La intel·ligència artificial (IA) ha penetrat tan ràpidament en diversos àmbits socials i culturals que, amb prou feines, hem tingut temps d’aturar-nos a pensar sobre quin impacte té sobre les nostres vides. En aquest context, el +RAIN Film Festival, el primer certamen europeu dedicat al cinema creat amb IA, ha permès un cop més posar el peu al fre i fer una pausa per reflexionar sobre l’impacte que la IA està tenint particularment en l’àmbit de la creativitat audiovisual. En la seva tercera edició, aquest festival impulsat per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) s’ha consolidat com a cita imprescindible per reflexionar sobre les noves tendències audiovisuals d’avantguarda creades amb IA. Enguany, ha aplegat creadors i creadores, acadèmics i professionals del sector audiovisual del 10 al 13 de juny tant al campus del Poblenou de la UPF com al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).

El director del +RAIN Film Festival, Frederic Guerrero-Solé, també recordava a l’inici d’aquesta edició la importància d’esdeveniments com aquests per fer valdre la curiositat i l’experimentació en el món audiovisual: “En un món en què eficàcia i eficiència són objectius indiscutibles, fugim de dreceres. Ens endinsem en un camí d’experimentació estètica, narrativa, d’investigació... Volem generar coneixement partint de la curiositat i no només de la productivitat, amb esperit crític i transformador”.

Frederic Guerrero-Solé, director del +RAIN Film Festival: “La tercera edició ha estat la de la consolidació del +RAIN Film Festival dins del panorama de festivals de cinema i cultura digital a Catalunya, i ha situat de nou la universitat en el centre del debat sobre el futur de l'audiovisual i la intel·ligència artificial generativa. Audiències, fluxos de treball i accessibilitat han estat els principals focus d'aquest debat”

Per la directora del Departament de Comunicació de la UPF, Mercè Oliva, el RAIN aconsegueix oferir “una mirada plena de matisos que abraça múltiples dimensions d’aquesta tecnologia i el seu impacte en la creació”. D’una banda, reflexiona sobre el seu potencial per crear noves narratives i estètiques audiovisuals i, de l’altra, no oblida les consideracions ètiques que implica l’ús de la IA per a la creació cinematogràfica. A més, en aquesta tercera edició, s’ha posat el focus en el paper de l’audiència en les noves tendències fílmiques, en què el públic intervé també en el procés creatiu, més enllà de ser un mer espectador.

El Departament de Comunicació de la UPF, juntament amb el d’Enginyeria, és l’artífex del +RAIN dels seus orígens l’any 2023. Des de la primera edició, hi ha jugat un paper fonamental l’ecosistema ARSENAL, impulsat per la Facultat de Comunicació de la UPF, que contribueix a establir ponts entre les iniciatives creatives i innovadores de dins i de fora de la universitat. A més dels departaments de Comunicació i Enginyeria, enguany s’han sumat al RAIN el de Traducció i Ciències del Llenguatge i el d’Humanitats, que han organitzat sessions paral·leles, juntament també amb el grau de Publicitat i Relacions Públiques (vegeu destacat SIDE EVENTS).

Així doncs, més àrees de coneixement han confluït al festival per continuar-lo enriquint amb noves mirades interdisciplinàries. “A partir d’ara, el repte serà incloure tota la resta de departaments. No és un projecte de dos departaments, sinó un projecte d’universitat” – va assenyalar Vanesa Daza, vicerectora de Transferència del Coneixement de la UPF a l’inici del festival.

Per part de la UPF, aquesta edició del +RAIN també ha comptat amb el suport del Consell Social de la Universitat, de la Càtedra Futurs de la Comunicació (on participen diferents empreses del sector) i del grup de recerca MEDIUM. Aquesta tercera edició s’ha integrat, a més, al programa NODE UPF Primavera. A més, s’ha comptat amb el suport del CCCB i l’Ajuntament de Barcelona i la col·laboració del 3Cat, el Clúster de l’Audiovisual de Catalunya, el Grup de Recerca en Orígens del Cinema de la Universitat de Girona, Phonos i la Factoría de Industrias Creativas. A la plataforma 3Cat, es poden veure els films finalistes, juntament amb una selecció de continguts destacats del +RAIN.

