Mireia Vallès Colomer (Folgueroles, 1990) avui comença a dirigir el seu laboratori de recerca en el microbioma  al Departament de Medicina i Ciències de la Vida (MELIS) de la UPF, gràcies al programa de reclutament de professors titulars de la Universitat. 

Després de graduar-se en Biotecnologia a la Universitat Autònoma de Barcelona, la Mireia va fer un màster en Ciències Biomoleculars a la Vrije Universiteit Brussel on, en cursar l'assignatura de ‘Bioinformàtica del microbioma’, va descobrir la importància que aquest univers microscòpic pot tenir per la salut humana. 

“Per mi, la Bioinformàtica és una eina essencial per entendre millor la biologia del nostre cos. Quan estudies el microbioma te n’adones que hi ha molta variació entre individus, ja sigui per alimentació, factors genètics, etc. però també hi ha molta variació en l’abundància de les diferents espècies microbianes que té un mateix individu en diferents moments de la seva vida degut al desenvolupament de malalties, prendre fàrmacs, l'envelliment, el cicle menstrual, etc. I en aquest escenari, la bioinformàtica i l’estadística són essencials per destriar quins dels factors que hi ha sobre la taula estan realment associats amb els canvis en la microbiota”.
 

La bioinformàtica i l’estadística són essencials per destriar quins dels factors que hi ha sobre la taula estan realment associats amb els canvis en la microbiota

Les seves primeres contribucions en l'anàlisi del microbioma van ser durant el seu doctorat al VIB- KU Leuven, on des del laboratori de Jeroen Raes va estudiar la relació entre el microbioma i la salut mental. 

A través de l'eix intestí-cervell el microbioma es comunica amb el cervell, i així pot afectar la salut mental. “Una via directa és a través de la producció i degradació de molècules amb potencial neuroactiu com ara la serotonina o la dopamina. Durant el doctorat, vaig desenvolupar una eina bioinformàtica per analitzar la producció i degradació d'aquest tipus de molècules, que ens va permetre realitzar el primer estudi entre microbioma i salut mental a nivell de població”.

Amb l’afany de refinar la resolució de les tècniques informàtiques utilitzades i amb la voluntat d’entendre d’on rebem els microorganismes que tenim a l’intestí i que afecten tant la nostra salut, la Mireia es va incorporar al laboratori de Nicola Segata a la Universitat de Trento, on va fer el seu postdoctorat gràcies a una beca EMBO.

“Fins ara, el microbioma sovint s’estudiava a nivell d’espècie, i nosaltres hem contribuït a augmentar la resolució al nivell de soca, estudiant les seqüències de DNA dels bacteris, que ens permeten inferir si hi ha hagut transmissió del microbioma entre persones”. Gràcies a aquestes anàlisis bioinformàtiques d’alta resolució, la Mireia i l’equip del Segata lab han pogut determinar que el microbioma es transmet no només de mares a fills sinó també entre persones convivents.  
 

El Microbiome Research Group

La Mireia arriba al MELIS-UPF amb la idea d’integrar les dues línies de recerca que ha estat estudiant. “Ara que ja hem vist com és la transmissió del microbioma entre persones sanes, volem veure com es dóna aquesta transmissió en determinades malalties que estan relacionades amb alteracions en el microbioma. I pel que fa al microbioma i la salut mental, hem començat un projecte pilot per explorar amb les noves tècniques d’anàlisi d’alta resolució aquestes malalties”.  

Per això compta amb la col·laboració del seu laboratori d’origen a la Universitat de Trento i amb varis grups de recerca i hospitals a nivell europeu. Tot i que la investigadora espera que arribar a un Departament tant divers dins l’ecosistema del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, faciliti establir noves col·laboracions. 

A més, la Mireia s’encarregarà de fer de pont entre la Scientific Computing Core Facility del MELIS i la comunitat investigadora i farà classes als estudiants de la facultat. Una tasca que l’engresca especialment perquè “és essencial que transferim el coneixement que anem adquirint fent recerca als futurs estudiants!”.