Ruta 2
Edifici Mercè
Basílica de la Mercè
- Any: 1765
- Arquitecte: Josep Mas i Dordal
La primera església de la Mercè va ser construïda l’any 1267. Entre els segles xiv i xv va ser reformada, i al segle xviii s'hi va afegir el convent veí. El temple actual va ser construït per Josep Mas i Dordal entre 1765 i 1775, seguint els models propis de la Contrareforma. Té planta de creu llatina amb cúpula sobre el creuer i quatre capelles laterals a cada costat, a més de la capella del Santíssim. Compta amb un cambril, on es conserva una imatge gòtica de la marededéu. La façana té el frontis pla i els laterals corbats i una portada amb columnes d’estil corinti i frontó semicircular. L'interior va quedar molt malmès l'any 1936 i es va destruir la imatge de la marededéu que coronava la cúpula. Els germans Oslé en van fer una de nova l'any 1956.
Capitania General
- Anys: 1605-1653; reformes per adaptar l’edifici a l'ús militar: 1845 i 1926
- Estil: barroc
- Autors: Jeroni Santacana, amb decoració de Jaume Granger, Josep Ratés i Jaume Flori; reforma de 1926: Adolf Florensa
El convent de la Mercè, avui Capitania General, va ser construït entre 1605 i 1653, sota la direcció de Jeroni Santacana. Hi van intervenir també Jaume Granger (decorador), i els escultors Josep Ratés i Jaume Flori. L'edifici s'articula al voltant d'un gran claustre de dos pisos, fet amb arcs de mig punt sobre columnes clàssiques. La porta barroca que dóna a la plaça de la Mercè és obra de Jaume Flori, de l’any 1641.
A partir de 1846 l'edifici va ser destinat a caserna militar i va experimentar notables transformacions. La monumental façana que dóna al passeig Colom va ser edificada entre 1926 i 1929, quan s'hi va ubicar Capitania General, segons el projecte d'Adolf Florensa, d'estil neoclassicista.
Edifici de Correus
- Anys: projecte, 1914; construcció, 1926-1927
- Estil: classicista abarrocat. Monumentalista
- Arquitectes: Josep Goday i Casals i Jaume Torres i Grau
El seu caràcter públic i representatiu determina una composició monumentalista que té la seva expressió màxima a la façana principal, que dóna a la plaça d'Antonio López. Una escalinata condueix a la porta principal, presidida per quatre columnes d’estil jònic de gran altura. La façana es corona amb un destacat escut d'Espanya i, als flancs, emergeixen els elements més característics de l'obra: les dues torres poligonals. El seu desigual format i dimensions serveixen per trencar la simetria de la façana i reforçar la relació de l'edifici amb la Via Laietana. La torre més alta, de gran contundència arquitectònica, adquireix un protagonisme visual que la converteix en un dels referents estètics del barri.
Basílica de Santa Maria del Mar
- Anys: 1329-1383
- Estil: gòtic
- Arquitectes: Berenguer de Montagut i Ramon Despuig
Excepcional temple gòtic edificat entre 1329 i 1383. El 1459 se’n va haver de substituir la rosassa, que s'havia esfondrat a causa d’un terratrèmol. Té tres naus cobertes amb volta de creueria, absis poligonal sense creuer i amb deambulatori, i capelles radials i laterals entre els contraforts. L’altura similar de les naus i la separació de les columnes dibuixen un àmbit extraordinàriament diàfan que es pot concebre com un espai únic. Exteriorment té un aspecte sòlid i compacte, sense grans obertures, i amb predomini de la línia horitzontal, tot plegat molt diferent del gòtic europeu. La façana principal, amb gablet i escultures, és flanquejada per dues torres octogonals (obra del segle xv) i està centrada per la porta principal i la rosassa.
Fossar de les Moreres
A tocar de l'església de Santa Maria del Mar hi havia el fossar on van ser enterrats els caiguts de l'Onze de Setembre de 1714, quan Barcelona va ser presa per les tropes de Felip V. Tot i la desaparició del cementiri, aquest indret va mantenir sempre el seu caràcter emblemàtic i el seu significat patriòtic. Carme Fiol va projectar-ne la remodelació el 1989, quan es van enderrocar les casetes que hi havia al damunt i es va pavimentar l'espai amb maó roig, símbol de la sang vessada. Posteriorment, es van restaurar les façanes de les cases del segle xviii que donen a la plaça. Al muret que fa de tanca pot llegir-se el vers de Pitarra dedicat a l'indret. El peveter és obra d'Albert Viaplana, del 2001.
