ES género discursivo / EN discourse genre / FR genre discursif / DE Textsort

Des d’una perspectiva sociocultural, els gèneres discursius es defineixen com a productes lingüístics socials i històrics que responen a les necessitats socials i professionals dels qui els fan servir. Ser competent discursivament, per tant, consisteix a abordar els gèneres discursius (una carta de motivació, un comentari a la xarxa, una conversa informal, etc.) no tan sols com un acte cognitiu (generar idees, planificar, formular hipòtesis, codificar o descodificar, inferir, etc.), sinó també com una pràctica social: s'exerceixen rols, es mostren identitats, s’interactua, es persuadeix, s’exerceix el poder o el control. Els gèneres es defineixen, sobretot, per les característiques socioculturals i pragmàtiques, com a tipus de cognició “situats”  inserts en activitats socials específiques.

Els gèneres discursius, per tant, tenen lloc en pràctiques socials que conformen els trets que els caracteritzen: per exemple, un gènere discursiu com ara la discussió és una pràctica social diferent si canvien els paràmetres situacionals, culturals, la relació entre els interlocutors, les identitats implicades, etc. Per tant, per descriure un gènere, cal analitzar-ne els diversos trets de les diferents dimensions: la sociocultural o context global de la cultura en què el gènere s'insereix, la pragmàtica o context immediat, i la textual (estructural i lingüística).

Ser competent en una llengua consisteix a (re)conèixer el sentit i la funció que tenen els gèneres discursius propis de cada context sociocultural, per participar, de manera deliberada i intencional, en esdeveniments valorats culturalment i relacionar-se amb altres persones. Un enfocament orientat a l'acció planteja l'aprenentatge de la llengua precisament com el desenvolupament del nostre domini de la unitat de comunicació màxima: el text en relació amb la família de gèneres a què pertany.

Referències

  • Bajtín, Mijaíl (1979). El problema de los géneros discursivos. En M. Bajtín, Estética de la creación verbal, 248-293. México: Siglo XXI. 
  • Berkenkotter, Carol y Huckin, Thomas N. (1995). Genre Knowledge in Disciplinary Communication: Cognition/Culture/Power. Hillsdale (Nueva Jersey): Lawrence Erlbaum Associates, Publishers.
  • Swales, John (1990). Genre Analysis: English in Academic and Research Settings. Cambridge: CUP.