Un home corre per un paratge boscós. Envoltat d’esponerosos arbres, esquiva com pot les branques que li barren el pas. Pren embranzida i salta un bassal. El terreny es torna més pantanós i li costa mantenir el ritme. Les sabates se li enfonsen al fang, com si dugués un llast a cada peu. No pot més. S’atura i s’ajeu a terra. Respira amb dificultat, com si hagués fet un esforç sobrehumà. A l’última escena, l’individu torna a aparèixer. Ara corre per una carretera, ja més calmat. S'acaba el vídeo; la imatge es fon a negre.

“El repte és crear una banda sonora per a aquest curt des de zero”, explica Manuel Garin, professor de l’assignatura Music for Audiovisual Media, optativa de tercer i el quart curs acadèmic del grau en Comunicació Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). “Durant aquesta assignatura, els alumnes treballen sobre un found footage de 5 minuts de durada, amb diferents escenes d'un personatge corrent, extretes de la pel·lícula La soledat del corredor de fons de Tony Richardson”. Aquesta tècnica audiovisual, sovint emprada en el cinema de terror i els falsos documentals, consisteix a reutilitzar imatges preexistents, editar-les i muntar-les de nou per construir una nova peça original.

“Això dona molt de joc, perquè ofereix múltiples possibilitats per construir un relat: qui és aquest personatge?; on es troba?; és realment humà?”, comenta el docent. A partir d’aquí, els alumnes, distribuïts en grups, treballen perquè la seva banda sonora expliqui una història diferent sobre el corredor a través de la música i el so. Dit d’una altra manera, tot i que treballen sobre les mateixes imatges, en afegir-hi bandes sonores diferents, cada grup produeix un curt amb una intencionalitat específica.

L’assignatura Music for Audiovisual Media es divideix en dos blocs ben diferenciats: una part teòrica, que els alumnes realitzen en línia a través de vídeos explicatius; i una altra de pràctica, la més important, que es duu a terme de manera presencial als espais habilitats per a la producció musical al campus del Poblenou.

Entre gener i març de 2025, han cursat aquesta assignatura 40 alumnes, cobrint la totalitat de places disponibles, cinc de les quals corresponen a estudiants internacionals d’intercanvi (Erasmus). La teoria s’imparteix íntegrament en anglès, un al·licient tant per als estudiants locals, que poden practicar aquesta llengua, com per als internacionals, que aporten una visió diversa al treball creatiu.

“Qualsevol persona pot cursar l’assignatura sense dificultats. En conjunt, la matèria està concebuda com una introducció i com una via per canalitzar els diversos talents musicals i sonors presents a l’aula”, afegeix Garin.

Alumnes amb i sense coneixements musicals previs, i amb diferents talents i habilitats, treballen en grup per crear la banda sonora

A l’inici del trimestre, l’alumnat respon una enquesta personalitzada per configurar els vuit equips que crearan les bandes sonores. A partir de les respostes sobre la seva relació amb la música (si toquen algun instrument, si saben compondre melodies amb programari digital o quin és el seu gènere musical preferit) es formen els grups.

“Hi ha una mica de tot —confessa el professor—. La meitat dels equips toquen instruments, un o dos treballen amb seqüenciadors i un parell més s’estrenen en el món de la creació musical. Per exemple, si un integrant del grup domina una aplicació, la resta, amb menys experiència, assumeix altres tasques, com ara gravar sons ambientals o crear paisatges sonors”.

La creació d'una banda sonora en directe

De camí a la Sala Aranyó, situada al soterrani de l’edifici Tànger del campus del Poblenou, ja s’intueix que alguna cosa s’hi cou. A mesura que un s’acosta a la porta d’accés, la intensitat dels instruments augmenta. El so constant d’una guitarra elèctrica es fon amb el d’un piano i ressona contra les àmplies parets del recinte.

Un cop a dins, l’ambient desprèn complicitat i esperit col·laboratiu. Cada intèrpret escolta amb atenció la resta per aconseguir la millor cohesió sonora. L’escena reflecteix la dimensió pràctica de l’assignatura, on la composició i l’arranjament esdevenen un exercici col·lectiu, essencial per donar forma a la banda sonora final.

“Hem d’explicar la història d’un jove que té un trauma familiar i corre per escapar-ne, però aquest trauma el persegueix constantment i no pot deixar-lo enrere”, relata Jana Vallcorba, estudiant de tercer curs del grau en Comunicació Audiovisual i portaveu del grup.

