El Campus del Poblenou de la Universitat Pompeu Fabra està format per dos edificis antics i rehabilitats i un conjunt d’edificis projectats de bell nou. La UPF hi concentra en tots ells tota la formació, la recerca i la producció en l'àmbit de la comunicació i la tecnologia.

Els Arañó, família d’industrials del sector textil

Els orígens dels Arañó, una família de seders de la ciutat de Manresa, es remunten a finals del segle XVIII, on es coneix Gaietà Arañó com a teixidor de vels. El seu fill Josep, fabricant de mocadors de seda, fou el fundador de l’empresa Josep Arañó, Germans i Companyia, que va fer la transició cap al cotó.

El primer industrial destacat de la família fou Maurici Arañó, que es va desplaçar a Barcelona l’any 1815. Mort el 1822, el seu germà Lluís i el seu cosí Gaietà van constituir la societat Gaietà i Lluís Arañó, que dugué a terme la reconversió industrial cap a la llana.

Claudi Arañó i Arañó (1827-1884), fill del matrimoni de cosins Gaietà Arañó i d’Isabel Arañó, fou una de les personalitats més destacades de la indústria catalana del segle xix. Ja als 19 anys era al capdavant de la societat familiar, que al 1850 disposava de 226 telers. Entre el 1851 i el 1852, l’empresa va funcionar sota el nom de Claudi Arañó i Companyia, i es va dedicar als teixits de mescla: la seda, el cotó i la llana.

L’any 1853, l’empresari va formar una societat amb el llaner de Mataró Antoni Escubós, anomenada Antoni Escubós i Companyia, que l’any 1866 ja disposava de 747 treballadors. L’any 1877, amb la retirada i posterior defunció del seu soci, Claudi Arañó va integrar tot el grup industrial de nou sota el nom de Claudi Arañó i Companyia. A la mort de Claudi Arañó, primer la vídua i més tard els fills es feren càrrec del negoci, portant a terme diversos canvis en la producció i sota diferents noms de la societat.

Estructura de la fàbrica

La fàbrica tèxtil de Ca l’Aranyó, que entrà en funcionament l’any 1877, es va construir per encàrrec de Claudi Arañó i Arañó, sota la direcció del mestre d’obres català Josep Marimón i Cot.

El projecte inicial data del 1872 i el va portar a terme la societat anglesa proveïdora d’estructures Prince Smith & Son (Keighley, Yorkshire), que va exportar a Catalunya l’estil arquitectònic propi de l’escola de Manchester, el model de l’estructura metàl·lica i la maquinària.

El conjunt fabril de Ca l’Aranyó rehabilitat està integrat per dues construccions: una, situada al carrer de la Llacuna, de tipologia de fàbrica de pisos, i l’altra, d’un cos lineal més baix, tipus nau, al llarg del carrer Tànger.

La primera, on hi havia la nau de telers, té forma rectangular de mides 30 x 24 m² i consta de planta baixa i tres pisos, amb sostre de dues vessants. El tancament és d’obra vista, amb funció estructural i aparellatge anglès. Interiorment són naus de planta lliure, amb estructura de pilars i jàsseres de fosa, que suporten les voltes ceràmiques.

La coberta, que compta amb l’aparició rítmica de llucanes, es recolza en la mateixa estructura de pilars de fosa i en els tancaments, amb acabat exterior de teula àrab. La proporció dels finestrals ofereix una gran lluminositat interior i imprimeix un caràcter monumental a la façana.

La segona, un edifici longitudinal de 80 x 9 m² en planta, de cos lineal més baix i que s’utilitzava com a magatzem, està conformat i executat només en planta baixa i pis. Té una estructura de pilars i jàsseres de fosa amb el mateix tipus d’unió que en l’altre edifici i volta catalana de tres fulls. Presenta un tancament estructural mitjançant paret de càrrega, amb pilastres de reforç per admetre les encavallades.

Completa el conjunt una imponent xemeneia, realitzada en maó vist i de forma cònica, que també s’ha conservat.

Un edifici singular del patrimoni industrial

Ca l’Aranyó és diferent d’altres exemples de l’arquitectura tèxtil que es bastiren a Catalunya al llarg del segle XIX. Així, pel que fa al sistema constructiu, és l’únic cas de fàbrica de pisos a Catalunya on s’adaptà l’estructura metàl·lica anglesa importada (que aporta la solució dels nusos entre les jàsseres, pilars i tirants) a la volta catalana, que era el sistema constructiu tradicional del darrer quart

del segle XIX a Catalunya. Es pot dir que aquesta barreja de dos llenguatges és la singularitat més expressiva dels edificis.

A més, urbanísticament, fou el primer projecte industrial presentat en el municipi independent de Sant Martí de Provençals que es va concebre amb la voluntat d’implantar-se decididament a les alineacions marcades pel Pla d’Eixample d’Ildefons Cerdà, definides el 1859.

L’any 1948, Xavier Arañó, en nom de la societat Arañó i Companyia, va encarregar a l’arquitecte Joaquim Vilaseca la rehabilitació de l’extrem dret de la nau lateral, amb la construcció d’un pis més i l’habilitació del xamfrà d’accés. El seu bon coneixement en el tractament de la fàbrica de maó d’en Vilaseca, heretat del seu pare Josep –arquitecte de l’Arc de Triomf (1887), que obria l’Exposició Universal de Barcelona de 1888–, va fer que aquesta ampliació quedés perfectament integrada, i se’n fes difícil la seva apreciació.

La fàbrica va tancar l’any 1986 i les instal·lacions van començar un procés de degradació, aturat amb la decisió de la UPF de construir en aquest espai el seu nou campus de la comunicació. Amb la rehabilitació del conjunt de Ca l’Aranyó, la UPF ha aconseguit recuperar aquest magnífic exemple del patrimoni industrial català.

El projecte de rehabilitació

El projecte de rehabilitació que es va dur  a terme, a càrrec dels arquitectes Antoni Vilanova i Eduard Simó, mantenen els elements que el converteixen en un edifici singular, com són la tipologia, la concepció constructiva i la solució estructural. S’ha tingut cura de tots els detalls, valorant l’especificitat d’aquest model, i s’ha plantejat la transparència de l’estructura, amb la intenció de deixar a la vista els seus elements més característics: pilars, voltes i encavallades.

Els objectius bàsics a l’hora de fer-ne la restauració han estat aturar el procés de degradació dels dos edificis i xemeneies preservades, un cop lliures de les construccions annexes, i fer les reparacions urgents de consolidació (estructura, fonaments, coberta i tancaments) a fi de deixar els edificis preparats per dotar-los d’un posterior ús com a equipament, sense modificar-ne les característiques formals, tipològiques i espacials.

El conjunt emblemàtic de Ca l’Aranyó està inclòs dins el Catàleg de Patrimoni de l’Ajuntament de Barcelona, amb el Nivell B (Bé Cultural d’Interès Local). També ha estat destacat per l’Associació del Museu de la Ciència i de la tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya, com un dels 100 elements del patrimoni industrial català.