance, Collocation. Oxford: OUP.

Metodologia de la investigació científica aplicada al llenguatge

  • 3 crèdits
  • metodològica
  • obligatòria

Objectius

L'assignatura té tres objectius bàsics: el primer, familiaritzar els estudiants amb qüestions epistemològiques de la ciència i de la recerca com a acreixement del coneixement. L'explicació històrica del desenvolupament científic serà un component important d'aquest primer objectiu. El segon objectiu és promoure una reflexió sobre els mètodes per a la investigació aplicada al llenguatge: teories explicatives, problemes, recollida de dades, descripcions i experiments, mètodes qualitatius i quantitatius d'anàlisi de dades, aplicacions. El tercer objectiu és presentar el procés de recerca a partir de tres eixos fonamentals: a) el nivell de decisió, és a dir, del perquè de la recerca; b) el nivell de realització, això és, el disseny de la recerca i c) el nivell d'execució i, per tant, les tècniques de recollida i tractament de dades.

Bibliografia

  • ALCARAZ, E. (1990) Tres paradigmas de la investigación lingüística. Alcoi: Ed. Marfil.
  • BUNGE, M. (1989 2a) trad. cast. La investigación científica, su estrategia y su filosofía Barcelona: Ariel.
  • HATCH, E.; H. FARHADY (1982) Research Design and Statistics for Applied Linguistics. Cambridge, (Mass.): Newsbury House.
  • LAKATOS, I. (1978) trad. Cast. La metodología de los programas de investigación científica. Madrid: Alianza ed. 1983.
  • LÓPEZ MORALES, H. (1994) Métodos de investigación lingüística. Salamanca, De: Colegio de España.
  • PERCIVAL, W.K. (1976) "The applicability of Kuhn's paradigms to the history of linguistics", Language (52/2), p. 285-294.
  • SILVERMAN, D. (2000) Doing qualitative research. A practical handbook. Londres: Sage.

Seminari general

  • 4 crèdits
  • fonamental
  • obligatòria

Objectius

Es pretén, d'una banda, que tots els professors tractin conjuntament sobre aspectes teòrics i metodològics de la recerca per tal d'assolir un debat més enriquidor i d'altra banda, potenciar i assolir plantejaments més interdisciplinaris entre els diferents àmbits de recerca que conformen l'IULA.

El disseny de les sessions  està estructurat al voltant de cinc tipus de sessions:

  • Sessions metodològiques: extracció d'informació, estadística i metodologia de la recerca.
  • Sessions de presentació de projectes vius dels diferents grups de recerca de l'IULA i debat sobre els plantejaments teòrics i metodològics d'aquests projectes.
  • Sessions de presentació de projectes de tesis doctorals que es trobin en un estat d'elaboració avançat i debat sobre els plantejaments teòrics i metodològics d'aquests projectes de tesi.
  • Sessions de debat sobre articles i altres tipus de treball publicats o realitzats per investigadors de l'IULA.
  • Sessions de debat sobre presentacions dels professors visitants (programa de mobilitat)

Estudis multidisciplinaris del discurs

  • 4 crèdits
  • fonamental
  • optativa
  • Àmbit temàtic: Discurs general i especialitzat

Objectius

Un dels desenvolupaments més significatius dels estudis del discurs en els últims anys és la seva naturalesa cada vegada més multidisciplinària. En aquesta assignatura s'estudia aquesta multidisciplinarietat amb una exploració d'algunes relacions entre estructures i estratègies del discurs, per un costat, i estructures i processos cognitius i socials per un altre costat.

Bibliografia

  • SANDERS, T. (1997) "Semantic and Pragmatic Sources of Coherence: On the Categorization of Coherence Relations in Context." In Spooren, W. And Risselada, R. (eds): Discourse Processes, Volume 24. Greenwich: Connecticut. Ablex Publishing Corporation, p. 119-147.
  • van DIJK, T. (ed.) (2000) Estudios del discurso. 2 vols. Barcelona, Gedisa.
  • van DIJK, T. (1999) Ideología. Barcelona, Gedisa.
  • WODAK, R. & MEYER, M. (eds.) (2001) Methods of Critical Discourse Analysis. London, Sage.

