ES secuencia didáctica / EN didactic sequence / FR séquence didactique / DE Unterrichtseinheit

La seqüència didàctica és un conjunt d'activitats d'aprenentatge interrelacionades i encadenades, orientades a l'elaboració d'un producte final que respongui satisfactòriament a la pràctica social i cultura que li dona sentit. En l'ensenyament-aprenentatge de la competència lingüística comunicativa (MCER 2018) i de la competència discursiva, la seqüència didàctica parteix d'un concepte holístic de llengua per tornar-hi després d'un treball específic sobre aspectes de la situació de comunicació i del codi lingüístic, seguint el codi següent: dimensió sociocultural > text > seqüències textuals > moviment o pas retòric > frase > paraula > frase > moviment o pas retòric > seqüències textuals > text > pràctica sociocultural.

EL concepte de seqüència didàctica prové de la investigació en didàctica de primeres llengües (Ribas 1996, Camps et al. 2003). Després ha estat transferit a l'ensenyament de llengües addicionals en una perspectiva sociocultural (Carandell 2013, Esteve i Vilà 2018). Des d'uns postulats vygotskyans, aquests autors destaquen la importància de la interacció (amb la resta d'iguals, amb els més experts i amb un mateix) per a la construcció i el creixement del saber. Al llarg de la seqüència didàctica, els aprenents negocien (proposen, argumenten, accepten o desestimen opcions sobre qüestions lingüístiques), cosa que implica una intensa gestió cognitiva que afavoreix l'apropiació de noves formes i nous significats.

Al començament de la seqüència didàctica s'especifica la tasca comunicativa final que s'haurà de desenvolupar, sempre relacionada amb un gènere discursiu. La tasca consisteix en un petit projecte de comunicació (una pràctica social i cultural), que s'insereix en un context de comunicació concret que es descriu també al començament. Les fases reflexives de la seqüència serveixen de base per assolir l'objectiu comunicatiu global i, per tant, és clar, no es presenten de manera aïllada, sinó plenament integrades en el conjunt (Carandell 2013).

Referències

  • Camps, Anna (Coord.) et al. (2003). Seqüències didàctiques per aprendre a escriure. Barcelona: Graó.
  • Carandell, Zinka (2013). “La secuencia didáctica como herramienta de mediación para la autonomía”. En Esteve, O. & Martín Peris, E. (Coords.), Cuestiones de autonomía en el aula de lenguas extranjeras, Barcelona: ICE- Horsori, 103-116.
  • Esteve, Olga y Vilà, Montserrat (2018). El aprendizaje competencial de lenguas a través de microsecuencias didácticas. TEXTOS. Didáctica de la Lengua y la Literatura, 81, 14-21.
  • Ribas, Teresa (1996). Los instrumentos de evaluación formativa en una secuencia didáctica de composición escrita. Cultura y Educación, 2, 79-91.