El marc econòmic

L’any 2021 va estar marcat per la recuperació econòmica un cop passada la crisi ocasionada per la pandèmia de la covid-19. El 2022 aquest procés de recuperació i creixement es va veure afectat per la invasió d’Ucraïna, que lògicament ha alterat considerablement el context geopolític i econòmic. El conflicte ha impactat de ple en les perspectives econòmiques de la Unió Europea en termes de menor creixement i una inflació més elevada. A Espanya els primers efectes sobre l’economia s’han manifestat amb l’alça sense precedents dels preus de l’energia, de les matèries primeres i dels aliments.

Al maig del 2022 es va comunicar l’extensió de la clàusula de salvaguarda del Pacte d’Estabilitat i Creixement per a l’any 2023, justificant-ho amb l’augment de la incertesa, els forts riscos a la baixa sobre les perspectives econòmiques, les pujades dels preus energètics i  les contínues pertorbacions de les cadenes de subministrament.

En aquest sentit, els pressupostos generals de l’Estat per al 2023, aprovats per la Llei 31/2022 de 23 de desembre, recullen el testimoni de la norma a la qual succeeixen i mantenen el propòsit de consolidar una recuperació econòmica i social justa que permeti la creació d’un escenari econòmic resilient i un creixement sostenible basat en la modernització estructural del teixit productiu en un context de cohesió social i territorial.

La incorporació als pressupostos dels fons procedents de la posada en marxa del mecanisme de recuperació i resiliència ha continuat resultant essencial per fer reformes i inversions sostenibles i favorables al creixement.

A Catalunya, la Llei 2/2023 de 16 de març aprovava els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a l’exercici 2023. Atesos els condicionants que afectaven el context econòmic, social i geopolític, aquests pressupostos es van plantejar amb l’objectiu d’impulsar la despesa i permetre activar un escut econòmic i social contra aquests riscos, tot continuant amb el procés iniciat en exercicis anteriors per reforçar les visions transversals i permetre donar un nou impuls a l’avaluació i la revisió de la despesa per garantir la millora contínua en la gestió dels recursos públics
 

Política pressupostària i financera

La Universitat Pompeu Fabra gestiona el seu patrimoni i les seves finances d'acord amb criteris administratius i pressupostaris. L’execució del seu pressupost s’ha dut a terme respectant els principis d’eficàcia i d’eficiència, de manera transparent, tot complint el marc legal vigent. Als efectes de normalització comptable, l'execució s'ha adaptat a les normes que amb caràcter general resulten d'aplicació al sector públic; en conseqüència, tot acte o operació amb transcendència econòmica ha estat enregistrat i justificat documentalment.

El pressupost de la Universitat per a l’exercici 2023 va ser aprovat pel Consell Social en sessió del 22 de desembre del 2022 per un import de 165.982.498,41 euros, quantitat que supera en 8,1 milions d’euros l’import del pressupost 2022.

Això s’explica per l’increment previst en la subvenció ordinària de la Generalitat destinada al finançament de la despesa corrent i d’inversió de l’exercici, i també per una previsió superior dels ingressos procedents de la UE per finançar projectes de recerca.

La materialització de bona part d’aquests ingressos ha permès que la Universitat hagi cancel·lat de manera avançada la pràctica totalitat del deute provinent dels ajuts concedits fa uns anys en forma de bestretes reintegrables destinades al finançament d’infraestructures de recerca.

L’execució del pressupost es va ajustar al màxim a la disponibilitat dels recursos obtinguts, tal com ho demostra el fet que el romanent genèric que s’ha generat hagi estat tan sols de 232.469,84 euros, import superior en 159 mil euros al de l’any anterior.

El romanent de tresoreria ha totalitzat 67,2 milions d’euros, dels quals 74,2 compten amb afectació a finalitat. En conseqüència, el romanent genèric acumulat en aquesta data és negatiu per un import de 7,0 milions d’euros.
 

Pressupost i execució d'ingressos 

El pressupost d’ingressos, aprovat per un import de 166 milions d’euros, s’ha incrementat en 74,4 milions com a conseqüència d’haver incorporat 60,9 milions de romanents afectats provinents d’exercicis anteriors i per haver incorporat 13,5 milions d’ingressos de l’exercici, provinents fonamentalment de subvencions de la Generalitat de Catalunya destinades a finançar una part de l’increment retributiu de l’exercici, inversions i també programes institucionals de recerca i de relleu del PDI (6,2 milions). També es van ampliar crèdits amb càrrec a subvencions provinents d’entitats, fundacions i altres ens del sector públic (4,3 milions) i a subvencions provinents de l’exterior (2,7 milions).

El pressupost s’ha liquidat per import de 178,2 milions d’euros, 14 milions més que l’any passat. Aquest increment s’ha manifestat fonamentalment en les transferències corrents provinents de la Generalitat (8,5 milions) i en el conjunt de les transferències de capital rebudes al llarg de l’exercici (4,9 milions).