Anàlisi i aplicacions de la variació

  • 4 crèdits
  • fonamental
  • optativa
  • Àmbit temàtic: Variació lingüística

Objectius

S'estudia la casuística de la variació i es fa una (re)anàlisi crítica de descripcions lingüístiques des de la perspectiva variacionista. Un segon objectiu és il·lustrar la perspectiva variacionista en àmbits diversos d'aplicació: elaboració de gramàtiques i diccionaris descriptius, anàlisi diacrònica i dialectologia, estandardització i prescripció normativa, traducció, lingüística forense, tècniques de diagnòstic ortològic i formació ortològica de locutors i correctors orals. localització i globalització lingüística, preparació de materials didàctics, anàlisi de la comunitat de parla.

Bibliografia

  • BIBER, D., S. CONRAD i R. REPPEN (1998). Corpus linguistics. Investigating
  • language structure and use. Cambridge University Press.
  • BJARKMAN, P.C. i V. RASKIN (eds.) (1986) The real-world linguist. Ablex: Norwood.
  • DI PETRO, R.J. (ed.) (1982) Linguistics and the professions, Ablex: Norwood.
  • GIBBONS, J. (ed.) (1994) Language and the law, Longman: Londres.
  • SOLA, J. (1990) Lingüística i normativa, Empúries: Barcelona.
  • TURELL, M. T. (2001) Multilingualism in Spain. Clevedon: Multilingual Matters.

Terminologia general: coneixement especialitzat i llenguatge

  • 4 crèdits
  • fonamental
  • optativa
  • Àmbit temàtic: Lèxic i terminologia

Objectius

En aquesta matèria s'introduirà els estudiants en la terminologia en tant que camp interdisciplinari que abraça el coneixement, el llenguatge i la comunicació. Es discutiran els seus fonaments, la seva evolució i les seves aplicacions en el marc d'una teoria multimodular que inclou la teoria del coneixement, la teoria del llenguatge i la teoria del discurs.

Bibliografia

  • CABRÉ, M. T. (1999) Terminology: theory, methods and applications. Editat per J. C. Sager. [Traduït del català per J. A. DeCesaris. Amsterdam; Philadelphia: John Benjamins].
  • CABRÉ, M. T.; FELIU, J. (2001) La terminología científico-técnica: reconocimiento, análisis y extracción de información formal y semántica. Barcelona: IULA.
  • SAGER, J-C (1990) A practical course in Terminology Processing. Amsterdam; Filadelfia: John Benjamins. [Traducció castellana: Curso práctico sobre el procesamiento de la terminología. Madrid: Fundación Germán Sánchez Ruipérez, 1993].
  • PEARSON, J. (1998) Terms in Context. Amsterdam/Philadelphia: John Benjamins.
  • REY, A. (1995) Essays on Terminology. Traducció i edició de J.C. Sager i introducció de B. de Bessé. Amsterdam/Philadelphia: John Benjamins.
  • TEMMERMAN, R. (2000) Towards news ways of terminology description: the sociocognitive-approach. Amsterdam: John Benjamins.

Anàlisi de diccionaris i projectes lexicogràfics

  • 4 crèdits
  • fonamental
  • optativa
  • Àmbit temàtic: Lexicografia

Objectius

L'assignatura té per objectiu l'anàlisi pràctica de la macroestructura i de la microestructura de diccionaris procedents de diverses tradicions lexicogràfiques; i l'estudi de projectes lexicogràfics: objectius, materials i resultats.

Bibliografia

  • BATTENBURG, J. (1991) English monolingual learners' dictionaries: a user-oriented study. Tübingen: Max Niemeyer.
  • HAUSMANN, F. J. (1989-1991) Worterbucher. Dictionaries. Dictionnaires. Nova York: Walter de Gruyter.
  • BÉJOINT, H. i P. THOIRON (1996) Les dictionnaires bilingües. Louvain-La-Neuve: Duculot.

