La Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) és una fundació finançada pel govern català que ofereix contractes permanents a investigadors d’arreu del món per retenir, a les universitats i les institucions de recerca catalanes, el personal científic i acadèmic amb més talent.

La institució ha reconegut quatre investigadors de la Universitat Pompeu Fabra com a professors d’investigació ICREA: Marc Güell, director del Laboratori de Biologia Sintètica Translacional, del Departament de Medicina i Ciències de la Vida (MELIS); Damián Blasi, investigador del Centre for Brain and Cognition, del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC); Schahram Dustdar, del mateix departament, i Paula Bustos, investigadora del Departament d’Economia i Empresa (DEE).

Tots quatre se sumen als 276 investigadors que ja gaudeixen d’aquest prestigiós reconeixement, que els permet fer recerca en qualsevol de les àrees del coneixement. Comptant aquestes últimes incorporacions, la UPF acull un de cada sis professors d’investigació ICREA que hi ha a Catalunya. 

Marc Güell, fer enginyeria amb el llenguatge de la vida

Marc Güell és llicenciat en Química, enginyer en Telecomunicacions i doctor en Biomedicina pel Centre de Regulació Genòmica (CRG). La seva recerca inclou diversos avenços en trasplantament d’òrgans, teràpia gènica o l’enginyeria del microbioma de la pell amb finalitats terapèutiques. D’aquestes investigacions se n’han derivat tres empreses que desenvolupen teràpies —eGenesis, s-biomedic i Integra Therapeutics— i patents llicenciades amb empreses líders. Una trajectòria que l’ha fet ser reconegut com a jove investigador EMBO, 'Highly Cited Researcher' l’any 2019 i membre de l'Academia Joven de España. També ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Recerca al Jove Talent (2018), el premi August Pi i Sunyer (2021) i el premi nacional de recerca Ángela Ruiz Robles (2022).

Pel que fa a la seva recerca, Güell, aprofita la biologia per crear nous principis científics i noves tecnologies per dur l’enginyeria biològica al més alt nivell. Güell i els seus col·laboradors han après a llegir i escriure l’ADN fent servir el mateix llenguatge de la vida. Així han aconseguit fer enginyeria biològica i editar el genoma de bacteris de la pell perquè siguin capaços de detectar malalties com l’acné o la dermatitis atòpica i produir, ells mateixos, les molècules terapèutiques necessàries per fer front a la malaltia.

D’altra banda, des del Laboratori de Biologia Sintètica Translacional han incorporat la intel·ligència artificial (IA) com una aliada que els permet entendre la trajectòria de l’evolució de les proteïnes. Així, combinant les dades biològiques amb la potència de la IA, poden començar a dissenyar noves funcions sintètiques que ara mateix no es troben a la natura.

Paula Bustos, entendre l’adaptació de l’economia dels països en desenvolupament al canvi climàtic

Paula Bustos és doctora en Economia per la Universitat de Harvard (EUA). A banda de ser professora de recerca ICREA-UPF, està vinculada a l'IPEG i forma part de l'Academic Council de la Barcelona School of Economics (BSE), a més de ser membre del Center for Economic Policy Research (CEPR), de la European Economic Association (EEA) i coeditora del Journal of International Economics.

El seu camp d'estudi se centra en els efectes econòmics del canvi climàtic, les noves tecnologies agrícoles i la integració del mercat internacional. Recentment, a la UPF, ha iniciat el seu projecte “Adaptation to Climate Change in Developing Countries” (ClimateAdapt), que va obtenir un ajut Consolidator Grant 2023 del Consell Europeu de Recerca. Amb una durada de cinc anys (2024-2029), analitzarà com les friccions del mercat laboral i de capital configuren la resposta al canvi climàtic en països en desenvolupament, focalitzada en el cas del Brasil.

Abans d'iniciar la seva trajectòria a la UPF va desenvolupar el projecte ERC Starting Grant “Economic Development and Structural Transformation” (2017) al CEMFI, centrat en productivitat agrícola i transformació estructural. Altres línies de recerca en què s’ha centrat anteriorment han estat relacionades amb els efectes econòmics d'un acord regional de lliure comerç entre l'Argentina i el Brasil, i en l'efecte de l'adopció de noves tecnologies agrícoles, com els cultius transgènics, en el desenvolupament econòmic del Brasil.

Damian Blasi, la llengua com a eina per entendre la cognició i la cultura humanes

Damián Blasi investiga la relació entre llengua i diversitat cultural; entre evolució humana i cognició. Actualment, és professor d'investigació ICREA amb seu al Centre per al Cervell i la Cognició de la UPF (CBC) i investigador associat al Departament de Biologia Evolutiva Humana de Harvard i al Departament d'Evolució Cultural i Lingüística de l'Institut Max Planck d'Antropologia Evolutiva, i fellow de la societat científica Branco Weiss.

Una faceta fonamental de la seva recerca consisteix a descobrir i provar regularitats o irregularitats interlingüístiques en diversos dominis de la llengua mitjançant grans bases de dades lingüístiques, amb un èmfasi especial en aquelles rellevants per a la cognició i la cultura humanes. Un altre dels seus camps de recerca és la diversitat lingüística a través de la història de la humanitat. Ha investigat diferents aspectes sobre com les 6.500 llengües del món actual han arribat a ser com són, abastant processos i esdeveniments històrics que van des dels darrers cent anys fins a l'inici de l'holocè. D'altra banda, ha participat en una sèrie de projectes orientats a digitalitzar i posar a disposició pública diferents tipus de dades rellevants per a l'estudi de la diversitat lingüística. Més recentment, s’ha interessat per les nocions d'equitat lingüística i llengües amb pocs recursos.

Schahram Dustdar, la seva recerca sobre sistemes distribuïts, computació i intel·ligència artificial

Schahram Dustdar, professor ICREA a la UPF des de l'abril del 2024, investiga tots els aspectes relacionats amb els sistemes distribuïts computacionals (edge-computing, fog-computing, cloud computing, human-based computing…), així com la intel·ligència artificial en la coevolució dels sistemes distribuïts per a la nova dècada. La seva recerca gira al voltant de tots els reptes que han d'afrontar aquests nous sistemes distribuïts.

Dustdar va rebre un doctorat en informàtica empresarial per la Universitat Johannes Kepler de Linz. És l'editor en cap de computació de la revista Springer i membre de l’Institut d’Enginyers Elèctrics i Electrònic (IEEE). Ha estat professor titular d'informàtica al capdavant de la Divisió de Recerca de Sistemes Distribuïts a la Universitat Tècnica de Viena (Àustria) durant més de vint anys.