La sala, àmplia i de forma ovalada, està reservada per als assaigs del seu equip, format per sis membres. L’Alan, amb la seva guitarra elèctrica, marca el ritme; la Jana Samuell aporta el contrapunt als greus de la guitarra amb les notes agudes del piano; la Paula complementa la composició amb el violoncel, mentre que la Jana Vallcorba i l’Arnau s’alternen al violí. També hi ha l’Albert que fa foley, sons i paisatges sonors en directe, però no toca cap instrument.

La Paula també s’encarrega de controlar la taula de so i d’activar la projecció del vídeo. Un metrònom digital marca el compàs. Mentre la pantalla mostra les primeres imatges del curt (l’home corrent pel paratge boscós), comencen a sonar els acords de la guitarra de l’Alan. Poc després s’hi afegeix el piano de la Paula i de manera successiva tots els instruments. “Toquem en acústic. De vegades improvisem; no tenim una partitura fixa”, admet Vallcorba.

Jana Vallcorba, alumna: “Toquem en acústic. De vegades improvisem; no tenim una partitura fixa”

Després d’uns quants intents, la melodia comença a prendre una forma harmònica, les errades van desapareixent i tothom clava les notes. Les cares d’incertesa es transformen en petits somriures de satisfacció. Hi ha encara més complicitat. “Cap de nosaltres havia creat res abans en grup, i bé, encara tenim alguns problemes de tant en tant, però ja comença a sortir alguna cosa,” reflexiona Vallcorba, a una setmana d’acabar el trimestre.

S’obre la porta de la sala. És en Manuel Garin. Els alumnes l’esperen per rebre els últims consells abans de presentar la peça definitiva al concert-projecció final de l'assignatura. Cada any, i per posar en relleu l’esforç i la dedicació dels estudiants envers l’optativa, els 40 alumnes es reuneixen en una audició conjunta on cada grup presenta la banda sonora en què ha estat treballant durant nou setmanes (i on intenten endevinar els objectius narratius dels altres grups que desconeixen). Per arribar a aquest moment, però, encara han de passar uns dies.

Compondre amb mitjans digitals

A la planta baixa de l’edifici la Nau, un antic magatzem tèxtil reconvertit en un espai de recerca i innovació al campus del Poblenou de la UPF, una llum vermella indica que una de les cabines de producció musical està en ple funcionament. A dins, tres estudiants treballen en la creació d’una nova peça sonora per al mateix curtmetratge.

En aquest cas, l’equip del Roger, la Paula, l’Èlia, la Berta i la Mònica han de representar que el corredor és un capellà que acaba d’escapolir-se del convent i és posseït pels esperits terrorífics del bosc, immers en una experiència gairebé onírica.

Per transmetre aquesta sensació, no requereixen cap instrument físic: tot el material necessari per a la composició està disponible en un programari especialitzat en creació musical. “Ho fem digitalment perquè ens ofereix possibilitats infinites i no estem limitats a saber tocar un instrument”, comenta l’Èlia Serra, que també estudia tercer curs del grau en Comunicació Audiovisual i parla en representació de tot el grup.

En Roger seu davant la taula de so. Absort, no aparta la mirada de l’ordinador portàtil mentre, a la pantalla superior, es desplega un editor d’àudio amb diverses pistes obertes. L'espai, utilitzat habitualment per la Fundació Phonos, està equipat amb programari específic, altaveus professionals, un piano vertical, i diversos teclats electrònics.

Èlia Serra, alumna de l’assignatura: “Ho fem [la composició] digitalment perquè ens ofereix possibilitats infinites i no estem limitats a saber tocar un instrument”

“Treballem amb un DAW, el Logic Pro, que és com se li diu a un software especialitzat en producció musical. Ens permet editar tant enregistraments analògics com instruments digitals. Nosaltres hem optat per un enfocament més digital, però sempre intentem mantenir la calidesa dels instruments tradicionals, com els violins, les violes i altres cordes”, explica en Roger. La idea, especifiquen els cinc integrants, és construir una peça melòdicament i harmònicament sòlida, que encaixi bé amb la narrativa del curt.

