El meu esperit s'ha assalvatjat

El meu esperit s’ha assalvatjat
de totes les distincions:
i així reposo, indomable,
en la meva essència.
No puc lligar-me
a cap lligam:
he travessat completament lliure,
estic suspès en aquest passar,
no puc viure d'altra manera.
Els sentits m’han passat de llarg,
la raó amb prou feines pot comprendre-ho,
quan Ell hi plana a dins,
vull esclatar d'alegria:
qui em desviï d'aquests goigs,
certament, em mena a la mort.
El cor vol sortir de mi mateix.
He de viure en llibertat:
Això, m’ho heu de concedir.

Si almenys poguéssim finalment veure’l
en la seva pura essència!
Sempre voleu alguna altra cosa;
així, sempre sou enganyats.
I si no em voleu creure,
us vull prometre
que de vosaltres no pot sorgir res
que no hagi estat etern.

Si contemplem correctament
allò que rau allí,
a la santa Trinitat!
De les preocupacions de totes les coses temporals
vull apartar-me:
viure per a totes les coses alhora
en una quietud lliure
i immòbil en totes les coses;
això m'ho ha concedit Déu,
especialment i de manera manifesta.
No m'importa res que qualsevol en pugui dir,
sí, ni les ximpleries.
Crist, oh noble i benaurada vida,
qui hagi après a planar tan alt per damunt de totes les coses
i a unir-se amb Ell sense parar,
ha de suportar molts cops amargs
dels seus semblants:
l'ataquen sense parar,
i a això s'hi suma la seva pròpia naturalesa feixuga.
Oh, surt, ànima meva,
hem de romandre sense barrejar-nos.
És clar, allà on la criatura ha sortit,
ja no pot tornar
al seu propi no-res.
I així ja no puc trobar
res creat dins meu;
també ha passat per a mi l'aferrament al temps i a l'eternitat,
perquè soc constantment
en la Unitat.