Un nou estudi proporciona el catàleg més ampli desenvolupat fins ara de canvis moleculars postnatals associats a la resposta inflamatòria fetal en grans prematurs. El treball, publicat a The FEBS Journal, ha estat liderat conjuntament per Robert Castelo, professor titular a la UPF, i Teresa Cobo, especialista en medicina materno-fetal a l’Hospital Clínic-IDIBAPS, amb Daniel Costa, pediatre a la Fundació Salut Empordà, com a primer autor.

Més d’un de cada deu nounats nascuts al món és prematur, és a dir, neix abans de completar 37 setmanes de gestació. Al voltant del 5% del nounats prematurs neixen abans de les 28 setmanes de gestació, als quals se’ls coneix com grans prematurs. Gràcies als avenços mèdics antenatals i postnatals, els grans prematurs sobreviuen cada cop més. No obstant, sovint desenvolupen malalties greus associades a aquesta gran prematuritat, com ara el dany cerebral d’origen perinatal, que pot ser causa d’importants seqüeles neurològiques com la paràlisi cerebral i el retard cognitiu.

Els canvis moleculars observats després del naixement revelen per primer cop una alteració postnatal de la immunitat adaptativa dels grans prematurs afectats abans del naixement per una resposta inflamatòria fetal.

La infecció de la cavitat uterina (infecció intraamniòtica) és una de les principals causes del part prematur espontani, particularment en grans prematurs. Se sap que la infecció intraamniòtica pot afectar el fetus causant una inflamació fetal, coneguda com resposta inflamatòria fetal (FIR en les seves sigles en anglès). Les alteracions moleculars induides per la FIR sovint desencadenen una inflamació a la sang (sistèmica) del nounat què pot persistir més enllà del part (inflamació sistèmica neonatal). Tant la FIR com la inflamació sistèmica neonatal, per mecanismes no del tot coneguts, incrementen el risc de dany cerebral perinatal. “Aquesta investigació ens ha permès identificar canvis moleculars postnatals associats a FIR que proporcionen pistes  sobre els mecanismes que desencadenen la inflamació sistèmica”, explica Robert Castelo, líder del grup de Genòmica Funcional, de la Unitat de Recerca en Informàtica Biomèdica (GRIB, grup mixt de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques i la UPF).

En comparar mostres de sang de grans prematurs afectats i no afectats per la FIR, van identificar 782 canvis en l’activitat dels gens, i 27 en la de les proteïnes. Aquests canvis moleculars observats després del naixement revelen per primer cop una alteració postnatal de la immunitat adaptativa dels grans prematurs afectats abans del naixement per una FIR.

Els resultats també posen de manifest que els 50μL continguts en una sola gota de sang que emmagatzema sistemàticament el programa de cribratge neonatal constitueix una valuosa font d'informació molecular sobre el període perinatal.

L’equip de recerca va realitzar l’anàlisi molecular en sang perifèrica de 21 grans prematurs nascuts a l'Hospital Clínic de Barcelona, deu dels quals havien estat afectats per la FIR. Per tal d’evitar fer una extracció de sang en nounats que sovint no arriben al quilogram de pes al néixer, s’han re-utilitzat les gotes de sang seca recollides pel Programa de Cribratge Neonatal de Catalunya, gràcies a la col.laboració del Dr. Jose Luis Marín Soria de l’Hospital Clínic. Els resultats també posen de manifest que els 50μL continguts en una sola gota de sang que emmagatzema sistemàticament el programa de cribratge neonatal constitueix una valuosa font d'informació molecular sobre el període perinatal.

“Un pas endavant en aquesta investigació és mirar si podem detectar aquests canvis moleculars de forma més precoç, durant la gestació, en el líquid amniòtic en les dones amb més risc de presentar una infecció intraamniòtica. Aquesta investigació obre una finestra d’oportunitat a aquests nounats més vulnerables ja que permet redirigir el seu seguiment influint de forma positiva sobre el pronòstic neonatal”, comenta Teresa Cobo, co-autora de l’estudi.

La recerca obre una finestra d’oportunitat a aquests nounats més vulnerables ja que permet redirigir el seu seguiment influint de forma positiva sobre el pronòstic neonatal.

“La investigació ha sigut fruit d’una intensa i desinteresada col·laboració entre professionals d'àmbits molts diversos i s’ha pogut dur a terme gràcies a la generositat de les famílies. Els resultats de l'estudi poden ajudar al llarg camí per millorar la salut dels nounats prematurs i les seves famílies”, conclou Daniel Costa.

També han participat en l’estudi la Unitat de Proteòmica del Centre de Regulació Genòmica (CRG) i la UPF, la Unitat de Genòmica de la UPF i els Serveis d’Anatomia Patològica de l’Hospital Clínic i l’Hospital Sant Joan de Déu.

Article de referència

D. Costa et al. Genome-wide postnatal changes in immunity following fetal inflammatory response. The FEBS Journal, 288:2311-2331, 2021. doi:10.1111/febs.15578.

Finançament 

L’estudi ha comptat amb el suport de l’Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca, l’Instituto de Salud Carlos III i el Ministerio de Economía y Competitividad.