Processament del llenguatge natural

  • 4 crèdits
  • fonamental
  • optativa
  • Àmbit temàtic: Lingüística computacional i enginyeria lingüística

Objectius

El curs pretén introduir l'estudiant en l'estudi i la comprensió de les propietats computacionals subjacents al llenguatge natural i dels algorismes, mètodes i tècniques per al processament de la informació lingüística.  El curs presentarà, des de la perspectiva lingüística i algorítmica, les tècniques simbòliques i quantitatives per al processament morfològic, sintàctic i semàntic.

Bibliografia

  • ALLEN, J. (1995) Natural Language Understanding. Redwood City, Calif. (2a. edició):  Benjamin/Cummings Publishing Company.
  • JURAFSKY, D.; MARTIN, J. (2000) Speech and Language Processing. Prentice Hall.

Semàntica i pragmàtica

  • 4 crèdits
  • fonamental
  • optativa
  • transversal

Objectius

Oferir una visió integrada de la semàntica i la pragmàtica analitzant els conceptes clau i el funcionament dels models: semàntica formal (sentit i referència, principi de composicionalitat), semàntica léxica, semàntica conceptual (prototips, categories radials, metàfora, polisèmia), teoria dels actes de parla (intencionalitat, indirecció), teoria de la implicatura conversacional (protocols inferencials), teoria de la rellevància (inferència, explicatura, accés a la referència, marques i zones de rellevància), models de coherència discursiva, estructura ideacional i pragmàtica del text (marques semàntico-argumentatives vs pragmàtiques).

Bibliografia

  • BACH, E. (1990): Informal Lectures on Formal Semantics, Albany, State
  • University of New York Press.
  • CABRÉ, T. i RIGAU, G. (1987) Lexicologia i Semàntica. Barcelona. Enciclopèdia Catalana.
  • LAKOFF, G. (1987): Women, Fire, and Dangerous Things, Chicago, Chicago
  • University Press.
  • SANDERS, T. (1997): Semantic and Pragmatic Sources of Coherence: On the
  • Categorization of Coherence Relations in Context. In Spooren, W. and
  • Risselada, R. (eds): Discourse Processes, Volume 24. Greenwich:
  • Connecticut. Ablex Publishing Corporation, pp. 119-147
  • WILSON, D. i D. SPERBER (1993): "Linguistic Form and Relevance", Lingua, 90, 1993, 1-26.

Documentació i Gestió del coneixement

  • 4 crèdits
  • fonamentals
  • optativa
  • transversal

Objectius

L'assignatura té dos objectius generals: adquirir coneixements sobre els sistemes i mètodes de la recerca en línia: motors de cerca, bases de dades, serveis de difusió selectiva de la informació; adquirir coneixements sobre com organitzar la navegació i l'accés a la informació en publicacions digitals relacionades amb la representació del coneixement.

Bibliografia

  • ABADAL, E. (1997) Els serveis d'informació electrònica, què són i per a què serveixen. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona.
  • ACKERMANN, E. i HARTMAN, K. (1998) The information specialist's guide to searching and researching on the Internet and the World Wide Web. Wilsonville: ABF Content.
  • BASCH, R. i BATES, M.E. (2000) Researching online for dummies. Foster: IDG.
  • CABRÉ, T. (1998) "La noció de normalització terminològica per al treball documental". A: Cid, P.; Baró, J. (Eds.). Anuari SOCADI de Documentació i Informació. Barcelona: SOCADI, p. 113-120.
  • CODINA, L. (2000) "La WWW desde la perspectiva de la investigación en línea". Quark, n. 18, enero-junio p. 32-37.
  • CODINA, L. (2000) El libro digital y la WWW. Madrid: Tauro.
  • ROVIRA, C. (2001) El disseny de navegació i l'organització de continguts en l'hipertext per a l'ensenyament-aprenentatge. Barcelona, (tesi doctoral).

