Granum sinapis
Mestre Eckhart
El gra de mostassa (Granum sinapis)
El títol d'aquest poema alemany atribuït al Mestre Eckhart, Granum sinapis de divinitate pulcherrima, prové d'un comentari llatí fet per un compilador anònim al segle XV. Tot seguint la paràbola evangèlica (Mt 13, 31-32, Mc 4, 30-32), el poema s'identifica amb el gra de mostassa. És la substància que en el mínim conté el màxim.
A Mein Geist hat sich verwildet (Supposé, 2023), Alois Haas recita i analitza les vuit estrofes del poema. Fes clic al botó de "Play" en cada estrofa per sentir-ne la recitació.
Granum sinapis
I
In dem begin
hô uber sin
ist ie daz wort.
ô rîcher hort,
dâ ie begin begin gebâr!
ô vader brust,
ûz der mit lust
daz wort ie vlôz!
doch hat der schôz
daz wort behalden,
das ist wâr. 
II
Von zwên ein vlût,
der minnen glût,
der zweier bant,
den zweien bekant,
vlûzet der vil sûze geist
vil ebinglîch,
unscheidelîch.
dî drî sîn ein.
weiz du waz? nein.
iz weiz sich selber aller meist.
III
Der drîer strik
hat tîfen schrik,
den selben reif
nî sin begreif:
hîr ist ein tûfe sunder grunt.
schach unde mat
zît, formen, stat!
der wunder rink
ist ein gesprink,
gâr unbewegit stêt sîn punt.
IV
Des puntez berk
stig âne werk,
vorstenlichkeit!
der wek dich treit
in eine wûste wunderlîch,
dî breit, dî wît,
unmêzik lît.
dî wûste hat
noch zît noch stat.
Ir wîse dî ist sunderlîch.
V
Das wûste gût
nî vûz durch wût,
geschaffen sin
quam nî dâ hin:
us ist und weis doch,
nimant was.
us hî, us dâ,
us verre, us nâ,
us tîf, us hô,
us ist alsô,
daz us ist weder diz noch daz.
VI
Us licht, us clâr,
us vinster gâr,
us unbenant,
us unbekant,
beginnes und ouch endes vrî,
us stille stât,
blôs âne wât.
wer weiz sîn hûs?
der gê her ûz
und sage uns, welich sîn
forme sî.
VII
Wirt als ein kint
wirt toup, wirt blint!
dîn selbes icht
mûz werden nicht,
al icht, al nicht trîb uber hôr!
lâ stat, lâ zît,
ouch bilde mît!
genk âne wek
den smalen stek,
sô kums du an der wûste spôr.
VIII
Ô sele mîn
genk ûz, got în!
sink al mîn icht
in gotis nicht,
sink in dî grundelôze vlût!
vlî ich von dir,
du kumst zu mir.
vorlîs ich mich,
sô vind ich dich,
ô uberweselîches gût!
Ed. Kurt Ruh
El gra de mostassa
I
Al principi,
al dellà del sentit
és sempre el Verb.
Oh, ric tresor,
on el principi engendra el principi.
Oh, cor patern,
des d'on amb joia
el Verb sempre brolla!
I tot i així el si
el Verb acull,
això és ver.
II
De tots dos, un riu,
d'amor, el foc,
de tots dos, llaç,
de tots dos, conegut,
llisca l'esperit ben suau
molt semblant,
inseparable.
Els tres són u.
Que saps què? No.
Ell se sap del tot.
III
De tots tres, unió,
fa un esglai pregon,
del propi contorn
cap sentit es forma:
vet aquí un abís sense fons.
Escac i mat,
Temps, formes, lloc!
El prodigiós anell
és una deu,
del tot immòbil resta al seu mig.
IV
Al cim del munt
enfila't sense afany,
intel·ligència!
El camí et mena
a un erm meravellós,
tan ample, tan vast,
immesurable s'estén.
L'erm no té
ni temps ni lloc,
el seu mode és singular.
V
El bé de l'erm
mai no s'ha petjat,
el sentit creat
mai no hi ateny:
és, però què és,
ningú no ho sap.
És aquí, és allà,
és veí, és llunyà,
és pregon, és alt,
i és de tal manera,
que no és ni això ni allò.
VI
És llum, és claror,
és foscor plena,
és innominat,
és desconegut,
al principi i a la fi, lliure,
resta plàcid,
simple sense abric.
Qui en sap la llar?
Que se'n vagi fora
i ens digui quina és
la seva forma.
VII
Torna't com un infant
i torna't sord, torna't cec!
El teu propi jo
ha de tornar-se no-res,
tot ésser i tot no ésser afanyar-se a superar!
Deixa el lloc, deixa el temps,
tmbé la imatge deixa!
Ves sense camí
per l'estret viarany,
així faràs cap al rastre de l'erm.
VIII
Oh, ànima meva,
ves enfora, Déu endins!
Capbussa tot el meu ésser
en el no ésser de Déu,
capbussa't al riu sense fons!
Fujo de tu,
vens cap a mi.
M'esgarrio,
i així et trobo,
oh, bé dellà de l'ésser!
Alois M. Haas recita el poema
RUH, Kurt. Meister Eckhart : Theologe, Prediger, Mystiker, München: C. H. Beck, 1989.
Maestro Eckhart. El fruto de la nada (ed. tr. Amador VEGA), Madrid: Alianza, 2018 (11 ed.).
Meister Eckhart. The essential sermons, commentaries, treatises, and defense (ed. tr. Bernard MCGINN), London: SPCK, 1981.
Meister Eckhart. The Complete Mystical Works (ed. tr. Maurice O'C. WALSHE), New York: Crossroad, 1979.
