Reforma dels Estatuts de la UPF

Els Estatuts de la Universitat Pompeu Fabra són l’instrument jurídic que defineix les seves funcions principals, les regles fonamentals de funcionament i els aspectes centrals de la seva organització.

Des d’una perspectiva més política, els Estatuts constitueixen el marc de referència per projectar cap a dins i cap a fora de la comunitat el model d’universitat que som i volem ser, així com la manera en què volem treballar i relacionar-nos entre nosaltres i amb la societat.

Com els de totes les universitats del sistema universitari espanyol, els Estatuts de la nostra universitat es dicten en virtut del principi d’autonomia universitària que estableix l’article 27.10 de la Constitució.

Com els de totes les universitats del sistema universitari català, un cop aprovats pel Claustre, els Estatuts de la UPF han de ser aprovats també pel Govern de la Generalitat de Catalunya.

Els Estatuts actuals de la Universitat Pompeu Fabra van ser aprovats pel Govern de la Generalitat mitjançant el Decret 209/2003, de 9 de setembre. Posteriorment, el Govern va aprovar dues modificacions els anys 2010 (per adaptar-los a la LOMLOU) i 2015 (per fer una modificació puntual).

Després de diversos intents i de diferents processos de negociació, el 22 de març de l’any 2023, el Congrés dels Diputats va aprovar la Llei Orgànica 2/2023, del Sistema Universitari. La llei va entrar en vigor unes setmanes més tard, el 12 d’abril de 2023, i va substituir la Llei que, fins llavors, regulava el sistema universitari espanyol (Llei Orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d’Universitats).

L’entrada en vigor de la nova Llei Orgànica introdueix canvis i novetats i obliga totes les universitats del sistema universitari espanyol a revisar els seus Estatuts per tal d’adaptar el seu contingut a les exigències de la nova Llei. Aquesta revisió s’ha de realitzar en cada universitat d’acord amb els procediments i les normes establertes als seus Estatuts i les normes que els desenvolupen.

Per tal de fer-ho de manera ordenada i al més aviat possible, la Disposició transitòria primera inicialment va concedir un període de dos anys a les universitats per aprovar els nous Estatuts i constituir els nous Claustres i Consells de Govern. Posteriorment, aquest període va ser ampliat a tres anys mitjançant la disposició final 4.1 de la Llei 1/2024, de 7 de juny.

Els primers Estatuts ja adaptats a la nova Llei Orgànica, els de la Universitat Politècnica de València, van entrar en vigor el 26 de setembre de 2024. A Catalunya, la primera universitat pública que va aprovar els nous Estatuts va ser la Universitat Autònoma de Barcelona, que han entrat en vigor el 14 de març de 2025.

Per tal de facilitar el procés de revisió dels Estatuts de les universitats públiques catalanes, l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) va publicar el febrer de l’any 2024 l’Informe La reforma dels Estatuts de les universitats públiques de Catalunya derivada de l’entrada en vigor de la Llei Orgànica 2/2023, de 22 de març, del sistema universitari.

Segons els anuncis que han anat fent, la majoria de les universitats públiques espanyoles té previst aprovar els nous Estatuts adaptats a la LOSU al llarg de l’any 2025.

Els Estatuts de la Universitat Pompeu Fabra preveuen dos procediments per la seva modificació al Títol 14 (articles 217 a 219). De manera resumida, el primer respon a la necessitat d’adaptar el text estatutari a noves disposicions legislatives i, en conseqüència, limita l’abast dels canvis que es poden fer al contingut de les disposicions legislatives que motiven el procediment. El segon, en canvi, respon a la voluntat de la pròpia Universitat de canviar el text estatutari i no comporta aquestes limitacions. El Reglament del Claustre especifica la manera de fer-los efectius al Capítol VII (articles 17 a 22).

El 24 de gener de 2024, la rectora, havent valorat les dues opcions amb els diversos equips de direcció de la Universitat, va anunciar al Claustre, reunit en sessió extraordinària, que se seguiria el primer dels procediments esmentats i, d'acord amb el Reglament del Claustre, va encarregar a la Secretaria General l'elaboració del text dels Estatuts adaptats a la LOSU. Per dur a terme l'encàrrec, la Secretaria General, que pot fer ús de mecanismes de consulta i assessorament, va optar en aquesta ocasió per crear un grup assessor format per persones dels diferents col·lectius de la UPF i per establir un període de publicitat oberta previ a la presentació formal de la proposta a la Mesa del Claustre. El calendari que finalment es va establir ubicava la fase interna del procediment d’adaptació al segon i tercer trimestre del curs 2024-2025 i, en el marc d'aquesta previsió, el grup assessor va enllestir el 21 de febrer de 2025 una proposta àmpliament consensuada que s'havia de posar a disposició de la comunitat universitària aquella mateixa setmana. Amb això, la presentació formal del text adaptat a la Mesa del Claustre podia fer-se a primers d’abril.

