Història

L’edifici Jaume I, igual que el seu veí Roger de Llúria, va ser originàriament construït i utilitzat com a caserna militar. Dels diversos dissenys per a la caserna de Jaume I que s’han localitzat, l’únic que porta data és el projecte signat pel coronel d’enginyers Saturnino Rueda el 8 de maig de 1847. Una anàlisi de quatre dissenys consagrats a la caserna de Jaume I, més el corresponent a Roger de Llúria, inclina a situar els dos dissenys indocumentats com a dues versions intermèdies entre el primer projecte, el del coronel Rueda, i uns ajustos posteriors el gener de 1879.

El 1868 s’enderroca l’antiga fortalesa de la Ciutadella (la creació del parc de la Ciutadella data de 1872). Com a compensació, el Ministeri de la Guerra exigeix la construcció de les dues casernes militars, Jaume I i Roger de Llúria –que són una realitat l’any 1887– i uns pavellons militars annexos.

Les casernes de la Ciutadella estaven concebudes a partir d’uns mòduls fixos, amb unes ales d’edificació de planta rectangular força allargada, de planta baixa i dos pisos, amb teulada de dues vessants, organitzades a l’entorn d’un pati rectangular porticat. Fa més d’un segle, les casernes de la Ciutadella introduïen les formes característiques de l’Eixample central en un paisatge suburbial.

 

Rehabilitació

El 1996 s’acaba la rehabilitació de l’edifici Jaume I i comença a funcionar per a usos universitaris, acollint els estudis d’Economia, Administració i Direcció d’Empreses, Ciències Empresarials i Humanitats.

La superfície del solar de l’edifici Jaume I és de 8.949 m2, amb una superfície edificada en planta de 5.023 m2 i una superfície rehabilitada de 24.283 m2. Els arquitectes de la rehabilitació van ser Esteve Bonell i Josep M. Gil. L’edifici va guanyar el premi Ciutat de Barcelona 1996 en la modalitat d’Arquitectura i Urbanisme.

Actualment, a les instal·lacions dels edificis Jaume I i Roger de Llúria, s’hi imparteixen els estudis corresponents a les àrees de Ciències Socials i Humanitats.