No va ser fins al 3 de juliol de 1838 que es va presentar a l’Ajuntament de la ciutat el projecte de l’edifici que correspon als números 10 de la plaça de la Mercè i 16 del passeig de Colom. Aquest projecte, signat pel mestre d’obres Josep Vilar, dissenya un edifici de planta baixa, entresòl, principal i dues plantes. En el seu interior, com era habitual en l’època, l’estructura de distribució de l’edifici es basa en dues caixes d’escala: l’escala noble, que es troba centrada en l’eix de l’edifici però decantada cap al cantó sud, i l’escala de veïns, que dóna accés a la resta de plantes i a la qual s’accedeix des de la porta de l’extrem nord de la plaça de la Mercè. La construcció de l’edifici data de l’any 1841.

Un cop finalitzada la construcció, i després que l’Ajuntament hagués ordenat l’enderrocament de les antigues cases dels mercedaris, Miquel Elías va demanar de reedificar la parcel·la que actualment correspon als números 12 de la plaça de la Mercè i 15 del passeig de Colom. Malgrat el poc temps que separa totes dues obres, Josep Vilar no va ser l’autor del projecte, a causa de certes diferències sorgides durant l’execució de l’obra de l’anterior edifici entre la propietat i l’arquitecte, que van motivar que l’encàrrec fos per al mestre d’obres Josep Nolla. Les façanes de l’edifici, construït el 1852, segueixen fidelment l’estil de l’edifici veí. L’any 1879 es va veure afectat pel Pla Baixeras.

Posteriorment, durant més de mig segle, aquests edificis van ser la seu central de la societat Bosch y Cía, coneguda per les seves destil·leries d’Anís del Mono. El 1981 s’enderroca l’illa de cases del davant i es crea la plaça de la Mercè. L’espai que ocupa actualment aquesta plaça, a més de comprendre els antics terrenys, és fruit de l’enderroc dels immobles números 4, 6 i 8 del carrer Ample i dels edificis confrontants del carrer de la Mercè.

Rehabilitació

La rehabilitació de l’edifici Mercè, 12, data del 1993 i la de Mercè 10, dels anys 1994-1995. Actualment acull el Rectorat, el Consell Social i diversos serveis administratius centrals de la Universitat.

Els arquitectes de les obres van ser Jaume Llobet i Josep Benedito. La superfície del solar és de 1.268 m2, amb una superfície ocupada de 1.268 m2 i una superfície construïda de 5.378 m2.