El Centre d'Estudis de Ciència, Comunicació i Societat de la Universitat Pompeu Fabra (CCS-UPF), ha elaborat la guia «Com incorporar la perspectiva de gènere en la nostra investigació?» per a promoure una investigació sensible al gènere. 

El document va dirigit a totes aquelles persones dedicades a la investigació que hagen conclòs que és útil i necessari adoptar la perspectiva de gènere en el seu treball, però no disposen encara de les eines necessàries per a fer-ho. Cerca respondre a les preguntes “La meua investigació té en compte la perspectiva de gènere?” o “Com podem assegurar una investigació sensible al gènere?”.

Quant a la motivació per a desenvolupar aquesta guia, Gema Revuelta, directora del CCS-UPF, explica que: “sovint no som conscients de l'impacte que tenen les qüestions de gènere en tot el procés d'investigació. Des del plantejament de les preguntes d'investigació, el disseny del projecte, la selecció de la mostra o la presentació dels resultats fins a les decisions sobre l'autoria”.

Es tracta d'una guia multimèdia d'accés obert. En la primera part es defineixen conceptes clau com a gènere, sexe, bretxa de gènere o biaix de gènere. En la segona part s'explica què significa investigar amb perspectiva de gènere i quines accions podem dur a terme. Per a acabar, es pren el punt de vista de la comunicació com a eina clau també per a fomentar la investigació sensible al gènere. 

La guia combina el text amb 5 vídeos en els quals es recullen testimonis de quatre investigadores de la UPF: Tània Verge, Elena Martín, Olga Valverde y Helena Coll-Vinent. Un dels errors més comuns és arribar a conclusions per a tota la població a partir d'una mostra esbiaixada. És molt comú, per exemple, pensar que el “gold estàndard” siga una mostra composta només per homes (o per mascles, en el cas de l'experimentació animal). En un d'aqueixos vídeos, Tània Verge, Directora de la Unitat d'Igualtat de la UPF, adverteix del risc a “generalitzar a la resta de la població aquelles conclusions que s'han obtingut únicament a partir de les experiències dels homes”. 

 Cada vegada hi ha més veus que demanden que s'incorpore la perspectiva de gènere a la investigació.

Segons Olga Valverde, responsable del Grup d'Investigació en Neurobiologia del Comportament de la UPF, cada vegada hi ha més veus que demanden que s'incorpore la perspectiva de gènere a la investigació, incloent les pròpies revistes científiques d'alt impacte, “primer perquè millorarem el coneixement i els resultats que obtinguem dels estudis”, afirma. També apunta que la incorporació de la dona en tot el procés d'investigació augmenta el coneixement, aporta altres punts de vista i una perspectiva més àmplia. 

Elena Martín, investigadora del grup de Neurofarmacología-Neurophar de la UPF creu que una de les coses més importants és el lideratge de les dones en ciència, “és necessari que les dones tinguen un paper més preponderant en posicions de poder que impliquen prendre decisions”. D'altra banda, també destaca la rellevància de la conciliació familiar i denuncia el fet que les investigadores sovint es plantegen tindre o no tindre fills, o endarrerir injustament el moment de tindre'ls, per a no patir les conseqüències que una aturada en la producció científica puga tindre en l'avaluació de la seua carrera professional, la qual cosa pot ser decisiu a accedir a un lloc laboral o promocionar en la seua carrera. 

Reduir l'efecte de la baixa maternal en l'avaluació de la producció científica, ajudes econòmiques per a la conciliació familiar o programes de formació específica en lideratge per a les investigadores joves.

A més de posar en relleu la importància d'integrar la perspectiva de gènere en les preguntes d'investigació per a obtindre un major coneixement i de detectar on i quan es produeixen desviacions, la guia proporciona recursos i recomanacions en tots dos sentits. Les accions poden ser a nivell de projecte o institucional. Per exemple, a nivell de projecte podem assegurar que l'equip de treball siga divers, que la mostra no estiga esbiaixada, que integrem els valors recollits sobre biaix i gènere i els tenim en compte en la interpretació. Per part seua, un exemple d'acció institucional per a garantir una major equitat en l'accés a places d'investigació o a decisions que afecten la promoció és la que realitza el Departament de Ciències Experimentals i de la Salut en el context del programa María de Maeztu. Algunes de les accions són: reduir l'efecte de la baixa maternal en l'avaluació de la producció científica, ajudes econòmiques per a la conciliació familiar o programes de formació específica en lideratge per a les investigadores joves.

La guia finalitza donant a conéixer què es pot fer des de la comunicació científica i proposa algunes recomanacions elaborades a partir de l'Informe Quiral 2018, el Global Mitjana Monitoring Projects 2015 i Indicadors de gènere per a mitjans de comunicació d'UNESCO 2014. Aquesta guia ha sigut elaborada gràcies al finançament de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT) i el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, en marc del projecte Unitat de Cultura Científica i Innovació de la Universitat Pompeu Fabra amb referència FCT-17-12712.

Està disponible en la pàgina web del CCS-UPF. També pots descarregar-la fent clic ací.