ES teoría de la actividad / EN activity theory / FR théorie de l’activité / DE Tätigkeitstheorie (oder Aktivitätstheorie)

La teoria de l'activitat és l'explicació de la psicologia històrico-cultural al desenvolupament de la ment. L'origen n'és a Vygostky (1978), per a qui les funcions psíquiques es desenvolupen a partir de la realització d'accions externes. Col·laboradors i continuadors de la seva obra (Leontiev 1972, Luria 1979, Gal'perin 1992, Engeström et al. 1999) l'amplien i expandeixen en diversos camps del saber- Segons aquesta teoria, les persones realitzen una acció per assolir un objectiu. Un conjunt d'accions, relacionats amb la satsfacció d'una necessitat, constitueix una activitat. L'activitat, realitzada a partir d'una motivació o d'un motiu, confereix sentit a cadascuna de les accions; es catacteritza per estar situada en un context històric, social i cultural, en el qual s'ha desenvolupat un conjunt d'eines de mediació, simbòliques, que en faciliten la realització. En aquesta concepció resulta crucial el concepte d'agència, com a nexe entre la motivació i l'acció; també, la distinció entre activitat, acció i operació, com a tres nivells diferents de l'actuació de la persona:

[Para Leontiev] las actividades se componen de acciones, que son sistemas de coordinación al servicio de fines, que a su vez representan pasos intermedios de cara a satisfacer el motivo. Tal como él lo expresa,`una actividad se lleva habitualmente a cabo mediante algún agregado de acciones subordinadas a fines parciales, que es posible distinguir del fin general´(Leontiev). Las acciones, a su vez, se componen de operaciones, o medios por los que se lleva a cabo un acción bajo constricciones específicas. (Cole 1999: 9)

La teoria ha estat aplicada a diversos camps de les ciències humanes i socials, entre d'altres, a treballs sobre ús i aprenentatge de llengües: precisament, l'enfocament orientat cap a l'acció que proposa el MCER (2001 i 2018) suggereix la realització a l'aula de tasques comunicatives en les quals dur a terme activitats de la llengua. L'activitat d'escriure una carta, per exemple, es realitza mitjançant una successió, o també simultaneïtat, d'accions com ara saludar el destinatari, explicar-li el motiu de la carta, narrar fets o exposar arguments, fer propostes i recomanacions, acomiadar-se, etc. Al seu torn, cadascuna d'aquestes accions es realitza mitjançant operacions com prémer les tecles per escriure les paraules, triant-ne les adients en cada cas (amb els corresponents caràcters, diacrítics, signes de puntuació, espaiador entre paraules, etc.). Aquestes operacions estan normalment automatitzades i poden realitzar-se de manera rutinària i inconscient. En un estadi de l'aprenentatge, una conducta pot consistir en una acció, que en els estadis següents es converteix en una operació; així, en l'exemple anterior, el fet de prémer les tecles o la correcta ortografia poden constituir un objecte d'aprenentatge al qual s'atén de manera conscient i justa; un cop assimilat l'objecte, l'acció passa a ser una operació ja rutinària.

Referè

• Cole, Michael (1999). Psicología cultural. Madrid: Morata.
• Engeström, Yrjö; Miettinen, Reijo y Punamäki, Raija-Leena (1999). Perspectives on activity theory. Cambridge: Cambridge University Press.
• Gal’perin, Piotr Y. (1992). Stage-by-stage formation as a method of psychological investigation. Journal of Russian and Eastern European Psychology, 30, 60-80.
• Leont'ev, Aleksei N. (1972). "The problem of activity in psychology". En Wertsch, J. V. (Ed.), The concept of activity in Soviet psychology, White Plains: Sharpe, 1981, 37-71.
• Luria, Alexander R. (1979), Conciencia y lenguaje, Madrid: Visor, 1984, 2ª ed.
• Vygotsky, Lev (1978). Pensamiento y lenguaje. Barcelona: Paidós, 1995.