Segon curs (2005-2006)

Lingüística i variació

  • 4 crèdits
  • fonamental
  • optativa
  • Àmbit temàtic: Variació lingüística

Objectius

L'objectiu de l'assignatura és presentar la teoria de la variació i oferir una panoràmica general de les dimensions interna i externa de la variació en el llenguatge natural. S'hi examina la variabilitat com a característica inherent del llenguatge (variació fonològica, sintàctica i semàntico-pragmàtica), la variació i el canvi lingüístic, el variacionisme com a mètode analític i el vessant sociolingüístic de la variació.

Bibliografia

  • CHAMBERS, J.K. i P. TRUDGILL (1998) Dialectology (2a ed.), Cambridge: CUP.
  • LABOV, W. (1994) Principles of linguistic change. Internal factors. Oxford i Cambridge: Blackwell.
  • LABOV, W. (2001) Principles of linguistic change. Social factors. Oxford i Cambridge: Blackwell.
  • ROMAINE, S. (1992) Socio-historical linguistics. Cambridge: CUP.

Terminologia aplicada

  • 4 crèdits
  • fonamentals
  • optativa
  • Àmbit temàtic: Lèxic i terminologia

Objectius

Aquesta matèria es proposa tres objectius: el primer és fer una panoràmica sobre les aplicacions del lèxic especialitzat (els diccionaris: tipologia lexicogràfica especialitzada i altres aplicacions: enginyeria terminològica, tesaurus, mòduls d'ensenyament de la terminologia). El segon és donar criteris d'anàlisi de les obres lexicogràfiques especialitzades (metalexicografia especialitzada i metaterminologia). El tercer objectiu és donar-los una metodologia de tractament de les dades i d'elaboració dels diccionaris especialitzats i aplicar aquesta metodologia (elaboració de maquetes terminològiques)

Bibliografia

  • BERGENHOLTZ, H; TARP, S. (1995) Manual of specialised lexicography: the preparation of specialised dictionaries. Amsterdam/Philadelphia: John Benjamins.
  • CABRÉ, M. T.; FELIU, J. (2001) La terminologia científico-técnica: reconocimiento, análisis y extracción de información formal y semántica. Barcelona: IULA.
  • SAGER, J-C (1990) A practical course in Terminology Processing. Amsterdam/Philadelphia: John Benjamins. [Traducció castellana: Curso práctico sobre el procesamiento de la terminología. Madrid: Fundación Germán Sánchez Ruipérez, 1993].
  • WRIGHT, S.-E.; BUDIN, G. (eds.) (1984) Handbook of Terminology Management. Volume I. Basic Aspects of Terminology Management. Amsterdam/Philadelphia: John Benjamins.

Metalexicografia

  • 4 crèdits
  • fonamental
  • optativa
  • Àmbit temàtic: Lexicografia

Objectius

L'assignatura té com a objectiu l'estudi de les principals qüestions plantejades en la lexicografia i de les solucions ofertes per diccionaris concrets.

Bibliografia

  • HAUSMANN, F. J. (1989-1991) Worterbucher. Dictionaries. Dictionnaires. Nova York: Walter de Gruyter.
  • LARA, L.F (1997) Teoría del diccionario monolingüe. Mèxic: El Colegio de México.
  • SINCLAIR, J. (1988) Looking up. An account of the COBUILD project in lexical computing and the development of the Collins COBUILD English Language Dictionary. Londres: Collins.
  • SVENSEN, B. (1993) Practical lexicography. Principles and methods of dictionary-making. Oxford: Oxford University Press.

Aplicacions del tractament automàtic del llenguatge

  • 4 crèdits
  • fonamental
  • optativa
  • Àmbit temàtic: Lingüística computacional i enginyeria lingüística

Objectius

Mostrar la manera com el tractament computacional del llenguatge s'aplica amb finalitats concretes: gestió de la informació, traducció i interfícies en llenguatge natural.

Bibliografia

  • DALE, R.; MOISL, H. i SOMMERS, H. (eds.) (2000) Handbook of Natural Language Processing. New York: Dekker.