Passeig del Born
- Segles: xvi i xvii
Es correspon amb un antic passeig medieval on se celebraven tornejos, festes i tota mena d’activitats ciutadanes, entre les quals les fires de l’argenteria i del vidre, del segle xiii al xvii. Es conserven poques cases d’aquella època; tot i així, la més interessant és la casa Meca. La majoria de les altres van ser reformades o reconstruïdes durant el segle xviii i principis del xix, però guarden el regust medieval, que es fa palès a les voltes que comuniquen el passeig amb els antics carrerons. Són els arcs dels Tamborets, de la Bufanalla, de la Formatgeria i de Dusai.
Mercat del Born
- Anys: 1874-1876
- Autors: Josep Fontserè i Mestres, mestre d'obres; estructura: Josep M. Cornet i Mas, enginyer
Va ser projectat el 1873 per Antoni Rovira i Trias i construït entre els anys 1874 i 1876 per la Maquinista Terrestre i Marítima, sota la direcció de Josep Fontserè i Mestres i l'enginyer Josep M. Cornet. Té planta rectangular i consta de dues grans naus amb un joc de cúpules a la seva intersecció i quatre naus més petites. L'estructura metàl·lica és sostinguda amb columnes de ferro fos i coberta amb teula plana vidriada. Aquest mercat i el de Sant Antoni són els dos exemples més reeixits de l'arquitectura del ferro a Catalunya. El Born va estar en funcionament durant un segle. Restaurat el 1977 per Pere Espinosa, ha servit per allotjar-hi activitats culturals.
El 2002, en fer-se les obres per instal·lar-hi la Biblioteca Provincial de Barcelona, van aparèixer unes runes de la ciutat medieval i moderna, molt ben conservades, les quals han estat objecte d'un treball de restauració i d’adequació per tal de poder ser estudiades i exposades. Actualment acull el Born Centre Cultural, un espai històric que recrea la Barcelona de començaments del segle xviii.
Homenatge a Picasso
- Any: 1981
- Autor: Antoni Tàpies
Obra de Tàpies del 1981 que s'allunya del concepte tradicional de monument. És un cub de vidre laminat que conté una mena de moble modernista que és alhora armari, sofà i mirall, i que evoca l'època en què Picasso va viure a Barcelona. El moble és travessat per una biga de ferro que simbolitza el xoc amb la ciutat industrial. Hi ha també unes teles blanques amb frases del pintor homenatjat. El cub sembla surar en un estany i per les seves parets hi baixa aigua constantment. Va ser restaurat el 2006.
Parc de la Ciutadella
Després de la caiguda de Barcelona, el 1714, Felip V va decretar la construcció d'una gegantina ciutadella en una part del barri medieval de la Ribera. En molt poc temps es van enderrocar 1.262 cases i el 1718 s'erigien les fortificacions, en forma de pentàgon, amb un baluard a cada vèrtex. Poc després va iniciar-se la construcció dels edificis militars. La ciutadella, odiada pels barcelonins, es va mantenir fins que el 1869 el general Prim la va donar a la ciutat.
Per urbanitzar-la com a parc, l'Ajuntament va convocar un concurs, que va guanyar Josep Fontserè. L'espai s'articula a partir d'una gran avinguda que es perllonga fins al passeig de Sant Joan. Els àmbits arbrats tenen zones enjardinades a l'estil anglès i francès. D'aquesta època són diverses escultures i edificis com l'Hivernacle o l'Umbracle.
Quan l'alcalde Rius i Taulet va promoure l'organització de l'Exposició Universal de 1888 es va triar el Parc per acollir-hi l'esdeveniment. En aquest moment es va decidir mantenir alguns dels vells edificis militars (el Palau del Governador, l'església i l'arsenal) i se'n van construir de nous expressament per a l'Exposició. D'aquests, només en queda el Castell dels Tres Dragons. Després de l'Exposició s'hi va ubicar el parc zoològic i, a partir de 1917, Nicolau M. Rubió i Tudurí va assumir la direcció del projecte d'enjardinament.
Castell dels Tres Dragons - Museu de Ciències Naturals
- Anys: 1887-1888
- Arquitecte: Lluís Domènech i Montaner
Popularment anomenat Castell dels Tres Dragons, va ser construït entre el 1887 i el 1888 com a cafè-restaurant de l'Exposició Universal de 1888 per Lluís Domènech i Montaner qui, posteriorment, hi va instal·lar un taller d'arts industrials vinculades a l'arquitectura.
Es tracta d’un punt de confluència d'artistes de diferents camps que esdevindran capdavanters del modernisme. Obra de maó vist i de ferro laminat, la seva estructura quadrangular, amb torres a les cantonades i coronament amb merlets, li proporciona un aspecte de castell medieval. És força interessant la decoració ceràmica dels plafons que envolten l'edifici, en la qual van participar artistes com Gallissà, Llimona, Baixeras, Pellicer o Riquer. La importància de l'edifici, a més de la racionalitat de la seva concepció, rau en el fet de ser pioner en la utilització del maó vist o del ferro nu i un dels primers exemples del modernisme català, d'arrel historicista. Actualment acull el Museu de Zoologia.
