El dijous 3 d'octubre a les 13 h tindrà lloc la lliçó inaugural de Biologia Humana del curs 2019-2020 “L'envelliment com a origen de les malalties” a la sala Marull del campus del Mar. La ponent serà Maria Blasco, Directora Científica del Centre Nacional de Recerques Oncològiques (CNIO).

Resum de la lliçó “L'envelliment com a origen de les malalties”

La recerca del grup de Telòmers i Telomerasa s'ha centrat en la comprensió de les causes moleculars de les malalties, en particular, les causes moleculars del càncer. És important indicar que hi ha hagut un canvi en paradigma en els últims anys. Abans, es considerava que la recerca independent de les diferents malalties podria conduir al desenvolupament de tractaments específics i eficaços per a cadascuna d'elles. No obstant això, malgrat cada dia tenim nous tractaments, per exemple, per a tractar el càncer, la càrrega de la malaltia està augmentant degut fonamentalment a un major envelliment de la població.

Quina és la causa de les malalties?

Avui sabem que l'envelliment de les nostres cèl·lules és font de malaltia. Quan les nostres cèl·lules són joves hi ha absència de malaltia, mentre que a mesura que es divideixen es produeixen una sèrie de processos moleculars que causen l'envelliment. La velocitat a la qual cada individu envelleix és la combinació de determinants genètics i hàbits de vida. L'envelliment molecular i cel·lular provoca tot tipus de malalties, de manera que si volem disminuir o retardar la seva aparició hem d'atacar aquest procés.

En els últims 20 anys els científics han descobert molts dels processos moleculars que condueixen a l'envelliment. Un grup de 3 científics espanyols (dos dels quals treballen al CNIO) han descrit les "Claus de l'envelliment" en una revisió publicada recentment en la prestigiosa revista científica Cell. Una de les vies moleculars millor estudiades de l'envelliment està relacionada amb l'escurçament dels telòmers, que són les estructures de protecció situades al final dels nostres cromosomes que es perden al llarg de la vida. La velocitat a la qual els nostres telòmers s'erosionen depèn de factors genètics i ambientals. El grup de recerca de Maria Blasco ha estat pioner a demostrar que un retard en aquest procés molecular pot retardar també l'envelliment i l'aparició de malaltia.

Biografia de la ponent

Maria A. Blasco va obtenir el seu doctorat al 1993 en el Centre de Biologia Molecular “Sever Ochoa” sota la supervisió de Margarita Salas. Aquest mateix any, Blasco es va traslladar al Cold Spring Harbor Laboratory a Nova York, (els EUA) incorporant-se al laboratori dirigit per Carol W. Greider en qualitat de becària postdoctoral. Com a postdoctoral va identificar el gen essencial de la telomerasa i va generar el primer model de ratolí deficient en telomerasa, que va servir per a demostrar la importància de la telomerasa en el manteniment dels telòmers, en la inestabilitat cromosòmica i en la malaltia. El 1997 va tornar a Espanya per a establir el seu propi grup de recerca en el Centre Nacional de Biotecnologia (CSIC; Madrid). En 2003 es va traslladar al Centre Nacional de Recerques Oncològiques (CNIO, Madrid) com a Directora del Programa d'Oncologia Molecular i Cap del Grup de Telòmers i Telomerasa. L'any 2005 va ser nomenada Vicedirectora de Recerca Bàsica del CNIO i des del 22 de juny de 2011 dirigeix el CNIO.

Durant més de 20 anys, el treball de Blasco s'ha centrat en demostrar la importància dels telòmers i de la telomerasa en el càncer, així com en malalties relacionades amb l'envelliment. Blasco ha publicat més de 260 articles científics en revistes internacionals i nacionals, amb un h-index de 83. Els seus assoliments han estat reconeguts a través dels següents premis nacionals i internacionals: Josef Steiner Cancer Research Award, Swiss Bridge Award for Research in Cancer, Körber European Science Award, the EMBO Gold Medal, el Premi “Rei Jaume I” en Recerca Bàsica, el premi de la Fundació Lilly en recerca Preclínica, i el Premi Nacional en Biologia “Santiago Ramón y Cajal”, entre altres. A part, Blasco ha obtingut tres Doctorats Honoris causa: Universitat Carles III de Madrid, Universitat d'Alacant i Universitat de Múrcia i a l'octubre de 2017 va rebre la Distinció al Mèrit Científic de la Generalitat Valenciana.