Discurs especialitzat: aspectes lingüístics i cognitius

  • 4 crèdits
  • fonamental
  • optativa
  • Àmbit temàtic: Discurs general i discurs especialitzat

Objectius

Aquesta matèria es proposa tres objectius. El primer és presentar a través de l'anàlisi textua1 els aspectes més rellevants del coneixement especialitzat a través de dades lingüístiques, analitzar la seva especificitat en relació al coneixement general i explorar les vies d'adquisició i emmagatzematge dels dos tipus de coneixement. El segon objectiu és projectar l'anàlisi del text en estructures conceptuals (jerarquies temàtiques, tesaurus). El tercer objectiu és presentar les bases de la recuperació de la informació servint-se d'aquestes estructures.

Bibliografia

  • CIAPUSCIO, G. (1992) Ciencia para el lego: investigaciones sobre textos de divulgación científica. Alemanya: Universitat de Bielefeld
  • DUBOIS, D. (1993) Sémantique et cognition. Catégories, prototypes, typicalité. París: Edicions CNRS
  • SALTON, G. (1983) Introduction to modern information retrieval. Nova York: McGraw-Hill.

Lèxic i sintaxi

  • 4 crèdits
  • fonamental
  • optativa
  • transversal

Objectius

El curs pretén aprofundir en la descripció, l'anàlisi i la generalització de fenòmens lexicològics i sintàctics, centrant-nos en qüestions d'interrelació entre lèxic i sintaxi. La descripció de les dades ens permetrà incidir en aspectes metodològics de representació i classificació d'unitats lingüístiques.

Bibliografia

  • ALSINA, A. (1996) The Role of Argument Structure in Grammar. Evidence from Romance. Stanford: CSLI Publications.
  • KAY, P. (1997) Words and the grammar of context. Stanford: CSLI Publications.
  • LEVIN, B.; RAPPAPORT, M. (1995) Unaccusativity at the syntax-lexical semantics interface. Cambridge: The MIT Press.
  • SUBIRATS RÜGGEBERG, C. (2001) Introducción a la sintaxis léxica del español. Frankfurt: Vervuert.

Recerca

Els àmbits i grups de recerca

Els àmbits de recerca d'aquest doctorat són els següents:

  • Comunicació científica i representació del coneixement
  • Discurs general i discurs especialitzat
  • Lèxic i terminologia
  • Lexicografia
  • Lingüística computacional i enginyeria lingüística
  • Variació lingüística

Els estudiants s'inscriuen en un d'aquests àmbits temàtics abans d'acabar el primer curs del programa; i a partir d'aquesta inscripció hi han de vincular el seu període de recerca.

Treballs de recerca i tesis doctorals

Els treballs de recerca i les tesis doctorals s'han d'inscriure en un dels àmbits temàtics de recerca oberts al programa de doctorat. En tots els casos, la decisió del tema i metodologia d'aquests treballs d'investigació és una responsabilitat compartida entre els estudiants i els responsables d'aquests àmbits de recerca.

Suficiència Investigadora i Diploma d'Estudis Avançats

Els estudiants, un cop superats els dos períodes del programa, han de realitzar una exposició pública davant d'un tribunal dels coneixements adquirits i dels treballs de recerca realitzats. Per a cada estudiant, a proposta del tutor, la directora del programa fixarà l'àrea de coneixement per la qual es reconeixerà la suficiència investigadora. Amb l'aprovació per part del tribunal, el doctorand tindrà garantida la suficiència investigadora i podrà obtenir el Diploma d' Estudis Avançats, que acredita els estudis avançats realitzats i suposa el reconeixement de la tasca realitzada en una àrea de coneixement determinada.

El tribunal de suficiència investigadora del bienni està format per les professores: Dra. M. Teresa Turell (presidenta), Dra. Mercè Lorente i Dra. Maria Bargalló (URV). El tribunal suplent està format per: Dra. M. Teresa Cabré (presidenta), Dra. Paz Battaner i Dra. Esther Forgas (URV).