Enguany, totes les ponències i projeccions de +RAIN s’han acompanyat de subtítols en català. A més, s’ha interpretat en llengua de signes catalana la presentació de les vuit pel·lícules finalistes. Tot això ha estat possible gràcies a la col·laboració d’una desena d’estudiants de la Facultat de Traducció i Ciències del Llenguatge de la UPF i de l’empresa Linkers (vegeu destacat final).

Tot seguit es resumeixen alguns dels principals continguts de les diferents seccions i espais del +RAIN Film Festival 2025 (per llegir la crònica de cadascuna de les seccions es pot clicar el seu nom a continuació):

• RESEARCH
• FEST 
• LIVE
• SINAPSI i SUMMIT
• Side events

RESEARCH: Què es pregunten els investigadors sobre l’impacte de la IA al món audiovisual?

Àlex Valverde, coordinador de RESEARCH i WORKFLOWS: “El +RAIN 2025 ha apostat de forma valenta i única pels fluxos de treball com a unitat d'anàlisi i debat i hem pogut veure com els cineastes integren la IA en les seves formes de crear i entendre el cinema. L'obertura d'aquests processos creatius únics ens permet compartir, reflexionar, negociar i reapropiar pràctiques creatives en un moment de canvi de paradigma amb l'objectiu de fomentar un debat i una experimentació oberta i crítica amb la IA aplicada al cinema per part de tothom. Els assistents d'avui, seran els cineastes de demà”

Un any més, la secció RESEARCH del festival s’ha dedicat a la recerca sobre les característiques i les conseqüències de la integració de la IA en la producció cinematogràfica. S’hi ha abordat múltiples temes, entre ells els reptes legals que planteja la IA al sector audiovisual, sobre els quals ha reflexionat Migle Laukyte, professora del Departament de Dret de la UPF especialitzada en IA.

El dret hauria de considerar la IA com a creadora?

En una intervenció més basada en preguntes que en respostes, Laukyte ha reflexionat sobre les múltiples incerteses que la IA planteja al món audiovisual mentre projectava una presentació amb caràtules de diferents pel·lícules com Lost in translation, com a símbol de tots els interrogants jurídics entorn d'aquesta qüestió. Alguns dels formulats per la mateixa Laukyte són: “El dret no preveu la IA com a creadora. Ens hauríem de plantejar això?”; “Si generes un actor amb IA a partir de la combinació d’atributs d’actors diversos, on deixa això els drets d’imatge dels actors?; “Com podem reestructurar el sistema perquè els artistes no es quedin sense feina o perdin els seus drets i trobin el seu espai en el nou panorama?”.

Com a criteri general, la professora de dret ha exposat que cal redefinir els estàndards legals per regular el nou fenomen fent un balanç just i equitatiu entre els diferents interessos (dels creadors, de les empreses tecnològiques, de la ciutadania...). En aquest sentit, ha insistit que un marc jurídic just no pot estar regit només pels interessos de les grans empreses tecnològiques.

Com afecta la IA al sentiment d’identitat creativa?

Més enllà de l’àmbit legal, el RESEARCH ha abordat la relació entre l’ús de la IA i les emocions humanes, amb ponències com la de Sylvia Rothe, directora de la càtedra d’IA en la producció mediàtica de la Universitat de Televisió i Cinema de Munic (HFF). Aquesta càtedra està fent recerques capdavanteres sobre com afecta l’ús de la IA generativa al sentiment d’identitat creativa.

Per a Rothe, “molts creadors audiovisuals joves rebutgen la IA, perquè entenen que els fa perdre la seva identitat creativa”. Però la seva càtedra està investigant com revertir aquest fenomen i, en termes generals, ha conclòs que el seu sentiment d’identitat creativa millora com major és el nivell d’interacció dels creadors amb la IA i l’impacte del seu feedback sobre les propostes de cada eina. D’aquesta manera, augmenta el seu nivell de control i incidència sobre el procés creatiu i, per tant, la seva identificació amb el producte final.

Com impacta la IA sobre la narrativa i l’estètica audiovisual?: el procés de creació amb la IA

D’altres ponències han abordat les implicacions de la IA en la narrativa i estètica audiovisuals. Per exemple, Antonio Somaini (Universitat de la Sorbona) ha proposat una aproximació teòrica sobre les noves formes de representació visual i espais generats per IA.

