Investigadors de l'Institut d'Ontario per a la Investigació del Càncer (OICR) i de la Xarxa Universitària de Salut (UHN, per les seves sigles en anglès), liderats per Faiyaz Notta, Thomas Hudson i Steven Gallinger, han descobert noves troballes que desafien les creences actuals sobre com i per què és tan agressiu el càncer de pàncrees. L'estudi, publicat aquesta setmana a la revista Nature, confirma una hipòtesi formulada fa més de deu anys per Francisco X. Real, catedràtic del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la UPF, líder del grup de Carcinogènesi Epitelial del Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques (CNIO) i co-autor del treball.

El càncer de pàncrees sovint apareix de sobte i sol ser inoperable en el moment en què el pacient es diagnostica. La tendència d'aquesta malaltia mortal a manifestar-se quasi bé sempre en una etapa avançada ha estat durant molt temps un misteri mèdic. Mitjançant la seqüenciació de tot el genoma a partir de poblacions cel.lulars tumorals pures, un equip científic ha reconstruït la història del desenvolupament d'aquest càncer en 100 tumors independents. Inesperadament, han vist que moltes de les alteracions que es creu que causen la malaltia es donen "alhora" i no de manera “seqüencial”, de manera similar a la idea del "big bang".

El càncer de pàncrees és una forma molt agressiva i mortal de càncer. S'espera que sigui la segona causa principal de mort relacionada amb el càncer en 2030. La millora dels resultats clínics, però, es mostra molt difícil, fent evident la urgent necessitat d'aconseguir avanços científics en el camp.

Quan vam iniciar aquest projecte fa molts anys, vam voler millorar els nostres coneixements sobre el progrés clínic del càncer de pàncrees”, comenta Notta, membre del OICR i autor principal de l'estudi. “Aquesta malaltia pot passar de ser un càncer local, limitat al pàncrees, a convertir-se en metastàsic molt ràpidament. La visió tradicional de la biologia de la malaltia no concorda amb el que passa clínicament, i és difícil seguir endavant en l'intent de trobar nous tractaments si no es pot vincular la biologia del tumor amb la seva realitat clínica. Els nostres descobriments mostren un camí molt diferent de com es desenvolupa aquesta malaltia i situen el problema clínic del càncer en una perspectiva millorada. Ara podem saber per què és tan agressiu i avança tan ràpidament.” Les troballes experimentals confirmen la hipòtesi plantejada per Real en un article en el qual proposava un model “catastròfic” de progressió del tumor.

El càncer de pàncrees és un dels tipus més mortals de càncer i segueix sent un dels menys entesos,” afirma Gallinger, cap del Programa d'Oncologia Quirúrgica Hepatobiliar / Pancreàtica a l'UHN i l'Hospital Mont Sinaí i líder de PanCuRx. “Aquests resultats ens proporcionen una nova comprensió de com es desenvolupa el càncer de pàncrees i ens marquen el camí a seguir per identificar millors estratègies de diagnòstic i orientar aquesta terrible malaltia.”

D'altra banda, Real opina que "el càncer de pàncrees representa un problema tan difícil d'abordar que calen molts passos, encara que siguin petits, per avançar. Conèixer la seva “personalitat” hauria d'ajudar-nos a plantejar millors estratègies terapèutiques.” I, sobre els descobriments recents, afegeix que “afecten a les estratègies de detecció precoç del càncer de pàncrees i ens fan sospitar que les dificultats seran més grans que les que esperàvem, atesos que el tumor es desenvolupa freqüentment d'una forma "brutal", catastròfica. Per tant, és possible que hi hagi poc temps "útil" per identificar-lo en les seves inicials.” Tot i així, “un tumor que evoluciona genòmicament d'una manera tan aberrant podria ser particularment sensible a alguns fàrmacs, tot i que aquesta és una qüestió que s'ha de demostrar.”

Els resultats obren noves vies importants de recerca que podrien conduir a la capacitat de diagnosticar millor el càncer de pàncrees, predir com es desenvoluparà i determinar com i quan farà metàstasi. Aquests descobriments també es poden aplicar a altres tipus de tumors agressius. Nous enfocaments per al diagnòstic i tractament del càncer de pàncrees que puguin utilitzar aquesta informació podrien conduir a millors resultats per als pacients.

Article de referència: Fayaz Notta et al. A renewed model of pancreatic cancer evolution based on genomic rearrangement patterns. Nature, Octubre 2016. doi:10.1038/nature19823