Primeres passes en la composició sonora

En una petita sala revestida amb panells acústics, a l'Àrea Tallers, quatre estudiants s'inclinen davant d'una pantalla. Fa tres mesos, tots els integrants del grup desconeixien els fonaments bàsics de la composició musical. Ara, gràcies a un programa gratuït que porten instal·lat de fàbrica els portàtils d’Apple, el Garage Band, s’atreveixen a crear la seva primera banda sonora.

Amb l’ajuda intensiva del professor de l’assignatura i de l’equip dels tècnics audiovisuals de la UPF, han après a manejar un teclat MIDI, eina indispensable per generar i modular sons musicals. “Per exemple, els hem ensenyat com associar un canal a un instrument”, concreta un dels membres de l’equip tècnic, que juga un paper fonamental per al desenvolupament d’aquesta assignatura.

L’ambient denota concentració i inquietud. Queda una setmana per lliurar el projecte i encara no acaba de prendre forma. Impera el silenci. Han de crear una atmosfera sonora capaç de retratar un home que corre perquè està molt malalt i necessita reconnectar amb el seu nen interior. “Pel que fa a l'input que teníem, em semblava molt interessant. L'únic que em costa és explicar-ho amb música. A més, també estem treballant una mica en el disseny sonor per afegir un sentit més realista i donar més estímuls al personatge”, destaca Nil de Paz, estudiant de Comunicació Audiovisual.

Una assignatura amb 30 anys d’història

Els coneixements i habilitats per elaborar bandes sonores s’han integrat al currículum dels estudis de Comunicació Audiovisual de la UPF des dels seus orígens l’any 1994 sota diferents formes fins a arribar a la configuració actual de l’assignatura. Inicialment, eren objecte d’una assignatura teòrica i obligatòria dins de la llicenciatura en Comunicació Audiovisual, però, amb el pas del temps, van anar incloent una dimensió més pràctica.

Manuel Garin, professor de l’assignatura: “El so transforma l’experiència visual”

Manuel Garin, amb una àmplia formació musical i doctorat en Història del Cinema, va assumir la direcció de l’assignatura el 2012, després de finalitzar la seva tesi sobre el gag visual. “El primer canvi que vaig fer va ser introduir una part pràctica, amb una part de teoria, però sobretot enfocada a la pràctica i en aprendre a partir del procés de crear”, especifica el docent. El 2018, l'optativa va fer el salt internacional amb la docència en anglès, adoptant el nom Music for Audiovisual Media i obrint-se a nous estudiants internacionals.

“El so transforma l'experiència visual”, destaca Garin. L’assignatura no només ensenya a compondre bandes sonores, sinó també a comprendre com l’àudio amplifica les emocions i modela la percepció narrativa.

L’audició final

Ha arribat el gran dia. La Sala Aranyó s’omple d’estudiants el dimecres 19 de març, amb motiu del concert final que posarà punt final a l’assignatura i on els diferents grups compartiran els resultats del seu treball. En un petit escenari, Garin fa de mestre de cerimònies, agraint la participació i la implicació de l’alumnat. Tot seguit, dona pas als grups que presentaran les seves bandes sonores.

Els primers acords ressonen per la sala. A mesura que cada projecte es presenta, es fa evident com una mateixa seqüència pot adoptar múltiples lectures segons la música que l’acompanya: des del drama introspectiu fins a la tensió d’un thriller o l’atmosfera etèria d’un somni. Els alumnes observen amb atenció, alguns somriuen, d’altres escolten amb els ulls tancats, immersos en les músiques dels seus companys.

Hi ha molta expectació per l'equip que toca en acústic, el de la Jana Vallcorba, l’Albert, l’Alan, la Jana Samuell, la Paula i l'Aranu. S’ho juguen tot en una actuació en directe. Han d'explicar la història d'un jove que té un trauma familiar i el persegueix pel bosc. Aquest és el resultat:

D'altra banda, l’equip del Roger, la Paula, l’Èlia, la Berta i la Mònica representen musicalment i sonorament la història del capellà que corre per escapolir-se del convent, creada amb programari digital:

En darrer lloc, l'últim grup que també ha utilitzat programari (l'aplicatiu Logic Pro dels ordinadors MacBook d'Apple) i relata com el corredor és un home que necessita reconnectar amb el seu nen interior:

En nou setmanes, han passat de ser espectadors a convertir-se en creadors de sons i emocions. I potser, per a alguns, aquesta no serà l’última banda sonora que compondran.