La desviació global respecte al pressupost definitiu –romanents al marge– ha estat de -1,2 milions d’euros.

Per naturalesa de l’ingrés, amb 140,7 milions d’euros –import superior en 13,1 milions al del 2022– els provinents de transferències corrents i de capital han tornat a ser els més significatius (representen un 79% de l’import total reconegut en l’exercici). La Generalitat de Catalunya, directament o indirecta mitjançant agències o altres organismes, torna a ser l’Administració amb un import més gran subvencionat (99,1 milions), seguida a distància per l’Estat i per la Unió Europea, amb 20,8 i 17,2 milions d’euros respectivament.

Els drets reconeguts per matrícula (23,3 milions), les prestacions de serveis (8,9 milions) i els ingressos procedents de concessions administratives (3,4 milions) han estat els altres ingressos més significatius de l’exercici.
 

Pressupost i execució de despeses

El pressupost de despeses de l’any 2023 consignava 135,1 milions d’euros per a operacions corrents, 30,6 milions per a operacions de capital i 0,3 milions per a operacions financeres.

Les modificacions pressupostàries han estat conseqüència de la incorporació de romanents (49,5 milions d’euros en accions de recerca i 11,4 milions en altres activitats) i de l’ampliació de crèdits pressupostaris per import de 13,5 milions d’euros, 6,3 dels quals destinats a consignar part dels fons rebuts per finançar polítiques de personal i també l’increment retributiu autoritzat amb caràcter normatiu un cop aprovat el pressupost de la Universitat, 2,2 destinats a la inversió en edificis i altres construccions i la resta, 5 milions, destinats a l’execució de més programes de recerca. També es van transferir 5,7 milions d’euros al capítol IX de passius financers per poder amortitzar a l’avançada la pràctica totalitat del deute originat per les bestretes reintegrables concedides en el seu dia a la Universitat.

Les desviacions pressupostàries més importants s’han produït en les partides on s’ha incorporat romanent. Per naturalesa, la inversió immaterial on es registra la despesa dels projectes de recerca ha estat la més significativa en aquest aspecte amb 50,1 milions d’euros, seguida a distància de la despesa de personal (13,9 milions), de la despesa corrent en béns i serveis (7,2 milions) i de les transferències corrents (4,1 milions).

En relació amb l’execució del pressupost d’operacions corrents, destaquen els 89,3 milions d’euros de despesa de personal i els 35 milions d'euros de despesa corrent en béns i serveis (representen un 96% de tota la despesa corrent de l’exercici). En total, s’han liquidat 129,7 milions d’euros en operacions corrents, import superior en 8,1 milions al de l’any 2022.

Pel que fa a les operacions de capital, s’han invertit 5,7 milions d’euros en actius materials, import superior en 2,6 milions al de l’any anterior. També s’han gastat 23,1 milions en programes de recerca, import superior en 0,4 milions al del 2022.

S’han amortitzat 5,9 milions d’euros d’operacions d’endeutament, cancel·lant de manera anticipada gairebé tot el deute originat per a la concessió de bestretes reintegrables destinades al finançament d’infraestructures de recerca.
 

Inversió material

S’han invertit 5,7 milions d’euros en infraestructura i equipaments, destinats a actuacions de renovació i millora i a la fonamentació del nou edifici de recerca en l’antic solar del Mercat del Peix. Aquesta inversió ha estat efectuada en edificis, construccions i instal·lacions (3,3 milions), en mobiliari i equipaments (1,2 milions), en equipament per al procés de dades (1 milió) i en fons bibliogràfic (0,2 milions).
 

Situació financera i patrimonial

El balanç de situació de la Universitat de l’any 2023 acumula  295 milions d’euros d’actiu, 211 dels quals corresponen al valor net del seu actiu no corrent. Els increments patrimonials pendents d’imputar a resultats, constituïts principalment per les subvencions de capital rebudes pendents de ser traspassades a resultats, són amb 124 milions d’euros la partida més significativa del patrimoni net. Els deutes a curt termini (74 milions) i els deutes a llarg termini (42 milions) constitueixen les dues partides més significatives del passiu.

El resultat ha estat de 5,3 milions d’euros, mantenint la tendència d’obtenir resultats positius evidenciada al llarg dels últims exercicis. Amb aquest resultat, el patrimoni generat per la Universitat s’ha situat al voltant dels 21 milions d’euros.
 

Aprovació de comptes i auditoria

El compte general i els estats comptables (balanç, compte del resultat econòmic patrimonial, estat de canvis en el patrimoni net, estat de fluxos d’efectiu i memòria) de l’any 2022 van ser aprovats pel Consell Social en sessió plenària del 27 de juliol del 2023 un cop auditats per Faura-Casas auditors, que van elaborar un dictamen on opinen que aquests documents expressen de forma significativa la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i de la liquidació del pressupost de la Universitat.

Taules i gràfics - Exercici 2023