En paral·lel, el 15 de febrer de 2025 la Mesa del Claustre va rebre una instància subscrita per una quarta part dels membres claustrals per demanar l’inici d’un procediment de reforma dels Estatuts de més abast, seguint el segon dels procediments esmentats més amunt (articles 217 i 218.2 dels Estatuts). A continuació, i per acord de la Mesa del Claustre de 26 de febrer, es va iniciar aquest procediment de reforma, el qual va substituir el procediment d’adaptació previ. La Mesa va recomanar igualment posar a disposició de la comunitat universitària el text de l’adaptació ja preparat perquè la ponència el pogués considerar, en cas de jutjar-ho oportú. El text es va publicar del 3 al 17 de març, acompanyat d’un mecanisme per fer arribar aportacions i no se’n va rebre cap.

D’acord amb el Títol 14 (articles 217 a 219) dels Estatuts i al Capítol VII (articles 17 a 22) del Reglament del Claustre, el procediment de reforma dels estatuts que se segueix en aquests moments arran de l’acord de la Mesa del Claustre de 26 de febrer consta de les següents fases:

Fase interna a la UPF

• celebració d’un Claustre extraordinari per l’elecció de la ponència redactora de l’avantprojecte d’Estatuts formada per la representació dels col·lectius claustrals en la mateixa proporció en què estan representats a la Mesa del Claustre; aquesta sessió extraordinària del Claustre i l’elecció de la ponència redactora van tenir lloc el 24 de març de 2025
• treballs de la ponència redactora
• presentació per part de la ponència redactora de l’avantprojecte a la Mesa del Claustre.
• posada a disposició dels membres del Claustre de l’avantprojecte.
• obertura d’un període de vint dies naturals, a comptar des del dia que indiqui la Mesa del Claustre, per a la presentació d’esmenes per part dels claustrals.
• celebració d’una sessió del Claustre per a la discussió de les esmenes i l’aprovació, si escau, del text del projecte d’Estatuts. El text s’haurà posat en coneixement de tots els membres del Claustre amb almenys un mes d’antelació respecte a la data de les votacions.

Fase de control de legalitat de la Generalitat de Catalunya

• una vegada aprovat el projecte d’Estatuts, s’enviarà a la Generalitat perquè en faci el control de legalitat i n’elabori l’informe de legalitat, per a la qual cosa, d’acord amb l’article 38 de la LOSU, disposa de quatre mesos.
• si la Generalitat formula observacions de legalitat al text, la Mesa del Claustre decidirà, d’acord amb l’article 22.2 del Reglament del Claustre, sobre la seva incorporació o si proposa la presentació d’al·legacions.
• un cop aprovats per la Generalitat, els Estatuts es publicaran al DOGC i al BOE, moment a partir del qual entraran en vigor.

L’esmentat acord de la Mesa del Claustre de 26 de febrer també va establir, en el marc d’allò que disposen els Estatuts i el reglament del Claustre, la mida i la composició de la ponència redactora de l’avantprojecte d’Estatuts i va regular el procediment per a l’elecció dels claustrals que l’havien d’integrar. Els integrants de la ponència redactora, d’acord amb la composició establerta per la Mesa i els resultats de l’elecció que es va fer a la sessió del Claustre de 24 de març de 2025, són:

• 1 degà o director de centre o departament: Ángel José Rodrigo Hernández, director del Departament de Dret, amb Carme Bach Martorell, degana de la Facultat de Traducció i Ciències del Llenguatge, com a suplent.
• 4 representants dels professors doctors amb vinculació permanent: Vanesa Daza Fernández, Cristina Gelpí Arroyo, Guillem López Casasnovas i Josep Joan Moreso Mateos.
• 1 representant dels professors lectors, professors visitants, personal investigador propi o vinculat i professors emèrits: Vicente Ortún Rubio.
• 1 representant de la resta de professorat i personal investigador en formació: Marta Ruiz Pérez, amb Marta Garcia Casado com a suplent.
• 2 representants dels estudiants: Guillem Barnils Parés, amb Ivet Capdevila Codina com a suplent, i Sònia Closa Murzina, amb Àlex Mas Bastida com a suplent.
• 1 representant del personal tècnic de gestió i d’administració i serveis: Esther Rocabayera Jordan.

La Mesa del Claustre també va acordar que el secretari general de la Universitat, Enric Vallduví Botet, n’actués de secretari, amb veu, però sense vot i que es comptés amb el suport tècnic de la secretària general adjunta.

El 16 de juny del 2025, Carme Bach Martorell es va incorporar a la ponència, en substitució d’Ángel José Rodrigo Hernández, que va perdre la condició de claustral. Pel mateix motiu, l'1 de setembre del 2025, Guillem López Casasnovas va deixar de formar part de la ponència.

Els membres de la comunitat universitària de la UPF podeu consultar el Projecte d'Estatuts aprovats pel Claustre (Cal tenir el Campus Global obert per veure el fitxer).