Enguany, la secció RESEARCH ha comptat, a més, amb presentacions i demostracions en directe sobre els fluxos de treball dels creadors amb IA, amb el nou espai WORKFLOWS. Diversos cineastes i creadors audiovisuals hi han exposat les seves experiències sobre el procés de creació amb IA. Així per exemple, Carme Puche, directora i guionista, explicava: “Jo em sento creadora, i em sento creadora en col·lectiu. No faig les pel·lis sola, i la IA és només una eina més”. En el seu projecte Cendres, treballat amb tècniques image-to-image, va haver de combatre els biaixos de les eines d’IA generativa per obtenir representacions allunyades dels cossos normatius: “El meu cos és dissident, i això costa molt que la màquina ho entengui” – va assegurar la cineasta.

Oriol Rigata, creador audiovisual format en direcció cinematogràfica que va compartir sessió amb Puche, va relatar com va crear un fals documental sobre un director soviètic per fer un exercici pedagògic a l’aula. Va utilitzar múltiples eines per generar propaganda fictícia i així reflexionar sobre el muntatge, les fake news i els límits de la versemblança: “La màquina no em dona sempre el que vull, però això em posa en un estat mental creatiu, d’anar buscant d’altres camins per arribar-hi” – explicava.

Ada Llauradó, estudiant del màster en Arts Digitals i Tecnologies Creatives a La Salle; i Ton Cortiella, artista 3D i investigador a La Salle IAS Lab, van presentar en aquesta mateixa sessió una proposta més performativa i tecnològicament híbrida. Combinava IA, imatges 3D, sensors cerebrals i disseny de moda en temps real. “Vam fer servir la IA en diferents fases: per generar visuals, crear joies i, fins i tot, per dissenyar els vestits que portem a l’escenari”, explicava Llauradó. Segons Cortiella, parlar amb la IA mitjançant imatges, en lloc de fer-ho amb text, els va permetre “esquivar les seves normes i censures”, mostrant cossos dissidents i distopies tecnosocials.

Així doncs, tots els creadors van coincidir a assenyalar la necessitat d’una actitud crítica i conscient en l’ús de la IA generativa, que pot reproduir estereotips, però també permetre’s la subversió si se’n coneixen els límits i possibilitats. El moderador d’aquesta sessió de WORKFLOWS i director del +RAIN, Frederic Guerrero-Solé, va concloure: “Parlem de coautoria, però sovint és una lluita. O sotmets la màquina, o ella et sotmet a tu”.

FEST: Més de 260 candidatures de films creats amb IA, un nou rècord de participació

També coneixen molt bé el que representa incorporar la IA al procés creatiu tots els directors i directores dels films que s’han presentat a la secció FEST del +RAIN, la que es dedica a exhibir, reconèixer i reflexionar sobre la producció audiovisual que ja s’està fent amb el suport d’eines d’IA. Enguany, els organitzadors d’aquesta secció han rebut fins a 260 candidatures de 46 països d’arreu del món, front a les 232 de l’any passat, cosa que suposa un nou rècord de participació. Un dels canvis més importants d’enguany és l’elevat augment de pel·lícules asiàtiques (+141%), amb un creixent notable de la Xina, el segon país amb més pel·lícules presentades després d’Espanya, si bé Europa segueix liderant la majoria de candidatures (127).

Vuit dels films candidats van ser seleccionats per competir a la secció FEST del +RAIN i tots ells es van poder veure la tarda del 10 de juny al Teatre del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), un dia abans de conèixer les propostes guanyadores en la cerimònia d’entrega de premis celebrada a l’auditori del campus del Poblenou.

Who Was Here i No Home Movies, films guanyadors del +RAIN 2025

El Premi a la Millor Pel·lícula se’l va endur Who Was Here, d’Evi Stamou. El film parteix d’una correspondència entre l’autora i la IA, amb l’objectiu d’explorar els buits i les contradiccions en la biografia del seu pare. D’aquesta recerca en neix el retrat d’un jove somiador que, en el context polític de l’època, veu com les seves aspiracions s’esfumen a mesura que una junta militar s’imposa a Grècia. El jurat en va destacar “el seu caràcter de documental especulatiu, que empeny el llenguatge cinematogràfic a través de la correspondència amb la IA, la seva subtilesa i el sentit de l’humor”.

