Des del primer curs universitari de la Facultat d’Humanitats de la UPF, 1992-1993, hi sóc professora de literatura i llengua franceses. També he impartit altres classes de literatura, sempre vinculades a les Humanitats. De fet, la meva doble formació en filologia francesa (a la UB) i en filosofia (a la universitat de Paris X-Nanterre) resulta molt propera a les Humanitats. Nascuda i criada a França, amb doble nacionalitat, i tres llengües familiars, les temàtiques identitàries vinculades a les dinàmiques de l’alteritat han guiat majoritàriament els meus treballs d’investigació. A partir de les metodologies mitocrítiques, la meva tesi de doctorat estudiava l’imaginari mediterrani en l’obra d’Albert Camus. Com a camusiana: he publicat articles i organitzat diverses trobades en torn a aquest escriptor; sóc membre de la junta directiva de la S.E.C. (Société des Études Camusiennes), i formo part del comitè de lectura de la revista Présence d’Albert Camus. Últimament, els meus estudis camusians tracten sobretot els vincles de Camus amb Espanya, especialment amb el pensament llibertari. Paral·lelament, sóc membre de la SELGYC i del REELC (xarxes associatives internacionals de Literatura Comparada), i formo part dels grups de recerca GRITIM (UPF) i GRIPES (UAB) on s’emmarquen els meus estudis sobre les representacions literàries i els imaginaris de les diversitats culturals, les identitats múltiples i els valors humans, sovint associats a l’exili, treballant més especialment l’obra dels autors “francòfons” i la dels que reivindiquen una “littérature-monde” en francès.