El Premi al Talent Emergent va ser per a la cineasta francesa Amaïllia Bordet, amb la seva producció No Home Movies, un relat que connecta la seva trajectòria entre la narració audiovisual i l’experiència d’haver escrit en diversos mitjans de comunicació nacionals. El film explora diferents formes de memòria (sensorial, visual…) que, segons Bordet, configuren una consciència col·lectiva i personal a través d’impressions fragmentàries.

“Soc completament amateur en el camp de la intel·ligència artificial, no en sé res i només experimento amb una experiència molt artificial. La IA m’ajuda a portar la imaginació a llocs on jo no arribaria”, va explicar la directora en un col·loqui posterior al visionat dels films. El jurat en va destacar el potencial, assenyalant que “confia en un procés que tensiona l’arxiu i la reflexió sobre allò real”.

Menció especial per a False Witness

La menció especial es va concedir a False Witness, de l’artista de performance i cineasta Flo Yuting Zhu. La directora juga amb els codis del cinema de terror de metratge trobat, tot explorant com les tecnologies actuals manipulen i transformen els mitjans analògics. La pel·lícula, que parteix d’una reflexió sobre la mateixa desaparició de l’autora, combina imatges de càmeres de fototrampeig, simulacions creades amb IA i escenes nocturnes d’un to gairebé oníric. El jurat en va justificar l’elecció per desenvolupar “un univers entre el que és natural i el que és posthumà, perfectament teixit en una atmosfera inquietant”.

Entre les cinc produccions finalistes restants, hi trobem The Electric Kiss, de l’austríac Rainer Kohlberger. El film presenta una realitat distòpica ficcionada a partir de les restes del passat cinematogràfic, mitjançant esferes, circumferències i formes abstractes que configuren un joc visual. Per la seva banda, At Least I Will Be 8 294 400 Pixel, de Marco Talarico, gira al voltant d’un jove que intenta reconstruir les fotografies d’unes vacances passades a Geòrgia mitjançant un model d’IA.

A The Eggregore's Theory, d'Andrea Gatopoulos, una paraula s’ha prohibit en el vocabulari d’una societat i si algú la diu pot morir. Aquesta pandèmia s'expandeix amb més mots prohibits fins al punt que la ciutadania no pot parlar i, per tant, no pot comunicar-se. Amb una estètica monocromàtica, reflexiona sobre com la censura pot conduir a la mort de la creativitat i a l’aïllament social.

El director d’Ethereal Rhythms, Everything Rhymes, Brecht Vanhoutte, fa una immersió en l’espai mental de l'autor i adopta una estètica retro, farcida de siluetes i formes inconnexes, que transforma pensaments interns i moments quotidians en un viatge audiovisual rítmic i surrealista. Finalment, Format Error Occurred at Offset de Zirui Chen utilitza la identitat com a punt de partida i explora l'ocultació de la humanitat per part de la indústria de la IA.

LIVE: Creació d’un documental en directe sobre música i performances audiovisuals generades amb IA

Com es va evidenciar durant el visionat dels films finalistes, el +RAIN es caracteritza precisament per subvertir les lògiques tradicionals de la producció i consum audiovisuals. La secció LIVE, que va amenitzar un dels vespres del festival amb actuacions musicals i performances audiovisuals creades amb IA, no en va ser una excepció i va mostrar clarament com els processos creatius amb IA també poden integrar la mirada del públic. S’hi va poder gaudir de propostes tan innovadores com una peça electroacústica immersiva, una representació col·lectiva de live coding i una performance amb un sistema d’acompanyament algorítmic. I, encara es va anar més enllà, ja que aquestes actuacions es van registrar i muntar a temps real, creant així un documental expandit i en directe, que també va integrar senyals dels dispositius del públic i arxius multimèdia.

SINAPSI i SUMMIT: Espais de diàleg i intercanvi entre professionals i investigadors del sector audiovisual, cultural o tecnològic

També es van aplegar molts professionals que impulsen propostes innovadores i disruptives en l’audiovisual a les seccions SINAPSI i SUMMIT, on es va combinar l’anàlisi i la reflexió creativa sobre el paper de la IA en la cultura contemporània. SINAPSI va oferir un espai professional de connexió i intercanvi entre creadors, investigadors, juristes, experts en ètica i agents del sector cultural i tecnològic. Amb accés per invitació, la sessió va posar sobre la taula preguntes sobre creativitat, indústria i regulació en l’era de la IA. Algunes de les qüestions centrals van ser: com afectarà l’arribada d’eines de generació de vídeos als paradigmes estètics? Quin serà el futur dels drets d’autor en un context de generació massiva de continguts? I quin paper jugarà l’artista en aquesta nova cadena de valor?

Al SUMMIT, una sessió oberta, va reunir veus rellevants del món del cinema, la investigació i la tecnologia per explorar, des d’una mirada poètica, política i experimental, com la IA transforma els processos creatius. Moderada per Roc Parés, professor i investigador del Grup de Recerca en Documentació Digital i Comunicació Interactiva (DIGIDOC) del Departament de Comunicació, la trobada va comptar amb els següents ponents: Rainer Kohlberger, un dels cineastes seleccionats en la convocatòria internacional de +RAIN; Anna Mundet, investigadora del Col·lectiu d'Investigació Estètica dels Mitjans Audiovisuals (CINEMA) del Departament de Comunicació; i Nick Evans, investigador del Music Technology Group (MTG) d’Enginyeria UPF.

Kohlberger va obrir la sessió amb una presentació sobre la seva trajectòria i la seva aproximació al cinema experimental digital. Amb una obra immersiva i sensorial, creada mitjançant programació visual i llenguatges generatius en temps real, l’artista reflexiona sobre les connexions entre la tecnologia, la consciència i la percepció. Va destacar com el seu treball evoluciona des de la instal·lació fins al cinema digital, aprofitant les possibilitats tècniques de les sales actuals per manipular la llum i provocar una experiència intensa en l'espectador. També va abordar l’impacte de les tecnologies d’IA i aprenentatge automàtic en la creació artística, qüestionant el discurs dominant impulsat per grans corporacions i explorant el rerefons ideològic d’aquestes innovacions.

Per la seva banda, Mundet va defensar una relació crítica però constructiva amb la tecnologia, especialment amb la IA, que considera sovint mal anomenada i opaca. “No és intel·ligent, és mecànica, predictiva, limitada… i depèn de dades massives i treball humà precari”, va afirmar. Com a artista, investigadora i activista climàtica, centra la seva pràctica a explorar els límits i contradiccions de les eines digitals, apostant per una estètica de resistència ecològica. Va destacar la importància de treballar col·lectivament i de fer servir la tecnologia “contra ella mateixa”, ralentint els processos, reapropiant-se dels models i visualitzant-ne la materialitat. El seu projecte de tesi proposa una nova forma de crear imatges digitals més crítica, sostenible i conscient del seu impacte ambiental.

Finalment, Evans va presentar els seus treballs sobre sistemes generatius per a performances musicals en directe, amb una mirada crítica sobre l’ús i l’impacte de la IA en la creació artística. Va defensar la necessitat de mantenir processos creatius que impliquin una certa complexitat i presa de decisions per part de l’artista, en lloc de delegar-ho tot a sistemes automatitzats. També va mostrar diversos projectes, com un generador rítmic integrable en entorns de síntesi modular i un sistema híbrid que acompanya en temps real interpretacions musicals en viu.

A través d’aquestes reflexions, que donaran lloc a un document de conclusions que es podrà consultar pròximament, es va posar de manifest la capacitat de l’art per qüestionar, reinterpretar i imaginar nous horitzons en una era cada cop més mediatitzada per la tecnologia.

Com recordava Fran Gas, cineasta espanyol guanyador del premi a millor pel·lícula de la 1a edició del RAIN i enguany ponent de la secció FEST, la creativitat artística i audiovisual no pot desaprofitar les oportunitats que li ofereixen els avenços tecnològics: “cal mesclar la pròpia narrativa amb la de la IA de forma sana i anem a veure fins a on podem arribar. Les avantguardes del segle XX mostren que l’art és molt més que una imatge hiperrealista, com no hauríem d’aprofitar el que ofereix la IA?”.